L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Enlaces personales

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 202.385 hits

CANAL PARLAMENT CAT.

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

MI COMUNIDAD

abril 2020
L M X J V S D
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Noves dades fan més gran l’escàndol sobre els tests defectuosos comprats per Espanya

El Gobierno, a més, va obviar una empresa catalana que n’ofereix amb un 95% de fiabilitat

illa-sanchez-mascaretes-1

La gestió nefasta de la pandèmia perpetrada pel Gobierno segueix generant titulars d’escàndol. No parlem de fer sortir l’exèrcit al carrer a patrullar, a comandar les rodes de premsa per a militars, a fer tard i malament cas a les encertades consignes fetes de Catalunya per aturar la pandèmia o del nacionalisme patri que ha despertat la Covid-19 al Gobierno del diàleg de socialistes i comuns.

En aquesta ocasió ens centrarem en els tests comprats per l’executiu espanyol i que han resultat ser un autèntic fiasco. No només pels diners tirats directament a la brossa sinó per la incertesa i els embolics que han provocat als hospitals que atenen els malalts del nou coronaviurs.

La totalitat dels hospitals de l’estat han confirmat el nyap perpetrat des de la Moncloa: les seves anàlisis internes han corroborat que les proves ràpides adquirides no eren eficients. En una entrevista a El Mundo, el doctor Julio García, un dels experts espanyols en Microbiologia amb més reputació, avisava “Cap dels tests xinesos que hem provat fins ara funciona”.

I és que recopilant els informes dels hospitals, ni a la segona remesa els tests eren fiables. Els centres sanitaris recullen les següent dades vergonyoses: els primers tenien una fiabilitat del 25% i la segona remesa un 58%. Les queixes han provingut sobretot de les “regions històriques” de l’Estat. Des de Galícia i el País Basc ho han tingut clar. El comitè de direcció de la Xunta ha dit que els resultats dels tests oferts pel Gobierno “no tenen rellevància clínica”. De fet, a les terres gallegues les proves ràpides provinents de l’Estat ja no s’utilitzen per a la detecció de residències d’avis, emergències ni professionals sanitaris. A Euskadi, el govern va desconfiar des d’un principi dels tests ràpids oferts per l’equip de Salvador Illa i ha fet una prova addicional amb PCR quan els tests espanyols donaven un resultat negatiu.

A Catalunya l’escàndol també hi és: tenim una empresa catalana, Grup Met, que té capacitat per repartir 1 milió de tests PCR i 200.000 proves serològiques per setmana. Malgrat això, critiquen que el Gobierno encara no s’hagi posat en contacte amb ells.

Per: GERARD SESÉ

L’ombra de Puigdemont torna al parlament

Un informe tècnic de la cambra catalana veu viable d’aplicar el vot telemàtic per a fer plens en períodes excepcionals *** El conseller Soler insta les empreses públiques a aplicar el permís retribuït recuperable *** Armengol ja prepara el desconfinament amb el sector sanitari

13022020mesa_3-13165215-e1586284299901-604x270-1

TEMA DEL DIA
Reglament.
 El Parlament de Catalunya no pot fer plens telemàtics. Mentre el govern de la Generalitat es reuneix per videoconferència i els ajuntaments fan plens en xarxa, el parlament no pot fer plens ordinaris. Pot fer compareixences informatives de consellers, però no plens ordinaris amb validesa parlamentària. Hi ha parlaments al món que tampoc no ho poden fer, com ara el congrés espanyol, però això no hauria de ser cap consol per a una institució que és garant de la sobirania popular d’una nació sense reconeixement polític i, per tant, com més instruments tingui per a afrontar situacions excepcionals, tant sanitàries com polítiques, millor.

Per superar el període extraordinari del coronavirus, la mesa va acordar de fer plens reduïts de vint-i-un diputats amb vot delegat, que és la fórmula que es farà servir per aprovar el pressupost de la Generalitat, si no hi ha cap sorpresa abans del 27 d’abril. Però Junts per Catalunya ha forçat que la mesa del parlament admeti a tràmit una proposició de llei per a reformar de manera ràpida el reglament i poder fer plens telemàtics durant la pandèmia de la Covid-19. La proposta ha causat tensió amb ERC, que en teoria és favorable a reformar el reglament, però s’estima més fer-ho en la ponència creada amb aquest objectiu. Ara aquesta proposta continua la tramitació a la junta de portaveus, que decidirà quan s’inclou a l’ordre del dia dels plens ordinaris o del ple reduït previst abans del 27 d’abril, per aprovar els comptes de la Generalitat

La tensió entre Junts per Catalunya i ERC per a poder votar telemàticament es remunta al 30 de gener del 2018, quan Roger Torrent va refusar de convocar el ple per a investir el president Carles Puigdemont perquè el Tribunal Constitucional espanyol ho havia prohibit. Posteriorment, Junts per Catalunya va demanar la creació d’una comissió per a la reforma del reglament per poder aplicar el vot telemàtic. Durant aquests anys, la ponència no ha avançat, perquè els partits unionistes hi van en contra i ERC tampoc no té pressa, tot i que Puigdemont ja no és diputat i, per tant, no pot ser investit president. Malgrat això, el PSC, el PP i Cs s’oposen a reformar el reglament perquè no volen que hi hagi la possibilitat d’investir un president a distància la legislatura vinent o que diputats empresonats puguin votar. ERC no comparteix aquest argument, però tampoc no ha demostrat pressa per a resoldre una qüestió que la CUP es mira darrere la barrera.

Tanmateix, la pandèmia del coronavirus ha capgirat la manera de treballar de les institucions d’arreu del món i les reunions per videoconferència i el vot telemàtic han entrat dins la normalitat de la política. Ja no es tracta només de poder investir un president a l’exili, o que votin diputats empresonats, sinó d’una situació de preservació i aprofundiment de la democràcia. Una pandèmia no pot paralitzar les institucions legislatives i de control als governs en ple segle XXI i, en el cas del parlament, no hi ha cap impediment tècnic perquè això sigui possible. Un informe elaborat pel departament d’informàtica del parlament, publicat en exclusiva per VilaWeb, avala la possibilitat d’implantar el sistema de vot telemàtic a la cambra catalana en pocs dies. Els informàtics confirmen que no hi ha cap impediment tècnic. Aquest informe s’afegeix al dels lletrats, publicat el 23 de març, que també ho consideren factible i necessari en moments excepcionals com l’actual. Per tant, la decisió és política.

La pandèmia ha demostrat que el parlament necessita adaptar-se als mecanismes de decisió del segle XXI, que no són només presencials. Tècnicament, s’ha evidenciat que és possible i seria absurd que no prosperés pels arguments dels partits unionistes, que asseguren que és una maniobra de Junts per Catalunya per investir Puigdemont la legislatura vinent, donant per fet que es tornarà a presentar i guanyarà. Un argument que ERC no pot compartir perquè forma part dels fantasmes de l’unionisme. El vot telemàtic és un instrument més per a facilitar la democràcia al segle XXI, que com es veu, serà ple de moments excepcionals. Per bé i per mal.

MÉS QÜESTIONS
Soler insta les empreses públiques a aplicar el permís retribuït recuperable.
 El permís retribuït recuperable sí que s’aplicarà al personal laboral de les empreses públiques de la Generalitat Valenciana. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha dictat una instrucció en què explica que el decret aprovat pel govern espanyol pel qual els treballadors del sector privat hauran de retornar les hores cobrades però no treballades a les seves empreses és aplicable també a tots els treballadors per compte d’altri que prestin serveis en empreses o entitats del sector públic si fan una activitat que no ha estat paralitzada a conseqüència de la declaració d’estat d’alarma. L’ordre l’ha dictada la directora general de sector públic, Isabel Castelló, i especifica que la Generalitat no podrà aplicar el permís retribuït recuperable sobre aquells treballadors que teletreballin o exerceixin les funcions sota modalitats no presencials de feina, ni tampoc als que tinguin una incapacitat temporal o amb contracte suspès per unes altres causes legalment previstes. No obstant això, sí que preveu que pugui adoptar-lo durant l’estat d’alarma amb els treballadors per compte d’altri que no poden teletreballar i els que tinguin els mitjans per a teletreballar però no tinguin càrrega de treball.

El govern del Botànic repartirà 700 ‘routers’ per lluitar contra la discriminació digital. El perill de l’aturada de l’ensenyament és que augmentin les desigualtats entre les famílies que disposen d’internet i les que no. Per evitar-ho, la Generalitat Valenciana –concretament les conselleries d’Habitatge, Innovació i Hisenda–, impulsarà un projecte pilot per a reduir la diferència digital de les famílies residents al parc públic d’habitatges del País Valencià. El programa consisteix a dotar un grup de famílies de set municipis valencians amb set-cents routers acompanyats d’un abonament gratuït d’internet de cinquanta gigues al mes durant els mesos d’abril, maig i juny. L’objectiu és facilitar l’activitat educativa i les tasques de teletreball mentre es mantingui la situació excepcional causada pel coronavirus. Després d’aquesta experiència s’estudiaran opcions perquè tinguin connexió a llarg termini, segons que ha dit la Generalitat en un comunicat. En concret, el primer repartiment de routers es farà als grups d’habitatges de Sant Llorenç, a Castelló; Mercedes Hernández, d’Alfafar; Davall Vies, de Sagunt; Barbacana-les Xiques, d’Alcoi; Palmerals, d’Elx; i també als municipis d’Elda i de Monòver.

Armengol ja prepara el desconfinament amb el sector sanitari. La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha reunit amb professionals sanitaris per a fer seguiment de la crisi del coronavirus i tractar de propostes per al desconfinament que ha ordenat el govern espanyol a partir de dilluns de la setmana que ve. Acompanyada de la consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, s’ha reunit per videoconferència amb membres del comitè d’alerta de seguiment de la Covid-19. L’objectiu, ha explicat, ha estat valorar la situació de les Illes arran de la crisi sanitària i dissenyar l’estratègia una vegada s’acabi el confinament obligatori i, posteriorment, l’estat d’alarma, de moment decretat fins al dia 26 d’abril. Armengol ha explicat que es durà a terme amb estratègies sanitàries per continuar protegint adequadament la població i per fer d’una manera àgil i eficient el retorn a la normalitat com més aviat millor.

El govern andorrà farà dues proves a tota la població en dues setmanes. El govern de Xavier Espot vol saber com evoluciona la pandèmia del coronavirus abans de decidir l’estratègia a seguir per al desconfinament. El pla preveu dues proves d’anticossos separades per un període de dues setmanes que es desenvoluparien en cinquanta punts de recollida de mostres distribuïdes per tot el país, segons que ha fet públic avui el ministre Joan Martínez Benazet. També ha indicat que les proves de cribratge es faran als centres sanitaris, als sociosanitaris i als domicilis a persones amb dificultats per desplaçar-se i es prioritzaran les persones vulnerables, els professionals de la salut i els que treballen en l’atenció d’aquests col·lectius més fràgils. El titular de Salut ha dit que en el disseny del pla hi participen dues persones del ministeri, dues d’Actua, dos experts independents, dos professionals del SAAS i un assessor de fora. I preveu de fer més analítiques per detectar malalts que es faran amb el test ràpid o amb la PCR en algun grup.

LA XIFRA
195 milions de llocs de feina es perdran arreu del món per la crisi del coronavirus, segons els càlculs que ha fet l’Organització Internacional del Treball.

TAL DIA COM AVUI
El 7 d’abril de 1920 naixia a Argelers de la Marenda Jordi Barre. Amb més de 250 cançons al seu repertori, és una de les veus més famoses de Catalunya Nord. Va enregistrar una desena d’àlbums i es va fer conegut amb cançons com ara ‘Parlem català’, ‘Els hi fotrem’ o ‘Canta Perpinyà’.

EXCLUSIVA: Un informe dels informàtics del parlament avala el vot telemàtic

El departament no veu cap dificultat tècnica i admet que es pot implementar en poc temps per poder fer plens amb validesa parlamentària

h_3556039-e1586275532193-604x270-1

Un informe elaborat pel departament d’informàtica i telecomunicacions del Parlament de Catalunya avisa que és viable instal·lar el sistema de vot telemàtic a la cambra en un període breu de temps. L’informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, s’ha enviat aquest matí a la mesa del parlament, que discutia la necessitat que la cambra pugui fer plens per videoconferència. Els informàtics veuen factible ‘una solució informàtica, adaptada a les característiques pròpies dels debats parlamentaris i ad hoc a la situació d’excepcionalitat en què ens trobem, que pugui donar resposta a un procediment alternatiu de vot remot de caràcter provisional, basat en la securització de la identitat i de la transmissió’.

El document inclou una proposta d’arquitectura tècnica de la solució proposada, una aproximació dels escenaris d’implantació als quals es preveu que pogués donar resposta i també una hipòtesi pràctica d’ús per a facilitar la comprensió de la solució. La primera condició per a fer-ho possible és que el nou sistema de votació garanteixi ‘la identitat dels participants, la validesa de continguts i la traçabilitat de les accions mitjançant autenticació d’usuari i codis de clau concertada per SMS i correu electrònic’. L’objectiu del nou model és que s’utilitzi mitjançant un canal de comunicació estable, fiable i segur que ja es troba a disposició de tots els diputats i diputades.

Els informàtics del parlament proposen dues solucions. En la primera, d’entrada, cal fixar prèviament un guió de votacions que s’ha de posar a disposició dels diputats. El president de la cambra obre un termini d’emissió del vot i n’anuncia l’hora de finalització, tenint en compte que el marge per a votar ha de ser prou ampli per a permetre de resoldre qualsevol dificultat tècnica o d’operació que pugui sortir entre l’obertura del termini i el moment en què es vol fer l’escrutini. Dins el termini, afegeixen, els votants no presents prèviament anunciats indiquen en l’aplicació el sentit del seu vot en cada una de les votacions previstes. L’aplicació fa els escrutinis i els posa a disposició de la mesa de l’òrgan tan bon punt hagi acabat el termini.

La segona solució també requereix una llista tancada de votants no presents, un guió tancat de votacions i un termini per a indicar el sentit del vot individual, que pot obrir-se abans de començar la sessió. Com l’anterior, també l’escrutini es fa acabat el termini i es posa a disposició de la presidència, però ara el diputat té la possibilitat de recuperar el sentit del vot anunciat prèviament pel portaveu o pels serveis administratius del seu grup i copiar el sentit del vot indicat per, després, senzillament, confirmar-lo. Segons l’informe, aquest sistema reprodueix el funcionament real de les votacions en les sessions plenàries, en què el portaveu del grup parlamentari és qui coordina el sentit del vot de tots els membres del seu grup. El vot és individual, i els diputats poden apartar-se de la disciplina del grup, però si volen respectar-la, aquesta opció simplifica molt el procés i n’assegura el resultat, atès que els diputats només han de confirmar la proposta que ha elaborat el seu portaveu, segons expliquen els informàtics.

Per votar telemàticament, el document estableix cinc punts:

1. El diputat ha d’autenticar-se amb usuari/contrasenya al portàtil que li ha subministrat el parlament o a una estació de treball connectada directament a la xarxa del parlament. Aquest ordinador és un dispositiu segur perquè té prefixades les mesures de seguretat, tant actives com passives, determinades pel departament d’informàtica i telecomunicacions.

2. Fet això i validat que té connexió Wi-Fi o 4G disponible, ha d’activar el canal de comunicació segura (VPN) per poder accedir a la intranet del parlament. Per accedir a la VPN4, el diputat s’haurà de tornar a autenticar amb els sistema corresponent.

3. Des de la intranet del parlament ja es pot accedir al SVTP. En aquesta primera pantalla el diputat trobarà tota la informació i la documentació necessària per poder utilitzar la solució de vot telemàtic així com tota la informació de contacte per solucionar els dubtes o qüestions tècniques i estar informat de les novetats corresponents.

4. Per poder entrar al seu espai personal de votació, el diputat s’haurà de tornar a identificar i accedirà a la pantalla on podrà veure la situació general de tots els guions de votacions disponibles per tal de seleccionar-ne un i poder dur a terme les votacions corresponents.

L’informe també preveu que es puguin fer plens híbrids, amb diputats presencials i diputats absents, per si només són uns quants els qui no poden assistir-hi: ‘Si no es fixa per endavant la relació de diputats no presents i es permet la substitució de diputats presents sense límits, serà la mesa de l’òrgan qui haurà de controlar manualment quins diputats ja han fet ús del dret de vot telemàtic, per evitar que en tornin a fer ús presencialment’.

Finalment el departament d’informàtica enumera els casos que no queden resolts en el seu informe: les modificacions de l’ordre del dia, la participació dels diputats en una part d’una comissió o quan el motiu per a no poder votar és de força major. Totes, de consideració menor, segons els autors de l’informe.

El govern català encarrega a Oriol Mitjà l’elaboració del pla de desconfinament

El metge ha acceptat la proposta sense percebre cap remuneració, amb la voluntat d’ajudar la Generalitat

oriol-mitja-2-24171401-604x270-1

La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha explicat avui que havien encarregat a l’investigador Oriol Mitjà l’elaboració d’un informe que serveixi de base per a implementar l’estratègia científica i tècnica, i permeti valorar les mesures de salut pública per a controlar la infecció i recuperar l’activitat social i econòmica una vegada se superi l’estat actual de confinament. En conferència posterior al consell executiu, ha explicat que el Departament de Presidència coordinarà aquest informe, que és previst que es lliuri al president de la Generalitat, Quim Torra, d’ací a quinze diesOriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual

A proposta de Torra mateix, s’ha nomenat Mitjà assessor del president de la Generalitat en la matèria. No percebrà cap retribució ni tindrà cap dret de naturalesa econòmica per assistir a les reunions derivades d’aquesta qüestió ni tindrà dret a cap mena d’indemnització.

Segons Budó, han acordat d’impulsar aquest informe arran de la projecció feta per diversos experts que coincideix que el coronavirus no s’eliminarà a curt termini, la qual cosa obligarà a coordinar i establir les diferents fases de recuperació’ de l’activitat social i econòmica per a minimitzar els possibles rebrots durant els pròxims mesos. Així mateix, ha explicat que tots els esforços s’havien centrat en cinc punts: reduir el ritme de contagi; atendre les persones que requereixen assistència sanitària; evitar la saturació del sistema de salut; atendre les persones més vulnerables i dotar-se dels materials i equipaments necessaris.

Mitjà ha explicat que havia acceptat la proposta del govern sense remuneració, sense contracte, sense afiliació, amb independència i amb ganes de poder ajudar. El metge ja col·labora amb el Departament de Salut en l’assaig clínic per a trobar un tractament eficaç per la Covid-19. D’ençà de mitjan març, Mitjà també assessora el govern d’Andorra per a contenir la pandèmia.

‘La crisi del coronavirus canviarà completament la nostra societat’

Entrevista al doctor Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca

dr.-comella_exteriors-03152129-604x270-1

Joan Comella Carnicé (Vilanova de Segrià, 1963) és el director del Vall d’Hebron Institut de Recerca, (VHIR) l’ens que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària de l’hospital. La situació d’emergència actual ha fet que destini bona part dels esforços a estudiar el coronavirus 2019. Comella és neurocientífic, però ens explica amb visió panoràmica els projectes actuals del VHIR.

Quants assaigs clínics sobre la Covid-19 s’han engegat a la Vall d’Hebron?
—Tres, tots coordinats pels doctors Benito Almirante i Ricard Ferrer. El primer prova de determinar si el sarilumab, un medicament que s’utilitza per a l’artritis reumatoide, pot contrarestar la inflamació hiperactiva dels pulmons en els pacients greus de la Covid-19. L’assaig es fa amb aquest medicament perquè és capaç d’inhibir la interleucina-6, clau en aquesta resposta inflamatòria. La inflamació normalment és una manera de lluitar contra la infecció vírica, però quan és excessiva acaba esgotant el sistema immunològic dels pacients.

I els altres dos quins són?
—Els altres dos involucren el remdesivir, un medicament que es va fer servir durant el brot d’Ebola del 2014. Per una banda l’equip d’Almirante tracta els pacients amb afectacions respiratòries moderades i, per l’altra, el de Ferrer s’ocupa dels pacients amb afectacions severes. El remdesivir és un antiviral que inhibeix la replicació de les cèl·lules infectades, de manera que el virus no es pot multiplicar. Després d’haver-se fet servir en el brot d’Ebola es va observar que podia actuar contra més virus, com ara el sincitial respiratori i possiblement el coronavirus que causa la MERS.

Per a quan podem esperar resultats?
—Els dos assaigs van començar a final de març. Els equips que hi treballen són els més indicats per a respondre a aquesta pregunta.

Es treballa en cap més estudi a la Vall d’Hebron?
—Tenim un centenar de professionals dedicats a la recerca relacionada amb el nou coronavirus en diferents projectes. Per exemple, som un referent en maternitat i tenim gent que es dedica a observar quina incidència pot tenir el virus en l’embaràs. A banda, el nostre equip de recerca en Hepatitis C, que dirigeix el doctor Josep Quer, ha aplicat tècniques d’alta capacitat per a seqüenciar amb molt de detall el genoma del coronavirus de dos pacients. Aquestes noves seqüències, comparades amb més de l’estat i d’internacionals publicades en una base de dades mundial, ens indiquen que és un virus amb una variabilitat baixa, fet que ens hauria de facilitar la selecció dels tractaments amb antivirals i la creació d’una possible vacuna, perquè actuen sobre les parts del virus que no canvien.

És possible de saber com i quan va arribar a Catalunya?
—Es pot fer traçar gràcies les petites mutacions del virus, però els detalls i la interpretació de les dades correspon a l’equip d’investigació, on hi ha els experts.

La Vall d’Hebron treballa en cap investigació relacionada amb la creació d’un vaccí contra el coronavirus 2019?
—Directament no hi treballem perquè som un hospital d’aguts, és a dir, donem molt bona resposta quan la persona ja està malalta. La vacuna és un altre plantejament, un plantejament poblacional. Tanmateix, hi treballem de manera indirecta amb recerques com ara la seqüenciació del genoma i la identificació de les parts estables del virus, és a dir, les que poden ser bones dianes per a la vacuna. Dit això, quan sigui disponible, estic convençut que el nostre hospital serà un candidat a fer les proves d’immunització.

Aquests darrers dies hi ha hagut molta polèmica respecte de les proves ràpides que va comprar el govern espanyol. La Vall d’Hebron en fa servir?
—La Vall d’Hebron, i també l’Hospital de Bellvitge, ha anat provant els tests ràpids que ha comprat el Departament de Salut i que van començar arribar el cap de setmana passat. Les proves les ha fetes l’equip del doctor Tomàs Pumarola i sembla que els tests són bastant bons, és a dir, que tenen una capacitat de detecció força elevada i, per tant, es poden utilitzar. Ara falta que es decideixi on i com s’apliquen.

Teniu previst de produir les vostres pròpies proves ràpides?
—Tenim dos projectes paral·lels, un de propi i un en col·laboració amb l’Institut Català de Nanotecnologia. Saps què passa?

Digueu.
—Conceptualment el test no té cap secret. Has de tenir una molècula que sigui capaç de detectar el virus. En una prova ràpida tenim dos formats. Un de visual com ara un predictor, per entendre’ns, i un de molècula florescent, com són els que ha comprat Salut, i que requereix que una màquina en llegeixi el resultat. Conceptualment és senzill. Nosaltres treballem en un test ràpid i segur, però el problema és garantir una fiabilitat alta a l’hora de detectar al virus. Hi ha marge de millora.

Hi ha terminis?
—Aquests desenvolupaments són lents i difícilment podrem proveir cap solució amb un impacte immediat en aquesta crisi. Dit això, tenir aquestes eines és important perquè el virus sembla que no desapareixerà. Per tant, és possible que necessitem aquests detectors de manera més o menys permanent. En una escala de mesos podria estar disponible? Podria ser. Però cal ser conscient que fem un model i una prova a escala petita per demostrar que funciona, després cal validar-lo i produir-lo industrialment. No és un procés ràpid.

La Vall d’Hebron treballa amb plasma de pacients que s’han curat?
—Sí, la nostra UCI impulsa amb Grífols un projecte d’immunoteràpia amb els pacients greus de la Covid-19, de manera que se subministra plasma que conté els anticossos de persones que ja han superat la infecció. Volem veure si aquesta estratègia és tan efectiva com amb malalties com ara la ràbia, que no té cap tractament concret.

Finalment, la crisi del coronavirus servirà perquè s’inverteixi més en sanitat i investigació?
—Aquesta crisi canviarà completament la nostra societat, però espero que tots plegats n’extraguem aquesta lliçó. El nostre sistema sanitari és una petita joia i no se l’ha tractat com es mereix. Les retallades van minvar-ne la capacitat i també van precaritzar les condicions laborals. Per això és tan important de reconèixer més que mai la feina que fan els nostres companys a primera fila. Cal ser-ne conscient i no recordar-se de santa Bàrbara només quan trona. La ciència i la tecnologia han solucionat sempre els grans problemes de la humanitat, i així continuarà essent. És important d’invertir en recerca perquè a la llarga és rendible i és l’única garantia de tenir una societat moderna, sostenible i competitiva, en el bon sentit de la paraula. A més, hem de treure partit d’un entorn privilegiat, Barcelona és reconeguda arreu del món com un dels pols internacionals de recerca biomèdica.

El govern espanyol confirma que dilluns es recuperarà la ‘normalitat laboral’ enmig de la pandèmia

El següent pas, ha explicat la portaveu de l’executiu, serà la fase de desescalada de les mesures de confinament, que vindrà determinada per les recomanacions dictades pels científics, tècnics i sanitaris

h_3631654-604x270-1

La portaveu del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha dit que el permís retribuït recuperable aprovat per la restricció de les activitats no essencials s’acaba demà, abans dels dies festius de Setmana Santa, i que dilluns, doncs, es recuperarà la ‘normalitat laboral’. Segons que ha dit, hi ha diverses opcions per a la fase següent de retirada progressiva de les mesures de confinament.

Així ho ha assenyala Montero en la conferència de premsa posterior al consell de ministres, en la qual ha assegurat que les mesures d’aïllament ‘estan funcionant i sent efectives’, ja que s’està aconseguint ‘estabilitzar’ la pandèmia en termes sanitaris, i ha qualificat d”extraordinàriament efectiva’ la ‘finestra de vacances’ aprovada a través del permís retribuït recuperable.

Montero ha indicat que les xifra de mobilitat en l’entorn empresarial reflecteixen que s’ha complert de forma ‘bastant fidel’ l’objectiu del decret llei del permís retribuït recuperable, fixat entre el passat 27 de març fins al 9 d’abril, per la qual cosa ha donat les gràcies al conjunt del teixit empresarial i dels treballadors.

Montero ha insistit que ‘el primer i peremptori és recuperar la normalitat laboral la setmana vinent’. En paral·lel es mantindra el confinament en domicili imposar per l’estat d’alarma i que continuarà fins al 26 d’abril.

Fase de retirada progressiva de les mesures

El següent pas, ha explicat, serà la fase de retirada progressiva de les mesures de confinament, que vindrà determinada per les recomanacions dictades pels científics, tècnics i sanitaris amb la finalitat de complir els objectius que els treballadors puguin complir les seves tasques amb ‘garantia de seguretat’ i mantenir controlada la transmissió del virus.

En aquest sentit, ha indicat que el Govern està treballant en “diferents escenaris”, anticipant-se a diferents situacions que es poden produir en la fase de retirada progressiva de les mesures. ‘En la mesura en què l’evidència tècnica i científica ens vagi donant decisions, les anirem transmetent’, ha afegit.

PerRedacció

La policia espanyola es disculpa amb la metgessa que havia multat quan sortia de treballar a Manresa

Dos agents es van presentar al CUAP Bages per reconèixer l’error davant la doctora poc després que es publiqués la notícia a NacióDagitial

1200_1580483411cuap_bages

Centre d’Urgencies d’Atencio Primària (CUAP) Bages de Manresa | CatSalut

Un cap i un agent de la comissaria de la Policia Nacional a Manresa es van disculpar en nom propi i del comissari davant la metgessa del CUAP Bages a qui havien multat dijous de la setmana passada quan sortia de treballar, i la van informar que no tramitarien la sanció que li havien imposat, segons ha explicat la doctora al diari.

Dues hores després que NacióDigital publiqués la notícia, els agents es van presentar al Centre d’Urgencies d’Atencio Primària (CUAP) Bages -just davant de la comissaria-, van demanar per la doctora Grether Pérez Díaz i es van disculpar.

Tal i com informava el diari en primícia, dijous al vespre, un agent de la Policia Nacional va multar el marit de la metgessa mentre l’esperava a la sortida de la feina, al CUAP Bages, on treballa de forma voluntària a la unitat d’urgències respiratòries.

La metgessa viu a Barcelona i no té carnet de conduir, fet pel que el seu marit la porta i la va a buscar cada dia, amb el corresponent justificant. Malgrat això, l’agent no va atendre a explicacions i va informar-lo que li havia imposat una sanció de 1.500 euros, tot i que no li va lliurar cap document.

Aquest dilluns, abans d’entrar en el seu torn, la metgessa i el seu marit van entrar a la comissaria per presentar la documentació que acredita que treballa en el triatge de persones amb possible infecció de la Covid-19. Lluny de corregir la seva actitud, segons la doctora, l’agent que els havia multat els va fer fora dient que tant li feia si era metgessa, i que sortissin d’allà dient-li que “els encomanaria el coronavirus”.

PerPere Fontanals , Manresa,