L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Enlaces personales

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 274.379 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a 13 seguidores más

MI COMUNIDAD

octubre 2020
L M X J V S D
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Torra segueix sense passar-li’n ni una a Ada Colau

Li recorda que totes les queixes que carrega a la Generalitat les pot dirigir al gobierno del que en fa part

El MHP Quim Torra, un cop ha sentit la intervenció de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, queixosa de la falta de recursos i ajudes als afectats per la pandèmia i les decisions restrictives que s’han pres, li ha hagut de tornar a recordar que millor s’adreci al gobierno perquè deixi d’espoliar Catalunya.

Font: larepublica.cat/

El refugio secreto que Companys mandó construir junto al Palau de la Generalitat

El descubrimiento de unos planos de 1937 permite localizar un refugio antiaéreo conectado con el Palau que hasta la fecha había permanecido en el olvido

Un Mosso de la unidad del subsuelo, en la galería de 1645 a través de la que se accede al refugio /GUILLEM TRIUS

“Cuando me dieron la carpeta con el mapa, la apreté contra mí y me quedé frío”. Josep Maria Contel, presidente del Taller d’Historia de Gràcia y estudioso de los refugios antiaéreos de la Guerra Civil, supo que tenía algo importante cuando le hicieron llegar unos planos amarillentos, fechados a diciembre de 1937 y con un encabezado: Projecte de refugi al Palau de la Generalitat de Catalunya. Fue el primer capítulo de una aventura que ha durado cuatro años y ha permitido al Govern descubrir un refugio antiaéreo, proyectado por el Ejecutivo de Lluís Companys, que conecta con el Palau de la Generalitat y que está situado debajo de una plaza adyacente.

Durante la compleja excavación que se ha realizado en secreto debajo de la sede del Govern, también se ha descubierto una galería que lleva hasta el refugio, construida en 1645 durante la Guerra dels Segadors y que los arqueólogos creen que se diseñó para poder escapar del Palau. El pasado miércoles, elDiario.es entró por primera vez a este recinto, que se ha mantenido alejado de los focos por razones de seguridad.

Contel siguió indagando tras conseguir los planos. Hasta ese momento se conocía un refugio antiaéreo situado debajo del Palau, que durante la dictadura sirvió como archivo de la Diputación de Barcelona. Pero los planos que obtuvo mostraban que había un pasillo que conectaba esa estancia con otro refugio igual de grande y del que no se tenía noticia. Al cabo de unos meses se cruzó con unas fotografías en Facebook que le llamaron la atención: se veía a unos obreros abriendo un gran agujero a pocos metros de la Generalitat a principios de 1938. Tenía que ser el refugio que le indicaban los planos.

Intentó varias veces gestionar un permiso para entrar al Palau a buscar indicios de la guarida, pero siempre recibía una respuesta negativa. Hasta que conoció a Lluís Vivancos, inspector jefe de la unidad de subsuelo de los Mossos d’Esquadra. Le enseñó los mapas y las fotos que tenía y todo se activó en el departamento de Presidencia de la Generalitat.

Operarios construyendo el refugio en 1938, una imagen que confirmó que el recinto se llegó a edificar.

“Al ser una infraestructura asociada al Palau pensamos que sería interesante investigar”, explicaba este policía el pasado miércoles. “Las fotos acreditaban que lo que aparecía en los mapas se llegó a construir e iniciamos un proceso para descubrir posibles accesos al lugar”. Unas fracturas en el yeso de una pared del sótano del Palau coincidían con la puerta proyectada en el plano. Era finales de 2016 y empezaron a excavar.

Mientras en los despachos del Govern se vivían los momentos más convulsos de la política catalana de las últimas décadas, un equipo de arqueólogos, Mossos y expertos en patrimonio avanzaban discreta y lentamente sus trabajos en el subsuelo del Palau. Colaboraron también técnicos independientes, miembros de la Universitat Politécnica de Catalunya, del Instituto de Cultura de Barcelona… Decenas de personas implicadas en excavar un túnel que no sabían a dónde les llevaría.

“A finales del 37 comenzaron los bombardeos sobre Barcelona y la Generalitat y el Ayuntamiento empezaron a proyectar refugios tras crear las Juntas de Defensa Pasiva”, señalaba Xavier Maese, arqueólogo de la Generalitat que también participó en las excavaciones. Explicaba este experto que se proyectaron más de 1.300 espacios que quedaron registrados en un censo. Paralelamente, se construyeron decenas de refugios gubernamentales como el del Palau que no figuraban en ningún documento. “Creemos que este espacio tenía como objetivo proteger al personal de la Generalitat y posteriormente se abrió también para los vecinos del barrio Gótico”, continuaba el arqueólogo.

El periodo en el que se construyó fue el más sangriento de la Guerra Civil en Barcelona. Tras convertirse en la capital provisional de la República a finales de octubre de 1937, en enero del 38 una serie de ataques aéreos de inédita magnitud dejaron centenares de civiles muertos en la ciudad. El acoso desde el cielo se repetiría durante los meses posteriores hasta llegar a los ataques de marzo de ese año, cuando aviones italianos se cebaron de nuevo con la capital catalana: algunos historiadores cifran los bombardeos de marzo en 800 muertes, otros suben la cifra hasta 2.000 fallecidos, entre ellos más de 100 niños. 

Un Mosso de la unidad del subsuelo, el pasado miércoles en el refugio que se ha descubierto en los aledaños del Palau de la Generalitat. Guillem Trius
Una excavación compleja

No fue fácil para los Mossos y el equipo técnico abrir el primer boquete en una pared del sótano de la Generalitat. El muro, robusto, medía más de un metro de ancho y la puerta de acceso estaba mucho más baja de lo que figuraba en los planos. Llegaría entonces la primera sorpresa: tras la pared no había una galería de hormigón, como preveían, sino un túnel de piedras, mucho más viejo, que en ese momento estaba totalmente bloqueado con escombros.

“La primera sorpresa fue encontrarnos con esa galería”, rememoraba Júlia Roca, responsable de patrimonio del Palau de la Generalitat. Empezó entonces la delicada tarea de ir vaciando la galería. El pasillo apenas mide un metro de alto y tiene pronunciadas curvas, nada que ver con la que aparecía en el proyecto del Govern de Companys. Para transitar por él hay que ir completamente agachado, casi de cuclillas, evitando multitud de piedras y rocas que golpean constantemente el casco del que camina.

La dificultad para seguir avanzando era tal, que en 2017 el equipo se dio por vencido. “Lo veíamos todo demasiado inestable y decidimos no continuar”, aseguraba Vivancos, el jefe de los Mossos del subsuelo. La desazón cundió en un equipo que llevaba un año trabajando sin hacer ruido y que reportaba directamente a presidencia: primero a Carles Puigdemont, después a Quim Torra.

Plano actual del refugio que se ha descubierto.

Cuando ya habían tirado la toalla, un pequeño derrumbamiento les mostró que el camino continuaba. Reemprendieron las obras y al cabo de un tiempo descubrieron las inscripciones que dieron información sobre ese misterioso pasillo: había sido construido en 1645, durante la Guerra dels Segadors, y en ella figuraba una inscripción: P. Pau. Los arqueólogos lo atribuyen a la figura de Pere Pau Ferrer, arquitecto municipal de la segunda mitad del siglo XVII. “No sabemos a dónde evacuaba esta galería en el siglo XVII porque queda interrumpida por el refugio que mandó construir Companys”, apuntaba Maese, del servicio de arqueología. “Pero no es nada habitual encontrarse con galerías de este tipo que conectan con un refugio construido siglos después”.

Pintadas, jeroglíficos, zapatos, ropa…

No fue hasta 2019 que los excavadores lograron llegar hasta el refugio que buscaban. Los primeros en entrar fueron los Mossos por razones de seguridad. Después el resto del equipo. “La sensación de encontrar un refugio que no se conocía y al que nadie había accedido en 80 años fue única”, rememoraba Maese desde este lugar situado a cinco metros bajo tierra.

Los investigadores se encontraron con varios elementos que les permitieron hacerse una idea de lo que se vivió ahí: zapatos, piezas de ropa, latas metálicas de conservas, monedas, pulseras… También pintadas en las paredes de todo tipo: desde dibujos infantiles hasta jeroglíficos pintados por adultos. La instalación eléctrica del refugio les dio indicios de que se llegó a utilizar y unas escaleras en la otra punta del recinto -llenas de escombros- demostraban que el espacio también tenía acceso directo a la calle.

Fotografías de algunos de los objetos que se encontraron en el refugio. Guillem Trius

“El refugio no se llegó a acabar, pero sí que se utilizó durante los bombardeos”, aseguraba Roca, la responsable de Patrimonio. En los planos se ve un recinto con todo tipo de comodidades: desde sala de telefonistas hasta lavabos, armarios… Nada de eso se llegó a instalar, algo que los expertos atribuyen a la magnitud de los bombardeos, a la improvisación durante la guerra y a la falta de materiales y mano de obra a medida que avanzaba el conflicto. 

Contel, estudioso de los refugios desde hace 25 años, reconocía el miércoles que este recinto era uno de los descubrimientos más relevantes de su trayectoria. “Cada refugio tiene sus particularidades”, relataba todavía sudoroso, después de trepar por unas empinadas escaleras de obra para salir del subsuelo. “Pero lo más especial es encontrar uno que conecta con la Generalitat y que había permanecido en el olvido hasta ahora”.

Cientos de refugios por descubrir en Barcelona

“Barcelona está plagada de minas y de galerías”, afirma Xavier Maese, el arqueólogo de la Generalitat. “También quedan centenares de refugios que no han sido descubiertos”. Los duros bombardeos sobre la capital catalana llevaron a las autoridades a construir centenares de guaridas para protegerse. A los 1.300 que se proyectaron oficialmente -no todos se llegaron a construir – hay que sumarles los que erigieron los vecinos por su propia cuenta.

A día de hoy, muchos permanecen todavía sin ser descubiertos. Algunos quedan debajo de domicilios particulares -como el que encontraron en 2018 unos vecinos de Sant Andreu debajo de su casa, con capacidad para 40 personas- mientras que otros han quedado tapiados. “Cualquier obra que se hace en la ciudad está controlada para ver si se puede encontrar un nuevo refugio y conservarlo”, asegura Maese.

Actualmente es posible visitar algunos de estos refugios en la ciudad, como el situado en Montjuïc y los dos del barrio de Gràcia en la plaza del Diamant y la plaza Revolució. Otros refugios destacados, como el del Palau de les Heures en el que se refugió Lluís Companys, están en muy buen estado de conservación pero no son accesibles para el público.

Fuente: eldiario.es/autores/pol_pareja/

[Vídeo] Manuel Valls no vol que França ensenyi el català i el basc perquè “fomenten el separatisme”

El regidor a l’Ajuntament de Barcelona creu que el català “és un element important de la ruptura que volen els independentistes”

Manuel Valls, regidor de l’Ajuntament de Barcelona / Cambra de Comerç

El regidor per l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls, torna a fer soroll per unes declaracions incendiàries. Al programa “64 minutes, Le Monde en Français” de la televisió francesa TV5, la presentadora li ha preguntat a l’exprimer ministre de França si estaria a favor de l’ensenyament de les llengües locals com el català o el basc al país, a la qual cosa Valls ha respos amb un contundent i alhora burleta “no”, per després explicar que la llengua catalana i la basca “estàn lligades al separatisme i fomenten un antirepublicanisme”.

Valls, de qui Ada Colau va acceptar el seu suport per evitar un govern independentista a l’Ajuntament de Barcelona, entén i parla perfectament el català, i així ho explica a l’entrevista: “Parlo amb la meva dona, la meva mare i molts amics”, però creu que la llengua catalana és un element important de la ruptura que volen els independentistes.

Per: ÀLEX HUGUET

Miquel Iceta: «Quan sento això de ‘ho tornarem a fer’ se m’encongeix el cor, perquè acabarem igual»

El líder del PSC considera que, per a l’independentisme, res canviarà encara que superi el 50% perquè no saben com “concretar” el projecte i defensa que la monarquia ha de fer pública la seva fortuna

Miquel Iceta, durant l’entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) es prepara per ser el candidat del PSC el 14 de febrer amb la tranquil·litat que li dona la seva experiència i uns marges polítics perfectament delimitats. Diu sense embuts que el seu objectiu és ser president malgrat que les enquestes no dibuixen una alternativa a un govern independentista. Avisa, però, que els catalans encara no han decidit i assenyala el “problema” de JxCat i ERC: la incapacitat de concretar com avançaran cap a la independència. En aquest aspecte res canviarà, segons ell, encara que superin el 50% dels vots. L’important, insisteix des del seu despatx de primer secretari, on destaquen els seus retrats en caricatures, fotos o cartells electorals, és garantir estabilitat amb els pressupostos i en la gestió de la pandèmia. Serà el tercer round com a cap de cartell per a un polític amb una trajectòria orgànica i institucional que va camí de les quatre dècades. No vol dir si és l’últim perquè si ho fes, afirma, “començaria el meu temps de descompte”. 

– La sentència que absol Trapero i la cúpula dels Mossos no dona credibilitat a la Guàrdia Civil i contradiu la sentència del Suprem sobre l’1-O. És una constatació d’un problema de la justícia a Espanya?
– No, això és la constatació de que la teoria de que tots els poders de l’Estat estan en una causa general contra l’independentisme no és certa. La independència del poder judicial pot portar a interpretacions diferents, però també a alguna coincidència, perquè si alguna cosa diu la sentència de l’Audiència és que no hi ha rebel·lió. Alguns sectors conservadors van acusar de tebior el Suprem per no haver considerat la rebel·lió. El que és evident és que aquest estat que deien que era demòfob, poc democràtic i tenebrós no devia tenir com a objectiu demonitzar els Mossos si ha sortit una sentència així.

– Joaquim Forn, com a exconseller d’Interior, té una pena de deu anys i mig de presó. Els seus números dos i tres, que li van ser lleials, absolució.

– És el que ha considerat un tribunal. Aquí hem entrat en una mena de competició en la qual ens semblen bé les sentències que ens són properes i malament les que són contràries a la gent que simpatitzem. Nosaltres sempre diem que les sentències cal acatar-les i, en aquest cas, ens alegrem que deixi clar que els Mossos van fer el que els tocava, complir amb la llei.about:blank

– Fa referència a la independència judicial, però Sánchez ha denunciat reiteradament el bloqueig del PP a la renovació de la cúpula judicial i ministres de Podem diuen que està segrestada per la dreta.

– Una cosa és el poder judicial i el paper del jutges i una altra com s’ha de governar el Consell General del Poder Judicial, que és l’òrgan de govern dels jutges i ha de ser independent però no ha de sortir de l’aire. Des de les Corts s’influeix i es decideix qui l’integra. Si un partit, en aquest cas el PP, decideix bloquejar els nomenaments esperant tenir un millor resultat electoral i tenir més força en la negociació, sí que és un intent de condicionar el poder judicial que, des del meu punt de vista directament contra la Constitució.

“L’absolució de Trapero és la constatació de que la teoria que tots els poders de l’Estat estan en una causa general contra l’independentisme no és certa”

– En l’última visita del rei a Catalunya va demanar unitat per garantir l’estabilitat. Considera que la monarquia és encara un factor d’estabilitat?

– És un símbol que probablement dona més estabilitat en un país tan dividit com el nostre que no pas una república. Si el president de la república el triéssim entre tots seria el president d’una meitat contra una altra. Per tant, els símbols tenen el seu avantatge. Ara, els símbols han de poder ser apreciats per tothom i, per tant, molt transparents i curosos amb la gestió de la seva responsabilitat. Però, sens dubte, un canvi de règim ara generaria molta inseguretat a Espanya.

– A Catalunya genera més consens la monarquia que la república, sigui catalana o espanyola?

– No. Ara, estic convençut que aquestes coses són molt contingents. La imatge de la monarquia està molt condicionada pel que sembla haver estat un comportament anòmal del rei emèrit i això objectivament influeix sobre la imatge de la institució. Ningú pot dir que d’aquí deu anys estarem millor o pitjor.

“Si el president de la república el triéssim entre tots seria el president d’una meitat contra una altra”

– Creu que l’actuació del rei emèrit se cenyeix a la Constitució?

– 
Des de que va deixar de ser rei no ho sé. I, precisament, segurament va abdicar perquè va considerar que ja no podia seguir exercint amb plenitud aquesta funció de símbol. El que puc jutjar és el rei actual, i Felip VI crec que està fent les coses raonablement bé com a símbol i com a cap de l’estat, on les seves competències són limitadíssimes.

– Vostè és monàrquic?

– No, jo sóc republicà. La monarquia en aquest país no té poder. Per tant, no és un problema. Hi ha qui vol veure aquesta contradicció permanent. Jo estic convençut que a Suècia hi ha molts que són republicans però que no consideren que tenir una monarquia constitucional sigui contrari als seus valors. Aquí la qüestió, i és un tema que a Espanya haurem de millorar, és la de garantir la transparència i el rendiment de comptes de la monarquia. Per tant, s’ha de millorar en els aforaments, en la inviolabilitat, en les condicions en les quals s’ha d’exercir el paper de cap d’estat.

– I la monarquia ha de fer pública la seva fortuna?

– I tant, és evident. Si la monarquia té recursos propis han de ser coneguts i, si aquests recursos formen part de transaccions econòmiques, han de ser transparents i tributar.

– Estan a les portes de la presentació dels pressupostos espanyols. Vostè avalaria que s’apugi l’IRPF a les rendes altes a partir dels 200.000 euros i que es pacti la regulació dels preus dels lloguers com al Parlament?

– No crec que la regulació dels lloguers hagi d’estar en uns pressupostos, perquè això seria tant com dir que cada any canvia la regulació dels lloguers. Tant llogaters com propietaris tenen dret a una estabilitat en la regulació. Ara, aquesta és una posició de principi. Després resulta que en una negociació per tirar endavant uns pressupostos pots haver de pactar coses amb les quals no estàs del tot d’acord. L’important és que hi hagi pressupostos. I crec que tots els que vulguin la prosperitat per a Catalunya i Espanya hi votaran a favor. I amb la fiscalitat sempre s’ha d’anar molt en compte. Nosaltres som partidaris de la redistribució de la renda i la sostenibilitat dels serveis públics. Ara, en un moment de recessió, hem de ser especialment curosos. La idea bàsica de qui més té més paga genera un consens general en la societat catalana i espanyola.

No crec que la regulació dels lloguers hagi de negociar-se en uns pressupostos, perquè això seria tant com dir que cada any canvia”

– Què haurien d’incloure aquests pressupostos per considerar que són beneficiosos per a Catalunya? El Govern reclama 30.000 milions dels fons europeus.

– Només? Perquè jo crec que cada cop demanen més. El projecte de pressupostos que no va sortir en l’exercici anterior ja era molt bo per a Catalunya. No tenir-ne ha estat pitjor. Un pot tenir totes les reivindicacions que vulgui, però al final hem de tocar vores i fer que els pressupostos surtin. Necessitem un nivell d’inversió pública a Catalunya que sigui suficient, i que es mantingui l’orientació política del govern d’Espanya d’evitar que ningú es quedi enrere per la recessió que ens ve. Espero que tothom vegi clar que ens convé tenir uns pressupostos, que convé fer un bon ús i un bon repartiment dels fons europeus i ha de formar part d’un acord polític en el qual espero que hi siguin com més forces polítiques millor.

El líder del PSC emplaça els independentistes a aprovar els pressupostos de l’Estat Foto: Adrià Costa

– El que no ha canviat és el baix nivell d’execució dels pressupostos en temes com infraestructures.

– De vegades hem trobat fórmules de rescabalament si en un exercici, per les raons que sigui, no s’ha executat el suficient. És plantejable. A mi el que m’agradaria és que tothom prengués exemple en les negociacions el govern basc i el PNB, que no hi ha negociació en la qual no treguin un bon fruit i que, a més, la seva aportació sigui a l’estabilitat i el progrés.

Coincideixo amb Rovira i Tremosa quan es manifesten a favor de la negociació pressupostària. Hi ha una demanda d’acord, de diàleg i de solucions”

– Aspira a tenir els vots d’ERC? Marta Rovira defensava dijous en una entrevista a aquest diari que s’havien de negociar pensant en què siguin un “instrument útil” per als catalans.

– Hi coincideixo. L’altre dia també ho deia el conseller Ramon Tremosa, que de cop i volta es va manifestar a favor de la negociació pressupostària. Crec que hi ha molta gent que està llegint en l’opinió pública una demanda d’acord, de diàleg i de solucions. Una certa demanda d’estabilitat. Aquests dies amb la moció de censura de Vox potser encara més perquè s’està veient el contrast del que seria una alternativa de la dreta i de l’extrema dreta a Espanya. 

– Què ha de passar perquè la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa es reuneixi abans de les eleccions?

– El vicepresident amb funcions de president ha dit que no, que cal esperar a les eleccions. La taula és cosa de dos governs. Jo ja fa mesos que vaig dir que abans d’unes eleccions serà difícil. Aleshores em van acusar de no voler el diàleg. Doncs Iceta, profeta. Davant d’unes eleccions, els partits tenen menys llibertat perquè s’estan mirant de reüll, tothom està esperant un mal pas de l’altre per aprofitar-ho… Per tant, no és el millor moment perquè estem en un moment d’interinitat. És lògic que tothom s’emplaci a quan hi hagi un nou Govern a Catalunya per reprendre la taula de diàleg.

“És lògic que tothom s’emplaci a quan hi hagi un nou Govern a Catalunya per reprendre la taula de diàleg”

– Rovira ens deia també que aquesta taula havia de transitat al marge de la conjuntura i de les eleccions.

– O sigui que està en contra del que ha dit el vicepresident Aragonès? Jo crec que en política res està al marge del que passa. És lògic que en el plantejaments dels partits i dels governs la proximitat d’unes eleccions condicioni. De la mateixa manera que dic això, si demà Sánchez i Aragonès decideixen que la taula es trobi, seré el primer en alegrar-me.

– L’ordre del dia pot incloure la llei d’amnistia i l’autodeterminació?

– El tema és si figura en un paper? El govern d’Espanya no pot decidir ni l’amnistia ni l’autodeterminació. No la pot decidir, és una decisió, en tot cas, del Congrés i és més pròpia d’un canvi de règim i no de la situació actual. I el govern tampoc té entre les seves competències promoure un referèndum d’autodeterminació.

Iceta defensa que el govern espanyol no pot condedir ni l’amnistia ni l’autodeterminació Foto: Adrià Costa

– Mariano Rajoy també ho deia.

– El que deia Rajoy és a les hemeroteques. Jo el que dic és que difícilment puc acceptar que he de prendre una decisió que no depèn de mi. Ara, que en una taula de negociació poden haver-hi moltes qüestions que aboquin a la discussió? I tant, clar que es pot, només faltaria. Per això estem negociant. 

– Però reconeix com l’arrel del conflicte el dret a decidir i la situació dels presos i encausats?

– El conflicte és aquest i sabem que el govern es proposa modificar el codi penal i que està tramitant els indults. Els independentistes què hi han posat a part del “ho tornarem a fer“? Tendim moltes vegades a demanar al govern d’Espanya i a les forces polítiques espanyoles que facin moviments. Però les forces polítiques catalanes no hi han de posar cap gest? Quin ha estat? Potser me l’he perdut. Hem de ser molt exigents amb tothom.

“Les forces polítiques catalanes no haurien de posar també de la seva part algun gest d’apropament? Perquè potser me l’he perdut”

–  ERC va permetre investir Sánchez.

– Això està molt bé i gràcies a això tenim aquest govern i no un govern del senyor Casado amb Abascal. Però per a la reconciliació? Què fem? L’independentisme tendeix, i és lògic, percebre molt el seu dolors, però en canvi només Carme Forcadell va dir que potser es van oblidar de la meitat dels catalans. Déu n’hi do. Ja m’agradaria que el conjunt de dirigents independentistes subscrivissin aquesta afirmació perquè això seria un pas endavant per trobar una solució.

– L’independentisme també els retreu falta d’empatia i autocrítica.

– Jo em faig sempre la mateixa autocrítica: mira que vam advertir que aquest camí portava al desastre i no vam poder convèncer els nostres adversaris d’això. És la cosa que més lamento. Qui ha fet moviments és precisament el govern espanyol i l’independentisme està bloquejat. Tenen dificultats objectives per fer un nou full de ruta. Potser quan arribin les eleccions el presentaran, però no és senzill. S’està intentant guanyar temps, fer proclames del tipus “ho tornarem a fer“, que és un error fonamental.

– Si l’independentisme obté el 50% dels vots tindrà més força i se n’ha de derivar alguna conseqüència política?

– Si tens més vots, tens més força. I si té el 60% en tindrà més. Ara, el que dic és que amb el 50% no es té un referèndum perquè no dona peu a que et saltis la llei. Per fer un referèndum s’ha de canviar la Constitució i això requereix unes determinades majories al Congrés i al Senat que no es donen i que en el temps polític que puc imaginar no es donaran.

“La resposta que alguns esperen és que es tornarà a fer el que es va fer. Però és que encara que tinguis el 60% tampoc podràs”

– Però superar el llindar com a mínim tindria un simbolisme important.

– Per a l’independentisme, molt. Però també la dificultat de concretar-ho en què. Si els hi pregunta el president Torra i per ara no ha rebut resposta! I és lògic, perquè la resposta que alguns esperen és que es tornarà a fer el que es va fer. Però és que això, encara que tinguis el 60%, tampoc ho podràs fer. És la dificultat de l’independentisme i no ho dic com a crítica, sinó com a descripció objectiva. La via unilateral i il·legal ha fracassat. Se n’ha de buscar una altra que només pot ser la negociació i l’acord. Junqueras i Rovira han dit que es necessita una majoria àmplia i sostinguda en el temps. Crec que és la manera que tenen de dir que del que ha passat en treuen conseqüències.

– Més enllà del que consideri adequat, si l’independentisme supera el 50% i ho torna a fer, el govern espanyol ha de reaccionar com el 2017?

– La reacció serà contrària a qualsevol vulneració de la llei. La del govern i la del poder judicial. Per això quan sento això de “ho tornarem a fer” se m’encongeix el cor, perquè acabarem igual que aleshores.

– Així doncs, tant li fa un 47% o un 52% dels vots a l’hora d’afrontar-ho? 

– Saltar-se la llei té una reacció, que és el que no es va voler veure i que potser nosaltres no vam insistir-hi prou. Saltar-se la llei acaba malament pel que se la salta i pels altres. És així d’obvi. Et pots saltar la llei amb el 50%? No. I amb el 60%? Tampoc. Per tant, és millor mirar la realitat de cara. Si tens més raó potser pots tenir més força en una negociació, però això no et dona la raó per saltar-te la llei. D’aquí la dificultat perquè l’independentisme estableixi un full de ruta. No esperis un resultat diferent si fas el mateix. Han de buscar un altre camí.

“Saltar-se la llei acaba malament pel que se la salta i per tots els altres. És així d’obvi. Et pots saltar la llei amb el 50%? No. I amb el 60%? Tampoc”

I quan algú diu “o independència o res”, aleshores per què parlem de pressupostos i d’estabilitats governamentals i de fons europeus? Doncs perquè el mentrestant és molt important. Jo reivindico un mentrestant profitós. 

– Diagnostica que l’independentisme té un problema per definir el seu camí. Les enquestes, però, no prefiguren alternativa. Tenen vostès un problema?

– Sí, tenim un problema, que és que no tenim el 50% dels vots. Si el tinguéssim, segurament faríem avançar les coses molt més ràpid i millor. 

– I no sospesen canviar d’estratègia?

– Per a mi el problema és la incoherència i enganyar la gent i dir-li que són possibles coses que no ho són. Nosaltres volem el millor resultat possible, però no al preu d’enganyar ni de defensar la independència en 18 mesos que després es queda a l’hemeroteca.

– ERC descarta un Govern amb vostès i els assenyala com el gran rival. I Carles Puigdemont ha defensat que ells són la garantia d’un netament independnetista. Els sap greu?

– El que faig és lloar la seva sinceritat. El que ens estan dient és que volen seguir governant plegats. Si tornen a sumar, faran el mateix Govern i els catalans tenen dret a avaluar si els surt a compte aquest camí o valdria la pena intentar un altre.

“El problema mai ha estat amb qui, sinó per fer què. Pel projecte que té ERC, no hi pot haver un acord amb el PSC”

– I si ells no sumen, oblidaria aquestes paraules?

– Oblidar-les segur, però no sé si ERC oblidarà la independència i el referèndum. Nosaltres no donarem suport a cap Govern que plantegi en els propers quatre anys la independència o un referèndum. El problema mai ha estat amb qui, sinó per fer què. Pel projecte que té ERC, no hi pot haver un acord amb el PSC. No ens ho prenem malament, però el que ells volen fer amb nosaltres no ho poden fer.

– Aleshores, vostè ho té molt difícil per ser president o estar en al Govern.

– Depèn. Hem d’escoltar els catalans i saber quines ofertes es presentaran. Hi ha partits que han de decidir si van en solitari o es presenten amb d’altres. Queden moltes incògnites. Nosaltres amb qui pactarem? Amb qui puguem acordar un programa per la recuperació i la concòrdia. Si no, seguirem a l’oposició. Amb un avantatge: estem disposats a acordar amb el Govern. Ara som els que més estem insistint en el pacte per a la reactivació. O fer un pacte de salut.

Miquel Iceta ofereix mà estesa per arribar a acords amb el Govern Foto: Adrià Costa

– Percep algun canvi en el Govern des de la inhabilitació de Quim Torra?

– Tots hi hem perdut perquè l’interinatge no és bo enmig d’una pandèmia i aniria molt millor tenir un president a totes. Per això vam insistir a Torra que convoqués eleccions. Ens haguéssim estalviat, com a mínim, els dos mesos que ara han començat a comptar. JxCat va dir de forma clara en el ple que no pensava presentar cap candidat. Ho va dir Albert Batet i me l’he de creure. En tot cas jo vull reivindicar el paper d’una oposició disposada a arribar a acords. Un pacte per la salut, és obligat, hi hem de ser. I en un pacte per poder votar amb garanties, també hi serem.

– Encara que s’hagi d’aprovar una llei electoral?

– Fem la llei electoral, la tenim presentada. Ara, el que no farem és posar pedaços. Som l’única comunitat que no tenim llei electoral pròpia. Si ens hi posem és per fer-la sencera.

“Amb Argimon la pandèmia s’està gestionant millor, però tenim crítiques, és clar”

– S’està gestionant millor la pandèmia des de la Generalitat des de que hi ha el doctor Argimón al capdavant de Salut Pública?

– Sí. Però Catalunya és l’únic país del món que ha estat durant 46 dies sense secretari de Salut Pública. No he trobat una resposta o explicació sensata. Des de que en tenim, considerem que està fent les coses bé. Al Govern li diem que té el nostre suport per a totes les mesures que cregui que ha de prendre. El té pel tancament de l’hostaleria -demanem, però, que hi hagi compensacions- i el té si demana ara el toc de queda. Però ha mancat transparència en moltes coses i no ha cooperat prou ni amb el govern d’Espanya ni amb els ajuntaments. Tenim crítiques, sí, però el Govern té el nostre suport per prendre les mesures que consideri adequades.

– La Moncloa ha d’accedir a l’ajornament del pagament d’impostos de bars i restaurants que ha demanat Pere Aragonès?

– S’ha de mirar. Estem d’acord amb que s’ha de fer això, però el més normal, si es pensava tancar l’hostaleria, era que el Govern ho hagués comunicat abans al govern d’Espanya i hagués parlat sobre aquests temes abans i no després. El Govern va prendre aquesta mesura sense tenir previst els costos econòmics.

– Quina opinió li mereix que l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, hagi vinculat Artur Mas al blanqueig de capitals del partit? JxCat ha de respondre?

– Artur Mas ja no està a la política activa i, més enllà de recordar-ho públicament no es pot fer més que les explicacions que se li van demanar. En política les responsabilitats polítiques són aquestes. Ara estem davant d’uns altres judicis que també afecten al finançament de Convergència. El mínim que podem dir és que ha estat irregular. Si això afecta d’altres? Convergència en un determinat moment va decidir dissoldre’s. Qui se’n considera hereu? Hem vist aquests dies Batet dient que ell no sap què és Convergència. Home, entre poc i massa. Per ara sembla que JxCat encara passa diners al PDECat per fer front a deutes de l’època de CDC. Una certa continuïtat hi ha.

– Des de la direcció del PSC mantenen la confiança en els dos regidors de l’Hospitalet investigats per presumptes irregularitats?

– Sí. Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció. Ara, acceptarem el que diguin els jutges i no direm que hi ha una causa general contra els socialistes i aquestes coses quan un fragmenta pagaments i contractes.

Pel que sabem, a l’Hospitalet el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però no corrupció”

– I no hauria estat bé que l’Ajuntament de l’Hospitalet es personés en la causa? El PSC ho va impedir.

– Depèn. No ho tinc clar. Perquè un es pot personar i ser útil o no tant. En el nostre país, tant el tema de les acusacions particulars com algunes personacions de les administracions són més per demostrar que tens interès que no pas una eficàcia real. El que ha de fer l’Ajuntament, que és el que està fent, és col·laborar amb la justícia.

– Serà el candidat a les eleccions del 14 de febrer. És la darrera?

– No ho sé. El que sí que sé és que si li ho digués començaria el meu temps de descompte. Per tant, no li ho diré. Afortunadament, tenim un projecte col·lectiu i, si sóc candidat o no, ho decidirà el meu partit quan toqui. Jo de vegades amb to d’humor dic que ho deixaré quan tinguem això arreglat i molta gent em diu que quina manera més fina de dir que t’eternitzaràs. El partit sempre em tindrà a disposició. La situació política catalana des de fa 10 anys s’ha embolicat moltíssim i jo crec que els que hi hem participat tenim certa obligació de trobar el desllorigador, i és una de les coses que a mi em mou.

Miquel Iceta, durant l’entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa

Per: Ferran Casas / Sara González ,

Zapatero apel·la a la generositat per resoldre la situació dels presos i diu que s’haurà de donar resposta a Puigdemont

L’expresident del govern espanyol descarta un referèndum perquè políticament seria “un túnel sense sortida”

L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha apel·lat a la “generositat universal” per resoldre la situació dels polítics empresonats i ha assegurat que també s’haurà de donar una resposta “a la posició” de l’expresident Carles Puigdemont. En una entrevista a ‘Catalunya Ràdio’, Zapatero ha evitat pronunciar-se sobre les demandes d’indults o amnistia, però ha assegurat que la generositat és “l’essència de la democràcia i la convivència”. També creu que si els presos estan al carrer això “contribuirà en el procés de retrobada”. D’altra banda, ha rebutjat la possibilitat de celebrar un referèndum perquè políticament significaria “un túnel sense sortida”.

Zapatero creu que amb la situació de Puigdemont hi ha “una espècie de silenci” per totes bandes. Tot i que no vol “contribuir a posar les coses més difícils”, ha considerat que la posició de l’expresident necessita una resposta “abans o després”. “A mi no em va agradar per a res que no convoqués eleccions aquell dia -en relació a la tardor del 2017-, no comparteixo que marxés del país, però defenso el principi de generositat universal”, ha argumentat Zapatero, partidari de “crear un clima procliu a l’entesa” des de la seva posició d’expresident del govern espanyol.

Zapatero ha continuat rebutjant la possibilitat que se celebri un referèndum a Catalunya, tot i que l’independentisme pugui arribar a superar en algun moment el 50% dels vots a les urnes. Més enllà de la Constitució, ha expressat que una consulta d’aquest tipus significaria posar-se “en un túnel sense sortida”. Ha considerat que la societat s’hi dividiria, que el resultat podria ser “ajustat” i que, a més, aquest resultat podria canviar en poc temps.

Per això, l’exdirigent socialista ha insistit que no es pot votar “si som d’una manera o d’una altra” i que això s’ha d’acordar. La seva aposta passa per treballar “en diferents marcs”, també des de la taula del diàleg, i assolir un “gran acord” que pugui ratificar-se al Parlament i al Congrés o a través d’un referèndum.

Sobre la possibilitat d’un referèndum de monarquia o república, Zapatero ha defensat que els espanyols van prendre fa 40 anys la decisió de ser una monarquia parlamentària amb la votació de la Constitució i ha cridat a “respectar el pacte constitucional”. Creu que els partits ho poden plantejar però dubta que hi hagi mai les majories necessàries perquè s’aconsegueixi. Després de la marxa del rei emèrit d’Espanya, que li va provocar “disgust”, Zapatero sí que aposta per més “institucionalització” de la monarquia. També ha confiat que Joan Carles I doni explicacions.

Font: larepublica.cat/