L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra i Hervera

Jaume Satorra i Hervera

"Cadascú al seu lloc, i Catalunya i la República al cort de tots" (-Lluis Companys -6 d'octubre de 1934-)

Enlaces personales

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Archivos

Categorías

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 405.745 hits

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir avisos de nuevas entradas.

Únete a 14 seguidores más

MI COMUNIDAD

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

La negociació ERC-Junts s’enverina malgrat els anuncis d’acord imminent

La petició d’Aragonès de reunir-se amb Sànchez aquest divendres no fructifica i els republicans lamenten que els socis mantinguin els mateixos “esculls” des del primer dia de les converses

Jordi Sànchez i Pere Aragonès, en una imatge d’arxiu. | ACN

Existeixen dues dimensions en la negociació que mantenen Junts i ERC per desencallar la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern. Una és la que transita per les declaracions públiques, segons la qual l’entesa és imminent, qüestió de dies o fins i tot d’hores, en la línia del que ha verbalitzat aquest divendres Jordi Sànchez, secretari general de Junts. En una segona dimensió, però, els serrells són rellevants i hi ha carpetes encallades, tal com detallen fonts coneixedores de les converses a NacióDigital. El full de ruta independentista, el paper del Consell per la República i l’estructura del futur Govern, per exemple, encara no estan tancats. El dissabte serà intens: Aragonès farà una roda de premsa a les 11 des de la seu del partit, i Sànchez i Carles Puigdemont tancaran el congrés extraordinari del partit que lideren.

Sànchez, de permís penitenciari per participar en el conclave de Junts, ha traslladat un missatge optimista en roda de premsa des de la seu del partit. L’acord, ha dit, està tancat en un 90% i, per tant, pot considerar-se que és a punt de “tancar-se”. Ràpidament, ERC s’ha posat en contacte amb els socis per agendar una trobada i procedir a resoldre l’acord en qüestió d’hores. Tot i això, fonts coneixedores de les converses assenyalaven al mateix temps que no s’havia “avançat” de manera significativa. De nou, el relat públic i l’estat de la negociació de portes endins.

La cita entre Aragonès i Sànchez, finalment, no s’ha produït durant aquest divendres. Els republicans argumenten que el candidat a la investidura ha canviat la seva agenda perquè se celebrés, però “no ha pogut ser”, sostenen. Fonts de Junts assenyalen que el secretari general del partit ha gravat una entrevista i, després, s’ha tornat a desplaçar fins a la presó de Lledoners. En aquest sentit, sostenen, no s’ha “rebutjat” cap reunió. “Tot i això, Aragonès segueix treballant per intentar arribar a un acord en les properes hores”, remarquen des de les files d’ERC, on s’interpreta que Junts manté els mateixos “esculls” des de l’inici de negociació. Són, en essència, el full de ruta independentista -el pla B a la taula de diàleg- i el paper del Consell per la República.

Com serà el nou Govern?

Una de les carpetes sense tancar és el nou Govern. El disseny que té traçat Aragonès passa per disposar de 14 conselleries, mentre que el retorn del document que ha fet Junts n’inclou 13. És el nombre exacte de departaments que té ara la Generalitat, i els permetria -segons el disseny que tenen els de Puigdemont- disposar de set conselleries, una més de les que tenen ara, per compensar la pèrdua de la presidència. L’acord, en tot cas, no apareix com a imminent i una de les opcions que medita ERC és recuperar l’aposta pel Govern en solitari si no es tanca cap entesa en els propers dies.

L’esquema del candidat d’ERC disposa de dues grans novetats. La primera és un departament de Presidència reforçat, amb competències sobre funció pública, polítiques digitals, administració local -carpeta rellevant, tenint en compte que hi ha eleccions municipals el 2023-, gestió dels fons europeus -amb un comissionat específic- i també tot l’apartat de comunicació del Govern, inclòs l’apartat de difusió, sempre cobejat pels partits perquè té a veure amb el finançament dels mitjans de comunicació. Qui ocupi Presidència –amb tota probabilitat serà Laura Vilagrà, número dos a les eleccions-, però, no serà la portaveu del Govern, de manera que es trencarà l’esquema de les últimes tres legislatures. La segona gran novetat és unir Acció Exterior amb Acció Climàtica, una de les grans apostes del nou executiu i defensada per Aragonès en campanya.

Perquè hi hagi 13 conselleries, com demana Junts, és imperatiu unir-ne algunes, de manera que els de Puigdemont han plantejat –així ho va avançar l’Ara– sumar Interior i Justícia. ERC es manté, per ara, en l’esquema d’incrementar en un el nombre global de departaments i, de fet, no tanca la porta a crear-ne algun més si així es planteja durant la negociació. Feminismes, a diferència del primer esbós que tenia damunt la taula Aragonès, serà una conselleria autònoma. En un primer moment anava vinculada a l’àmbit d’acció social, però finalment quedarà segregada. Territori perdria les competències de medi ambient i sostenibilitat, que passarien a Acció Climàtica, i se centraria exclusivament en les infraestructures, un àmbit que ambiciona mantenir Junts. Damià Calvet, conseller de Territori, defensa activament continuar a l’executiu.

En l’esquema d’Aragonès també hi ha la creació d’Universitats i Recerca, una de les conselleries anunciades durant el debat d’investidura. El disseny, això sí, és susceptible de canviar i pot incorporar competències en Polítiques Digitals, que Junts vol mantenir amb el rang de conselleria. Un dels més ben posicionats dins dels de Puigdemont per continuar al Govern és Jordi Puigneró, actual conseller del ram. En el repartiment entre partits s’hi ha entrat poc, segons relaten fonts coneixedores del contacte, tot i que sí que es registren avenços pràcticament definitius en el programa de Govern.

Quan s’obri la carpeta de qui es queda cada departament també hi haurà friccions. Junts –així ho va explicar NacióDigital– prioritza Salut i Educació en el repartiment de conselleries socials. Les dues són a mans d’ERC, que comença a donar per perduda la cartera que lidera Alba Vergés. En campanya, Laura Borràs es va comprometre a situar-hi Josep Maria Argimon, que fa mesos que té un peu a la política. Acció Exterior també sedueix els de Puigdemont, pel vincle institucional que es pot establir amb l’exili. Els fitxatges que es puguin fer -el més destacat per part d’ERC serà el de Roger Torrent, expresident del Parlament- quedaran a expenses de la paritat, que també s’aplicarà a nivell de secretaries generals i direccions generals de cada departament.

Full de ruta i Consell per la República

La carpeta del full de ruta i el Consell va desencallar-se dissabte a Lledoners, però ha tornat a portar problemes a partir de dilluns. Una de les vies que es van explorar el cap de setmana és que la direcció col·legiada del procés -un organisme de nova creació, format pels màxims dirigents d’ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium Cultural- no depengui de l’exili, sinó que s’hi “coordini”, segons relaten fonts coneixedores de les converses. Veus de Junts assenyalen que la contrapartida a que el nou estat major -es vol evitar al màxim aquesta terminologia per les reminiscències del 2017- és que ERC assumeixi la confrontació com a estratègia quan fracassi la taula de diàleg. Un moviment que, en tot cas, des de les files republicanes neguen que s’hagi concretat.

Fonts del partit de Puigdemont han tornat a insistir en la necessitat de situar la nova direcció col·legiada fora de l’Estat un cop constatat el rumb de la política madrilenya amb la victòria esclatant d’Isabel Díaz Ayuso, tot i que ERC considera que això ha “debilitat” Pedro Sánchez i que, per tant, hi ha més opcions per aprofitar la mesa de negociació. Dins dels republicans comença a estendre’s la possibilitat d’arrencar la legislatura sense que hi hagi un acord estratègic, tot i que aquesta és una de les condicions que posa Junts per formar Govern. En cas que la negociació s’allargui més dies, això sí, ERC revifarà la possibilitat de formar un consell executiu en solitari, una possibilitat que va descartar fa tan sols tres dies, quan va veure en la cimera de Lledoners de dissabte un “punt d’inflexió” que permetia -sostenien- arribar a una entesa en qüestió “d’hores”.

per Oriol March ,

Joan Canadell detalla amb pèls i senyals l’estat de la negociació amb ERC

El diputat de Junts diu que “les cartes estan sobre la taula”, assenyalant tres punts clau: La direcció del Consell per la Repùblica, l’alternativa a la taula de diàleg, i la coordinació dels partits a Madrid

Pla mitjà del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. Imatge del 28 de gener de 2020. (Horitzontal)

L’exrepresentant de la Cambra de Comerç i diputat electe de Junts, Joan Canadell, ha detallat els “tres punts clau” que determinaran la negociació entre el partit de Puigdemont i ERC. En un extens fil a Twitter, Canadell ha dit que “les cartes estan sobre la taula”, i ha enumerat que les qüestions més delicades giren entorn de la vinculació de la direcció estratègia al Consell per la República, el “pla B” a la taula de diàleg, i a la coordinació de l’acció política a Madrid.

El diputat assegura que “si s’avança en aquests punts de forma significativa”, la legislatura comptarà amb la fase del diàleg amb l’estat, que culminarà amb la confrontació per fer efectiu el mandat de l’1-O. Durant aquests dos anys “la prioritat serà sortir de la crisi”, però apunta que també caldrà “preparar la confrontació. També avança que els partits independentistes catalans del Congreso anirien més units: “Els vots dels diputats serien vitals per condicionar el Gobierno de Sánchez…”.

Per últim, Canadell creu que si se solucionen els punts mencionats “els afiliats votaran clarament ser al govern”, i passa la pilota a ERC, que “té la clau per no repetir eleccions”.

Per: ÀLEX HUGUET

El PSC s’alinea amb el discurs d’odi de Ciudadanos i també critica el discurs de Borràs en l’acte sobre la Segona Guerra Mundial

Raúl Moreno es mostra crispat amb la menció als presos polítics per part de la presidenta del Parlament

Alícia Romero, Salvador Illa i Raúl Moreno (PSC), als passadissos del Parlament el 24 de març de 2021 (Horitzontal)

El portaveu adjunt de PSC al Parlament, Raúl Moreno, ha criticat que la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, hagi parlat dels presos de l’1-O en l’acte de commemoració del 76è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. En una piulada a Twitter, Moreno ha titllat “d’indecent, irrespectuós i obscè” que Borràs hagi comparat “els presos polítics de la Segona Guerra Mundial amb la situació de Catalunya; més encara quan en l’acte t’estan escoltant dos testimonis directes de la guerra”. “Avui la presidenta del Parlament torna a no representar-nos a tots”, ha carregat Moreno.

Durant l’acte commemoratiu, Borràs ha lamentat que al segle XXI hi hagi “presos polítics i exiliats” i ha demanat prioritzar la “força de la raó, la democràcia i el pacifisme”. Ha fet una crida a construir un futur basat en el “respecte, la tolerància, els valors democràtics i el civisme” i “sense presos, exiliats, represaliats i conflictes bèl·lics”.

Abans que Moreno, també Cs ha criticat el discurs de Borràs per haver parlat dels presos i l’ha qualificat “d’indecència moral”.

Per: AGÈNCIES ,

L’SNP d’Sturgeon guanya els primers escons a Escòcia i augura una victòria àmplia de l’independentisme

El recompte avança lentament i no hi haurà un resultat definitiu fins dissabte

Scotland’s First Minister Nicola Sturgeon and candidate Roza Salih meet voters at Annette Street School polling station as Scotland’s parliamentary election voting has begun, in Glasgow, Britain, May 6, 2021 . Jeff J Mitchell/Pool via REUTERS

El Partit Nacional Escocès (SNP) liderat per Nicola Sturgeon s’està fent amb els primers escons en el recompte que ha començat aquest divendres de les eleccions al parlament escocès celebrades aquest dijous. Dels 129 escons que té el parlament de Holyrood, el partit d’Sturgeon ja ha guanyat vuit dels nou assignats. El restant és per als liberals. En unes eleccions marcades per la covid-19 i el Brexit en què Sturgeon aspira a la majoria absoluta, situada en els 65 escons, el recompte ha començat a primera hora d’aquest divendres, avança lentament i no hi haurà un resultat definitiu fins dissabte.

En aquests nou districtes, la participació ha estat d’entre el 66% i el 78%, més alta de l’esperat. Aquest dijous més de quatre milions de persones estaven cridades a les urnes per escollir els membres del parlament de Holyrood, uns comicis en què Sturgeon no només es juga el control de la cambra, sinó també una majoria que li permeti defensar a Londres un nou referèndum d’independència.

Les enquestes d’abans de les eleccions apuntaven a una majoria absoluta d’Sturgeon, si bé algunes pronosticaven una victòria menys massiva. Al parlament de Holyrood la majoria absoluta es troba en els 65 escons, dos més dels que ha tingut Sturgeon en la darrera legislatura.

Les enquestes també apuntaven que els conservadors continuarien ocSNupant el segon lloc, seguits dels laboristes i els ecologistes, que guanyarien terreny a Escòcia. Els liberals quedarien relegats a l’última plaça, segons les enquestes d’abans de les eleccions.

Sistema electoral mix

Escòcia té un sistema electoral mix en què els ciutadans tenen dos vots: un per decidir el representant únic de la circumscripció i un altre per al partit polític. Així s’intenta compensar l’elecció d’un sol representant polític per cada circumscripció.

El parlament escocès, conegut com a Holyrood, té 129 escons: 73 en joc a les circumscripcions i 56 als partits. Per assolir la majoria cal obtenir-ne 65. A l’hora de repartir els escons en la votació pels partits es té en compte els diputats que s’han guanyat a les circumscripcions amb l’objectiu de donar un resultat més proporcional.

Per: AGÈNCIES ,

La reflexió de Carod-Rovira davant la persecució d’Exteriors

“El nacionalisme espanyol no té ideologia social: és transversal de dreta a esquerra”, ha etzibat l’exvicepresident

Pla mitjà de l’escriptor, filòleg i director de la col·lecció Divèrsia.cat, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant la presentació de la nova col·lecció literària de Pagès Editors, a Barcelona, el 10 de setembre de 2019 (Horitzontal)

L’exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha denunciat que el Tribunal de Cuentas espanyol persegueixi, un cop més, l’independentisme o tot allò sospitós de ser-ho. En concret, el Tribunal reclama 4,5 milions per despeses del Diplocat del 2013 al 2017, i en aquest marc ha citat a declarar l’expresident Artur Mas, el president exiliat Carles Puigdemont, així com el pres polític Raül Romeva. En aquest sentit, Carod-Rovira ha titllat aquest fet de “repressió venjativa d’Espanya contra l’independentisme, mani qui mani, depengui de qui depengui la fiscalia”.

En una piulada, l’exvicepresident demana solidaritat amb Exteriors, arribant a la conclusió que “el nacionalisme espanyol no té ideologia social: és transversal de dreta a esquerra”. En definitiva, Carod-Rovira diu que aquest nacionalisme és simplement “espanyol!”.

Per: ÀLEX HUGUET

A %d blogueros les gusta esto: