L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 169.102 hits

CANAL PARLAMENT CAT.

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

MI COMUNIDAD

febrero 2020
L M X J V S D
« Ene    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
242526272829  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

El día que Iturgaiz comparó en la Eurocámara ante Ada Colau los escraches de la PAH con la estrategia de ETA

“Se presenta aquí como un lobo con piel de cordero en la Eurocámara y no explica toda la verdad”, dijo el entonces eurodiputado del PP a la activista en abril de 2013: “Quieren socializar el dolor”.

colau-eurocamara-gobierno-bancos-personas_ediima20130424_0546_14

Colau dice en la Eurocámara que “el gobierno ayuda a los bancos en vez de a las personas” EFE

Era abril de 2013. Faltaban dos años para que Ada Colau se convirtiera en alcaldesa de Barcelona, y acudía a la comisión de Peticiones del Parlamento Europeo para explicar la crisis hipotecaria en España y pedir que la Eurocámara enviara una misión para investigar el problema de la vivienda. 

Entonces, Carlos Iturgaiz era eurodiputado del PP y vicepresidente de aquella comisión. De entrada, Iturgaiz ya cuestionó la introducción que el presidente en aquella legislatura, Willy Meyer, hizo de Colau: “¿Esto lo dice en calidad de presidente de la comisión o de representante de su partido [IU-ICV]? La comparecencia de Colau fue iniciativa de Raül Romeva, eurodiputado en aquel momento de ICV. 

Y la tensión no tardó en escalar. Hasta el punto de que Iturgaiz, al hablar de los escraches, djo: “Es acoso, intimidación. Se lo dice una persona, señora Colau, que vive y ha vivido con el acoso y la amenaza. En 1996 yo tuve mi primer escrache en mi casa. ¡En mi casa! Lo denuncié y lo gané en los tribunales. A un ser llamado Koldo Celestino, miembro de la mesa nacional de Herri Batasuna”.

“Ustedes están intentado socializar el dolor de lo que ustedes representan, intentando que ese dolor angustie a otros y sus familiares”, dijo Iturgaiz parafraseando la narrativa de la ETA de entonces.

Colau explicó en el Parlamento Europeo que los ciudadanos eran los que se estaban movilizando por los afectados de la hipoteca y que por ello estaban siendo “criminalizados”. “Está habiendo una gravísima criminalización, se nos llama nazis y terroristas y se nos ponen altísimas multas”, aseguró la hoy alcaldesa de Barcelona.

Estas palabras de la portavoz de la PAH no gustaron a Itugáiz, quien inició un enfrentamiento verbal con Colau. “Se presenta aquí como un lobo con piel de cordero en la Eurocámara y no explica toda la verdad”, dijo Iturgáiz, que ha acusado a la activista de promover los escraches que “se están llevando contra algunos representantes políticos en España”.

“Diga si condena usted o no esos escraches”, ha exigido el eurodiputado conservador a Colau, que ha respondido con un “No tengo que condenar nada”.

Un año después de aquello, tras las elecciones europeas de 2014, Colau recordó en Twitter el incidente de Iturgaiz en el la Eurocámara.

Por: Andres Gil/

Qui és qui a la taula de negociació?

Puigdemont, Torra, Junqueras i Rovira s’asseguren la presència de persones de la seva estricta confiança a la delegació catalana permanent, mentre que hi ha incògnites sobre la delegació espanyola i les seves propostes.

taula-de-dialeg-24165336-604x270-3

Dimecres a les 16.30 es reunirà per primera vegada la taula de negociació entre el govern català i l’espanyol a la Moncloa. L’objectiu teòric és resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, però les dues parts començaran a dialogar des de posicions antagòniques. D’una banda, la Generalitat exigeix l’amnistia i la fi de la repressió i acordar l’exercici del dret d’autodeterminació amb un referèndum. D’una altra, el govern espanyol encara no ha concretat cap proposta, més enllà del document de 44 punts que Sánchez va dur a Quim Torra a la reunió del 6 de febrer al Palau de la Generalitat.

Les dues propostes espanyoles que han sonat amb més força són una reforma del sistema de finançament i un nou estatut, però són molt lluny de les propostes de l’independentisme. Tant ERC com JxCat han expressat reticències sobre el resultat que pugui tenir aquesta taula de negociació, però els dos partits majoritaris de l’independentisme han acceptat de provar-ho i de tornar a un diàleg amb Madrid que sovint ha acabat en fracàs per la incapacitat dels successius governs espanyols de respondre satisfactòriament a les demandes de Catalunya.

Avui el govern ha anunciat qui formaria part de la delegació catalana a la taula de negociació. La Generalitat reivindica que Carles PuigdemontOriol JunquerasJordi Sànchez i Marta Rovira han d’encapçalar la delegació catalana, però que la situació d’exili i presó els en priva. El president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès només hi assistiran dimecres i a les reunions on puguin segellar-se acords eventuals amb el govern espanyol. A la delegació catalana permanent hi haurà sis persones: Elsa ArtadiAlfred BoschJosep Maria JovéJordi PuigneróJosep Rius i Marta Vilalta. Totes de confiança de Puigdemont, Junqueras i Rovira, a més de Torra i Aragonès, a qui retran comptes després de cada reunió amb els representants de la delegació espanyola.

La taula comença a caminar amb un mes d’endarreriment respecte de l’acord signat entre ERC i el PSOE. Primer, Pedro Sánchez va demanar temps perquè el nou govern espanyol comencés a treballar. Després, es va considerar que Sánchez i Torra s’havien de reunir per parlar de la taula de negociació i reprendre el diàleg. L’últim endarreriment ha estat per la discussió sobre la data i la petició de JxCat que hi hagués un mediador, d’acord amb una votació al parlament, en la qual ERC també havia participat. Finalment, però, no hi haurà cap mediador i la taula es reunirà dimecres.

Els alfils de Junqueras i Rovira: Vilalta, Bosch i Jové

Marta Vilalta tornarà a seure amb els representants del govern espanyol després d’haver format part de la delegació d’ERC –amb Gabriel Rufián i Josep Maria Jové– que va negociar l’acord amb el PSOE. Vilalta fou nomenada portaveu i ara també és adjunta a la secretaria general d’ERC, és a dir, a Marta Rovira, i té un pes creixent dins el partit.

Josep Maria Jové era la mà dreta del vice-president Junqueras la legislatura passada. És un dels alts càrrecs del govern detinguts el 20-S per haver participat en els preparatius del Primer d’Octubre. Jové és diputat al parlament i treballa internament a ERC, sense exposar-se als focus. De fet, continua investigat al TSJC.

L’equip d’ERC el completa un conseller del govern, Alfred Bosch. Va arribar al govern com a conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència després d’haver-se intercanviat el càrrec amb Ernest Maragall com a candidat d’ERC a Barcelona, d’acord amb Junqueras.

Els cavalls de Puigdemont i Torra: Artadi, Puigneró i Rius

Elsa Artadi, cap de campanya de JxCat el 21-D, diputada al parlament i regidora a Barcelona, torna a la primera línia. Durant el seu pas pel Departament de Presidència, va encapçalar –juntament amb Aragonès– el primer intent de diàleg amb el govern espanyol socialista el 2018. Artadi era una de les peces clau del govern de Puigdemont i és una dirigent de màxima confiança del president exiliat.

El conseller Jordi Puigneró, militant del PDECat, continua guanyant pes polític i també s’asseurà a la taula de negociació. Fou nomenat conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública després d’haver estat secretari general de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital durant la legislatura anterior. És considerat un dirigent proper a Puigdemont i el seu nom ha sortit a les travesses sobre el candidat a president de JxCat a les pròximes eleccions.

Completarà la delegació catalana Josep Rius, ex-cap de gabinet de Puigdemont i de Torra i actualment director general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de Presidència. Rius va ser la mà dreta de Puigdemont durant la seva presidència.

Els sis peons de l’estat espanyol

La delegació espanyola no ha anunciat encara si hi haurà sempre els mateixos càrrecs de manera permanent. Dimecres és previst que l’encapçali el president espanyol, Pedro Sánchez, amb la vice-presidenta primera, Carmen Calvo. Sánchez i Calvo ja van formar part del primer intent de diàleg amb la Generalitat, que va culminar amb la Declaració de Pedralbes.

Per part del PSOE també hi haurà la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, una desconeguda a la política espanyola però que ha ocupat diversos càrrecs a les institucions de les Illes Canàries. Fou presidenta del parlament canari i consellera d’Economia del govern. També ha ocupat altres càrrecs, com la delegació del govern espanyol a les Illes Canàries. Darias és la substituta de Meritxell Batet, que va formar part de la negociació del 2018 com a ministra del ram.

Salvador Illa, ministre de Sanitat i membre del PSC, serà l’altre representant del PSOE. Illa manté el càrrec de secretari d’organització dels socialistes catalans i és una persona de la confiança de Sánchez i de Miquel Iceta. Juntament amb Adriana Lastra i José Luis Ábalos, Illa va ser un dels tres negociadors del PSOE amb ERC per a la investidura de Sánchez.

Per últim, i defensant la posició del govern espanyol, hi haurà el vice-president segon, Pablo Iglesias, i el ministre d’Universitats, Manuel Castells. Iglesias i sobretot Castells representaran els comuns i tenen més sensibilitat per a les demandes de la delegació catalana. Tots dos són partidaris del referèndum acordat com a instrument per a solucionar el conflicte i han criticat la repressió dels governs del PP i del PSOE contra l’independentisme. Probablement seran les dues persones que intentaran de fer de pont entre les dues delegacions, tot i que mantindran fidelitat al posicionament del govern espanyol a la taula de negociació.

La Fiscalia demana «reeducar» Forn i s’oposa a les sortides de la presó per treballar

El ministeri públic denuncia que s’està aplicant un “tercer grau encobert” en les aplicacions de l’article 100.2 als presos polítics.

1200_1582181618fz1

Joaquim Forn, sortint de la presó dijous per anar a treballar | Europa Press

La Fiscalia s’oposa també a les sortides de Joaquim Forn per treballar a Mediapro en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. El ministeri fiscal demana que abans que se li apliqui aquest article, cal un programa de tractament per complir la finalitat de la “reeducar” Forn i fer que “interioritzi el respecte a la llei”. La junta de tractament de Lledoners va acordar aplicar aquest article al cas de l’exconseller, que va sortir del centre penitenciari dijous passat per treballar al departament legal de l’empresa de comunicació. De nou, com ja ha fet en els casos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la Fiscalia denuncia un “tercer grau encobert” en les aplicacions del 100.2 que s’estan donant als presos polítics.

En l’escrit de la Fiscalia enviat al jutjat, el ministeri fiscal recorda que el 100.2 és “excepcional” i demana d’una interpretació “restrictiva”, que s’apliqui només en els casos on el programa de tractament no pugui aplicar-se d’una altra manera i que estigui relacionat amb el tipus delictiu pel qual el pres ha estat condemnat. Segons la Fiscalia, la feina a Mediapro -on Forn estarà al càrrec del departament de Dret Públic de l’empresa- no té relació amb la condemna per sedició pel qual Forn ha estat condemnat a deu anys de presó. El fiscal critica, també, que en els arguments presentats per la junta de tractament no es diu els “dèficits” que l’intern podrà millorar treballant a Mediapro.

A més, l’escrit sosté que la feina de Forn a Mediapro “no influirà de forma positiva les carències del tractament” de l’exconseller. “Facilitant la feina a l’exterior en una situació equivalent al tercer grau no produeix cap efecte com tractament en l’intern”, diu la Fiscalia. Alhora, el ministeri fiscal també critica les paraules d’Ester Capella, consellera de Justícia, que la setmana passada va dir que el 100.2 es podria donar a tots els presos. Ara com ara, hi han accedit els Jordis, Forcadell, Bassa i Forn. Romeva ja ha presentat la documentació necessària a la presó i Rull, Turull i Junqueras ho faran en els pròxims dies. Els represaliats per les protestes de la sentència s’organitzen per reclamar la fi de la repressió

El ministeri públic pot pronunciar-se sobre el 100.2, però qui ha de decidir en primera instància és el jutjat de vigilància penitenciària. Quan es pronunciï, les parts poden recórrer en apel·lació a l’Audiència Provincial, que tindrà l’última paraula. Durant tot aquest procediment, els presos polítics podran seguir sortint per treballar, fer tasques de voluntariat o, com és el cas de Carme Forcadell i Dolors Bassa, per cuidar de familiars en edat avançada. Quim Forn, en concret, pot sortir de cinc dies a la setmana de dilluns a divendres durant dotze hores al dia, i ha de tornar a la presó a dormir.

Per:  Bernat Surroca ,

El PSC, «decebut» amb la delegació catalana perquè inclou perfils de fora del Govern

Granados diu que sembla que l’executiu espanyol “s’ho pren més seriosament” i insta Torra a “estar a l’altura”.

1200_1582548825foto_3612157

Eva Granados, portaveu parlamentària del PSC | ACN

El PSC està “decebut” amb la delegació catalana que el Govern ha conformat per a la taula del diàleg perquè hi ha integrants que no formen part de l’executiu. La portaveu dels socialistes al Parlament, Eva Granados, ha dit després de conèixer-ne la composició que “sembla que el govern espanyol s’ho pren més seriosament” i ha instat Torra i Aragonès a “estar a l’altura i aprofitar l’oportunitat del diàleg”. Granados ha lamentat que la “lluita al Govern i entre famílies independentistes” es traslladi a la negociació entre governs. Amb tot, ha rebutjat valorar si el govern espanyol ha de fer algun canvi en la seva delegació, abans de la trobada d’aquest dimecres, Consellers i dirigents de JxCat i ERC acompanyaran Torra i Aragonès a la taula de diàleg

En una roda de premsa a la seu del partit, Granados ha dit que el Govern “ha de deixar de banda els recels, pensar en l’interès general i actuar amb pragmatisme”. Segons els socialistes, la trobada entre presidents va suposar un “punt d’inflexió” per “obrir un camí per l’entesa i la convivència” i això també es veurà en la reunió de dimecres. Per tot plegat, Granados ha demanat al Govern que estigui “a l’altura del moment” i que “no perdi més el temps”: “No hi ha alternativa al diàleg”, ha insistit. Qui és qui en la taula de diàleg que arrencarà dimecres a la Moncloa

Granados veu en la incorporació de membres aliens al Govern, com els diputats Elsa Artadi (JxCaT) o Marta Vilalta i Josep Maria Jové (ERC), una “la lluita entre famílies independentistes”. “El que veiem són retrets permanents, exemple més de la campanya electoral que sembla que han començat”, ha etzibat. Els ha demanat que no traslladin a la negociació aquesta “campanya electoral”. La part catalana està formada per membres del Govern, representants de JxCat de l’entorn de Puigdemont i dirigents d’ERC; la banda estatal inclou només integrants del consell de ministres

Per: NacióDigital 

Qui és qui en la taula de diàleg que arrencarà dimecres a la Moncloa

La part catalana està formada per membres del Govern, representants de JxCat de l’entorn de Puigdemont i dirigents d’ERC; la banda estatal inclou només integrants del consell de ministres.

1200_1582539408ndice

Els integrants de la taula de diàleg Estat-Generalitat | ND

La taula de diàleg Estat-Generalitat, que es reunirà dimecres per primera vegada a Madrid, ja té l’alineació definitiva. El Govern ha fet públic aquest dilluns quins membres de l’executiu i quins dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC encapçalarien la part catalana, mentre que la Moncloa té definida la seva representació des de dijous passat.

Aquestes són les 14 persones que s’asseuran dimecres a la capital espanyola en la primera trobada d’un mecanisme de nova creació que ha de resoldre el conflicte polític i al qual la part catalana hi porta l’autodeterminació, l’amnistia i el mediador internacional.

1 Quim Torram

mbxa7bba446vfjtaygel
m
Càrrec: President de la Generalitat.
m
Perfil: Tot i les reticències inicials, Torra es posa al capdavant de la part catalana de diàleg amb dues demandes clares: autodeterminació i amnistia. En la recta final del seu mandat -anunciarà la data de les eleccions després de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat-, el president aposta per una “negociació” amb l’Estat que derivi, almenys, en un referèndum. Exigeix garanties de compliment dels acords i per això reclama un mediador internacional.
m
2 Pere Aragonès
m
a1xekzyevcoynfuditxw
m
Càrrec: Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda.
m
Perfil: Com a home fort d’ERC, és un dels principals rostres de l’aposta pel diàleg de la formació. Durant la negociació per la investidura de Pedro Sánchez va mantenir contacte directe -cafè inclòs a la Moncloa el novembre de l’any passat- amb el líder del PSOE. Ungit per Oriol Junqueras com a candidat a les properes eleccions, Aragonès aspira a ser la “ròtula” d’una nova etapa que no estarà exempta de tensions entre els -encara- socis de Govern a Catalunya.
m
3 Jordi Puigneró
m
xc32kcygxw8ol0xxoy6s
m
Càrrec: Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.
m
Perfil: El seu nom ha anat guanyant protagonisme les últimes setmanes com a perfil que Carles Puigdemont sospesa com a candidat efectiu a les properes eleccions. Artífex del projecte d’identitat digital que va provocar la reacció irada del govern espanyol en campanya electoral en forma de reial decret, Puigneró afronta la seva primera experiència en una negociació de primer nivell.
m
4 Alfred Bosch
m
tukpzdrok4wyyuaxy6wf
m
Càrrec: Conseller d’Acció Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
m
Perfil: Cara visible de l’acció exterior de la Generalitat, terreny d’enfrontaments habituals en l’etapa de Josep Borrell com a ministre, també és l’encarregat de la comissió bilateral Estat-Generalitat per la part catalana. De fet, en la reunió de Govern d’aquest dimarts hi portarà una proposta d’ordre del dia per tal que aquesta comissió es reuneixi el més aviat possible. Abans de convertir-se en conseller va ser diputat a Madrid i cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
m
5 Elsa Artadi
m
ox66hd29htljfvoajkgl
m
Càrrec: Diputada i cap de files de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona.
m
Perfil: És una de les dirigents amb més pes dins de JxCat, de l’estricta confiança de Puigdemont i implicada en totes les negociacions d’alt nivell. Artadi, quan era consellera de la Presidència, va liderar el diàleg amb Madrid a partir de la cimera de Pedralbes. Com a diputada rasa i regidora no ha perdut incidència i ha format part de totes les converses rellevants de la legislatura, com per exemple les que van derivar en la convocatòria d’eleccions en diferit. En les últimes setmanes s’ha convertit en l’ariet de les crítiques a ERC, a qui retreu el seu “pragmatisme màgic”. Ara compartirà taula amb ells.
m
6 Marta Vilalta
m
uitagtwokrgzsia7psac
m
Càrrec: Diputada i portaveu d’ERC.
m
Perfil: Una de les dirigents de la nova fornada republicana que més pes ha anat guanyant en els últims mesos. Va formar part de la negociació entre ERC i el PSOE que van derivar en la investidura de Pedro Sánchez, i el seu nom ja és fix en totes les converses rellevants que es produeixen a Catalunya a nivell parlamentari. La setmana passada va pressionar públicament Torra i Sánchez per tal que possessin data immediatament a la primera reunió de la taula de diàleg.
m
7 Josep Rius
m
kdu36aerfbjydse9jvw6
m
Càrrec: Director general d’Anàlisi i Prospectiva i excap de gabinet de Puigdemont i Torra.
m
Perfil: Un dels dirigents que té més pes específic en el sottogoverno de JxCat. Va ser cap de gabinet de Puigdemont, càrrec que va repetir en la primera fase de Torra a la Generalitat. Després es va convertir en director general d’Anàlisi i Prospectiva, integrat dins l’estructura de Palau. Va dirigir la campanya d’Artadi i Joaquim Forn a les eleccions municipals de Barcelona, que va acabar amb la pèrdua de la meitat de regidors. La seva carrera va arrencar, precisament, a l’Ajuntament.
m
8 Josep Maria Jové
m
va97gk0oz8ccga29gu6w
m
Càrrec: Diputat d’ERC.
m
Perfil: Jové era peça clau del Departament d’Economia en l’etapa del referèndum i, per tant, un dels puntals de la seva organització a nivell governamental. Per això va ser un dels detinguts la jornada del 20-S, juntament amb una quinzena més de persones. Afronta un procés judicial per aquesta qüestió i en aquesta legislatura és diputat. També ha estat l’encarregat, juntament amb Vilalta i Rufián, de negociar la investidura de Sánchez a Madrid. És de la màxima confiança de Junqueras i Aragonès.
m
9 Pedro Sánchez
m
xuns5mkp8jxaiw17y54p
m
Càrrec: President del govern espanyol.
m
Perfil: Sánchez, camaleònic, ha passat de carregar contra l’independentisme en campanya a acceptar una taula de diàleg per resoldre el conflicte polític. Al capdavant d’un govern de coalició amb Podem -una possibilitat que li treia la son a l’estiu-, el líder del PSOE aposta per una “agenda del retrobament” que també inclou 44 punts sectorials. El 6 de febrer va ser a Palau per reunir-se amb Torra, de qui no qüestiona la presidència tot i una situació judicial que ha dut el PP a presentar una querella per usurpació de funcions.
m
10 Carmen Calvo
m
qmmjxdmqvvaqrw50uort
m
Càrrec: Vicepmresidenta primera del govern espanyol.
m
Perfil: Mà dreta de Sánchez a la Moncloa, Calvo ha format part de les converses amb Catalunya des de la moció de censura que va dur el PSOE de nou a la Moncloa. Després de Pedralbes es va convertir en la interlocutora d’Artadi i Aragonès fins que es va truncar tot per la figura del relator. Defensa que la primera taula de diàleg es converteixi en una oportunitat per fer un “diagnòstic” del conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya des de fa una dècada.
m
11 Pablo Iglesias
m
cq317ltqzddm3ezzbqgk
m
Càrrec: Vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem.
m
Perfil: Un dels principals impulsors del diàleg amb Catalunya des del govern espanyol. Ha visitat Junqueras a la presó i s’ha mostrat més comprensiu que el PSOE amb la demanda del referèndum. Podem, partit que lidera, defensa des de fa mesos una reforma del codi penal al Congrés que permeti la sortida de la presó dels líders independentistes.
m
12 Salvador Illa
m
hwavhc9plwz4zspbvcmi
m
Càrrec: Ministre de Sanitat i dirigent del PSC.
m
Perfil: La seva estrena com a ministre ha estat accelerada arran de l’aparició del coronavirus, que ha fet estralls a la Xina i ha fet el salt a Europa. Com a secretari d’organització del PSC va formar part de les negociacions amb ERC per la investidura de Sánchez, i serà el representant dels socialistes catalans a la taula de diàleg amb la Generalitat.
m
13 Manuel Castells
m
rsu352gdntzwrlxfajin
m
Càrrec: Ministre d’Universitats.
m
Perfil: Castells ha accedit al consell de ministres a proposta dels comuns i, molt especialment, d’Ada Colau. Va defensar l’1-O, però ara assenyala que no pot apostar pel referèndum perquè, en tant que membre de l’executiu estatal, ha de defensar la Constitució. Serà el representant dels comuns en la taula de diàleg oberta amb la Generalitat.
m
14 Carolina Darias
m
y4mzd8ta7lwmdfupgx1h
m
Càrrec: Ministra de Política Territorial i Funció Pública.
m
Perfil: Darias, dirigent canària del PSOE, és la responsable institucional de les relacions amb les comunitats autònomes i serà peça clau, també, en la comissió Estat-Generalitat que es posarà en marxa les properes setmanes.
m
Per:  Oriol March ,

Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb els seus edificis

Us oferim un llistat amb els llocs que s’han de visitar a Perpinyà per conèixer-ne la història i la cultura.

perpiny-e1532715646279-548x270-1

Dissabte vinent es preveu que milers de persones es desplacin d’arreu dels Països Catalans fins a Perpinyà per assistir al primer acte del president Puigdemont, i els consellers Comín i Ponsatí en terres catalanes després d’haver-se exiliat. Per conèixer millor Perpinyà i Catalunya Nord, VilaWeb us ofereix una guia per a endinsar-vos en la cultura i la història d’aquesta part del país.

Estació de Perpinyà

Si es tracta de conèixer Perpinyà, la millor manera és recórrer-ne els carrers. I això us proposem. Aquest recorregut comença a l’estació, coneguda per el Centre del món. Una denominació en honor a Salvador Dalí, que la va definir així al final del viatge triomfal entre Cadaqués, Ceret i la capital nord-catalana. Tanmateix, cal ser conscient que l’estació actual ha estat reformada i, per tant, si voleu veure de què parlava Dalí en arribar, us hi haureu d’endinsar a la part més antiga.

Palau dels Reis de Mallorca

Després us proposem que aneu al Palau dels Reis de Mallorca. Aquest majestuós palau, que trobem al cor de la ciutadella, és el monument més important de Perpinyà. Va començar a ser edificat el 1274 per acollir la cort de Jaume I, un dels personatges clau de la història de Catalunya Nord. Ell va ser qui va dividir el regne en dos, un per a cada fill. Així doncs, el seu plançó Jaume II va esdevenir el sobirà del Regne de Mallorca, que incloïa les Illes Balears, el comtat del Rosselló, Cerdanya i Montpeller. I és precisament en aquest instant quan comença el període més brillant de Perpinyà, que dura tant com el regne de Mallorca, seixanta-vuit anys. Llavors, Perpinyà es va convertir en capital continental del regne. 

L’any 1344 va passar a formar part de la Corona d’Aragó sota el mandat de Pere el Cerimoniós. Posteriorment Lluís XIII va conquerir Perpinyà l’any 1642 i la pertinença de la ciutat a l’estat francès es va ratificar l’any 1659 amb el Tractat dels Pirineus. 

El Palau dels Reis de Mallorca es pot visitar cada dia de 10.00 a 17.00 per quatre euros per persona. Els qui us hi animeu a entrar descobrireu unes capelles fastuoses que mostren tot l’estil refinat de l’època i l’estatus de Perpinyà com a centre econòmic, polític i cultural de la Mediterrània medieval.

El Castellet

El Palau dels Reis de Mallorca és un dels monuments més importants de la ciutat, però si hi ha cap edifici especialment simbòlic per a la ciutat, és el Castellet. La silueta és utilitzada com a símbol de l’ajuntament i, per extensió, de la ciutat. Un edifici molt estimat pels nord-catalans, que s’ha acabat convertit en el símbol de la resistència catalana. És situat a la plaça de la Victòria, al barri de Sant Joan, i serveix de lloc de trobada de les grans concentracions, manifestacions i esdeveniments.

Es va construir el segle XIV amb totxos i marbre de Baixàs. Al cap dels anys Lluís XI li va afegir una terrassa i la torre de totxos amb la cúpula. D’entrada era una obra militar destinada a la defensa de la porta d’entrada principal de la ciutat, després es va convertir en una presó i actualment és la seu del Museu d’Història de la Catalunya Nord Josep Deloncle. A més, és on es manté encesa tot l’any la flama del Canigó. La torre mestra, accessible pujant tots els 142 esglaons, ofereix als visitants una vista espectacular sobre Perpinyà i la muntanya del Canigó.

Llotja de Mar

Del Castellet us proposem d’anar fins a la Llotja de Mar. Aquest remarcable edifici del gòtic català va ser construït al final del segle XIV per Martí l’Humà. El van construir per ubicar-hi el Consolat de Mar, que arbitrava el comerç marítim. És un exemple destacat de les llotges medievals, presents a les grans ciutats de la Corona d’Aragó. La façana renaixentista, que es pot veure actualment i on trobareu l’oficina de turisme, és un vestigi de la reforma i l’ampliació del segle XVI.

Adossada a la llotja hi ha la casa de la vila, bastida entre el segle XVI i XVII i que conserva un cert aire gòtic, visitable els dies laborables. Al costat, hi ha l’edifici del Palau de la Diputació, construït el segle XV per Maria d’Aragó, esposa d’Alfons V el Magnànim. Fins a la Revolució Francesa va ser la seu del Consell Sobirà i partir d’aleshores es va convertir en el Palau de la Justícia. És una obra de l’arquitectura catalana de l’època, i ha estat classificada com a monument històric. Ara per ara és ocupat per oficines de l’administració.

Tot plegat és situat a la plaça de la Llotja, on cada dilluns hi ha una ballada de sardanes, un dels signes de la catalanitat que més passió desperta entre els perpinyanesos.

Barri de Sant Jaume

El barri de Sant Jaume és conegut pel barri de la comunitat gitana, que durant molts anys ha preservat la llengua a Catalunya Nord. A finals del segle XVIII molts gitanos provinents de Barcelona i Figueres hi van anar a parar fugint de la pressió exercida per l’estat espanyol perquè deixessin els seus costums, tant lingüístics com culturals.

A part d’això el barri és conegut pel Mercat de la plaça de Cassanyes. És obert cada matí, però el dissabte i el diumenge és quan hi ha més ambient. És el mercat a l’aire lliure amb més vida de la ciutat. S’hi poden trobar parades amb productes de tota mena, d’èxits a obres d’artistes locals, passant per productes gastronòmics o la verdura de la temporada. S’hi respira un clima molt agradable per a passejar-hi tranquil·lament.

Al mateix barri podem trobar l’església de Sant Jaume, que va ser construïda durant dues èpoques diferents, una part el segle XVI i l’altra el XVIII, cosa que fa que hi trobem dos absis però una sola nau. Aquesta església és molt coneguda perquè és el punt de sortida de la processó de la Sang o dels Misteris, que, d’ençà del segle XV, se celebra a Perpinyà el Divendres Sant. Va ser instaurada per Sant Vicent Ferrer, que va fer cap fins al Rosselló per posar pau entre els papes de Roma i Avinyó. El dominic valencià va crear la Confraria de la Sang, que durant quatre segles va celebrar la processó el Dijous Sant i després de decaure durant els segles XVIII i XIX, va ressorgir als anys cinquanta. Un ritual molt important per als locals.

Teatre de l’Arxipèlag

Dels indrets que us proposem de visitar, el Teatre de l’Arxipèlag és el més modern. Es va construir el 2011 i és d’una gran bellesa externa. Es tracta d’un gran edifici rodó de color vermell dissenyat pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Metra.

Botigues de Perpinyà

Si aneu passejant pel carrer de Lazare Escarguel, us trobareu una botiga plena de productes típics d’arreu dels Països Catalans. És la botiga Visca!, que ven des de productes d’alimentació típics de la comarca a marxandatge relacionat amb la independència i la catalanitat.

Una cita obligada és la Llibreria Catalana. Es va fundar el 1986 i és l’única de la Catalunya Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Va ser impulsada per l’activista cultural Joan Miquel Touron a la plaça de Joan Payrà, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n’havia regentat una. El 2012 fou traspassada a Joana Serra, activista cultural, que ha continuat endavant amb la feina de la normalització lingüística a Perpinyà. Precisament la setmana passada va guanyar el VII Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua i aquesta setmana ha reobert després d’una reforma.

La situació de la llengua al nord ha passat per temps molt complicats. El 1659 l’única llengua que s’hi parlava era el català. Però l’estat francès va prendre tot de mesures perquè els catalans esdevinguessin francesos. L’any 1662 es van construir escoles on s’ensenyava només el francès. Deu anys més tard obligaran els cònsols de Perpinyà a obrir-ne on s’ensenyessin els costums, la llengua i la cultura francesa. El 1673 anaren més enllà i prohibiren als rossellonesos d’anar a estudiar al Principat. Malgrat tot, fins al segle XVIII el català era la llengua habitual, mentre que el francès es feia servir exclusivament per a afers administratius.

Durant molt de temps van conviure les dues llengües, però a finals del segle XVIII l’alta burgesia, influenciada per una campanya que titllava els catalans de dropos i bruts, va acabar expressant-se exclusivament en francès. El català torna a ressorgir al final del segle XIX, però amb la Primera Guerra Mundial torna a haver-hi uns anys complicats fins a l’any 1951, quan l’Assemblea francesa vota la llei Deixonne, que permet que el català torni a l’escola.

I ací la Bressola ha tingut un paper fonamental ensenyant-la els més petits. És una xarxa d’escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català. Són un referent de l’activisme cultural i polític a Catalunya Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes.

Ràdio Arrels també ha estat clau. D’ençà de la creació 1981 emet únicament en català amb una programació musical que la situa al capdavant de totes les emissores dels Països Catalans respecte de la difusió diària de música catalana.

USAP

L’equip per excel·lència de la Catalunya Nord és l’USAP de rugbi, que ha tingut tradicionalment un paper important de reforçament de la identitat catalana. Podríem dir que equival a què significa el Barça al sud.

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP, en francès) és un club de rugbi a quinze fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França i és l’equip català que més competicions europees ha disputat. Juga a l’estadi Aimé Giral i té com a himne ‘L’estaca’ de Lluís Llach i de bandera les quatre barres.

Al costat de la USAP, aquests darrers anys ha pres rellevància també el club Dragons Catalans, de rugbi a tretze, que juguen a la Superlliga europea de rugbi a tretze i són l’únic equip no britànic que l’ha guanyada. Els dos equips són una font d’orgull de la Catalunya Nord.

Els qui us desplaceu divendres a Perpinyà teniu l’oportunitat de viure de primera mà què significa l’USAP per als nord-catalans. Aquest divendres a les 20.00 jugaran un partit contra el Rouen Normadie a l’estadi Aimé Giral a Perpinyà.

La transversalitat de Perpinyà

El Consell de la República es juga la credibilitat com a organització unitària de l’exili en un acte massiu que arriba en un context de forta tensió. Avui també són notícia la taula de diàleg amb l’Estat, el cop d’autoritat de Casado, els recels a Catalunya Suma de Cs, Maragall i el 3% i Rosalía de Castro.

1200_1578932375eok8l8lxuai09cy

Setmana d’alt voltatge. Avui els partits independentistes reuneixen equips de direcció mentre a Madrid es viurà un dia de ressaca després del cop d’autoritat per imposar al PP basc un pacte amb Ciutadans, que ha tingut com a primera sorpresa la rehabilitació de l’ultraespanyolista Carlos Iturgaiz. I al vespre, al centre de Barcelona, concentració independentista solidària contra l’extradició d’Assange.

Dimarts el poder econòmic (els més alts directius del Banc Sabadell i la Caixa) s’explicaran a la comissió que investiga els efectes del 155 al Parlament. Esperem que ens aclariran el perquè de les presses per acontentar el govern de Mariano Rajoy i moure les seus després de l’1-O. Dimecres, la taula de diàleg es reuneix a la Moncloa però encara no sabem si, a més del Govern, s’hi donarà cabuda als partits.

La setmana tindrà el colofó dissabte a Perpinyà, a la capital de la Catalunya Nord, unes comarques on el procés català desperta cada cop més simpatia i ha contribuït a recuperar la consciència col·lectiva més enllà del folklore i a sumar voluntats per salvar el català. L’acte és una incògnita, més enllà que sabem que en seran protagonistes els tres exiliats eurodiputats de Junts per Catalunya (Puigdemont, Comín i Ponsatí), que es criticarà la repressió que exerceix l’estat espanyol, i que serà massiu.

Hi ha hagut tensions pel to, la intendència i el contingut d’un míting on el Consell de la República s’hi juga la credibilitat com a organització transversal de l’exili. JxCat s’ha implicat a fons en l’acte i no hi faltarà cap dels seus dirigents. És una incògnita què farà la CUP, i si ERC optarà per ser-hi amb perfil alt o per deixar que aparegui com el gran acte de precampanya dels seus rivals. Els republicans, atemorits per una remuntada de JxCat a les enquestes si Puigdemont és candidat, semblen paralitzats. Es limiten a intentar que el focus se centri en la mesa de diàleg que han forçat amb el PSOE i on Quim Torra i JxCat s’hi asseuran malgrat el poc entusiasme amb la via bilateral.

Puigdemont ha intentat en els darrers dos anys situar-se per damunt de la lluita partidista, però els seus el reclamen i ell, com també fa Artur Mas, es deixa estimar. El reclamen i estan ja en una campanya intensa malgrat que no hi ha data de les eleccions que s’haurien de convocar quan s’aprovin els pressupostos. Les entrevistes al FAQS de dissabte de Jordi Sànchez i Artur Mas, sumada a la posterior intervenció de Pilar Rahola, ens van mostrar que l’espai postconvergent està molt compactat en la crítica a ERC. No és casual que Mas triés, per l’avançament editorial que en va fer l’Ara, la seva versió de la pugna amb Oriol Junqueras per fer Junts pel Sí el 2015.

Una altra cosa serà si són clars en l’oferta electoral i en la forma de concretar-la si guanyen i com es resol l’endreça encara pendent del PDECat, la Crida, els independents de JxCat i altres iniciatives com la plataforma Independentistes d’Esquerra, que busca atreure cap a l’espai del president a l’exili simpatitzants d’ERC i la CUP.

Per cert, que a aquesta setmana tan carregada hi havíem d’afegir el Mobile, que avui hauria obert les portes. Vist el que està passant al nord d’Itàlia amb les infeccions i confinaments, i malgrat que les nostres autoritats sanitàries ens diuen que hem d’estar tranquils i que no hi ha motius per alarmar-se, tal vegada sí que tenia lògica no fer-lo. Som, en qualsevol cas, en una setmana clau.

PerFerran Casas