L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

"Cadascú al seu lloc, i Catalunya i la República al cort de tots" (-Lluis Companys -6 d'octubre de 1934-)

Enlaces personales

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Archivos

Categorías

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 386.339 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir avisos de nuevas entradas.

Únete a 13 seguidores más

MI COMUNIDAD

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (4)

Una resposta treballada en format de preguntes per a millorar el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira i del que els seus autors n’esperen resposta, avui publiquem la quarta part.

Furgons dels Mossos d’Esquadra bloquejant els accessos a l’estació de Sants de Barcelona durant una concentració contra la sentència de l’1-O el 28 d’octubre del 2019. Pla general. (Horitzontal)

“En aquest llibre expliquem obertament la nostra proposta, elaborada a partir dels aprenentatges del 2017, i la posem a disposició del conjunt del moviment independentista perquè la pugui discutir, esmenar i millorar, si convé.”

Recollint el guant que la introducció del llibre ofereix al conjunt del moviment independentista, plantegem, a continuació, 25 preguntes als líders d’ERC que ens susciten determinats passatges de l’assaig, i agraint, ja de bestreta, una resposta que esperem que sigui el més aviat possible.

16.- Pàgina 62: “La confrontació, sempre en clau democràtica, ha d’estar precedida per aquesta voluntat d’arribar a acords en els quals l’independentisme ha d’aparèixer sempre com el més disposat a comprometre’s”.

En aquest cas, torna a emergir el tema dels incentius: quin incentiu té l’Estat per dialogar? Actualment, cap. Per això totes les victòries recents han estat les que s’han lliurat a l’exterior. A dins de Catalunya, cap. L’únic incentiu que es pot generar a l’Estat per a què dialogui és a través d’una confrontació -pacífica, democràtica que li suposi costos: d’estabilitat política i institucional, econòmics, etc.

17.- Pàgina 63: “Per tant, hem de guanyar eleccions i governar. I, allà on governem, hem de prioritzar governar bé per damunt del conflicte simbòlic, per molt llaminer que pugui ser”.

Els fets no són coherents amb el discurs. Si creus que la gestió és la clau per eixamplar la base, com a mínim cal fer bona gestió. Ha estat el cas? Hi ha proves força contundents que el govern efectiu actual ha devaluat més l’autogovern del que ho estava anteriorment, per errors importants en la gestió durant les circumstàncies en què es demostra la capacitat o no per fer-ho.

Però és que fins i tot si la gestió fos bona, tampoc així no s’eixampla la base. La gestió no proporciona vots en un context en què el factor identitari és el mes determinant del vot. Mai els arguments racionals vinculats a la bona gestió passaran per damunt dels arguments identitaris. Per això el vot unionista i el vot independentista son ara mateix dos blocs molt estancs, bastant incomunicats, sense gaire transvasament entre l’un i l’altre. Només hi ha transvasament intra-blocs -de Cs a PSC o de la CUP a ERC, etc.- però no interblocs

Un exemple d’això és el govern municipal de Sabadell, a mans d’una alcaldia compartida entre ERC i Crida per Sabadell (CUP) del 2015 al 2019, i que va caure en mans socialistes a partir d’aquell any. El vot unionista, per desgràcia, com demostra la ciència políticai l’experiència de Catalunya dels darrers anys, no es sedueix en base de polítiques socials i bona gestió.

18.- Pàgina 76: “Tenim molta feina a fer en el terreny diplomàtic, molta. I no es pot fer si no és des del Govern”.

Com pensa fer-la, la Generalitat, si la seva acció i delegacions exteriors es troben totalment controlades per la diplomàcia espanyola? Ha quedat clar que l’autonomia està tenallada i una de les coses que més es controlen des de la xarxa diplomàtica espanyola és que la Generalitat es cenyeixi a fer acció exterior per a la promoció econòmica del país, però no per a la seva projecció política. No hi ha cap delegat exterior de la Generalitat que s’atreveixi a preguntar a un diplomàtic estranger “què necessiten vostès per reconèixer Catalunya com a República independent”.

19.- Pàgina 82: “El referèndum pactat és la millor de les opcions per resoldre el conflicte, sense cap mena de dubte.”

Assumint que, efectivament, aquesta seria la millor de les opcions, la pregunta que emergeix immediatament és: quina és la via per aconseguir-lo? Quins incentius estem generant per fer canviar radicalment d’opinió el govern espanyol sobre un referèndum acordat? Per què el llibre no ho explica? L’estratègia de la distensió no els està generant cap incentiu per canviar de parer.

Creuen que el PSOE concedirà un referèndum acordat? Creuen que el fet de tenir mes suport electoral i social ens donarà un referèndum acordat? Més del 70 per cent de la població estaria avui a favor d’un referèndum acordat a Catalunya i ni així el govern espanyol l’ha volgut pactar. Creuen que si l’independentisme fos el 60%, només per aquesta raó, el govern espanyol concediria un referèndum acordat?

20.- Pàgina 84: “L’independentisme haurà de mantenir sempre la mà estesa. I, alhora, perquè la paciència no pot ser infinita, s’ha de preparar per desbordar democràticament el règim monàrquic si s’enroca en l’immobilisme o fins i tot involuciona”.

Si la paciència no és infinita, quan s’acaba? Què cal que passi per a què s’acabi? És que empresonar i obligar a exiliar els líders polítics del poble i en contra de resolucions de Nacions Unides o d’organitzacions com Amnistia Internacional no són suficients per deixar de parar l’altra galta? Quins són els elements objectius que els autors del llibre fixen com a límits de la paciència col·lectiva?

De quina manera s’està preparant l’independentisme per “desbordar democràticament el règim monàrquic”? Cal preparar-lo? En cas afirmatiu, ni a nivell de fets, ni sobretot a nivell discursiu, ni ERC ni el govern de Pere Aragonès està orientant políticament el moviment cap a aquesta preparació.

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (1)

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (2)

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (3)

Per: L’ULL DE DÉU

Atac de banyes de Cs i PP per la retirada de l’escut del Borbó de la plaça del Cinc d’Oros

La cruïlla de la Diagonal, el passeig de Gràcia i el carrer Còrsega va dur el nom del rei emèrit fins al 2016

Imatge dels operaris retirat la placa amb l’escut d’armes dels rei emèrit Joan Carles I el 17 d’abril de 2021. (Horitzontal)

La retirada de l’escut del rei emèrit Joan Carles I de la plaça del Cinc d’Oros de Barcelona no ha agradat a Cs ni al PP, que han lamentat la decisió de l’Ajuntament. L’obelisc de la plaça, formada per la confluència de l’avinguda Diagonal, el passeig de Gràcia i el carrer de Còrsega, tenia des de l’any 1981 gravat en una llosa l’escut del monarca, element que uns operaris han tret aquest dissabte. De fet, la plaça va dur el nom de Joan Carles I fins al 2016, quan el consistori barceloní va decidir recuperar el nom popular que tenia a principis del segle XX.

La líder de Cs a l’Ajuntament, María Luz Guilarte, ha criticat el que considera “més populisme” del govern municipal dels comuns i el PSC i un “atac a l’espai públic i a les institucions democràtiques com la corona”. “Volem més solucions i menys propaganda” davant de l’”afartament” de la ciutadania, ha reclamat a Twitter.

Per part del PP, el regidor Óscar Ramírez ha acusat l’alcaldessa, Ada Colau, de gastar-se “els diners de tots els barcelonins per celebrar primaveres republicanes” i menysprear “els més de 40 anys de democràcia”. A més, li ha retret que ho faci “en plena crisi econòmica i sanitària”. En un comunicat, ha avançat que els populars preguntaran a la propera Comissió de Cultura de l’Ajuntament per la destinació i el cost i de la retirada de l’emblema borbònic i ha assegurat que Colau fa “aquest tipus de performance per acontentar ERC”. “És el preu a pagar pel suport als pressupostos”, ha afirmat.

Font: larepublica.cat./

Mor als 69 anys Joan Badia, exalcalde de Callús i històric militant de l’esquerra independentista del Bages

Darrere seu també deixa una ingent feina com a autor de textos escolars, editor i professor.

Joan Badia, en els jutjats quan va declarar per l’1-O | ACN

Aquest dissabte ha mort l’històric militant independentista Joan Badia Pujol a l’edat de 69 anys després d’una llarga malaltia. Badia ja va renunciar al càrrec de regidor de Callús l’abril de 2020 per motius de salut. Havia estat escollit batlle de la població per ERC després de les eleccions municipals de 2015 i havia renovat el càrrec després de les de 2019. Badia també deixa darrere seu una ingent feina com a autor de textos escolars, editor i professor.

Militant històric de l’independentisme i l’esquerra bagenca, va obtenir molta notorietat durant el referèndum de l’1-O de 2017 quan, sent batlle, va ser llançat a terra per la Guàrdia Civil quan s’atansava cap a ells per parlar-hi. Més tard va ser acusat de desobediència per aquests fets, però la causa va acabar sent arxivada.

Joan Badia també va declarar en el judici del Tribunal Suprem contra el procés independentista català, el 14 de maig de 2019, citat com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart.

Va ser militant del PSUC de 1972-1987. L’any 1973 va ser detingut i torturat per la policia espanyola per la seva militància a la Comissió Ciutadana de Solidaritat. Més tard, el 1991 va entrar a ERC on va ser president comarcal del 1993 al 1996 i de la secció local de Manresa, del 2000 al 2004.

Professor, editor i escriptor

En l’àmbit professional va fundar les editorials Jonc, Angle i del Grup Hermes, al qual pertanyien les editorials Castellnou, Almadrava, Colimbo i Galba.

Durant el franquisme (1969-1975), ja va fer classes extraescolars de llengua catalana i literatura en centres d’EGB i de batxillerat. Així mateix féu classes de català per a adults per a Òmnium Cultural i més institucions. El 1979 guanyà les primeres oposicions de catedràtic de Llengua Catalana i Literatura de secundària amb el número 2 de la promoció. Va fer classes als instituts Lluís de Peguera de Manresa (1979-1985 i 1990-1993), IES Bages (1993-1995), SES Navarcles (2000-2003), IES Castellet de Sant Vicenç de Castellet (2011) i Bages Sud de Castellbell i el Vilar (2011-2015). En tots aquests centres exercí diversos càrrecs de gestió educativa, especialment la direcció de l’institut Lluís de Peguera de Manresa (1981-1983).

Ha estat professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB de la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-79); a la Universitat Central de Catalunya, en els graus, màsters i postgraus de Gestió Educativa, de Logopèdia, d’Educació Infantil, de Diversitat Lingüística i d’Innovació Didàctica (1999-2015); i a la Universitat Oberta de Catalunya, en el postgrau de Gestió de la Diversitat Lingüística (2012-2015).

També ha estat professor de cursos de reciclatge per a mestres d’EGB i professors de secundària i de cursos de formació permanent. Ha estat formador de professorat en cursos de Formació Bàsica per a la Reforma (1990-95) i en cursos de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Ha col·laborat en cursos per al Certificat d’Aptitud Pedagògica per als Instituts de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona (1990-95). Ha exercit de coordinador de l’Escola d’Estiu del Bages, organitzada pel Col·lectiu de Docents del Bages, del qual va ser president (1998-2019).

Ha exercit càrrecs diversos al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Ha estat coordinador del desenvolupament curricular de l’ESO en el Programa Experimental de la Reforma (1985-89) i cap del Servei de Planificació i Programació de Formació Permanent (1989-1990). També ha estat subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics (2004-2006) i director general d’Innovació (2006-2009). Així mateix, dins el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha estat subdirector general de Planificació Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació Superior (2009-2011).

Ha estat autor o col·laborador en la redacció de textos legislatius i curriculars de la reforma educativa (LOGSE) per a diversos nivells: ESO, batxillerat, persones adultes, etc.

És autor o coautor de més de cent cinquanta llibres de text i de suport d’educació primària i secundària, de català per a adults i d’assaig.

Va ser un dels impulsors i primer subscriptor del diari Regió7, en què ha estat col·laborador habitual. Fou director de la revista Escola Catalana (2010-2012) i membre de l’equip de redacció de la revista Articles (1993-1995). Ha escrit articles sobre ensenyament, política educativa, didàctica general i didàctica de la llengua i la literatura a les revistes Perspectiva Escolar, Guix, Cuadernos de Pedagogía, Articles i Textos. Ha estat corresponsal de premsa d’El Pensamiento Navarro, Tele/eXprés, Mundo Diario i Presència.

Membre d’Òmnium Cultural d’ençà del 1969, va presidir-ne la delegació al Bages (1993-1998) i fou vocal de la junta general (2006-2010).

Per: Redacció ,

El ministre espanyol de cultura banalitza l’odi de Cercas als independentistes

Uribes mostra el seu suport al escriptor espanyol davant les crítiques de sectors independentistes a les seves tesis uniformistes

El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, en roda de premsa. Imatge del 7 d’abril de 2020. (Horitzontal)

El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha volgut mostrar aquest dissabte la seva solidaritat i suport a l’escriptor Javier Cercas després de les crítiques de sectors independentistes arran de la seva intervenció en un programa de TV3.

Així s’ha pronunciat Rodríguez Uribes en un missatge al seu perfil oficial de Twitter, que ha recollit Europa Press, en el qual assenyala que el que li ha passat aquesta setmana a Javier Cercas, “demostra que encara cal una revolució de respecte” que, segons recorda, va reivindicar “el gran socialista i humanista que va ser Fernando de los Ríos”.

“Vull expressar des d’aquí la meva solidaritat cap a un dels nostres millors escriptors. Una abraçada, Javier”, sentencia Rodríguez Uribes, que és el primer membre de l’Executiu que ha mostrat el seu suport a l’escriptor català.

El dissabte passat, l’escriptor va afirmar a TV3 que el cop d’estat del 23-F “el va parar el rei” Joan Carles I, cosa que li va valer dures crítiques de l’àmbit nacionalista català. Algunes persones van al·ludir al seu discurs del 2019, en el qual va manifestar que quan en política hi ha “passió, aventures i emocions”, com a Catalunya en els últims anys, “tremola o truca a la Unitat” Militar d’Emergències (UME), premiada en la gala per la seva tasca de preservació del riu Guadiana.

Font: larepublica:cat./

El partit del 155 vol governar a Catalunya

El PSC demana als partits independentistes fer “un pas al costat” i permetre una “majoria d’esquerres”

El president del grup parlamentari del PSC-Units, Salvador Illa, en comptes de dialogar i debatre opta per la via judicial.

Salvador Illa apunta a un “triple fracàs” del sobiranisme i denúncia el “bloqueig permanent” de Catalunya

El dirigent del PSC, Salvador Illa, ha demanat als partits independentistes fer “un pas al costat”. “Després de dos mesos de les eleccions, és hora que, si no són capaços de formar un Govern, deixin pas als qui tenim les idees clares i la voluntat de constituir un Executiu d’esquerres que treballi en els problemes dels ciutadans”, ha assegurat en un acte d’atenció als mitjans des de Mollet del Vallès. El dirigent socialista ha apuntat a un “triple fracàs” del sobiranisme, per no trobar “substitut” al president de la Generalitat, Quim Torra, i per no aconseguir els suports necessaris per investir el candidat d’ERC, Pere Aragonès, en les dues sessions d’investidura.

Davant aquesta situació, el PSC ha proposat liderar una “majoria d’esquerres” per treure el país de “deu anys de decadència”.

El dirigent socialista ha visitat aquest dissabte Mollet del Vallès i ha “constatat l’absència clamorosa” del Govern. “Estem en el dia de la marmota. Ja n’hi ha prou”, ha denunciat. Illa ha afirmat que Catalunya està instal·lada en un “bloqueig permanent”, amb qüestions que “no preocupen a la ciutadania”.

En aquest sentit, el dirigent del PSC ha criticat “l’absència de lideratge del Govern” al polígon petroquímic de Tarragona, amb un pes de l’1,5% sobre el PIB de Catalunya, a l’hora d’aprofitar els fons europeus per projectar “cap al futur el pol d’indústria química més important del sud d’Europa”.

Illa ha visitat Mollet del Vallès acompanyat de l’alcalde de la ciutat, Josep Monràs; els diputats Jordi Terrades i Arnau Ramírez; l’alcalde de la Llagosta, Óscar Sierra, i el responsable del PSC Vallès Oriental, Jonatan Martínez, entre altres.

Font: larepublica.cat./

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: