L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Enlaces personales

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 238.297 hits

CANAL PARLAMENT CAT.

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a 13 seguidores más

MI COMUNIDAD

julio 2020
L M X J V S D
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Més enllà del 50%

“Estem farts d’aquells polítics que fa uns anys ens deien que s’apartés qui tingués por i deixés pas a gent valenta o dels que afirmaven que a Madrid només hi anaven per 18 mesos”

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l’acte posterior a la manifestació per l’aniversari de l’1-O, l’1 d’octubre de 2018 (horitzontal).

S’ha tornat a encetar el debat de quin és el nombre de vots a favor de la independència necessari per a fer efectiva la República de Catalunya i Aran després que una “enquesta recent” tornés a reflectir que l’independentisme pot superar el 50% en unes eleccions.

Alguns defensem que s’ha de fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Un mandat sorgit d’un referèndum en el qual estava convocat i hi podia votar absolutament tothom. No només els independentistes. Alguns pensem que qui no va anar a votar va ser perquè així ho va decidir o fins i tot, perquè la violència d’un Estat ho va impedir, però això no és motiu per no tenir en compte a més de 2 milions de persones que van anar a votar, jugant-se la seva integritat contra un estat completament embogit, ferit i venjatiu (fins al punt que avui en dia encara n’estem pagant les conseqüències).

Uns altres, defensen que cal seguir defensant un diàleg amb l’Estat, encara que al poder hi hagi el mateix partit que es va comprometre a aprovar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, però que després presumien d’haver-se’l carregat.

Segueixen defensant una taula de diàleg, que no deixa de ser una enganyifa perquè no hi ha voluntat de tirar-la endavant, mentre segueixen tenint segrestats uns presos per haver permès un referèndum o haver pujat damunt d’un vehicle.

Les posicions poden ser legítimes, unes més valentes i unes més covardes. Però el que no sembla legítim és que alguns manifestin que, encara que siguem majoria i superem el 50% no som suficients. És a dir, no n’hi ha prou en ser l’opció preferida per la majoria. Llavors, per què votem? Per què decidim el nostre futur si, tot i ser majoria, aquells que diuen que representaran el nostre vot no volen tirar endavant?

Que us imagineu que el Regne Unit hagués dit que no tiraria endavant el Brexit malgrat haver guanyat aquesta opció? Seria un frau a la democràcia. Però més si tenim en compte que fins i tot el referèndum de l’1 d’octubre, malgrat els abusos i la violència de l’Estat, va registrar un resultat favorable a la independència sobre el total del cens més elevat que el referèndum de l’Estatut o el Brexit.

Si algú es fa dir independentista, però sobretot demòcrata, i manifesta a la població que ni essent la majoria de la meitat més un no som prou, és que realment o no volen el que manifesten voler, o que només ho diuen perquè saben que això té un rèdit electoral.

A tots aquells que vam sortir a votar l’1 d’octubre, que vam defensar la república i érem al carrer el dia que s’havia de proclamar, que hem anat a cada manifestació, mobilització… que hem estat a la Jonquera, a l’Aeroport del Prat, a Urquinaona, o a qualsevol lloc del territori, no ens conformem amb què ens diguin que ni tan sols amb més del 50% dels vots som prou. No acceptem que ens diguin que les nostres mobilitzacions, eleccions i referèndums que hem votat no serveixen de res.

Estem cansats d’aquest joc, de qui es vol aprofitar de les il·lusions i aspiracions de tot un poble per a mantenir-se en el poder i perpetuar-se.

Estem farts d’aquells polítics que fa uns anys ens deien que s’apartés qui tingués por i deixés pas a gent valenta o dels que afirmaven que a Madrid només hi anaven per 18 mesos.

Recordem que els que donem el poder als polítics som el poble, i si aquests no representen el que nosaltres demanem o votem majoritàriament, no només tenim l’obligació d’exigir que compleixin, sinó que també tenim la potestat de fer-los fora.

Reflexioneu cada vegada que tinguem l’oportunitat de votar i decidir el futur del nostre país. Jo no estic disposat a regalar el meu vot a qui no compleixi amb el que defensa i ens diu que ni guanyant, serem prou. No estic disposat a acceptar a qui sembla que té més interessos de perpetuar-se en el poder, les cadires i els càrrecs que a complir amb les promeses que fan al poble.

Vam votar, i vam guanyar. I no estem disposats a fer cap més concessió. Compliu la vostra part, que nosaltres ja vam fer-ho amb la nostra. I hi serem per tornar a complir i per defensar la república.

Per: ALBERT DONAIRE I MALAGELADA

Revelen un document secret que incrimina el rei Joan Carles

L’arxiu constata que rei emèrit gestionava una societat panamenya que va rebre uns 65 milions d’euros del rei de l’Aràbia Saudita

El rei emèrit Joan Carles amb el rei Abdelaziz | Europa Press

Un document secret del 2011 incrimina directament Joan Carles I per controlar l’estructura ‘offshore’ que li hauria permès ocultar 64,8 milions d’euros de l’Aràbia Saudita, segons ha publicat El Confidencial.

Els estatuts de Lucum Foundation, la societat de Panamà que controlava els diners, inclouen la firma del rei emèrit i l’afegeixen com a “primer beneficiari”. El document revelat per El Confidencial revela que la fundació es va crear per actuar com a pantalla d’un compte al banc suís Mirabaud, que va rebre “una donació de 64.884.405 euros del rei d’Aràbia Saudita en favor del rei d’Espanya”.

Lucum Foundation es va crear a Panamà el 31 de juliol del 2008. Ho van fer Arturo Fasana, gestor financer investigat per blanqueig en el cas Gürtel, i Dante Canonica, advocat de la seva confiança, que directament van passar a ocupar alts càrrecs en la societat.

Per : NacióDigital ,

Brussel·les empitjora les previsions d’enfonsament de l’economia espanyola

És la segona de l’eurozona que més castigada, amb una caiguda del 10,9% del PIB

La botiga de roba de nens a Sort | ACN

La Comissió Europea empitjora un punt i mig les previsions per a l‘economia espanyola respecte als càlculs del maig. En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any que ve.

Així, les noves previsions de la Comissió Europea preveuen un enfonsament encara més profund de l’economia espanyola de l’esperat per a aquest any, però augmenten una dècima el repunt econòmic per al 2021. Segons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.

L’informe sobre les previsions econòmiques d’estiu de la Comissió Europea apunta que la covid-19 ha causat una contracció econòmica “sense precedents” en l’economia espanyola i que és “pitjor del que s’esperava”

“No es compensarà completament amb el repunt previst per a la segona meitat del 2020 malgrat que moltes restriccions s’hagin aixecat”, diu el document de la Comissió Europea, que preveu que l’economia espanyola no es recuperi de la crisi abans del 2022. De fet, l’economia espanyola acabarà el 2021 més de quatre punts per sota dels nivells previs a la covid-19.

“L’activitat es continuarà recuperant durant la primera meitat del 2021 i després es moderarà gradualment en la segona meitat de l’any”, apunta l’informe, que també preveu que la inflació caigui al -0,1% aquest any i augmenti fins al 0,9% el 2021.

Augment de l’atur

Les previsions de la Comissió també alerten de l’augment de l’atur aquest any després de l’impacte “desproporcionat” de la crisi. En les previsions del maig, calculava un atur del 18,9% per a aquest any i, malgrat el repunt econòmic per al 2021, l’atur es mantindria en el 17%. Segons Brussel·les, els ERTO han evitat la pèrdua de llocs de treball, però alerta que quan es retiri aquesta mesura pot créixer el nombre d’aturat.

Segons Brussel·les, el sector dels serveis és el més afectat per la crisi i preveu que la recuperació sigui lenta per a aquest sector perquè implica una “interacció intrínseca”. Així, l’executiu europeu apunta que les mesures de distanciament social i els canvis en el comportament del consumidor tindran “impacte durant un llarg temps” en l’activitat econòmica espanyola pel gran pes del sector dels serveis.

A més, l’executiu europeu preveu que el turisme internacional no es recuperi malgrat l’obertura de fronteres i que es vegi afectat per la reducció de vols. “L’activitat manufacturera es preveu que recomenci més ràpid que la dels serveis, però les disrupcions en la cadena global de valor i la dèbil demanda poden impedir la normalització de l’activitat industrial abans de finals d’any”, apunta el document.

Pel que fa al consum privat, Brussel·les no preveu que recuperi nivells previs a la covid-19 ni aquest any ni el que ve, mentre apunta que la inversió també repuntarà “lentament a causa de la dèbil demanda”.

L’economia de l’eurozona cau un 8,7%

Les previsions de la Comissió Europea també empitjoren un punt els càlculs per l’eurozona, que veu com totes les seves economies cauen per sobre del 6%. Brussel·les calcula que el PIB de la zona euro caurà un 8,7% aquest any i rebaixen en dues dècimes el repunt per al 2021, que se situa en el 6,1%.

Itàlia, amb un enfonsament del PIB de l’11,2%, lidera la previsió de caiguda de l’economia per a aquest any, després que l’executiu europeu hagi empitjorat en gairebé dos punts les seves previsions per al PIB italià.

A Itàlia la segueixen Espanya, amb una caiguda del 10,9%, Portugal, amb un enfonsament del 9,8%, Eslovàquia i Grècia amb una disminució del PIB del 9%, i Bèlgica, amb una caiguda de l’economia del 8,8%.

Les previsions d’estiu de la Unió Europea també empitjoren en gairebé un punt els càlculs per a l’economia de la Unió Europea. Situen la caiguda en el 8,3% i rebaixen tres dècimes les previsions de repunt per al 2021, que se situen en el 5,8%.

Per: NacióDigital 

Salut i Vice-presidència van provar d’impedir el confinament de Lleida

Torra va imposar el tancament perimetral de la comarca del Segrià malgrat l’oposició de la consellera Vergés i del vice-president, Pere Aragonès

Divendres passat, 3 de juliol, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va muntar en un temps rècord un hospital de campanya a l’exterior de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. L’equipament havia de servir, segons la versió oficial, per a fer les primeres atencions dels casos lleus de la covid-19 que fins ara passaven per les instal·lacions d’urgències del centre hospitalari i evitar que coincidissin amb la resta de pacients i hi hagués col·lapses. Els professionals sanitaris de l’Arnau donaven una versió diferent de la situació: hi tornava a haver risc de col·lapse pel creixement de contagis. Confinament de Lleida i el Segrià: puc tornar a casa o anar a treballar?

Aquella tarda, la consellera de Salut, Alba Vergés, va convocar una compareixença de premsa per explicar que allò que passava a Lleida no era ‘cap broma’, però va descartar el confinament de la comarca. La consellera va explicar que les hospitalitzacions havien tornat a pujar, amb vint-i-un casos a planta i sis a l’UCI, quatre dels quals només aquella setmana. Però es va limitar a demanar als veïns de Lleida que no fessin tanta vida social i es prenguessin molt seriosament les mesures per a frenar contagis. I va recordar que tampoc no havia rebut cap indicació del govern espanyol en què reclamés un tancament que ara és decisió del govern català.

La posició de Vergés no era compartida pel president de la Generalitat, Quim Torra, que va convocar immediatament, divendres al vespre, una reunió telemàtica del gabinet de crisi de seguiment de la pandèmia. A més de Torra i Vergés, hi havia el vice-president, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Interior, Miquel Buch. Durant la reunió, tant Vergés com Aragonès es van manifestar contra el confinament. La consellera, perquè considerava que les dades no ho feien necessari, i el vice-president, perquè ho veia una mesura que podia perjudicar l’economia i el turisme de les Terres de Ponent, segons fonts assabentades del contingut de la reunió.

Però Torra ha fet de la fermesa la bandera de la lluita contra la pandèmia, ha estat des del primer dia partidari dels confinaments. En aquest cas, després de veure que al Segrià s’havien duplicat els casos de coronavirus en una setmana i que n’hi havia hagut més que durant la pandèmia, va exigir-ne el confinament. Tant Buch com Budó van donar-li suport i Torra es va acabar imposant. Dissabte, 4 de juliol, al matí, Torra va modificar la seva agenda, va presidir la reunió extraordinària del Procicat i va decretar un confinament selectiu i perimetral de la comarca del Segrià, que permet la mobilitat per raons laborals i no és tan estricte com un confinament domiciliari. I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19

Malgrat que va entrar en vigor dissabte a les 12.00, els hospitals de Lleida tenen avui cinquanta-set persones ingressades per la covid-19, trenta-nou de les quals a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i divuit en centres privats. Un augment notable respecte dels trenta-vuit ingressats dissabte, quan n’hi havia quatre a l’UCI. Dels ingressats a l’Arnau de Vilanova, vuit són a l’UCI i trenta-un a planta. Amb aquest augment de casos, el Departament de Salut ha fet una crida perquè professionals sanitaris d’arreu del Principat es desplacin a Lleida per donar suport en l’atenció dels brots del Segrià. Ara mateix, la incidència del virus a la comarca del Segrià és vint vegades més alta que a la resta del Principat i la consellera Vergés, que divendres no veia necessari tancar Lleida, aquest matí no ha descartat que el confinament de catorze dies s’allargui encara més, perquè actualment, a Lleida i a la comarca, hi ha transmissió comunitària.

Per: Pere Martí

Les enquestes poden tornar a fer perdre les eleccions a ERC

Si ERC vol guanyar, i jo vull que guanyi, cal que s’oblidi del pragmatisme sense sentit i que recuperi el discurs guanyador de sempre. Encara no ha nomenat candidat i cal pensar-ho bé, si es vol guanyar oblidant-se de les enquestes

Després d’escriure el darrer article “La gran oportunitat d’ERC si vol guanyar les pròximes eleccions”, que ha propiciat un encès debat entre militants dels partits i afins, he decidit escriure’n un segon per seguir parlant de com guanyar les eleccions i no només guanyar a les enquestes. Ho porto dient de totes les enquestes fetes en plena crisi de la Covid-19: no són gens encertades. La darrera, publicada pel digital El Nacional, encara ho és menys per les poques enquestes fetes en què es basa (unes 800) que no generen cap fiabilitat.

Totes les enquestes, però, diuen que ERC obté una gran victòria a les pròximes eleccions catalanes, encara no convocades, en mig d’una gran crisi mundial de conseqüències encara per definir i pendent de nomenar candidats. Vull recordar que les enquestes prèvies a les darreres eleccions catalanes, en un context molt més raonable, també donaven un amplia victòria a ERC i el resultat va ser una victòria de Ciudadanos i també una victòria del president Puigdemont sobre els republicans. Aquella derrota encara cou.

Segueixo pensant que ERC pot guanyar per primer cop unes eleccions catalanes, després de la dictadura, i que l’independentisme obtindrà una àmplia majoria absoluta. Fins i tot crec que, si els dos grans partits independentistes ho fan mínimament bé, segurament aconseguiran la majoria absoluta sense la CUP. I no tinc cap dubte que l’independentisme superarà el 50% dels vots.

Aquesta fita confirmaria que la majoria del país vol implementar la República Catalana i, per això, ningú no entendria que els partits independentistes, ERC, Junts, i la CUP, no signessin la proposta que, si se supera el 50% més un dels vots, no es formi un govern d’unitat que respecti la llista més votada i que es comprometi a implementar la República sorgida del mandat de l’1-O, i més encara veient que Madrid ha trencat i liquidat la taula de diàleg. Els imperis, malgrat que siguin corruptes i estiguin en decadència, mai no s’asseuen a negociar amb la colònia.

Si ERC no lidera aquest mandat i no assumeix la voluntat majoritària de la gent, difícilment guanyarà i tornarà a ser una oportunitat perduda. ERC té l’obligació de fer de pal de paller de l’independentisme. Ho ha fet sempre i ara no pot seguir dient que “cal ampliar la base”. La base només s’ampliarà amb la implantació de la independència, com ha passat en tots els països independents que, de cop i volta, desapareixen els que volen seguir sent colònia.

I una darrera cosa: ERC ho té tot per guanyar finalment les eleccions vinents catalanes. L’entorn de Puigdemont ha fet errors i encara té molta feina per demostrar que el projecte és guanyador i engrescador. ERC, però, sap que Puigdemont fa impossibles en política: va derrotar ERC a les darreres eleccions catalanes i la va tornar a guanyar en les darreres eleccions europees.

Si ERC vol guanyar, i jo vull que guanyi, cal que s’oblidi del pragmatisme sense sentit i que recuperi el discurs guanyador de sempre. Encara no ha nomenat candidat i cal pensar-ho bé, si es vol guanyar oblidant-se de les enquestes.

Per: JOAN PUIG