L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Enlaces personales

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 283.071 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a 13 seguidores más

MI COMUNIDAD

noviembre 2020
L M X J V S D
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Joan Clos, sobre un govern d’ERC i el PSC: “Podria ser una bona fórmula”

L’ex-batlle de Barcelon diu que cal acostumar-se als governs de coalició perquè “s’han acabat els períodes de grans majories”

L’ex-batlle socialista de Barcelona i ex-ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Joan Clos, ha advocat per un govern de coalició entre ERC i el PSC després de les eleccions del 14 de febrer. En aquest sentit, ha dit que “podria ser una bona fórmula” per comandar l’executiu.

Clos, actual president de l’Associació de Propietaris d’Habitatge en Lloguer-ASVAL, així ho ha sostingut durant una nova sessió del Nova Economia Fòrum (NEF), que s’ha celebrat de forma telemàtica per abordar els reptes de les polítiques d’habitatge en el país.

D’acord amb Clos, arran dels canvis socials i polítics dels últims temps, cal “aprendre” i acostumar-se als governs de coalició perquè, ha ressaltat, “s’han acabat els períodes de grans majories”.

En aquest marc, ha admès que veuria amb bons ulls una coalició entre els socialistes i els republicans al govern: “Per què no? Crec que podria ser una bona fórmula per governar el país”, ha asseverat.

PerEFE

Juan Carlos I trucava a ministres espanyols per impulsar els nomenaments de l’exèrcit que més l’interessaven

Els exministres José Bono i Garcia Margallo estan conformes amb evitar cap comissió d’investigació sobre els flagrants delictes del rei emèrit

Imatge d’arxiu de Juan Carlos I / Casa Real

El programa Salvados de La Sexta ha destapat algunes de les pressions que el rei emèrit va fer al Gobierno espanyol durant el seu regnat. L’edició d’aquest diumenge va narrar els intents del monarca per anul·lar nomenaments de l’exèrcit i impulsar-ne uns altres que fossin preferents per ell. Així ho confirma en una entrevista l’exministre espanyol José Bono, que explica que algun cop rebia trucades del rei emèrit per no permetre alguna pregunta parlamentària que li anés en contra, una situació que l’exministre d’Afers Exteriors del PP, José Manuel Garcia Margallo justifica, i ja li està bé que el Congreso no faci cap comissió d’investigació sobre els presumptes delictes del rei emèrit o d’altres membres de la corona.

De fet, tant Bono com Margallo que és la justícia la que ha d’investigar i dictar si el rei emèrit va cometre algun tipus de delicte. De fet, Margallo no va deixar d’evitar contestar la pregunta sobre si tenir comptes opacs en paradisos fiscals és il·legal. Tot plegat, en un lamentable espectacle on els dos exministres afirmaven que Juan Carlos I va ajudar a consolidar la democràcia

Per: ÀLEX HUGUET

Investigar al rey en el Parlamento: misión imposible

La ultima iniciativa presentada por Más Madrid-Equo y Compromís para crear un registro de bienes de la familia real se estrella en la Mesa del Congreso al oponerse PSOE, PP y Vox en base a un informe de los letrados. ERC y Bildu también impulsaron sin éxito investigaciones sobre la Casa Real. Cuentas en Suiza, donaciones millonarias y tarjetas opacas: 300.000 euros de sueldo no fue suficiente para los anteriores reyes

El rey emérito posa con el presidente de Kazajistán.

El último intento descarriló el pasado martes. Esa mañana la Mesa del Congreso desbarató por enésima vez un nuevo intento de los grupos de la izquierda para investigar o fiscalizar los negocios del rey emérito Juan carlos I, huido desde principios del pasado mes de agosto de España tras destaparse sucesivos escándalos relativos a sus finanzas y a su patrimonio no declarado en el extranjero.

Tras el escándalo sobre las cacerías del monarca en Kazajistán, publicadas en exclusiva por elDiario.es, vio la luz una proposición de ley registrada por Más País-Equo y Compromís que pretendía crear un registro de los bienes de la familia real. PSOE, PP y Vox unieron sus votos para impedir que la iniciativa prosperara.

La proposición de ley presentada por Íñigo Errejón y Joan Baldoví planteaba que, al igual que hay un Registro Civil de la Familia Real desde el año 1981, debe crearse un Registro Patrimonial, a cargo del titular del Ministerio de Justicia, donde se incluyan todos los bienes muebles e inmuebles propiedad “del Rey, su consorte, sus ascendentes de primer grado, sus descendientes y al Príncipe o Princesa que ostente la herencia de la Corona”, ante las revelaciones sobre la fortuna opaca de Juan Carlos I.

Socialistas, populares y Vox se escudaron en que los letrados de la Cámara Baja se habían posicionado en contra de la tramitación de la proposición de ley al entender que “se pretende establecer una suerte de control respecto de la Jefatura del Estado que la Constitución no permite y que resultaría, además, contrario al principio de libre disposición de la cantidad que Su Majestad El Rey recibe de los Presupuestos del Estado para el sostenimiento de su Familia y Casa, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 65.1 de la Constitución”.

Las informaciones que han ido conociéndose sobre las andanzas y el patrimonio del rey Juan Carlos, que han sido recogidas también por buena parte de la prensa internacional, han multiplicado las peticiones de varios grupos parlamentarios para que, además de la vía judicial, la Cámara abra una Comisión de Investigación sobre el exjefe del Estado. Uno de los grupos que más ha insistido en este planteamiento ha sido ERC. El pasado mes de marzo los republicanos junto al Grupo Plural y a Unidas Podemos, socio de coalición del Gobierno, solicitaron la apertura de esa comisión mientras la Fiscalía Anticorrupción investigaba la presunta entrega de 100 millones de euros de Arabia Saudí a Juan Carlos I y sus cuentas en Suiza. El grupo de Pablo Iglesias no ocultó su preocupación por la gravedad del caso y así lo dejó caer en su cuenta de Twitter el portavoz parlamentario, Pablo Echenique.

Pero el PSOE -y PP y Vox, la mayoría de la Mesa del Congreso-, lo paralizó amparándose de nuevo en los informes contrarios de los servicios jurídicos del Parlamento que apuntaban a que el rey emérito gozaba de inviolabilidad en los años que se pretende investigar.

En los últimos años la Cámara Baja ha rechazado en todas las ocasiones cualquier tipo de investigación sobre el monarca y su fortuna, o la familia real así como los intentos de reprobar al anterior jefe del Estado. Todas ellas presentadas por grupos de izquierda o nacionalistas.

Cuando en 2017 se empezaron a publicar informaciones acerca de las grabaciones realizadas por el polémico excomisario José Manuel Villarejo que demostrarían la relación del monarca con cuentas en Suiza, la Mesa del Congreso ya rechazó tramitar una petición de comparecencia registrada por En Comú Podem para que el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), el general Félix Sanz Roldán diera explicaciones al respecto. Finalmente, Sanz Roldán sí compareció en el Congreso – lo hizo en julio de 2018 -, en la comisión de Secretos Oficiales, que se celebró a puerta cerrada con la advertencia a los portavoces asistentes de que está prohibido desvelar nada de lo que se trate dentro. La comparecencia de Sanz Roldán se sumó a la que ya había protagonizado el 19 de marzo de 2013 sobre este mismo asunto y en la que negó cualquier vinculación de los servicios de inteligencia con Corinna Larsen, quien ha deslizado graves acusaciones contra los servicios secretos.

En julio de ese mismo 2018 Unidas Podemos también registró junto a ERC, Compromís, PDeCAT y Bildu, la petición de abrir una comisión que investigara las supuestas actividades irregulares del rey emérito mencionadas en una conversación grabada por Villarejo a Corinna Larsen, en la que hablaba de su fortuna en el extranjero. Pero PP, PSOE y Ciudadanos, que por entonces sí tenía representación en el máximo órgano de la Cámara se remitieron también a los servicios jurídicos del Congreso, que consideran que el Parlamento no tiene competencias de control sobre el jefe del Estado. Unidas Podemos recurrió amparándose en que el rey había dejado de ser inviolable al abdicar en favor de su hijo, el actual rey Felipe VI. Pese a la matización, la Mesa volvió a rechazar la iniciativa en octubre, alegando de nuevo la protección constitucional de la Corona recogida por los letrados de la cámara. Ese empeño para que Juan Carlos rinda cuentas en el Congreso incluso llevó al grupo confederal a enviar una carta a Juan Carlos I para que compareciera en la sede de la soberanía popular a petición propia, algo que no ha sucedido.

El Constitucional anuló la comisión de investigación sobre la monarquía aprobada por el Parlament de Catalunya

Lo cierto es que no han sido solo los letrados de la Cámaras los que se han opuesto a que se investigue al rey en el marco parlamentario sino también el Tribunal Constitucional, que en marzo de 2019 fijó jurisprudencia al respecto en una sentencia en la que anuló la comisión de investigación sobre la monarquía que impulsó el Parlament de Catalunya. El tribunal de garantías tuvo que pronunciarse ante el recurso que había interpuesto el Gobierno de Pedro Sánchez al entender que fiscalizar a la jefatura del Estado excedía las competencias de la Cámara autonómica. En ese mismo sentido se pronunció igualmente con el intento de reprobación de Felipe VI por su discurso del 3 de octubre de 2017.

Pero las negativas a que se conozca cualquier información sobre el rey se han extendido también al Gobierno. Tras el exilio forzado de Juan carlos I, ERC, EH- Bildu y el Grupo Plural (Junts, Más País, Compromís y BNG) y la CUP exigieron la comparecencia del Gobierno – Pedro Sánchez o Carmen Calvo- al considerar que debía de dar explicaciones sobre si conocía “la fuga” de Juan Carlos I y si “ha colaborado en ella”. “Si estamos pagando todos los españoles de nuestro bolsillo la huida de España, la seguridad, el viaje y el alojamiento de un monarca que ha corrido a refugiarse en una teocracia de oriente medio, en una dictadura. Es una vergüenza”, aseguró Errejón como portavoz de uno de los grupos proponentes. Pero la iniciativa volvió a pinchar en hueso porque la mayoría del PSOE, PP y Vox tumbaron la propuesta.

El desprestigio del anterior Jefe del Estado ha salpicado a toda la familia real: elDiario.es publicó hace unas semanas en exclusiva que la Fiscalía Anticorrupción investiga también el uso opaco de varias tarjetas de crédito para cubrir gastos del rey Juan Carlos de Borbón, de la reina Sofía de Grecia y también de varios de sus familiares más directos: entre otros, algunos de sus nietos pero no los actuales monarcas ni sus hijas. Ni el Congreso ni el Senado van a iniciar ninguna investigación sobre nada de esto y dejarán que sea la Justicia la que dé su veredicto.

Por: Carmen Moraga

Un fiscal del judici del procés esclata de ràbia contra l’exili de Puigdemont

“Bèlgica és un refugi d’impunitat pels que pretenen alterar la integritat territorial”, ha reblat Javier Zaragoza

Pla mitjà del fiscal Javier Zaragoza durant l’informe final del ministeri públic al Tribunal Suprem, el 4 de juny de 2019 (horitzontal)

El fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza ha reclamat una reforma de l’euroordre arran del cas del president Carles Puigdemont. “No pot ser que un estat es converteixi en un refugi d’impunitat per aquells que pretenguin alterar la integritat territorial”, ha dit aquest dilluns, en referència a la situació del líder de Junts i els exconsellers. En una conferència sobre el delicte sedició i rebel·lió organitzada pel grup de Ciutadans a l’Eurocambra, Zaragoza ha assegurat que “els fets que van passar a Catalunya” el 2017 “són punibles en tots els estats de la Unió Europea”, però ha admès que “la disparitat” de criteris per examinar una euroordre ha suposat “un obstacle” per extradir Puigdemont i els altres exconsellers a Bèlgica.

“El sistema un cop més ens ha fallat”, ha lamentat el fiscal del judici pel referèndum de l’1-O.

El fiscal ha defensat que a Espanya no es “criminalitza la dissidència política”, però que no es pot “imposar un projecte de forma coercitiva”. Per això, Zaragoza veu com “un despropòsit jurídic i polític” considerar els condemnats per l’1-O com a “presos polítics”.

Zaragoza ha reiterat que està en contra de reformar els delictes de sedició i rebel·lió i ha defensat incorporar-ne d’altres per garantir la protecció del marc constitucional.

El debat també ha comptat amb la participació del fiscal francès François Molins i la secretària general de la Fundació Hay Derecho, Elisa de la Nuez.

Font: larepublica.cat/

“Sempre hem volgut ser independents a les bones, però no hem rebut res a canvi”

L’independentisme tornarà a guanyar i amb un percentatge més alt que mai, però, ves per on!, resulta que els partits pensen a guanyar només ells i no en guanyar la independència de tots.

Vista general de la primera reunió de la taula de diàleg entre el govern espanyol i els representants del Govern i el Parlament de Catalunya al Palau de la Moncloa el 26 de febrer del 2020

Una frase que tots els independentistes catalans ens faríem nostra, però resulta que l’ha dit una jove sahrauí davant l’actitud violenta del regne del Marroc, iniciant una repressió militar contra els actuals territoris de la República del Sàhara. Recordem que hi ha una resolució en ferm de l’ONU que obliga a celebrar un referèndum d’autodeterminació. Els sahrauís s’ho van creure mentre que les potències colonials del Marroc i d’Espanya sempre l’han ignorat.

La frase també ens serveix als catalans com a advertència: a les bones, com diu la jove sahrauí, no s’aconsegueix res si al davant hi tens estats que no respecten les resolucions de les Nacions Unides, ni les regles més elementals de la democràcia i avui, un cop més, comprovem com Marroc i Espanya tenen aquest mateix tarannà imperialista.

El que va començar com una traïció de l’Espanya franquista a un territori que considerava una “província” va seguir exactament igual en l’Espanya de la transició i ara, en l’Espanya suposadament democràtica i dirigida pel govern “més progressista de la història”, la situació continua idèntica i es manté el mateix problema d’insensibilitat cap a les minories nacionals. En una entrevista d’avui mateix, el ministre Illa ho ha dit diàfanament: “l’amnistia no hi cap a l’actual constitució i el problema català cal arreglar-ho amb un nou estatut”. Ho traduïm per si no està prou clar: ni ampliant la base, ni que el 100% de la població ho demanés, ni Espanya ni el Marroc mai no acceptaran cap referèndum d’autodeterminació, ni al Sàhara, ni a Catalunya.

I tots aquells líders que esperin que els Comuns i la gent de Podemos facin quelcom a favor del dret dels pobles a la seva lliure autodeterminació, van totalment equivocats. Pablo Iglesias, Ada Colau, i tots els líders d’IC que s’han omplert la boca durant dècades dient que estaven a favor de l’autodeterminació del poble Sahrauí, com també el de Palestina i altres minories en el món, mireu què estan fent ara: estan deixant tirat el poble sahrauí, ara que formen part del govern que va trair el Sàhara.

Des que ha reviscolat el conflicte a l’antiga “província” espanyola, l’esquerra “progressista” estatal mira cap a un altre lloc i ben callats, com sempre fa el populisme, han fet el que sempre han fet els governs espanyols del color que fossin: deixar-los tirats, no sigui que la dictadura marroquina decideixi ocupar Ceuta i Melilla i començar a demanar la sobirania sobre les Illes Canàries. No sigui que els marroquins s’emprenyin, que a més de tenir un exèrcit molt més modern que l’espanyol, ja sabem com les gasten des del desastre d’Annual de 1921, com L’Exèrcit d’Àfrica va donar suport a la insurrecció franquista, guanyant-se una reputació de cruels assassins entre la població i també com van ocupar el Sàhara a la Marxa Verda, l’any 1975, aprofitant la debilitat d’Espanya amb la mort del dictador.

Tornant al cas català, si a més hi afegim el quintacolumnisme, seguint en terminologia de guerra civil, que estem veient dins de l’independentisme entre ERC i JuntsxCat, i amb la CUP també mirant cap a un altre costat, veurem com a poc a poc el relat de l’octubre de 2017 es va perdent. Amb l’excusa de la crisi i pensant que alguna cosa s’hi guanyarà fent de bons minyons, tot es va esvaint mentre els líders independentistes i els de les entitats civils es veuen incapaços d’acordar un mínim full de ruta estratègic, tot i tenir la majoria de gent a favor. Totes les enquestes ho diuen: l’independentisme tornarà a guanyar i amb un percentatge més alt que mai, però, ves per on!, resulta que els partits pensen a guanyar només ells i no en guanyar la independència de tots.

Postdata: Llegiu si us plau el reportatge de l’ACN sobre el que està passant al Sàhara. Llegiu el que diuen els joves d’aquest territori, que el temps els juga en contra. Espero que hi arribin a temps i guanyin la seva independència dels estats tradicionalment criminals amb les seves minories, com són el Marroc i Espanya.

Per: JOAN PUIG