Anuncios

El Supremo cita a Rajoy el próximo martes para testificar en el juicio del procés

El martes 26, además de Rajoy, comparecerán Artur Mas, Joan Tardà y el presidente del Parlament, Roger Torrent. El miércoles 27 será el turno de la exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría y los extitulares de Hacienda e Interior, Cristóbal Montoro y Juan Ignacio Zoido, Ada Colau, el lehendakari Urkullu y Gabriel Rufían declararán el jueves 28, lo más lejos posible de las campañas electorales de las generales y las municipales.

tc-mesa-congreso-gobierno-rajoy_ediima20190218_0348_4

Rajoy y Sáenz de Santamaría

El expresidente del Gobierno Mariano Rajoy ya tiene fecha para prestar declaración como testigo en el juicio del procés. El Tribunal Supremo lo ha citado el próximo martes 26 de febrero a las 16:00h. En la misma fecha están citados el presidente del Parlament, Roger Torrent; el expresident de la Generalitat Artur Mas y el diputado de ERC en el Congreso Joan Tardà. La ronda de testigos del martes la completarán la excoordinadora general del PDeCAT y actual senadora, Marta Pascal, y el exlíder de los ‘comuns’ Xavier Domènech.

Con estas citaciones para la próxima semana, el Supremo evita que los políticos de todo el arco parlamentario desfilen por el Alto Tribunal en plena campaña electoral para las elecciones generales del 28 de abril y las municipales y europeas del 26 de mayo. 

El miércoles 27 será el turno de tres exministros de Rajoy: la exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; y los extitulares de Hacienda e Interior, Cristóbal Montoro y Juan Ignacio Zoido. 

Todos ellos deberán responder a las preguntas de todas las partes, tanto de las defensas de los acusados como de la Fiscalía, Abogacía del Estado y del partido de extrema derecha VOX, sobre los hechos que vivieron desde el Ejecutivo: las negociaciones con la Generalitat, el control de las cuentas catalanas para que la administración autonómica no gastara fondos públicos en el 1-O y el dispositivo policial para impedir la votación.

En la tarde del miércoles declararán los exdiputados de la CUP Antonio Baños y Eulàlia Reguant, que estuvieron presentes en la protesta de la conselleria de Economia del 20 de septiembre. También comparecerán los altos cargos del Govern Francesc Iglesias y Adrià Comella y la expresidenta del Parlament Núria de Gispert.

Para el jueves 28 de febrero el Alto Tribunal ha citado a más testigos de hondo calado político: la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau; el lehendakari Iñigo Urkullu, que medió entre la Generalitat y el Gobierno tras el 1-O; y el diputado de ERC Gabriel Rufián. Asimismo, comparecerán el expresidente del Parlament Ernest Benach y el exdiputado de Catalunya Sí que Es pot Albano Dante-Fachín.

Anuncios

Bronca entre Gobierno y Generalitat por la negativa de Interior a que Torra viaje con sus escoltas a Bruselas

El Govern tilda de “incomprensible” el rechazo de Interior a que los agentes escoltas del president lo acompañen a Bruselas, donde dará una conferencia con Puigdemont. 

torra-aborda-juicio-presidente-flandes_ediima20190218_0452_4

Torra, en Bruselas EFE

El Gobierno ha denegado el permiso a los Mossos d’Esquadra para que los agentes escoltas del president de la Generalitat, Quim Torra, lo acompañen a Bruselas, donde este lunes tiene previsto un acto junto con el expresident Carles Puigdemont. La decisión ha provocado las críticas del conseller de Interior, Miquel Buch, que la ha tildado de “incomprensible”, mientras que desde el Ejecutivo central se ha justificado la negativa en base a la normativa vigente.

El conseller de Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha asegurado que hasta el jueves 14 de febrero el Ministerio del Interior siempre había autorizado los viajes de Torra y sus consellers al extranjero con escolta de los Mossos d’Esquadra.

Buch ha explicado que ese día recibieron una comunicación del Ministerio sobre un cambio en su forma “de operar”, y que a partir de entonces las peticiones para viajar con escolta se deben enviar por correo electrónico a la Secretaría de Estado en vez de a la sala de coordinación policial como se había hecho hasta entonces.

Según la versión del conseller, a partir de esta comunicación, el Ministerio ha empezado a denegar las peticiones del presidente y los consellers sin haber comunicado ningún cambio de criterio, por lo que Buch quiere abordar la cuestión el 4 de marzo en la comisión mixta de seguridad y ha pedido no hacer más denegaciones hasta entonces.

Por contra,eEl Ministerio del Interior ha justificado su negativa a que Torra viaje con escolta a Bruselas remitiéndose a la instrucción que se aplica con los ministros y el resto de dirigentes políticos que viajan a la capital europea. Se trata de la Instrucción 6/2012 de la Secretaría de Estado de Seguridad, que señala que el servicio de escolta solo se autorizará fuera de España en caso de “riesgo sobrevenido”.

El Ministerio del Interior también ha denegado el permiso para que viajaran a Bruselas los escoltas del conseller de Acción Exterior, Alfred Bosch, quien tiene previsto viajar a la capital eurocomunitaria este jueves. La conferencia estaba previsto que se celebrara en el Parlamento Europeo, pero el presidente de la Eurocámara, Antonio Tajani, decidió no autorizar la celebración del evento alegando razones de seguridad.

Desde el Ministerio han indicado a la agencia Europa Press que los ministros no suelen viajar a Bruselas con su escolta, ni tampoco los dirigentes autonómicos que se desplazan a esta ciudad sede de las instituciones europeas. De hecho, subrayan que en los ocho meses con Fernando Grande-Marlaska en el Ministerio del Interior no se ha autorizado nunca el acompañamiento con escolta de mossos.

La petición de escolta para Torra se tramitó el pasado viernes, el mismo día que el Parlamento Europeo rechazó que el presidente catalán celebrara una conferencia junto a Carles Puigdemont en la Eurocámara. La negativa se justificó en la “tensión” suscitada por el juicio en el Tribunal Supremo a los líderes independentistas y a la reciente “ocupación” de instalaciones europeas en Barcelona.

Turull sale al ataque: “Te pones el traje de constitucionalista y puedes incumplir la Constitución cuando te da la gana”

El exconseller de Presidencia expone 25 incumplimientos del Gobierno central al Tribunal Constitucional: “Y dirán que no nos persiguen por nuestras ideas”. Dice que incumplió la orden del Constitucional de seguir adelante con el referéndum porque hizo “un ejercicio de ponderación” con el mandato del Parlament. Describe el procés como un movimiento “de abajo a arriba” y critica que se piense que “los ciudadanos de Catalunya son ovejas, que se les dice aquí y allí”. Claves para entender el juicio del procés

frases-turull-fiscal-juez-marchena_ediima20190219_0257_4

Diez frases de Turull ante el fiscal (y una del juez Marchena) EFE

El conseller de Presidencia durante el 1-O, Jordi Turull, ha combinado este lunes la defensa de su actuación con el ataque al Gobierno central durante su declaración como acusado. Turull ha recuperado 25 incumplimientos de fallos del Tribunal Constitucional a cargo del Ejecutivo de Madrid y ha añadido: “Ponerte el traje de constitucionalista es un chollo porque te permite incumplir la Constitución cuando te de la gana (…) Y yo por un auto [incumplido] llevo un año en prisión”.

Turull también ha tenido reproches para la acusación de la Fiscalía, como ya hiciera Joaquim Forn al habar de “relatos un poco peliculeros”. El exconseller de Presidencia le ha dicho al fiscal Jaime Moreno: “Usted nos ilustrará con sus alegatos de igualdad ante la ley, pero cómo puede ser que aquellos que nos denuncian al Constitucional la incumplan y no pase nada. Y después dirá que no nos persiguen por nuestras ideas, no no ya lo veo…”.

Turull ha llegado a enumerar varios de los incumplimientos del Ejecutivo central a sentencias del Constitucional, como el de destinar el 0,7 por ciento del presupuesto a los países subdesarrollados. “¿Lo han cumplido?, No”, se preguntaba y respondía el propio Turull.

En cuanto a los incumplimientos del Govern a las resoluciones del Constitucional, Turull ha aludido a “un ejercicio de ponderación”. “Un político debe ponderar todas las leyes”, ha dicho, en rferencia a que el Govern “se debe al Parlamento de Catalunya”. Además, ha continuado, el Congreso español había despenalizado en 2005 convocar referéndums. “Ponderar que votar nunca puede ser un ilícito en una democracia, ponderar lo que es nuestro compromiso con los ciudadanos de Catalunya”, ha dicho.

En el capítulo de reproches a la Fiscalía, el exconseller Turull critica la visión misma del procés que tiene la acusación, del que se desprende su “tono acusatorio”. “Los ciudadanos de Catalunya no son ovejas que se les dice aquí o allí (…) Se habla de la gente con un sentido que es desconocer absolutamente Catalunya y el movimiento independentista. El movimiento independentista va de abajo hacia arriba y después hay políticos y entidades que quieren recoger este sentimiento y darle una salida política, pacífica, democrática, como no puede ser de otra manera, pero política”, ha afirmado ante el tribunal.

En cuanto al desarrollo mismo del procés, el que fuera consejero de Presidencia se ha referido al grupo del que fue presidente en el Parlament, Junts pel Sí. “Juntos por el sí, no juntos porque sí”, ha recalcado Turull traduciendo al castellano el nombre de la candidatura. “Fuimos juntos porque teníamos distintas sensibilidades, no es ninguna anormalidad hacer lo que te has comprometido a hacer con los ciudadanos de Catalunya, la independencia, por la vía pacífica y democrática”, asevera Turull.

Antes de ser interrumpido por el presidente del tribunal, a Turull le ha dado tiempo a añadir que la Fiscalía habla del Libro Blanco. “Cae en la Mesa un Libro Blanco, pum, pero esto no se aguanta por ninguna parte”, ha dicho gráficamente.

Por otra parte, Turull ha negado órdenes políticas a los Mossos. “Siempre hemos sido muy explícitos porque nos costó mucho que los Mossos fueran policía judicial: los Mossos tienen que cumplir las órdenes judiciales y hay actas en el Parlament en que el president Puigdemont lo defiende”, ha afirmado el exconseller.

El Parlamento de Castilla y León ventilará en dos meses los grandes casos de corrupción tras dos años de boicot del PP

La investigación alude a los casos Perla Negra, Trama Eólica y embajadas de la Junta de Castilla y León por los que han sido imputados altos cargos de Herrera. El Constitucional ordenó, en una sentencia inédita que dio la razón al PSOE, reabrir una comisión parlamentaria que morirá antes de las elecciones autonómicas. Los socialistas pedirán fijar un nuevo calendario de comparecencias para que acudan al Parlamento Juan Vicente Herrera y su exconsejera y candidata en Valladolid, Pilar del Olmo. Perla Negra, Trama Eólica, Enredadera… los jueces hacen saltar la tapa de la alcantarilla en Castilla y León

juan-vicente-herrera-mariano-rajoy_ediima20170212_0109_19

El expresidente del Gobierno y del PP, Mariano Rajoy (c), junto a Alberto Núñez Feijóo (i) y Juan Vicente Herrera (d), al término del XVIII Congreso nacional del partido en Madrid. EFE

El próximo 2 de abril se disuelven las Cortes de Castilla y León, condición obligatoria ante la convocatoria de elecciones autonómicas el próximo 26 de mayo. Con la disolución del Parlamento regional desaparición muere definitivamente la comisión que aborda los casos de corrupción del Gobierno Herrera: Perla Negra, Trama Eólica y la polémica contratación de las sedes de la Junta en el exterior. Las comisiones de investigación sólo tienen vigencia durante la legislatura en la que se componen, nada excepcional si no fuese porque el Partido Popular, que tiene la mayoría, ha bloqueado la comisión durante dos años y cuatro meses . No lo dicen los grupos de la oposición, lo ha dicho el Tribunal Constitucional, a quien acudió el PSOE en busca de amparo.

“Se ha producido objetiva o materialmente una obstaculización impropia e intensa del natural ejercicio del derecho fundamental del artículo 23.2 de la Constitución –derecho de participación política y en concreto el derecho a ejercer las funciones representativas con los requisitos que señalan las leyes–, con una ralentización innegable, y frustrando hasta la fecha y pese al largo transcurrir del tiempo, la finalidad y el propósito de la comisión, con un riesgo cierto de que no se pueda llevar a cabo antes de la finalización de la legislatura su cometido”, falló el Constitucional. El Constitucional ordena a las Cortes de Castilla y León reabrir la investigación sobre varios casos de corrupción

Esta sentencia obligó a la Mesa de las Cortes a anular el acuerdo de 20 de diciembre de 2017 en la que denegaba el amparo solicitado por los socialistas, después de que desde el 10 de febrero de 2016 solicitasen una y otra vez que se aprobase el calendario de comparecencias. Antes, el PP había recortado las 130 propuestas y las redujo a 43. Entre los comparecientes estaba el presidente Juan Vicente Herrera.

Una de las razones aducidas para paralizar la comisión es que los casos Perla Negra y Trama Eólica, dos graves casos de corrupción con altos cargos de los Gobiernos de Herrera acusados de un rosario de delitos, estaban siendo ya investigados por juzgados de instrucción y no se quería interferir en la Administración de Justicia.

En este sentido, en su sentencia, el Constitucional recordaba que “el propio Reglamento de las Cortes de Castilla y León, como no podría ser de otro modo, dispone en su art. 50 que las conclusiones de las Comisiones de Investigación no serán vinculantes para los Tribunales. Indica también que no afectarán a las resoluciones judiciales, debiendo plasmarse, antes al contrario, en un dictamen al objeto de que sea discutido en el Pleno de las Cortes, sin perjuicio de que la Mesa de las Cortes pueda dar traslado de las mismas al Ministerio Fiscal para el ejercicio, cuando proceda, de las acciones legales oportunas”.

Añadía que “es preciso evitar toda confusión entre la labor investigadora que puedan llevar a cabo las Asambleas autonómicas o las Cortes Generales y aquélla que corresponde a los órganos integrantes del Poder Judicial.

Las Comisiones parlamentarias, cuando actúan en el ejercicio de sus facultades de investigación y estudio, emiten, como les es propio, juicios de oportunidad política que, por muy sólidos y fundados que resulten, carecen jurídicamente de idoneidad para suplir la convicción de certeza que sólo el proceso judicial garantiza”.

Salvar al presidente Herrera

Lo que el PP ha intentado evitar a toda costa es que el presidente de la Junta tuviese que declarar en la comisión, donde está obligado a decir verdad. Una operación para salvar a Herrera. Para evitar el trance de presentarse ante una comisión de investigación por corrupción, Herrera solicitó comparecer en una Comisión de Economía y Hacienda en mayo de 2017, donde los grupos de la oposición dispusieron de apenas 10 minutos para preguntar al presidente de Castilla y León.

Pero, además, sólo se les permitió tratar un tema, la Trama Eólica. Herrera definió el caso como “corrupción de personas, no corrupción política” , a pesar de que en ella figuraban como investigados altos cargos suyos durante varias legislaturas, mientras que el PSOE aludía a la “omertà” propia de los regímenes mafiosos. Ningún partido creyó que Herrera no estuviese al tanto de que Iberdrola, con cuyos directivos mantiene relación cercana, estaba recomprando con cantidades millonarias las sociedades eólicas creadas por altos cargos y empresarios afines a la Junta, mientras que otras sociedades veían como sus procedimientos de autorización se paralizaban sin explicación.

Herrera evitó así tener que dar explicaciones sobre el caso Perla Negra, en el que la Consejería de Economía convocó un concurso amañado para construir un enorme edificio administrativo fuera de Valladolid, en Arroyo de la Encomienda, y con un sobrecoste millonario del que fue advertido por uno de los consejeros de la sociedad pública que lo sufragó, Pablo Trillo.

Tampoco se ha pronunciado nunca en sede parlamentaria por las ‘embajadas’ de la Junta repartidas por todo el mundo y sobre las que eldiario.es publicó una investigación que apunta a múltiples irregularidades. La Junta de Castilla y León, no sólo tuvo sedes secretas gestionadas mediante empresarios elegidos no se sabe con qué criterios, sino que llegó a pagar el alquiler de su sede en Bruselas a los promotores del edificio Perla Negra, camuflados en una sociedad belga. Nadie ha sido capaz de pronunciarse tampoco sobre las cantidades que se invertían en comidas, cenas y limusinas, cuando los altos cargos de Castilla y León, viajaban a Bruselas.

La Mesa de las Cortes, cumpliendo con la sentencia del Tribunal Constitucional, ya ha convocado para este jueves reunión de la Comisión de Investigación y, por primera vez en dos años, en el orden del día está fijar el calendario de comparecencias. El PSOE ya ha adelantado su propuesta en el orden: quiere que de los 43 el primero en comparecer sea Juan Vicente Herrera y que le siga la actual consejera de Economía y Hacienda y candidata a la Alcaldía de Valladolid, Pilar del Olmo. Estas declaraciones llegarían, si el PP finalmente no vuelve a bloquearlas, en plena precampaña de las elecciones autonómicas y locales.

La jugada, obliga a que la comisión se desarrolle condensada y con prisas, pero al final de la legislatura se ha convertido en una bomba de efecto retardado para el Gobierno Herrera.

eldiario.es/autores/Laura_Cornejo/

Què passarà aquesta segona setmana de judici al Tribunal Suprem?

Avui declara Turull i després Romeva, qui, com Junqueras, no respondrà a les preguntes de les acusacions.

El Tribunal Supremo inicia hoy el juicio al "procés"

Ara fa una setmana començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem espanyol; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encara confiava a poder tramitar el pressupost i veníem d’una manifestació de la dreta i l’extrema dreta espanyolista a la plaça de Colón de Madrid. Ara ja hem vist declarar Oriol Junqueras i Joaquim Forn; Sánchez ha anunciat eleccions espanyoles avançades el 28 d’abril i la Gran Via de Barcelona va quedar col·lapsada dissabte al vespre per una gran manifestació contra el judici. En directe: Seguiu el minut-a-minut del judici contra el procés

I aquesta setmana hi tornarà a haver contingut polític dins la sala de vistes del Suprem. Avui es reprèn el judici, a les deu del matí, amb l’interrogatori a Jordi Turull. Serà el tercer acusat que declara, i la incògnita és si Turull i el seu advocat, Jordi Pina, hauran decidit una estratègia de defensa com la de Junqueras, negant-se a respondre a les preguntes de les acusacions, o bé si optarà per contestar, com a mínim, a la fiscalia i l’advocacia de l’estat, com va fer Forn. En el cas de Turull, pren més força aquesta segona opció.

En canvi, és clar que Raül Romeva, que té d’advocat Andreu Van den Eynde, el mateix de Junqueras, no farà cabal de les acusacions i construirà el seu relat a partir només de les preguntes de la defensa. És possible que el primer dia de judici d’aquesta setmana acabi amb la declaració de Romeva i que l’endemà, dimecres, ja sigui el torn de Josep Rull, primer, i de Dolors Bassa, després. Si, efectivament, el ritme és de dos acusats per dia, dijous tancarà la setmana de judici l’interrogatori de dos acusats que no són a la presó, Meritxell Borràs i Carles MundóGuia del judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne

La setmana que ve encara hauran de continuar les declaracions dels acusats. Després de Mundó, i seguint l’ordre d’interrogatori que fixa l’escrit d’acusació de la fiscalia espanyola, serà el torn de Santi Vila. Després, faltaran Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per aquest ordre, i l’última a declarar serà l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell.

A continuació, començarà la fase de declaració dels testimonis, i és previsible que el tribunal –que encara no ha fixat un calendari de compareixences públic– cridi en primer lloc l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. Ell és un dels testimonis citats, juntament amb altres membres del seu gabinet la tardor del 2017, com Soraya Sáenz de SantamaríaCristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido. El primer bloc de declaracions de testimonis correspondrà als més polítics, de manera que entre els primers a declarar també hi haurà Artur Mas, Roger TorrentLluís Llach i David Fernàndez. Més tard, desfilaran més testimonis, com ara comandaments i agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola i dels Mossos d’Esquadra, inclòs el major Josep Lluís Trapero, i una llista de ciutadans que van anar a votar l’1-O i que van patir les càrregues policíaques.

La fase següent serà la prova pericial, amb les declaracions dels autors dels informes tècnics encarregats per les defenses i les acusacions, amb un biaix important de criteri per part del tribunal que presideix Manuel Marchena, que s’ha negat a acceptar alguns informes determinants per a la defensa. Després, es procedirà a la prova documental, en què es revisaran els documents proposats per totes les parts que hagi acceptat el tribunal.

L’última fase del judici serà la presentació dels informes de les defenses i de les acusacions. Hauran de qualificar els delictes, la participació dels acusats en aquests delictes i la responsabilitat civil que se’n derivi. Finalment, Marchena donarà un últim torn de paraula als dotze dirigents independentistes. La sentència pot arribar al juny o al juliol, o bé després de l’estiu. Judici contra el procés

Per: Redacció

Tajani posa en perill l’espai de llibertat europeu

«Que ningú no es confonga: Europa no és, per sort de tots nosaltres, la Unió Europea i prou. Europa és també cada estat i Europa és, mitjançant aquests estats, un espai de llibertat indiscutible i imprescindible per als catalans»

h_3265159-e1550519070333-604x270

Uns polítics que ningú no ha triat a les urnes decideixen a Brussel·les sobre la vida de tots nosaltres. Mentre fan la pantomima de deixar-nos escollir als nostres països uns polítics nacionals, que una volta elegits no podran fer res perquè els ho impediran, fent servir la Unió Europea. La frase, encertada i punyent –terrible, de fet–, és del politòleg búlgar Ivan Krastev, una de les veus més directes i originals que té avui el nostre continent. I, lamentablement, dibuixa un feixisme postmodern i institucionalitzat que cada dia preocupa més i més europeus.

En aquest context, ahir els presidents Puigdemont i Torra es van trobar obligats a anar a un hotel de Brussel·les per fer una conferència que havia estat anunciada al Parlament Europeu. El president de la cambra, Antonio Tajani, la va prohibir amb una excusa peregrina al mateix temps que es feia públic que l’extrema dreta polonesa, contra la qual el Parlament Europeu s’ha pronunciat de manera clara, havia programat una conferència sobre Catalunya, a la mateixa cambra però a càrrec de Vox.

De tot plegat, n’emergeix una imatge del parlament i de l’actuació de Tajani molt lamentable. Terrible. Fa temps que més i més gent adverteix de la desafecció que causa aquesta Europa. Una desafecció que, de manera dramàtica, ja ha dut el país més democràtic del continent, el Regne Unit, a voler abandonar la UE. La privatització galopant de les institucions europees al servei d’uns interessos polítics concrets no pot sinó complicar les coses més encara. En diversos terrenys.

Tajani, per centrar-nos en el seu exemple, aquests darrers dies ha encès aquesta polèmica per Catalunya, però també una crisi molt més greu amb Eslovènia i Croàcia, que fa que tots dos estats en demanen la dimissió. El president del parlament, que en funció del seu càrrec hauria de representar tots els ciutadans europeus, va desfermar fa dies un escàndol monumental reivindicant per a Itàlia una part del territori d’Eslovènia i Croàcia, membres tots dos de la Unió Europea.

Aquesta manera de fer les coses, d’oblidar el rol institucional, no passa perquè sí. Si poses de president del parlament Tajani ja saps què passarà. Com saps què passarà si un home tan inquietant com Juncker el col·loques al capdavant de la Comissió. Un polític fracassat luxemburguès, assetjat per la corrupció i els problemes personals i un monàrquic italià, mà dreta de Berlusconi i investigat pel seu passat com a comissari. La Unió Europea és això ara mateix. Té aquesta mena de gent al capdavant. I funciona amb aquest nivell d’immoralitat i d’incompetència. Unió Europea

Aquests darrers deu anys la Unió Europea ha perdut el compàs moral, aquell que l’havia convertit precisament en una esperança per a tots. L’asfíxia econòmica en nom de l’austeritat, la disminució del valor de la política, la usurpació del dret de vot a les institucions europees, el tancament de les fronteres als refugiats, el creixement consentit de l’extrema dreta i l’ofec militant de la dissidència han deixat el projecte tocat de mort. La prohibició de la conferència al Parlament Europeu tan sols confirma que és ben quotidià el segrest de la idea continental. Tant, que no cal ni tan sols guardar les formes.

Però que ningú no es confonga: Europa no és, per sort de tots nosaltres, la Unió Europea i prou. Europa és també cada estat i Europa és, mitjançant aquests estats, un espai de llibertat indiscutible i imprescindible per als catalans. En la majoria dels estats.

Perquè Europa són també els tribunals federals alemanys i la seua sentència exemplar sobre Carles Puigdemont. Europa és també Flandes i Bèlgica, amb el seu suport admirable a tots els exiliats, no únicament els polítics, i amb l’enfrontament dur amb la corrupta justícia espanyola. I és Eslovènia, on quan el govern espanyol intenta impedir una visita oficial, el president de la república rep al palau, amb tots els honors, el president Torra. I és Irlanda, on el president Puigdemont fa pocs dies va ser rebut al senat i a l’ajuntament de la capital, edifici on va onejar de manera oficial la senyera en solidaritat amb el nostre país. I és Suïssa, que acull dues exiliades i ni tan sols accepta de parlar-ne amb Espanya. I Escòcia i el Regne Unit en general, que té cura de la consellera Ponsatí que fins i tot en diuen ‘our Clara’. I Europa són els observadors internacionals del judici. I Peter Gabriel regalant la seua cançó més emblemàtica a l’ANC. I és Varufakis, Hunko i Andersson reclamant en nom de l’esquerra europea la llibertat dels presos polítics. I tots els diputats de l’estat francès, fins i tot del partit de Macron, que han alçat la veu, indignats. I tanta i tanta gent de tants països que cada dia es demana com és possible que a la Unió Europea hi haja presos polítics i exiliats.

Amb el seu gest, Tajani vol posar i posa en perill aquest espai europeu de llibertat. I per això mateix no sols ho fa contra Catalunya, encara que Catalunya en siga l’excusa. Ho fa contra tots els europeus. Ho fa contra aquella Europa que era una esperança enfront de l’opressió de tants pobles, d’aquella Europa que volem que ho torne a ser. Parlament Europeu

Grande-Marlaska, el ministre-jutge que ha mantingut la línia dura contra l’independentisme

El ministre d’Interior espanyol ha estat bel·ligerant amb l’independentisme · Fou vocal del CGPJ a proposta del PP i ha protagonitzat com a jutge diversos escàndols durant la seva trajectòria.

h_3362280-e1528996902129-604x270

El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha impedit que el president de la Generalitat, Quim Torra, viatgés a Bèlgica amb l’escorta habitual, formada per un equip dels Mossos d’Esquadra. És una decisió polèmica i controvertida, perquè la situació és inèdita. Fins ara, el Ministeri d’Interior es limitava a autoritzar l’escorta com un tràmit, però, arran de la proximitat de les eleccions espanyoles i dels vots de l’independentisme contra el pressupost de Pedro Sánchez, ara ha canviat de parer.

Grande-Marlaska és un jutge que fa de ministre. Va començar a exercir com a magistrat de l’Audiència espanyola quan rellevà temporalment Baltasar Garzón. En la seva trajectòria, s’ha destacat per haver estat molt bel·ligerant envers l’esquerra independentista basca. Ha instruït causes contra presumptes membres d’ETA i també contra el dirigent Arlando Otegi.

Com a membre de la cúpula del poder judicial espanyol, Grande-Marlaska ha pres part en el repartiment polític que han fet tradicionalment el PP i el PSOE del màxim organisme judicial, el Consell General del Poder Judicial. En fou designat vocal el 2013 a proposta del PP.

Durant gairebé nou mesos de ministre, ha mantingut la línia dura contra l’independentisme que va heretar de Juan Ignacio Zoido, qui dirigí el ministeri durant l’última etapa de Mariano Rajoy.

El trasllat dels presos a Catalunya i els llaços grocs

Pocs dies després de prendre possessió del càrrec, Grande-Marlaska va haver d’autoritzar el trasllat dels presos polítics a Catalunya. El jutge encarregat de la instrucció, Pablo Llarena, va tancar-la i va informar el govern espanyol que ja no necessitava tenir els presoners a disposició. La llei diu que els presos han de ser traslladats tan a prop de casa com sigui possible, però el Ministeri d’Interior espanyol, en un primer moment, sostenia que el trasllat depenia del Suprem. Després d’uns quants dies fent la viu-viu i mentint, la secretaria general d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri d’Interior espanyol, va acabar executant el trasllat.

A l’agost, en plena efervescència de la campanya de Ciutadans contra els llaços grocs, el ministre va voler prendre el protagonisme i va proposar de parlar dels llaços a la Junta de Seguretat. La Generalitat s’hi va negar, argumentant que no eren pas cap problema d’ordre públic i que les competències en aquesta matèria eren dels Mossos.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, també va demanar-li responsabilitats pels membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil involucrats en agressions a independentistes. Així mateix, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar-li explicacions i ERC i el PDECat en van sol·licitar una compareixença urgent al congrés espanyol. Tanmateix, el PP i Cs van fer pinya amb el PSOE per protegir-lo.

L’escorta de Puigdemont

A l’agost, el conseller d’Interior, Buch va sol·licitar per carta al ministre que autoritzés l’escorta del president Carles Puigdemont a Bèlgica, que va a càrrec de mossos voluntaris que destinen part de les seves vacances a vetllar per la seva seguretat. Per tal de corregir aquesta anomalia –a tots els ex-presidents de la Generalitat els correspon escorta per llei–, Buch volia regularitzar la presència dels Mossos a Bèlgica i allà on viatgés Puigdemont.

No obstant això, amb l’argument fals que Puigdemont era un ‘fugitiu’ de la justícia, el govern espanyol va denegar el servei d’escorta per al president a l’exili.

Les detencions del 16 de gener a Girona

La ràtzia de la policia espanyola contra l’independentisme al Gironès i l’Empordà, en què foren detinguts els batlles de la CUP de Celrà i Verges i un fotoperiodista, va ser un escàndol perquè va fer-se sense ordre judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va explicar en un comunicat que el jutjat número 4 de Girona, que s’apuntava com a emissor d’una suposada ordre, no havia ordenat pas cap detenció.

Tanmateix, Grande-Marlaska ha sostingut més d’una vegada que sí que hi havia una ordre judicial, contradient el TSJC i sense concretar quin jutjat ho havia ordenat. És l’estat de dret‘, va arribar a dir sobre una operació policíaca que fou, si més no, irregular.

Escàndols judicials

Fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi que finalment van ser absolts. Hi ha nombrosos casos de denúncies de tortures durant la incomunicació de persones que ell va ordenar de detenir.

Tots aquests joves van ser detinguts per ordre de Grande-Marlaska, que qualificava Segi de ‘tentacle d’ETA’ i de ‘acadèmia de terroristes’. Els joves van denunciar haver estat víctimes de tortures i, en la sentència absolutòria, els jutges de l’Audiència espanyola van reconèixer que la policia podia haver aconseguit declaracions ‘d’una manera forçada’. Fins i tot deien que Grande-Marlaska no havia pres les mesures necessàries i estipulades per a prevenir qualsevol mena d’abús ni de tortura.

És il·lustratiu aquest vídeo del programa ‘PFV’ que va emetre el 7 de novembre de 2014 la televisió basca EiTB, en què Grande-Marlaska fou entrevistat. El periodista Alberto Pradilla li exposa aquests casos i ell no sap com respondre. En aquest fragment hi ha l’entrevista sencera, en què es veu com es va posant nerviós i qüestiona que li facin preguntes sobre les seves decisions judicials.

En una altra part de l’entrevista, Grande-Marlaska deia que no es conculcava cap dret fonamental amb la dispersió dels presos bascs.

Un altre dels escàndols que va protagonitzar va ser atribuir l’accident de l’avió Iak-42, que va passar a Turquia el 2003, amb seixanta-dos militars espanyols morts, a la incompetència de la tripulació. Grande-Marlaska va eximir de qualsevol responsabilitat el ministre del govern Aznar Federico Trillo i el Ministeri de Defensa per la contractació d’un aparell defectuós.

El 2007 va obrir judici oral per injúries contra la corona espanyola a diversos treballadors de la revista satírica El Jueves. Dos treballadors de la publicació foren condemnats, amb una multa de tres mil euros. Fernando Grande-Marlaska

Grande-Marlaska també ha afirmat que els centres d’internament d’estrangers (CIE) ‘no vulneren drets fonamentals’ i va signar un vot particular contra la recusació de la magistrada Concepción Espejel dels judicis de la trama Gürtel, tot i els seus vincles amb el PP.

Per: Roger Graells Font

Jaume Satorra

Jaume Satorra

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCTOR GOOGLE

Estadísticas del blog

  • 72.525 visitas

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Follow L'esquella de la torratxa on WordPress.com

Sígueme en Twitter

Mi Comunidad

febrero 2019
L M X J V S D
« Ene    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728  
A %d blogueros les gusta esto: