Jaume Satorra

Jaume Satorra

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 100.605 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

Sígueme en Twitter

MI COMUNIDAD

julio 2019
L M X J V S D
« Jun    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

El Consell per la República s’amplia i incorpora Toni Morral, Aurora Madaula, Marta Sibina i Carme Garcia

L’òrgan de gestió ja està format per quinze membres

Waterloo

El Consell per la República ha incorporat quatre nous membres. Són l’ex-diputada al congrés espanyol per ICV Carme Garcia; el secretari general de la Crida Nacional per la RepúblicaToni Morral; la diputada de Junts per CatalunyaAurora Madaula; i l’ex-diputada al congrés espanyol Marta Sibina. D’aquesta manera l’òrgan queda format per quinze persones.

Tots quatre formaran part de l’òrgan de gestió, juntament amb Carles PuigdemontToni ComínLluís PuigClara PonsatíElisenda PaluzieToni CastellàGuillem FusterMeritxell BudóNeus Torbisco, Isaac Peraire i Rut Ribas.

PerRedacció

El president del grup de l’ONU que va exigir l’alliberament dels presos desmunta els atacs d’Espanya

Denuncia que l’estat espanyol ‘ataca el missatger’ en comptes ‘d’abordar la situació problemàtica que s’està identificant’.

captura-de-pantalla-2019-07-19-a-les-13.44.21-19134453-604x270

El president del grup de treball sobre detencions arbitràriesJosé Antonio Guevara, ha assegurat que les crítiques de l’estat espanyol contra l’organisme i ell mateix són completament infundades. En declaracions a TresPuntos Noticias, ha defensat que la decisió sobre la presó preventiva d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Josep Rull va ser unànime i en cap cas va ser fruit de pressions o afinitats amb l’advocat Ben Emmerson.

L’ambaixador d’Espanya davant l’ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, va acusar Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong, també membre del grup de treball, de conflicte d’interessos perquè van publicar comunicats conjunts amb Emmerson, quan aquest era relator de l’ONU, sobre vulneracions de drets humans a Egipte i la presó de Guantánamo. Espanya vol represàlies contra els experts de l’ONU que van exigir l’alliberament dels presos polítics 

Guevara ha negat qualsevol relació d’amistat amb Emmerson i ha explicat que és habitual que els diferents grups de treball i relators de l’ONU participin en causes conjuntes per evitar duplicitats en informes o comunicacions. A més, ha recordat que els grups de treball i els relators no tenen seu a Ginebra: ‘Es mencionava que compartíem cubicle o oficina i això demostra un gran desconeixement de com està estructurat el sistema de procediments especials.’ Ben Emmerson denuncia Espanya a l’ONU per haver menyspreat l’informe per la llibertat dels presos 

Segons el president del grup de treball, el comitè coordinador haurà de determinar si realment hi ha un conflicte d’interès, però ha reiterat que les acusacions són infundades. ‘En el codi de conducte o els manuals es regula o es prohibeix que els membres del grup de treball no puguin atendre peticions de persones que hagin passat pel sistema dels procediments especial’, ha declarat.

Guevara ha dit que està acostumat a les reaccions irades dels governs als seus informes perquè ‘als governs no els agrada que els diguin que es van excedir en les seves atribucions pel que fa al dret internacional, que van cometre algun abús en matèria de drets humans.’

Tanmateix, ha qualificat les acusacions contra ell i Seong-Phil Hong com a desproporcionades perquè cerquen ‘atacar el missatger i no abordar la situació problemàtica que s’està identificant’. De totes maneres, ha explicat que no és la primera vegada que l’estat espanyol reacciona amb virulència per actuacions de l’ONU. En aquest sentit, ha citat els informes de l’ex-relator Theo van Boven sobre tortures per part de les forces de seguretat espanyoles.

Guevara també ha negat que filtrés el dictamen sobre Junqueras, Sánchez i Cuixart a Nació Digital abans de fer-lo arribar a l’estat espanyol: ‘Nego categòricament l’existència de qualsevol filtració. A nosaltres no ens és de cap utilitat que la premsa es faci ressò d’una opinió abans que ho faci una font.’ Per això, ha afirmat que ha demanat a l’oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans que investiguin si l’informe es va filtrar des d’allà.

PerRedacció

Els Consells Locals de la República Catalana comencen a caminar

Una trentena de municipis han comunicat a l’ANC que ja l’havien constituït o que volien fer-ho.

h_3432209-604x270

Al gener, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va decidir d’impulsar la creació dels Consells Locals de la República Catalana, en consonància amb el Consell per la República establert a Waterloo. Una font propera al secretariat de l’ANC ha explicat a VilaWeb que en una trentena de municipis ja s’havia constituït el consell o bé s’havien fet peticions per a constituir-ne un. Entre aquests municipis, destaquen Lleida, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Berga, Olot, Banyoles, Reus, Balaguer, Flix, Cornellà del Terri, Pineda de Mar i Palamós, nucli que presentarà el Consell Local públicament a final de juliol.

Volen esdevenir una eina per a ‘fer tangible la República’ i passar de les paraules als fets en l’àmbit municipal. Segons Lluís Corominas, del Consell Local de la República de Palamós, es tracta ‘d’apoderar la ciutadania i organitzar-la per als moments que puguin venir. I alliberar de feina els ajuntaments, que ja estan ficats en el dia a dia dels municipis’. Destaca que, si bé l’ANC els impulsa, els Consells són independents i apolítics. La intenció és que siguin autònoms però complementaris de la tasca que fa l’Assemblea, per no encavalcar esforços. ‘La gent hi participa a títol individual, no com a militants de partits’, aclareix.

Malgrat tot, encara hi ha dubtes a l’hora de constituir-los i elements per definir. Precisament, alguns consells, com els d’Olot, Pineda de Mar i Banyoles es van crear com a proves pilot per a analitzar-ne la viabilitat. A Banyoles, la resposta ciutadana és bona, explica Lluís Roura, membre de l’ANC del Pla de l’Estany. Tanmateix, estan pendents d’una possible coordinació nacional amb el Consell per la República.

D’aquí que el Consell per la República i l’ANC treballin per concretar conjuntament un decàleg de requeriments i actuacions, és a dir, ‘els valors i els principis que ha d’acatar un Consell Local per rebre l’aval de Waterloo i ser legítim’, explica a VilaWeb una font coneixedora del procés.

Un punt de partida són els onze objectius per a treballar en l’àmbit territorial establerts al gener. Entre aquests, hi ha els d’esdevenir un punt de trobada d’entitats, persones i iniciatives locals favorables a la República, fomentar l’existència de voluntariat de proximitat, canalitzar necessitats socials no ateses i fomentar el consum ‘estratègic’. Filosofia que enllaça amb la voluntat de l’ANC de fer ‘independència efectiva’ o ‘desconnexió de facto‘ mitjançant estratègies com ara la d’Eines de país.

Per:  Andrés G-Nandín

Podem votarà «no» a Sánchez pel veto a Iglesias

El 70% dels inscrits de la formació morada defensen en la consulta l’aposta per un govern de coalició amb el PSOE i el seu líder a l’executiu.

1200_1562675480pedro-pablo

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, en l’última reunió al Congrés. | Europa Press

Missatge de les bases d’Unides Podem sobre la investidura de Pedro Sánchez. La consulta de la formació morada als seus inscrits s’ha tancat amb una negativa a avalar la candidatura del líder del PSOE si això significa un govern de coalició sense Pablo Iglesias a l’executiu. Podem, doncs, s’encamina cap al “no” al debat d’investidura, que començarà dilluns al Congrés dels Diputats.

Unides Podem ha comunicat aquest dijous a la tarda que el 70% de les persones inscrites que han participat en la consulta interna han decidit han optat per l’opció d’un govern de coalició integral -que inclogui programa i equips- sense vetos a dirigents de Podem. En la consulta hi han participat 138.488 electors, de les quals una àmplia majoria s’han pronunciat a favor del govern de coalició a tots els efectes.

La militància d’Unides Podem ha votat majoritàriament a favor de la primera de les opcions plantejades en la pregunta elaborada per la direcció: “Per fer president Pedro Sánchez, cal arribar a un acord integral de govern de coalició (programàtic i equips), sense vetos, on les forces de la coalició tinguin una representació raonablement proporcional als seus vots”. Per contra, l’opció que ha resultat perdedora, tenia aquest enunciat: “Per fer president Pedro Sánchez (ja sigui mitjançant el vot a favor o l’abstenció), n’hi ha prou amb la proposta del PSOE: un govern dissenyat únicament pel PSOE, col·laboració en nivells administratius subordinats al govern i acord programàtic?”.

El posicionament de les bases és l’aval que buscava Iglesias per reforçar-se en la negociació i muscular el seu relat. Sánchez ja va dir que donava les negociacions per trencades perquè considerava distorsionada la consulta a les bases d’Unides Podem. La investidura del líder del PSOE es avui una mica més complicada.

Per  naciodigital.cat/

El divorci PSOE-Podem inclina l’independentisme cap al «no» a Sánchez

Representants de JxCat i ERC es reuneixen amb els presos a Lledoners i situen el debat entre la negativa i l’abstenció en funció de l’oferta que faci el candidat a la investidura.

1200_1558444760foto_3503715

Encaixada de mans entre Sánchez i Junqueras aquest dimarts al Congrés | ACN

Les desavinences públiques entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fan preveure, si no hi ha cap gir d’última hora, el fracàs de la investidura del líder del PSOE. Els socialistes i Unides Podem no són capaços d’arribar a cap acord i la consulta interna de la formació morada ha servit per constatar aquesta escletxa. Una escletxa que, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, inclina l’independentisme cap al no a Sánchez.

Tot plegat s’ha debatut aquest dijous a Lledoners, on hi ha hagut trobades al més alt nivell amb els presos. Per una banda, representants de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid -Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas, Sergi Miquel i Josep Lluís Cleries- s’han reunit amb Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, mentre que Gabriel Rufián -màxim representant del grup republicà al Congrés- s’ha citat amb Oriol Junqueras. Fonts coneixedores de la trobada de JxCat assenyalen que el debat està instal·lat entre el no i l’abstenció mentre que dirigents republicans insisteixen que el seu posicionament continua “obert”, per bé que l’escenari fa que guanyi terreny el no.

Fonts de JxCat assenyalen que demà divendres hi haurà una reunió de l’espai de coordinació amb Quim Torra i Carles Puigdemont en la qual es fixarà una posició. Un alt dirigent consultat assegura que el més probable a hores d’ara és la negativa al líder del PSOE perquè no hi ha cap oferta damunt la taula. Altres fonts, a banda, lamenten que Sánchez ni tan sols s’hagi posat en contacte amb el grup de JxCat.

Debat intern i viratge

Rull, Turull i Sànchez estan suspesos -així ho va decidir la mesa a finals de maig-, però disposen d’una ascendència rellevant a l’hora de prendre decisions. Fa tres setmanes, els tres presos van apostar per l’abstenció en la investidura de Sánchez a través d’una carta –avançada per NacióDigital, però l’opinió no era majoritària dins del grup. El desacord entre el PSOE i Podem, que aquesta setmana encara s’ha fet més cru, ha anat fent variar el posicionament, també dins del PDECat, com apunten des de la cúpula.

En aquell moment, dels set representants de JxCat a Madrid, hi havia quatre partidaris de l’abstenció -Rull, Turull, Sànchez i Sergi Miquel- i tres defensors del vot contrari al líder del PSOE: Borràs, Nogueras i Cuevillas. Borràs, cap de files a Madrid arran de la situació de presó de Sànchez, sostenia ahir que no es donaven les “condicions” per permetre la investidura del líder del PSOE, i se sumava així a l’argumentari de Torra que en un article a La Vanguardia defensava el vot contrari a Sánchez si no dialogava sobre l’autodeterminació. El govern espanyol ho descarta.

El paper de Torra i Puigdemont

Aquest posicionament és majoritari en els entorns de Torra -del qual en forma part Borràs, per exemple- i també en el nucli dur de Carles Puigdemont, que fins ara s’ha mantingut públicament en silenci. La posició que surt de Lledoners serà ara analitzada per l’espai de coordinació de JxCat, en el qual també hi ha membres de la direcció del PDECat. Dins la cúpula del partit, l’opinió majoritària és favorable a l’abstenció, tot i que també hi ha veus que admeten que la manca de gestos de Sánchez dificulta facilitar-li l’arribada a la Moncloa. Tampoc ajuda, sostenen, la falta d’acord amb Podem.

Una entesa entre Sánchez i Pablo Iglesias, sostenien encara aquesta setmana a JxCat, suposaria una “finestra d’oportunitat”. Els dos dirigents, però, es mantenen allunyats malgrat que el líder del PSOE espera fer un últim acostament quan s’acosti encara més la votació. La diversitat d’opinions en l’espai liderat per Puigdemont ha estat clara en les últimes setmanes i hi ha dirigents amb ascendència com Artur Mas que han apostat obertament per l’abstenció, per bé que ara aquesta opció no és l’escollida pel grup parlamentari. La decisió final serà cuinada abans de dimarts dins la cúpula de JxCat.

Rufián, el PSOE i la influència del “no” de Podem

ERC també madura el sentit del seu vot a la investidura, una decisió que acabarà de prendre en una reunió de la direcció convocada aquest divendres, per bé que Rufián i Junqueras ja ho han debatut obertament aquest dijous a Lledoners, en un contacte per explorar escenaris. ERC s’havia mostrat disposada a situar-se en l’abstenció -posició defensada en públic per veus amb ascendent com Joan Tardà-, però l’escàs marge de maniobra que verbalitza Sánchez en relació a Catalunya i les discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem -amb l’afegit de la posició de les bases morades- han fet flirtejar els republicans amb un no al candidat socialista. Fonts d’ERC consultades per NacióDigital exposen que l’abstenció no es pot donar per segura quan queden quatre dies per a l’inici del debat al Congrés.

Tot just aquest dimarts Rufián es va reunir amb el PSOE per analitzar la situació i transmetre el punt de vista d’ERC. Va instar socialistes i Unides Podem a negociar la investidura fins a l’últim minut. “Per nosaltres no serà”, va insistir Rufián. La votació de la militància del partit d’Iglesias, però, impossibilita un acord en els termes en què els planteja el PSOE. Si Unides Podem opta pel no la setmana que ve al Congrés, ERC se sentirà alliberada del compromís de no exercir de força de boicot. “Està obert”, insisteixen dirigents republicans.

Per  Joan Serra Carné / Oriol March

Pedro Sánchez veta Pablo Iglesias: ‘No vull un vice-president que parli de presos polítics’

Explica que el principal motiu de desacord amb Unides Podem és que Iglesias parla de presos polítics i que ell vol un vice-president ‘que defensi la democràcia’.

captura-de-pantalla-2019-07-18-a-les-14.12.01-18141354-604x270

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit en una entrevista a La Sexta que el principal impediment perquè el PSOE i Unides Podem es posin d’acord sobre un futur govern és el fet que Pablo Iglesias parli de presos polítics. Iglesias va arribar a dir que renunciaria a defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya per a acostar posicions amb el PSOE per a la investidura de Sánchez, però el dirigent socialista va dir que no en tenia prou. I avui ho ha explicat. Heus ací les declaracions que ha fet:

‘No m’agrada utilitzar aquest verb però sí que dic que és el principal obstacle per fer un govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem. No es donen les condicions perquè el senyor Iglesias sigui membre d’aquest govern. Hi ha un motiu polític. Tenim coincidències en polítiques socials, però n’hi ha moltes altres en què no estem d’acord. Hi ha polítiques d’estat que no són per a demà passat, sinó per a demà, per exemple la sentència del procés per part del Tribunal Suprem, que treu a la llum les principals divergències que tenim amb Unides Podem. Parlant amb Pablo Iglesias en privat, i en públic l’he sentit dir que a Espanya hi ha presos polítics. I jo li he dit que a Espanya no hi ha presos polítics. I que en una crisi que necessitarà un govern dialogant dins del marc de la constitució necessitem tenir les idees clares. Davant d’una de les crisis més grans d’estat en quaranta anys de democràcia i que viurem les pròximes setmanes i mesos, no em puc permetre el luxe de tenir un vice-president que per lleialtat l’únic que faci sigui mirar cap a una altra banda o callar. Però si parla de presos polítics. Necessitaria un vice-president del govern que defensés la democràcia.’

Per: Redacció

La Generalitat denuncia el govern espanyol per discriminar el català

El Ministeri de Justícia puntua el coneixement del danès o l’alemany en les oposicions de funcionari de jutjats però gairebé no valora el català.

1200_1563446479foto_3529021

La consellera Ester Capella aquest dijous al Parlament | ACN

El Departament de Justícia ha interposat un recurs contenciós-administratiu davant l’Audiència Nacional contra el govern espanyol per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. El Ministeri de Justícia ha incorporat el coneixement de llengües estrangeres a una llista de mèrits puntuables a la prova, però ha obviat el del català.

Segons els criteris establerts per l’equip de la ministra Dolores Delgado, per a l’accés al cos de funcionaris, el català no és ni un requisit, ni un mèrit. Una llengua pròpia i oficial té menys consideració que llengües estrangeres com el danès, el francès o l’alemany. Els aspirants, per tant, sumaran punts per tenir idiomes com l’alemany o el danès, però no per saber el català malgrat vulguin treballar a Catalunya.

Les llengües cooficials continuen sense ser necessàries per presentar-se a les oposicions de l’administració de justícia, “un greuge encara més evident després que, per primera vegada, el Ministeri reconegui les llengües estrangeres com a mèrit”, segons Justícia.

Els aspirants de les oposicions fan un examen inicial. En cas d’aprovar-lo, accedeixen a la fase de mèrits, en la qual el Ministeri de Justícia puntua el coneixement de les llengües estrangeres, juntament amb altres títols, graus acadèmics i cursos informàtics. Un cop superades aquestes fases, de forma voluntària, les persones que obtenen plaça de funcionari i que volen treballar a Catalunya, poden acreditar llavors els coneixements de català amb certificats o proves de nivell.

Els resultats, però, no influeixen en el resultat de les oposicions, sinó que exclusivament serveixen per millorar la posició per escollir plaça de destí. També és el cas dels funcionaris que vulguin treballar a Galicia, el País Basc o el País Valencià amb les respectives llengües. Fins ara, les oposicions de funcionaris de jutjats constaven d’un únic examen i no hi havia cap fase de mèrits. El coneixement del català es podia acreditar igualment un cop aconseguida la plaça.

Madrid s’hi nega

El Govern ha interposat el recurs després d’adreçar un requeriment a Madrid per posar de manifest la necessitat que el català puntués per a l’accés al cos de funcionaris. El Ministeri de Justícia, però, s’hi va negar amb el pretext que el procés de selecció ha de garantir “les mateixes condicions d’igualtat, mèrit i capacitat per tots els aspirants de tots els àmbits territorials”. La Generalitat considera que la solució passa perquè el Departament de Justícia convoqui les oposicions per a les places de Catalunya i determini que el coneixement del català sigui un requisit per a poder presentar-s’hi.

El procés de selecció servirà per cobrir un terç de la plantilla dels jutjats de Catalunya. És a dir: 2.497 persones de les 7.444 que hi treballen. Les oposicions es faran a la tardor i serviran per cobrir places de gestors processals, tramitadors processals, auxilis judicials i metges forenses. Les proves per a places de promoció interna s’han fet aquest juny.

La llengua catalana a l’administració de Justícia té un ús residual, que no es correspon amb la realitat sociolingüística de Catalunya. L’ús del català als jutjats ha caigut per catorzè any consecutiu, tocant fons. Només s’escriuen en català el 7,7% de les sentències. És el mínim històric.

La Generalitat alerta que els treballadors de l’administració tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’Estatut indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar “un nivell de coneixement adequat i suficient” de les llengües oficials –també del català– per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.

El Consell d’Europa, en aquest sentit, ha advertit, consecutivament, en els seus últims cinc informes, que el govern espanyol incompleix de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que compromet els estats signants –entre els quals Espanya– a garantir l’ús d’aquestes llengües a la justícia, l’administració pública o als mitjans de comunicació. En relació amb això, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha instat l’Estat a fer canvis legals per augmentar el percentatge de personal judicial competent en aquesta llengua.

Per  NacióDigital,

A %d blogueros les gusta esto: