L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Enlaces personales

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 217.671 hits

CANAL PARLAMENT CAT.

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

MI COMUNIDAD

mayo 2020
L M X J V S D
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

El principal diari suís exigeix a Espanya que investigui oficialment la corrupció de Juan Carlos I

‘La imatge d’aquest monarca caminant per la campanya de Ginebra amb la maleta plena de dòlars et deixa sense paraules i presenta moltes preguntes que no es poden ignorar’, diu l’editorial de La Tribune de Genève

El principal diari francòfon de SuïssaLa Tribune de Genève, ha exigit públicament en el seu editorial que l’estat espanyol investigui Juan Carlos I per haver amagat una fortuna al banc Mirabaud. De fet, van ser ells que van destapar que havia rebut 100 milions de dòlars com a comissió pel TGV a la Meca i una donació en efectiu d’1,9 milions del soldà de Bahrain. Descobreixen que el beneficiari dels diners suïssos de Juan Carlos és Felipe VI 

La imatge d’aquest monarca caminant per la campanya de Ginebra amb la maleta plena de dòlars et deixa sense paraules i presenta moltes preguntes que no es poden ignorar: quantes donacions hi ha hagut? Quant va rebre Juan Carlos I en total durant el seu regnat? I sobretot per què va rebre aquestes sumes?’, diu l’editorial.

El diari destaca el silenci de l’estat espanyol en tot l’afer i com els principals partits del congrés, PSOE, PP i Vox, han rebutjat de manera sistemàtica cap comissió d’investigació sobre els comptes del rei emèrit. ‘La casa reial s’emmuralla amb el silenci’, detalla.

Així mateix, l’editorial es demana si finalment s’obrirà una comissió d’investigació amb prou recursos per a esclarir els fets. ‘Res no és menys segur, però per la credibilitat d’Espanya només es pot esperar això’, conclou.

PerRedacció

El govern espanyol apunta que demanarà una nova pròrroga de l’estat d’alarma

L’executiu negociarà la setmana vinent amb els partits el repartiment dels 16.000 milions a les autonomies i s’obre a allargar els ERTO en el sector turístic

Pedro Sánchez, amb altres ministres, durant la reunió amb els presidents autonòmics. | Moncloa

El govern espanyol ha insinuat aquest diumenge que tornarà a demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma, atès que, segons ha insistit, és l’única via per limitar la mobilitat entre territoris. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha asseverat en roda de premsa que “l’estat d’alarma ha funcionat i és necessari per gestionar aquest procés de desescalada”, al qual s’hi ha tornat a oposar per Quim Torra, qui reclama retornar les competències a les autonomies.

“En la mesura que és necessari limitar la mobilitat, cal l’estat d’alarma”, ha insistit el també dirigent del PSC, que ha matisat que la mesura es prendria tenint en compte l'”evolució epidemiològica de cada territori”, atès que es tracta d’una eina excepcional que es pretén usar “el mínim de temps necessari”. Pedro Sánchez, en la reunió amb els presidents autonòmics, ha avançat que algunes autonomies podrien quedar aviat fora de l’estat d’alarma.

Illa també ha obert la porta a avançar a “diferents ritmes”, sense concrecions, tot i que ha apostat per seguir “limitant la mobilitat atenent a la realitat epidemiològica” a cada territori. S’ha obert, però, a escoltar propostes de les comunitats per flexibilitat aquest extrem. El ministre també ha explicat que la primera setmana de juny es donaran a conèixer els resultats de la segona onada de l’estudi de seroprevalença. La primera onada va assenyalar que un 5% de ciutadans de l’Estat haurien passat el coronavirus. L’estudi complet estarà compost per tres onades.

La ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, no ha garantit que calgui demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma, i ha apuntat que primer cal veure els indicadors sanitaris per decidir-ho. En tot cas, ha mostrat confiança en què, si calgués fer-ho, el PNB donaria suport, ja que s’hi manté un “contacte permanent”, més enllà de la polèmica per l’acord amb Bildu per derogar la reforma laboral.

Ha carregat, en tot cas, contra l’actitud del PP, de qui ha dit que, si depengués d’ell, “ja es podria sortir sense cap tipus d’ordre ni prevenció i amb els riscos de contagis”. i s’ha escudat en la posició dels populars per justificar l’acord amb l’esquerra abertzale. “Quan el PP vota el salvi’s qui pugui, ens toca estrènyer la capacitat de pacte”, ha exposat, i ha confiat que, en cas que calgui una nova pròrroga, “el PP hagi reflexionat i ja no estigui instal·lat al no”.

Segons ha exposat Montero, Sánchez ha detallat durant la reunió amb els presidents autonòmics alguns dels elements ja avançats dissabte en roda de premsa com el dol oficial declarat i el futur homenatge als difunts; l’aprovació la setmana vinent de l’ingrés mínim vital, una “xarxa de seguretat perquè mai quedi enrere en aquesta crisi”; la reactivació del turisme, amb l’arribada el juliol de gent de fora; o el fons de 16.000 milions per a les autonomies, els criteris dels quals esperen concretar la setmana vinent amb els grups polítics. D’aquests, 6.000 milions ja s’abonarien el juliol.

Preguntada sobre les mesures per garantir la seguretat en relació a l’obertura al turisme, ha avançat que esperen abordar-ho aviat amb el sector empresarial, així com també amb la Comissió Europea per establir els protocols d’entrada i arribada de trànsit aeri i en la data quan els països estiguin en disposició d’obrir fronteres. Pel que fa al diàleg social, abordarà també amb sindicats i patronals la possibilitat de prorrogar els ERTO en sectors com el turisme.

Montero ha apuntat que la ciutadania ha “après a conviure amb el virus”, però ha alertat que es pot “abaixar la guàrdia”, motiu pel qual ha apel·lat a la responsabilitat individual per mantenir totes les prevencions. Pel que fa al curs escoltar, ha afirmat que el setembre “es podran començar les classes presencials”, però sempre i quan “si els indicadors epidemiològics ho permeten i no hi ha increment de casos”.

Per: Roger Tugas Vilardell / Antònia Crespí , 

Torra aprofita la conferència de presidents amb Sánchez per exigir exercir el dret a l’autodeterminació

El president exigeix entre 40 mesures el “pagament del deute històric de l’Estat de 9.000 milions d’euros”

El president de la Generalitat, Quim Torra, treballant en videoconferència | ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha plantejat aquest diumenge al president de Govern, Pedro Sánchez, les 40 mesures socioeconòmiques enfront de la pandèmia per a Catalunya que va anunciar dissabte i ha defensat davant ell “que Catalunya ha d’exercir el seu dret a l’autodeterminació”.

Ho ha fet en l’onzena reunió telemàtica de presidents autonòmics amb Sánchez per la crisi del coronavirus, en què Torra ha demanat a l’executiu “respostes concretes” a les seves peticions, ha explicat el mateix Torra en diversos apunts al Twitter recollits per Europa Press.

Entre aquestes 40 mesures nomena, en primer lloc, el “pagament del deute històric de l’Estat de 9.000 milions d’euros”, seguida dels 4.000 milions en què la Generalitat xifra les despeses extrasanitàries causades per la pandèmia del Covid-19.Quim Torra i Pla@QuimTorraiPla

Avui he defensat a la reunió amb el president Sánchez que Catalunya ha d’exercir el seu dret d’autodeterminació i que fins que no recuperem les competències ens oposarem a la pròrroga de l’estat d’alarma.
I un Pla de 40 mesures concretes, exigint respostes concretes


Obro fil: 1.251Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter664 persones estan parlant sobre aixòQuim Torra i Pla✔@QuimTorraiPla ·  En resposta a @QuimTorraiPla

12. Emergència climàtica: pagament ajuts temporal Glòria i engegar el Pla Delta de l’Ebre
13. Emergència transports: tindrem un sobrecost a 31.12 de 500 M€ degut a la Covid-19.
14. Emergència vivendes: cal un fons de renovació urbanística i ajuts als pagaments de lloguer Quim Torra i Pla✔@QuimTorraiPla

15. Emergència educativa: seran necessaris plans de cooperació per a contractacions personal, etc.
16. Emergència cultural: cal acabar amb el dèficit estatal en aportacions als equipaments culturals catalans; s’han d’aprovar mesures de protecció d’artistes, músics i actors. 245

Per: REDACCIÓ

Oriol Mitjà anuncia que ja té els resultats de l’estudi sobre el coronavirus

L’investigador diu que es faran públics d’aquí uns dies, quan acabi el procés regulatori

Oriol Mitjà, en una imatge d’arxiu | ACN

Oriol Mitjà ha anunciat aquest vespre a través de Twitter que ja ha acabat l’estudi sobre el coronavirus que va començar fa unes setmanes. L’investigador assegura que ja hi ha resultats, però que no es podran fer públics fins que l’estudi no passi el procés regulador. “Sento no poder dir res més”, ha dit Mitjà. L’estudi ha suposat, en paraules de l’infectòleg, “un esforç titànic” que ha comptat amb la col·laboració de 150 investigadors que han visitat 3.000 persones i han hagut de fer la gestió i anàlisi de dades pertinent. 

Oriol Mitjà✔@oriolmitja

Ja tenim resultats de l’estudi #COVID19!
Un esforç titànic de 150 investigadors per visitar a 3,000 persones i fer la gestió i anàlisis de dades.
Els farem públics així quan superem el procés regulatori. Sento no poder dir més


aquí info previa https://bit.ly/2zhyWrU Concluye el reclutamiento de 3.000 participantes para ensayo sobre COVID-19Barcelona, 1 may. (EFE).- El ensayo clínico dirigido a identificar un tratamiento profiláctico para la COVID-19, liderado por los doctores…lavanguardia.com

L’assaig clínic té per objectiu trobar un tractament profilàctic per a la Covid-19 i ha estat liderat per Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. L’estudi parteix de la hipòtesi que la hidroxicloroquina, un fàrmac que serveix per tractar diverses malalties, pot reduir el nombre de contactes d’un positiu de coronavirus que desenvolupen la infecció. Aquesta hipòtesi està en dubte, perquè en els últims dies ha sortit un altre estudi que assegura que aquest medicament augmenta el risc de mort en els pacients de coronavirus. 

L’estudi de Mitjà i Clotet s’ha fet en col·laboració amb el Departament de Salut, l’Institut Català de la Salut, el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya i l’Hospital Germans Trias i Pujol. Ha estat aprovat per l’Agència Espanyola del Medicament i compta amb l’aval de l’Organització Mundial de la Salut. 

Per: NacióDigital , 

Joan Puigcercós: ‘O PSOE o extrema dreta? No hem de cedir a aquesta pressió’

Entrevista a l’ex-president d’ERC i ex-conseller de la Generalitat per a parlar d’actualitat política

oan Puigercós en una imatge d’arxiu (Foto: Albert Salam

Joan Puigcercós (1966) ha estat president d’Esquerra Republicana i va ser conseller durant el tripartit. També va ser diputat republicà a Madrid. Puigcercós fa anys que ha deixat la primera línia política, i ara treballa de director executiu de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives, que imparteix el primer grau universitari en videojocs a Catalunya. Però la segona línia política no l’ha abandonat mai: segueix essent un home buscat dins ERC, i també ha fet de pont quan ha calgut entre partits independentistes. VilaWeb l’ha entrevistat per veure com analitza l’interessant moment polític actual.

—Com heu vist la gestió de la pandèmia del PSOE?
—El PSOE ha aprofitat la crisi per a muntar una campanya presidencialista, per no dir tsarista, del senyor Sánchez. I s’han equivocat. No entraré a la gestió de la pandèmia en si ‒no sóc epidemiòleg‒, però políticament puc dir és que és un error estratègic molt gros, això que han intentat fer. I t’ho contraposo al senyor Conte, a Itàlia, amb el focus de l’epidèmia, ho ha administrat amb una sobrietat exemplar. Ha fet unes conferències de premsa diàries impressionants. N’he seguit alguna. Duren quinze minuts i després s’obre a preguntes lliures de tots els periodistes que vulguin. Sense l’apologia barroca del poder permanent, que en deia Raimon Obiols. Sense la faramalla militar del senyor Sánchez. El senyor Conte surt assegut, parlant serè i explicant el drama pas per pas.

Amb Catalunya, el PSOE ha fallat. No compleix. On és la notícia? On és la sorpresa?
—No hi ha sorpresa, del punt de vista nacionalista espanyol,
recentralitzador, conservador. Ni en l’ús que fan de l’extrema dreta. El PSOE l’utilitza per fer-nos por i justificar-se. Tot això no és nou. En canvi, per mi és nova la seva imperícia i la seva incapacitat d’entendre que, si volen sortir del forat, només ho poden fer amb l’esquerra i amb els independentistes. Doncs, en lloc de tenir cura, ja no per creença, sinó per intel·ligència, ni això no han estat capaços de fer. Jo no em pensava que fossin tan poc intel·ligents, sincerament. Però Madrid també és això.

Què voleu dir?
Aquests dies llegeixo un llibre fascinant de Joseba Sarrionandia, ¿Som com moros dins la boira? (Pol·len Edicions), que és la història d’Euskadi (i qui diu ‘Euskadi’, diu ‘estat espanyol’, malauradament per ells) amb el nord d’Àfrica. Exhaustiu, documentat, set-centes planes que recomano a tothom. I t’adones que bona part de la ideologia madrilenya és filla de l’africanisme militar. No solament, però bàsicament. Franco, Queipo de Llano, aquest africanisme el tenen ficat fins al moll de l’os. Quan veig la gent de Vox manifestant-se al carrer, penso en l’actitud africanista militar i la pressió que exerceixen. I si Pedro Sánchez ja sap què no ha de fer, imagina’t amb aquesta pressió. Però amb això no ho justifico. S’han fotut en un jardí impressionant.

‘Vota’m a mi o ve la ultradreta!’ Com en sortirà, ERC, d’aquest argument?
—Ja n’hem sortit. S’ha votat que no a l’estat d’alarma. I l’altre dia era un d’aquests de pressió que et deia. I ho dic per coneixement de causa. Rufián i l’equip d’ERC té l’avantatge que ja hem passat per aquesta experiència a Madrid. I ara ERC ha estat capaç de no entrar en aquesta pressió i votar que no. O PSOE o extrema dreta? No hem de cedir a aquesta pressió. El PSOE i Podem tenen un problema. Ara els passa com al Partit Socialdemòcrata de la República de Weimar, que per aixafar revoltes obreres va utilitzar l’extrema dreta… fins que l’extrema dreta se’ls va menjar a ells. Sóc molt fan de Suso del Toro, molt, però discrepo quan diu que, quan els interessi, l’extrema dreta la deixaran caure. Vox no és Ciutadans. No podran. Compte amb Vox i el PP, que aquests manaran i governaran en algun moment. És un tot, això. Hem de ser conscients que això serà una dictadura de Primo de Rivera, amb sort. Estatísticament, Espanya dóna per a això. Hi ha una majoria d’esquerres que, quan surt a votar, ho tomba, és cert. Però amb aquest PSOE? Qui vols que surti a votar aquest PSOE? Fent això que fa?

I aquí us donaran la culpa. El PP i Vox pugen per culpa vostra! Ens heu abandonat!
—Doncs d’això n’hem de sortir. No és culpa nostra. Que Espanya sigui així no és culpa de l’independentisme, per molt que Pablo Iglesias hagi tingut la barra de dir que l’extrema dreta puja per culpa de l’independentisme. Això vol dir que aquest noi té un desconeixement absolut de què és l’extrema dreta, Madrid i Espanya. Espanya és com és. La pregunta és: estem disposats a passar aquest tràngol? No, evidentment, però el PSOE no pot abusar-ne, com fa sistemàticament. Un adveniment d’un govern Vox-PP serà un tràngol per a nosaltres. I gros. I no és desitjable. Però l’extrema dreta no és tan sols un problema per l’independentisme. Pablo Iglesias ara veu que l’extrema dreta se li planta a casa. Podem ho vol, això? Durant molts anys el PSOE ha jugat amb l’extrema dreta. Jo encara recordo un acte d’Esquerra a València, amb l’extrema dreta assetjant-nos, i va costar Déu i ajuda que Rubalcaba ens enviés la policia a posar-hi un cordó.

Per tant, si a ERC us vénen amb la cançó de ‘o PSOE o l’extrema dreta’, us mantindreu en el no?
—Tot evoluciona i el PSOE s’ha de moure. No pot venir el PSOE amb l’alarma de l’extrema dreta. El PSOE ha de desfer el camí. No té més remei. Nosaltres no ens podem moure.

Quan el PSOE falli, aquell dia eixamplarem la base. Arran de l’engany de Pedro Sánchez, socialistes i comuns pujaran al vaixell independentista. No sé si compro la tesi, però la veig intel·ligent. A mi la cosa que m’espanta és veure gent que el diàleg… se’l creia.
—A ERC la part intel·ligent és la majoritària. Per no dir del 99%. Ningú no esperava miracles. Com és evident que també es volia una fase de distensió, per poder agafar aire. I no és que sigui tàctica, tant de bo n’hi hagués, que fos franc i sense premisses. Però el diàleg no hi és i hi ha unes limitacions. Aquí el problema és quan escoltes el senyor Asens al congrés de diputats. Ja entenc que la pressió els comuns la deuen fer internament dins el govern, però m’atabala que el senyor Asens, en lloc d’entendre que el seu problema é
s el PSOE i aquesta Espanya, dispara amb alegria contra Esquerra Republicana, contra l’independentisme en general i contra el president Torra. Això m’atabala. Perquè una cosa és el politiqueig, que el puc entendre, i és comprensible i normal. I l’altra és que a hores d’ara els comuns vegin l’independentisme com un adversari a batre. Que comuns com Jaume Asens ens vegin com un adversari a batre ens ho fa trontollar tot. Si algú havia de ser sensible a l’independentisme és el senyor Asens, que s’ha manifestat moltes vegades com a independentista. Hem de saber com incorporar això a l’anàlisi i no és fàcil.

No és fàcil perquè trenca la tesi de, arran de l’engany del PSOE, Asens i els comuns s’acostaran a l’independentisme. Doncs no passa.
—No ho sabem. Calma. Estem acostumats a fer un clic al teclat i que les coses tinguin una resposta ràpida. Els processos socials i polítics són lents, amic. ‘Oh, és que jo tinc pressa.’ Jo també en tinc, de pressa. I s’ha demostrat que la pressa per la pressa no és garantia d’èxit. I com deia l’Eugenio, a més d’ells, que hay alguien más?

Sí. Per què no podem créixer per Ciutadans? Per què no podem créixer pel PP? Aquesta idea que només podem créixer seduint comuns no és limitar-se massa?
—No et dic que no. Junqueras ha demostrat al seu poble que es pot créixer per Ciutadans, i això va relacionat amb una bona gestió del govern i que el govern català prengui decisions valentes. I no cal que siguin de trencament de l’statu quo. Decisions de caràcter econòmic, administratiu, que siguin valentes, i més ara amb la pandèmia i la crisi. Això contribuiria a crear noves adhesions. Al final, hem d’aconseguir una cosa: que qui no és independentista voti partits independentistes. Sense ser-ho, però que diguin: ‘Aquests són dels que em puc refiar. Són més efectius.’

Seré una mica crític, partint del politòleg Sergi Castañé. No seduirem els no independentistes amb el nostre vaixell, però els podem avergonyir del seu. No els hem de fer venir al nostre, els hem de fer abandonar el seu. No hem de buscar aliances amb el rival. Hem de ressaltar-ne els defectes. Res de seducció. Atac. I que els votants els abandonin.
—Hi puc estar d’acord, és ben raonable. Però després de veure el senyor Joan Subirats justificar els vots de Manuel Valls a Colau, crec que, per l’avergonyiment haurem de pedalar molt fort. Però molt. Potser entre avergonyir-los i seduir-los, potser ho pots fer tot alhora.

Com es pot vèncer un violent sense violència? Perquè, per diàleg que hi posis, hem de comptar amb la violència de l’equip rival. Hi serà.
És clar. És evident que més enllà del diàleg en l’àmbit institucional hem d’estar preparats per allò que vingui. El dubte és si algú, en aquests moments, es va preparant. Però no cal que ens ho expliquin. Hi ha la mania d’escriure llibres i explicar-ho tot. Llibre que la fiscalia agafa i es llegeix amb calma.

Sobre les eleccions a Catalunya, Junqueras vaig veure que deia: ‘Ara no, abans arreglem la Covid-19.’
—Junqueras deia que, ja que tard o d’hora n’hi ha d’haver, d’eleccions, és important que les convoquem nosaltres i no el Tribunal Suprem. Com menys en parlem, d’eleccions, millor. El govern ha de pactar un calendari i tenir clara una estratègia. Que al damunt tenim una tempesta econòmica i social molt gran. Això no serà gens fàcil. Planyo els polítics que estiguin davant les institucions a partir d’ara. No serà gens fàcil.

Els independentistes estan condemnats a entendre’s entre ells o no cal? Pot haver-hi un govern que no sigui independentista?
—El govern ha de ser independentista. Claríssim. Una altra cosa és que puguem incorporar-hi una altra gent. Si abans em queixava de la falta d’intel·ligència tàctica i estratègica del PSOE, seria gros que nosaltres no tinguéssim aquesta intel·ligència. Hi ha partidisme i pugna lògica entre partits, forma part del joc, però s’ha de parlar i posar-hi un programa i calendari mínim, amb discrepàncies i diferències que hi hagi. I si es pot incorporar més gent al govern, oli en un llum.

El PSC, per exemple?
—No l’hi veig.

Per què no l’hi veieu?
—Per què el PSC ha deixat d’existir. I això que ha estat bàsic per a la cohesió d’aquest país. No podem caure en el parany de Convergència d’anatematitzar-lo. El PSC ha fet concessions ideològiques i programàtiques a Madrid? Sí, com Convergència. Però ara és diferent. Abans el PSC tenia un marge propi, ara no. Ara el PSC té la mirada en allò que faci el PSOE. El procés s’ha emportat moltes coses.

Sempre dieu que el conflicte pot esdevenir crònic. Que tot és molt lent. Guerra de trinxeres. Encara sou aquí?
—Encara sóc aquí, i la bona notícia és la resiliència que tenim, impressionant. Però la gent necessitava aturar-se i agafar aire.

I encara necessitem aire? No podem anar una mica més a l’atac?
—Tant de bo poguéssim passar a l’atac, però encara estem en pausa. I més amb el coronavirus. No seré jo el que ho frenaré. Però això no pot ser com el mite de la càrrega del batalló Pomorska contra els alemanys. Contra tancs cavalls, no cal.

PerAndreu Barnils i Albert Salamé (fotografies)

L’independentisme hauria d’estar, ideològicament, contra el confinament

«La lògica del confinament s’acosta molt al cànon essencial del pensament espanyolista»

Els mesos posteriors a l’onze de setembre de 2001, un equip reduït dirigit per Dick Cheney i Donald Rumsfeld va planificar la resposta nord-americana als atacs a les Torres Bessones. D’aquelles reunions en va sortir la que seria coneguda per la ‘doctrina de l’u per cent’, una postura que es pot resumir més o menys d’aquesta manera: si el president nord-americà decideix que hi ha una possibilitat de només un u per cent que algú considerat per ells un ‘actor maliciós’, en qualsevol lloc del món, és capaç de fer mal als interessos dels Estats Units en el futur, el president té la responsabilitat, si no el deure, d’ordenar un atac sobre aquest suposat actor maliciós amb els mitjans que ell consideri més oportuns.

Curiosament, aquesta política ‒que, parlant clar, és una llicència sine die de matar on sigui i pel preu que costi‒ va ser venuda al públic nord-americà, amb molt d’èxit, sota la bandera de la ‘prudència‘ i la ‘responsabilitat’. I més exactament, com l’única manera ‘prudent‘ i ‘responsable‘ de fer front al problema perenne i perfectament previsible de l’hostilitat de certes persones, subjectes als mandats del poder metropolità.

Ja sabem tots quins són els resultats d’aquesta postura de ‘defensa’ dels Estats Units: morts, desastres i misèries pertot arreu. I ni una sola paraula de la promesa central del pla, l’eradicació d’això que en diuen ‘terrorisme’. Avui, els nord-americans i els seus aliats més pròxims s’enfronten a més amenaces d’aquestes que mai abans.

Però malgrat tot plegat, la lògica intrínsecament psicòpata d’aquesta doctrina destructiva no ha estat mai realment subjecte d’una crítica sistemàtica i sostinguda als cercles pensants del país. S’ha parlat bastant de possibles maneres de perseguir les metes del programa amb més eficiència tàctica i menys danys publicitaris. Però molt pocs han qüestionat frontalment les presumpcions principals del paradigma. I com a resultat d’aquesta falta de coratge crític, els líders de l’anomenada ‘esquerra’ americana es troben, si se’m permet la llicència, totalment ‘confinats’ pels supòsits vitals i polítics dels seus homòlegs més autoritaris i bel·licistes de la dreta.

Encara més sorprenent que aquesta desídia dels intel·lectuals esquerrans contra el fenomen, hi ha la mansuetud de les víctimes domèstiques (vidus, famílies sense pares, soldats mutilats i embogits i les famílies condemnades a cuidar-los durant anys) conseqüència de l’enorme fracàs del programa. En comptes d’expressar la seva indignació, semblen, en general, molt més interessats a justificar la utilitat de les intervencions bèl·liques dels soldats, actuacions que sota qualsevol enfocament mínimament crític simplement no es pot qualificar d’aquesta manera.

Tot això em venia al cap en observar com, amb la notable i bastant tardana excepció de la CUP, els partits independentistes a Catalunya s’han esforçat a mostrar la seva gran devoció pel paradigma del confinament, amb els rituals d’opressió social que en deriven.

Que el president Torra el volgués imposar al primer moment del brot era molt comprensible. En canvi, no ho és tant que, després del fracàs absolutament estrepitós d’aquesta forma de tractar el problema de la Covid, ell, i la que sembla ser una majoria aclaparadora dels votants independentistes, s’agafin tossudament a la idea que aquesta mesura dràstica, i les pràctiques molt draconianes de desconfinament que en deriven directament ‒amb el seu gran amor pel molt qüestionable ús obligatori de les mascaretes en tots els espais públics‒ continuen essent l’única manera ‘prudent’ i ‘responsable’ d’anar avançant en la lluita contra el virus.

I això precisament en un moment en què van sortint estudis que mostren que la relació entre els règims durs de confinament i d’aïllament social molt estrictes i l’èxit en la contenció del virus són bastant aleatoris. Estudis, sigui dit de passada, que apareixen amb molta menys freqüència a la premsa de Catalunya i de l’estat espanyol que no als altres països.

Però més preocupant que tot això, si pot ser, és el cop que aquesta postura seguidista assesta a la delicada salut mental del moviment independentista.

La ‘raó’ implícita del confinament va com l’anell al dit a la mentalitat autoritària de l’estatalisme espanyol. I, si ho analitzem honestament, va en contra de tots els ideals democràtics i llibertaris brandats pels partits independentistes al llarg de l’última dècada en les lluites en pro de la sobirania.

Particularment preocupant és que els qui més han sofert sota aquesta política clarament fracassada ‒igual que els americans afectats més negativament per les estúpides guerres començades per Cheney, Bush, Obama i companyia‒ amb freqüència es mostren també com els seus defensors més fervorosos.

Entenc perfectament la necessitat que té l’ésser humà de voler revestir les seves desgràcies i traumes amb un sentit positiu o inclús redemptor. Però entenc també ‒recordant les advertències sempre sàvies d’Hannah Arendt‒ que és molt perillós de confondre aquest procés essencialment ‘privat’ amb la responsabilitat de pensar fredament sobre la relació cost-benefici de les polítiques forjades en l’espai ‘públic’.

Dit d’una altra manera: jo puc entendre el desig psicològic dels soldats, o en el cas de Catalunya, dels metges i infermers, de voler veure el seu sacrifici alabat en la plaça pública. Però en el curs de la seva persecució d’aquest bé psicològic ‘privat’, ni ells, ni els seus familiars i amics no tenen cap dret d’impedir o censurar els conciutadans que volen indagar seriosament sobre la utilitat i eficàcia de mesures adoptades en el seu nom.

Hem de recuperar el coratge de reconèixer que són xantatge psicològic pur frases de l’estil ‘la teva crítica del confinament o del govern que l’ha ordenat és un insult que ensorra els sacrificis de tanta gent durant la crisi’. Xantatges psicològics dissenyats per a frenar en sec ‒i gairebé sempre en favor dels interessos de l’statu quo‒ la revisió conscient del passat, que és una de les funcions més essencials de la ciutadania en una democràcia participativa i amb ganes de respondre amb intel·ligència als desafiaments de la realitat.

Una altra tendència preocupant ‒i en la meva opinió una mostra palesa de droperia mental‒ és la de tractar automàticament els qui discrepen de la línia del sant confinament com a simples idiotes infectats per a) les mentalitats fètides protofeixistes d’un barri insofriblement pijo de Madrid, b) un odi a la ciència o c) el fonamentalisme religiós dels seguidors més irracionals de Trump.

Jo no em situo, ni de bon tros, en cap d’aquestes categories. I m’atreveixo dir que tampoc no hi és Byung-Chul Han (entrevistat en aquestes pàgines fa poc) o un munt de pensadors excel·lents d’arreu del món amb opinions similars.

En vista de la pèssima gestió espanyola de la crisi, no ha arribat l’hora, doncs, d’escoltar més punts de vista sobre el virus, possiblement més eficaços i menys lliberticides, i de combatre’l, per tant, amb una ment més oberta?

Si hi ha una cosa que s’ha palesat aquestes últimes dècades és que els que dibuixen i controlen els grans marcs narratius tenen moltes més possibilitats de guanyar les batalles. I vist en termes genealògics, la lògica del confinament s’acosta molt al cànon essencial del pensament espanyolista i s’allunya molt d’allò que l’independentisme diu que representa.

La pregunta, per tant, és si l’independentisme creu realment que pot arribar a l’alliberament nacional mentre una part important del seu moviment combrega encara amb un element connatural de la lògica programàtica del seu opressor?

PerThomas Harrington

ERC després de l’engany del PSOE a Bildu: “Què val la paraula i signatura socialista?”

Vilalta explica que Esquerra sempre negociarà però el PSOE ha de ser conscient que “no tindrà els nostres vots a canvi de res”

La secretària general adjunta d’ERC i portaveu, Marta Vilalta, en roda de premsa. Imatge del 18 de maig de 2020. (Horitzontal)

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que no entén la “rectificació” del PSOE després de l’acord amb Unides Podem i amb EH Bildu per derogar la reforma laboral i s’ha preguntat què val la paraula i signatura socialista: “quan tinguem un paper signat servirà o no?”, ha qüestionat.

Així mateix, ha sostingut que a ERC li consta que el compromís del PSOE amb la taula de negociació de Catalunya segueix “en peu”, però la formació republicana ha insistit en la necessitat de fixar una data.

En declaracions a Radio Euskadi, recollides per Europa Press, Vilalta ha analitzat les relacions que manté la seva formació amb el PSOE i la possibilitat de donar el seu suport a una hipotètica pròrroga de l’estat d’alarma.

En aquest sentit, ha reconegut que les relacions d’ERC amb els socialistes no estan trencades, però sí distants després que el POSE hagi “decidit comptar i pactar amb Ciutadans” per prorrogar l’estat d’alarma.

Segons la seva opinió, el president del Gobierno, Pedro Sánchez, no segueix una línia constant de tal manera que, “en funció de la situació, busca uns o altres. En aquest cas ha preferit el soci que li ha sortit més barat, Cs, i així no atendre les peticions que fèiem des d’ERC”, ha criticat.

Segons ha defensat, ERC sempre negociarà però el PSOE ha de ser conscient que “no tindrà els nostres vots a canvi de res”. Per això, ha advertit que en pròximes converses per prorrogar l’estat d’alarma mantindran les seves demandes que inclouen un retorn de les “competències a Govern de la Generalitat, facilitar la conciliació de les famílies amb un permís retribuït, ajudar els ajuntaments i concretar una data de la taula de negociació entre Catalunya i l’Estat Espanyol”.

En aquest sentit, ha subratllat que “a mesura que s’avança en el desconfinament és l’hora de seure a parlar del conflicte polític i de com ho vam superar”.

“Ens consta que el compromís del Gobierno amb la taula de negociació segueix en peu. Nosaltres tampoc diem que ha de ser ja perquè la prioritat és superar la situació d’emergència però demanem fixar un horitzó que no han volgut concretar, tot i que ens consta que el compromís segueix vigent”, ha assenyalat, per afegir que el fet que ja existís una data per a la seva celebració” ajudaria a concretar el compromís d’ERC”.

Per: AGÈNCIES