Jaume Satorra

Jaume Satorra

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 120.441 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

Sígueme en Twitter

MI COMUNIDAD

noviembre 2019
L M X J V S D
« Oct    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

El Consell d’Europa torna a renyar Espanya per la politització de la justicia

Exigeix al govern espanyol que formalitzi la publicació de les comunicacions que té amb la fiscalia

Apertura del año judicial en el Tribunal Supremo

El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) exigeix al govern de Pedro Sánchez que formalitzi la publicació de comunicacions amb la fiscalia. Si bé celebra que l’executiu hagi fet accessibles els seus contactes amb el ministeri fiscal a internet, reclama que formalitzi aquest pas per millorar la transparència en les comunicacions. Això consta en el darrer informe sobre prevenció de la corrupció entre els diputats, jutges i fiscals. L’informe GRECO, que és del 21 de juny però s’ha fet públic avui, torna a criticar la manca d’independència judicial, l’excessiva politització de la justícia. I això que ja fa sis anys que aquest mateix organisme va renyar Espanya per aquest motiu. ‘El GRECO reitera que les autoritats polítiques no poden estar implicades en cap moment en el procés de selecció judicial’, remarca.

Ministeri fiscal

A més de demanar la transparència de la relació entre el govern espanyol i la fiscalia, el GRECO exigeix que el ministeri fiscal actuï ‘de manera decisiva’ per millorar ‘l’autonomia, la integritat i el retiment de comptes’.

Així mateix, critica que el Ministeri de Justícia espanyol decideixi sobre l’assignació de personal de les fiscalies i no creu que s’hagi avançat per a proporcionar ‘més autonomia’ en la gestió dels recursos del ministeri fiscal.

Aforament

En un altre informe sobre la prevenció de la corrupció al govern espanyol i a les forces de seguretat, el GRECO recomana que es modifiqui el règim d’aforament per evitar que ‘obstaculitzi l’acció penal’ contra membres de l’executiu espanyol sota sospita d’haver comès delictes de corrupció.

El document, a més, alerta que el nombre de persones aforades a Espanya és ‘nombrós’ i que aquest règim s’aplica tant a delictes comesos amb relació a l’exercici de funcions oficials com a delictes aliens a aquest exercici.

D’una altra banda, el GRECO també recomana de sotmetre els assessors del govern espanyol a les mateixes exigències de transparència i integritat que als alts càrrecs executius, detallar la informació financera dels càrrecs públics i augmentar els recursos i independència de l’Oficina de Conflictes d’Interessos.

Codi de conducta dels policies

Pel que fa a les forces de seguretat, el GRECO reclama que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta sobre la prevenció de la corrupció. A més, creu que tant aquest cos com el de la policia espanyola han de millorar la prevenció, la transparència i la protecció dels denunciants en aquest àmbit.

‘A Espanya encara no s’ha adoptat cap marc general i efectiu per a la protecció dels denunciants’, lamenta el GRECO. I diu que cal millorar ‘substancialment’ els mecanismes de protecció actuals de la identitat física dels denunciants de casos de possible corrupció.

Per: Redacció

El gran maldecap del Suprem sobre la immunitat de Puigdemont

El Tribunal Suprem espanyol diu a Puigdemont i Comín que no tenen immunitat · Ahir, l’advocat de la Unió Europea va exposar els arguments contraris

captura-de-pantalla-2019-11-13-a-les-14.55.03-13145522-604x270

La successió de dates ha estat tan capriciosa que ha deixat al descobert, en ben pocs dies, unes contradiccions flagrants del Tribunal Suprem espanyol en relació amb la vulneració dels drets de tres eurodiputats electes catalans que acumulen dos milions de vots i que han estat privats dels seus drets: Oriol JunquerasCarles Puigdemont i Toni Comín. El mateix dia i a la mateixa hora que el Suprem, a Madrid, condemnava Junqueras a 13 anys de presó i d’inhabilitació, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, es feia la vista sobre la immunitat del president d’ERC com a eurodiputat.

Tres setmanes després, la sala d’apel·lacions del Suprem denegava a Puigdemont i a Comín la petició de retirar les ordres de detenció contra ells pel fet de ser eurodiputats electes que disposaven d’immunitat. I ho argumentava referint-se al moment en què un eurodiputat disposa d’immunitat, avançant-se a la decisió que pogués prendre el TJUE; uns arguments que, just una setmana després, l’advocat general de la Unió Europea feia miques en unes consideracions sobre la immunitat de Junqueras que poden servir al tribunal europeu per a donar també la raó a l’eurodiputat d’ERC. Aquella denegació del recurs de Puigdemont i Comín té data de 5 de novembre, però no s’ha fet pública fins avui, just l’endemà de la bufetada de l’advocat de la Unió Europea.

Ahir, l’advocat de la Unió Europea fixava uns criteris molt clars –caldrà veure si, efectivament, el tribunal els fa seus– sobre la immunitat dels europarlamentaris: ‘Els votants elegeixen diputats, no pas aspirants a diputats’, deia. I encara més: ‘El raonament basat en el fet que la condició de diputat del Parlament [Europeu] només s’adquireix si es compleixen formalitats exigides pel dret nacional […], em sembla contrari a la idea del sufragi universal directe i de mandat representatiu.’

Avui sabem que, una setmana abans, el Suprem –sense haver esperat a disposar d’una doctrina clara del TJUE sobre aquesta qüestió– deia coses com aquesta, absolutament contradictòries amb la posició de l’advocat general de la UE: ‘Les condicions per al privilegi i la immunitat dels europarlamentaris són l’adquisició de la plena condició de membre del Parlament Europeu mitjançant el previ acatament de la constitució [espanyola] i la presa de possessió després de l’obertura de la primera sessió que es faci després de les eleccions’.

captura-de-pantalla-2019-11-13-a-les-14.48.08-13144952

Ni Puigdemont ni Comín no van poder assistir a aquella primera sessió, del 2 de juliol proppassat, perquè les autoritats espanyoles no els van incloure –tampoc a Junqueras– a la llista d’europarlamentaris. Una decisió, assumida pel Parlament Europeu, que ara l’advocat de la Unió Europea qüestiona plenament, quan diu: ‘No veig pas cap motiu que impedeixi d’aplicar aquesta immunitat també abans d’aquest període, fins i tot abans de l’obertura del primer període de sessions després de les eleccions.’

captura-de-pantalla-2019-11-13-a-les-14.49.09-13144947

Aquestes contradiccions posen el Suprem en una situació molt complicada, perquè la justícia europea comença a constatar la vulneració dels drets de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats electes i els dels dos milions d’electors que els van votar. Amb la cautela que cal mantenir sobre les conclusions de l’advocat general de la Unió Europea, perquè no són vinculants tot i que tinguin molt de pes i autoritat, si el TJUE dictamina a favor de Junqueras, la seva condemna podria ser motiu de nul·litat. I si s’apliqués la mateixa doctrina en la causa de Puigdemont i Comín, que és oberta i pendent de resoldre’s a Luxemburg, si tots dos disposessin efectivament d’immunitat, no podrien ser detinguts, i l’ordre de crida i cerca contra ells dins l’estat espanyol s’hauria de retirar. És a dir, tots dos podrien tornar a Catalunya sense ser detinguts, si més no mentre durés el seu mandat com a eurodiputats o mentre el Parlament Europeu no concedís un eventual suplicatori de Pablo Llarena per a poder-los processar i jutjar. El Suprem comença a tenir un altre maldecap.

PerJosep Casulleras Nualart

Torra demana als comuns que vinculin l’acord amb Sánchez als consensos del 80% de Catalunya

El president també suggereix a Sánchez que munti “una taula de partits a Espanya per frenar el feixisme”

foto_3573400

El president de la Generalitat, Quim Torra, intervé a la sessió de control al Parlament

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al grup parlamentari de CatECP que vinculi l’acord entre PSOE i Unidas Podemos a una solució política i als consensos del 80% de la ciutadania de Catalunya. Durant la sessió de control d’aquest dimecres al matí, la presidenta del grup dels comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat a Torra que posi el país per davant del partit, i doni suport al pacte entre Pedro Sánchez (que ha convocat una consulta perquè la militància el validi) i Pablo Iglesias. Al seu torn, el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, ha reiterat el ‘no’ dels republicans a Sánchez si no secunda l’exigència del ‘sit and talk’. Per la seva banda, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha donat per fet que els independentistes no bloquejaran la formació de govern a Espanya.

Amb cert sarcasme, Torra s’ha dirigit a Albiach per apuntar que pensa en “positiu” i que dona per fet que, després de l’acord entre Sánchez i Iglesias, el govern espanyol que en surti acabarà amb la “repressió” i el Consell de Ministres abordarà la llibertat dels independentistes empresonats. El president del Govern ha afegit que segur que els comuns diuen al PSOE que Catalunya és una nació amb dret a decidir, i que s’acabaran les “clavegueres de l’Estat”, així com la judicialització de la política: “Tot això que hem defensat el 80%”, ha resumit. En aquesta línia, Torra ha lamentat que Madrid no hagi fet encara cap proposta per a Catalunya: “Esperem que ara que vosaltres seran al govern la sapiguem”.

El país per davant del partit

Albiach ha citat l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada a Mas d’Enrich, que va admetre que a l’elit independentista li va faltar “empatia” cap a la població que no apostava per la República, la tardor del 2017: “Ella posa el país per davant dels partits, i això és el que demanem”, ha exposat la presidenta de CatECP.

Al seu torn, Sabrià ha constatat que, després del resultat del 10-N, l’estratègia de l’independentisme ha de continuar sent la de “guanyar sempre” i “créixer a les urnes”. Segons el president del grup d’ERC, cal guanyar fins a obligar l’Estat a seure: “Sense el ‘sit and talk’ la resposta és ‘no’”, ha subratllat en referència a la investidura de Sánchez.

Una taula de partits a Espanya per “frenar el feixisme”

D’altra banda, Torra ha suggerit a Sánchez que organitzi una “taula de partits” a l’Estat per dialogar entre ells i resoldre “el problema més greu que té ara mateix” i “frenar el feixisme”. Per a Torra, el resultat de Vox el passat 10-N és un element preocupant i, aplicant la petició que el PSOE fa a l’independentisme en reclamar una taula de partits a Catalunya perquè els catalans dialoguin entre ells, ha demanat a Sánchez “que obri una taula de diàleg per buscar una resposta al problema que té Espanya amb el feixisme”. “Han blanquejat el feixisme i és el problema més greu que tenen”, ha afegit, tot constatant que al 10-N “a Espanya han baixat les esquerres i ha pujat el feixisme”.

Durant la mateixa sessió de control al Govern on Torra ha fet aquestes declaracions, el president també ha fet un altre suggeriment a Cs a la vista del resultat electoral i la gran davallada de vots que han patit tant a Espanya com a Catalunya. “Vostès han perdut bous i esquelles en aquest trajecte. Bous, esquelles i a Lucas. I no s’haurien de plantejar què ha passat? Albert Rivera ha tingut la decència de dimitir. I vostès, que han tret un resultat pèssim i que han perdut la meitat de vots, no dimiteixen? No dimiteix Arrimadas, Carrizosa i Roldan?”, ha preguntat dirigint-se a la bancada de Ciutadans.

En aquest sentit, ha demanat a Cs que reflexionin i pensin perquè “han perdut 900.000 vots”. “S’hi ha d’esforçar molt per perdre tant. Se’ls ha de felicitar”, ha ironitzat, tot afegint que amb una senzilla regla de tres ha calculat que “a cada sessió de control com aquesta Cs perd 36.000 vots”. “I al pas que anem, aquest grup de Cs quedarà reduït a cinc o sis diputats. Els globus s’inflen i es desinflen, i el seu ha petat”, ha conclòs.

Rarepublica.cat/

La caverna tremola: “Puigdemont podria tornar a Espanya i no ser detingut”

El Suprem fuig cap endavant i contradiu Luxemburg i assegura que els independentistes no tenen immunitat perquè no han adquirit la condició d’eurodiputats.

caverna-krls

La caverna mediàtica espanyola, un dels tentacles de l’Estat contra Catalunya, ha començat a tremolar. Després de fer seguici del discurs oficialista per a atacar els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, després de la posició de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, han començat a veure la realitat.

Un dels diaris que millor representen la caverna espanyola, El Confidencial, diu que les conclusions del lletrat de Luxemburg sobre la immunitat d’Oriol Junqueras “són demolidores per als interessos de la Justícia espanyola en el cas de Carles Puigdemont”. Accepten espantats que el dictamen “assumeix completament els arguments que la defensa de Puigdemont ha anat esgrimint davant diferents instàncies i tindrà, en cas d’avalar, indubtables efectes sobre la seva actual situació”.

Així doncs el digital augura que si la resolució judicial avala la tesi de l’advocat general, li conferirien “la immunitat immediata al president exiliat per la seva elecció com a eurodiputat i obligarien a permetre el seu desplaçament a Espanya sense detenció possible, la seva entrada al Congrés dels Diputats per jurar el càrrec del Parlament Europeu i l’exercici d’aquesta funció”.

Expliquen que, llavors, per a poder-lo detenir, el jutge Pablo Llarena hauria d’instar el suplicatori davant el Parlament Europeu, figura que implica demanar permís parlamentari per procedir penalment contra un dels seus membres.

Fugida endavant del TS

La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs d’apel·lació presentat per Carles Puigdemont i Antoni Comín contra una interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què va rebutjar la seva petició de deixar sense efecte les ordres espanyoles de recerca, detenció i ingrés a presó per ser eurodiputats electes a l’Eurocambra. El Suprem sosté que Puigdemont i Comín no han adquirit la condició d’eurodiputats, perquè aquesta està subjecta al previ acatament de la Constitució i a la presa de possessió a la primera sessió plenària. El Suprem, doncs, considera que no n’hi ha prou amb ser diputats electes per adquirir la immunitat, en contra de l’opinió emesa l’advocat general del TJUE en la qüestió prejudicial sobre Oriol Junqueras.

 larepublica.cat/

El Parlament tomba la compareixença de Torra pels CDR empresonats

Els grups independentistes tomben les peticions de Ciutadans, PSC, comuns i PP, que volien que el president s’expliqués sobre els vincles ja negats amb els acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional

1200_1573647367foto_3573407

Quim Torra, aquest dimecres al Parlament, responent a Ciutadans | ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, no haurà de comparèixer al Parlament per explicar-se sobre els presumptes vincles –negats reiteradament en les últims setmanes– amb els membres dels comitès de defensa de la República (CDR) empresonats i acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional. En aquest sentit, l’independentisme -Junts per Catalunya (JxCat), ERC i CUP- ha tombat la petició de quatre grups parlamentaris -Ciutadans, PSC, els comuns i el PP- per tal que Torra donés explicacions.

Al president, que ha estat absent durant bona part del debat, l’han defensat Eduard Pujol per JxCat i Ernest Maragall per part d’ERC, que han lamentat el to de l’oposició. Pujol ha denunciat l'”anomalia” a la qual està sotmesa el Parlament perquè el TC decideix “de què es pot parlar i de què no” i també pel “mercat d’insults i provocacions” per part d’una oposició que “menysté” la figura del president. “Torra és un president íntegre”, ha reivindicat tot denunciant l'”acarnissament” del qual considera que està sent víctima. Maragall, per la seva banda, ha denunciat que s’està “prostituint” el control parlamentari i ha titllat d'”incomprensible i dolorós” que els comuns s’hagin sumat “al mateix paquet dels partits de la repressió” que vinculen l’independentisme amb la violència.

“Explosius, sabotatges, atemptats”

Lorena Roldán, cap de files de Ciutadans i futura candidata al Parlament, ha desplegat l’argumentari habitual per reclamar les explicacions de Torra. Roldán ha alertat que els empresonats tenien a la seva disposició explosius, un extrem que el sumari –al qual ha tingut accés NacióDigital– no acredita. La dirigent de la formació taronja ha acusat l’independentisme de ser “totalitari”, de promoure la violència i també ha ressaltat que el Govern està al costat dels talls d’autopistes dels últims dies.

Ferran Pedret, diputat del PSC, ha lamentat la reacció “defensiva” de l’independentisme davant la detenció dels CDR del 23 de setembre. Després de defensar la presumpció d’innocència de Torra, Pedret ha destacat que la “gravetat” de les “presumptes vinculacions” entre el president i “gent que preparava explosius per sabotatges o potser per atemptats” obliga a demanar la seva compareixença. Torra nega qualsevol relació amb els CDR detinguts i acusats de terrorisme

“Si els vincles fossin certs, no podria seguir ni un minut en el càrrec”, recalca Ferran Pedret, diputat del PSC

Si els vincles fossin certs, no podria seguir ni un minut en el càrrec”, ha recalcat.  “No li demanen una prova diabòlica, perquè no ha de provar que no existeix la vinculació, però sí que cal una explicació política”, ha destacat el diputat socialista. Li ha retret a Torra haver-se “vantat” de la relació amb el CDR, un moviment que protagonitza “accions amb greus conseqüències” al carrer en els últims dies.

El PP, per la seva banda, ha lamentat que Torra hagi demostrat “sintonia amb els CDR” des del primer dia i que la “promesa de paradisos que són enganys” hagin acabat derivant “en violència”. “I el president no fa res, ambigüitat. El conflicte és el president”, ha afirmat el diputat Santi Rodríguez. El dirigent popular ha carregat contra la dicotomia “independència o barbàrie” plantejada en un comunicat pels CDR i ha assenyalat Torra per “defensar” aquesta “barbàrie”.

Els comuns es defensen

La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Susanna Segovia, ha insistit que, en el cas del seu grup, la petició de compareixença del president no pretén posar “en dubte” la presumpció d’innocència de Torra i dels CDR empresonats, sinó que es pugui explicar per “protegir” les institucions.

Susanna Segovia, portaveu dels comuns, assegura que la petició de compareixença no pretén posar “en dubte” la presumpció d’innocència de Torra

La dirigent dels comuns ha subratllat que el seu espai ha exigit la llibertat dels presos i la fi de la judicialització del conflicte i que, tant al Parlament com al Congrés, seguiran defensant una sortida política al conflicte. Ha adreçat un missatge directe als grups independentistes: “Si es pensen que per demanar la compareixença del president som l’enemic, és que tenen problemes de percepció de la realitat”.

Una “operació d’Estat” judicial

Maria Sirvent, diputada de la CUP, ha arrencat la intervenció demanant la llibertat dels empresonats, dels quals ha llegit el nom. “Són a la presó amb restriccions pels seus drets. N’hi ha dos en règim d’aïllament, només surten dues o quatre hores de la seva cel·la”, ha destacat Sirvent, que ha constatat les “dificultats” que han patit les defenses i també les filtracions del sumari. “Aquesta és una operació d’Estat amb una clara intencionalitat política. No creiem en aquest procediment judicial. Si vostès ho fan, haurien d’esperar que acabés”, ha apuntat la diputada.

Per: Sara González / Oriol March, Parlament de Catalunya

Bufetada del Consell d’Europa a Sánchez: Espanya no compleix la separació de poders

L’organització internacional alerta que el Gobierno no ha revisat el marc legal del CGPJ per reforçar la seva independència

foto_3393702

Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder judicial, junt amb el rei Felipe VI / ACN

El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) exigeix al govern de Pedro Sánchez que “formalitzi” la publicació de comunicacions amb la Fiscalia. Si bé celebra que l’executiu hagi fet accessibles els seus contactes amb el ministeri fiscal a Internet, reclama formalitzar el pas per millorar la transparència en les comunicacions. Així consta en el seu darrer informe sobre prevenció de la corrupció entre els diputats, jutges i fiscals. Per primer cop des del 2013, el GRECO ja no veu “insatisfactòria” la implementació de les seves recomanacions sobre corrupció a Espanya. Tanmateix, no totes s’han complert totalment, especialment pel que respecta a l’elecció del Consell General del Poder Judicial i els alts càrrecs de la judicatura espanyola.

De fet, l’única petició que no s’ha implementat “sis anys després” és la revisió del marc legal del CGPJ per reforçar la seva independència.

“El GRECO reitera que les autoritats polítiques no poden estar implicades en cap moment en el procés de selecció judicial”, remarca l’informe.

Ministeri fiscal

A més d’incentivar la transparència de la relació entre el govern espanyol i la Fiscalia, el GRECO exigeix que el ministeri fiscal actuï “de manera decisiva” per avançar en la seva “autonomia, integritat i la rendició de comptes”. Així, també critica que el Ministeri de Justícia decideixi sobre l’assignació de personal de les diferents fiscalies i no creu que s’hagi avançat per proporcionar “més autonomia” en la gestió dels recursos del ministeri fiscal.

Aforament

En un altre informe la prevenció de la corrupció al govern espanyol i a les seves forces de seguretat, el GRECO recomana que es modifiqui el règim d’aforament per evitar que” “obstaculitzi l’acció penal” contra membres de l’executiu espanyol sota sospita d’haver comès delictes de corrupció.

El document alerta a més que el nombre de persones aforades a Espanya és “nombrós” i que aquest règim aplica tant a delictes comesos amb relació a l’exercici de funcions oficials com aliens a aquestes. D’altra banda, el GRECO també recomana sotmetre els assessors del govern a les mateixes exigències de transparència i integritat que als alts càrrecs executius, detallar la informació financera dels càrrecs públics i augmentar els recursos i independència de l’Oficina de Conflictes d’Interessos.

Codi de conducta dels policies

Pel que fa a les forces de seguretat, el GRECO reclama que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta pel que fa a la prevenció de la corrupció. A més, creu que tant aquest cos com el de la Policia Nacional han de millorar la prevenció, transparència i la protecció dels denunciants en aquest àmbit.

“A Espanya encara no s’ha adoptat un marc general i efectiu per a la protecció dels denunciants”, lamenta el GRECO. Així, defensa que cal millorar “substancialment” els mecanismes de protecció actuals de la identitat física dels denunciants de casos de possible corrupció, els anomenats ‘whistleblowers’.

PER: REDACCIÓ

L’acord Sánchez-Iglesias és la darrera barrera defensiva d’Espanya

«El temps posarà Podem i els comuns al seu lloc i aclarirà el panorama també dins l’independentisme»

h_3573120-e1573569298313-604x270

Sorprenentment, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s’han posat d’acord en molt poques hores per fer aquell govern que era completament impossible abans de les eleccions i que, de fet, en va precipitar la convocatòria. Curiós i interessant.

Diumenge, tothom coincidí a dir que el resultat electoral feia molt més difícil encara la formació de govern, perquè ningú no s’esperava una notícia com aquesta. És cert que Sánchez ha demostrat de sobres que es pot transvestir en qualsevol cosa per tal de conservar el poder. I ara toca fer-se el progressista. Però alguna tecla ha canviat de manera radical per permetre allò que no era permès.

El pla sembla senzill i clarivident: pressionar les forces d’esquerra de la resta de l’estat perquè els donen de manera gratuïta els seus vots, invocant, sobretot, la necessitat de frenar Vox. Funcionarà? Jo crec que sí, sincerament. Crec que la pressió serà prou intensa a curt termini per a fer tremolar les cames, especialment les dels polítics independentistes. Em sembla que alguns d’ells acabaran abstenint-se o, fins i tot, votant-hi a favor. No hi confie gens, què voleu que us diga. Però a mitjà o a llarg termini, i és això que importa, aquest govern tampoc no funcionarà ni resoldrà la crisi perquè, en realitat, l’única cosa que fa és incorporar definitivament Podem al consens espanyolista, sense canviar ni una coma de la posició que ja ha fracassat a Catalunya i que, per això mateix, continuarà fracassant.

Perquè l’acord diu, en referència a la situació catalana, que l’objectiu del govern Sánchez-Iglesias és ‘garantir la convivència a Catalunya’ i que amb aquesta finalitat ‘es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d’entesa i encontre sempre dins la constitució’. Com ha remarcat molt bé Elisenda Paluzie, signant aquest acord l’única cosa que ha fet Podem i han fet els comuns és ‘comprar el relat del bloc del 155 del problema de convivència i diàleg dins Catalunya’. Un argument encertat que Marcel Maurí ha rematat a l’hora de fer veure que PSOE i Podem parlen de diàleg ‘a’ Catalunya i no pas de diàleg ‘amb’ Catalunya. I això significa no tan sols que continuarà el menyspreu i la negació respecte a les institucions catalanes sinó, sobretot, que persistirà la nul·la voluntat d’encarar cap canvi ni negociar res des d’Espanya. I sense que canvie la posició del govern espanyol, sense que accepte seure i parlar de l’exercici de l’autodeterminació, no hi ha solució possible. Sánchez i Iglesias continuaran allà on Sánchez és ara mateix tot sol: instal·lats obligatòriament en la gestió de la repressió i la negació de drets.

Però el temps posarà Podem i els comuns al seu lloc i aclarirà el panorama també dins l’independentisme. Perquè la nova dinàmica engegada després de la sentència no s’aturarà per aquest acord, que no frenarà la repressió ni obrirà la porta a cap diàleg. I en aquest sentit, és significatiu que els dos partits hagen corregut a anunciar l’acord enmig d’un Tsunami a la AP-7 que ha alarmat particularment el règim, perquè ha deixat més que clara la capacitat de mobilització i la decisió de l’independentisme, i hores després d’haver rebut a Estrasburg una bufetada monumental sobre la immunitat d’Oriol Junqueras.

Des del 14 d’octubre, aquest país ha canviat radicalment i ha anat posant Espanya en més dificultats i tot que les que Rajoy va viure el 2017 amb el referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la República. Perquè ara la desobediència s’ha escampat i va prenent cos en la població, despullant d’aquesta manera la incapacitat d’Espanya per a controlar el territori. I perquè l’independentisme ha recuperat la voluntat de guanyar i està disposat a tot, sense deixar-se atrapar en la mentalitat subsidiària que tant de mal li havia fet. I ves que no siga precisament aquesta la clau perquè en poques hores s’haja pogut pactar aquell govern impossible que va arribar a motivar les eleccions de diumenge. Algú no el beneïa aleshores, però ara s’ha convençut que no queda cap més barrera per a provar de frenar la revolta dels catalans.

PerVicent Partal.

A %d blogueros les gusta esto: