L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2019 » julio » 19

Daily Archives: 19 julio, 2019

El Consell per la República s’amplia i incorpora Toni Morral, Aurora Madaula, Marta Sibina i Carme Garcia

L’òrgan de gestió ja està format per quinze membres

Waterloo

El Consell per la República ha incorporat quatre nous membres. Són l’ex-diputada al congrés espanyol per ICV Carme Garcia; el secretari general de la Crida Nacional per la RepúblicaToni Morral; la diputada de Junts per CatalunyaAurora Madaula; i l’ex-diputada al congrés espanyol Marta Sibina. D’aquesta manera l’òrgan queda format per quinze persones.

Tots quatre formaran part de l’òrgan de gestió, juntament amb Carles PuigdemontToni ComínLluís PuigClara PonsatíElisenda PaluzieToni CastellàGuillem FusterMeritxell BudóNeus Torbisco, Isaac Peraire i Rut Ribas.

PerRedacció

El president del grup de l’ONU que va exigir l’alliberament dels presos desmunta els atacs d’Espanya

Denuncia que l’estat espanyol ‘ataca el missatger’ en comptes ‘d’abordar la situació problemàtica que s’està identificant’.

captura-de-pantalla-2019-07-19-a-les-13.44.21-19134453-604x270

El president del grup de treball sobre detencions arbitràriesJosé Antonio Guevara, ha assegurat que les crítiques de l’estat espanyol contra l’organisme i ell mateix són completament infundades. En declaracions a TresPuntos Noticias, ha defensat que la decisió sobre la presó preventiva d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Josep Rull va ser unànime i en cap cas va ser fruit de pressions o afinitats amb l’advocat Ben Emmerson.

L’ambaixador d’Espanya davant l’ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, va acusar Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong, també membre del grup de treball, de conflicte d’interessos perquè van publicar comunicats conjunts amb Emmerson, quan aquest era relator de l’ONU, sobre vulneracions de drets humans a Egipte i la presó de Guantánamo. Espanya vol represàlies contra els experts de l’ONU que van exigir l’alliberament dels presos polítics 

Guevara ha negat qualsevol relació d’amistat amb Emmerson i ha explicat que és habitual que els diferents grups de treball i relators de l’ONU participin en causes conjuntes per evitar duplicitats en informes o comunicacions. A més, ha recordat que els grups de treball i els relators no tenen seu a Ginebra: ‘Es mencionava que compartíem cubicle o oficina i això demostra un gran desconeixement de com està estructurat el sistema de procediments especials.’ Ben Emmerson denuncia Espanya a l’ONU per haver menyspreat l’informe per la llibertat dels presos 

Segons el president del grup de treball, el comitè coordinador haurà de determinar si realment hi ha un conflicte d’interès, però ha reiterat que les acusacions són infundades. ‘En el codi de conducte o els manuals es regula o es prohibeix que els membres del grup de treball no puguin atendre peticions de persones que hagin passat pel sistema dels procediments especial’, ha declarat.

Guevara ha dit que està acostumat a les reaccions irades dels governs als seus informes perquè ‘als governs no els agrada que els diguin que es van excedir en les seves atribucions pel que fa al dret internacional, que van cometre algun abús en matèria de drets humans.’

Tanmateix, ha qualificat les acusacions contra ell i Seong-Phil Hong com a desproporcionades perquè cerquen ‘atacar el missatger i no abordar la situació problemàtica que s’està identificant’. De totes maneres, ha explicat que no és la primera vegada que l’estat espanyol reacciona amb virulència per actuacions de l’ONU. En aquest sentit, ha citat els informes de l’ex-relator Theo van Boven sobre tortures per part de les forces de seguretat espanyoles.

Guevara també ha negat que filtrés el dictamen sobre Junqueras, Sánchez i Cuixart a Nació Digital abans de fer-lo arribar a l’estat espanyol: ‘Nego categòricament l’existència de qualsevol filtració. A nosaltres no ens és de cap utilitat que la premsa es faci ressò d’una opinió abans que ho faci una font.’ Per això, ha afirmat que ha demanat a l’oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans que investiguin si l’informe es va filtrar des d’allà.

PerRedacció

Els Consells Locals de la República Catalana comencen a caminar

Una trentena de municipis han comunicat a l’ANC que ja l’havien constituït o que volien fer-ho.

h_3432209-604x270

Al gener, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va decidir d’impulsar la creació dels Consells Locals de la República Catalana, en consonància amb el Consell per la República establert a Waterloo. Una font propera al secretariat de l’ANC ha explicat a VilaWeb que en una trentena de municipis ja s’havia constituït el consell o bé s’havien fet peticions per a constituir-ne un. Entre aquests municipis, destaquen Lleida, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Berga, Olot, Banyoles, Reus, Balaguer, Flix, Cornellà del Terri, Pineda de Mar i Palamós, nucli que presentarà el Consell Local públicament a final de juliol.

Volen esdevenir una eina per a ‘fer tangible la República’ i passar de les paraules als fets en l’àmbit municipal. Segons Lluís Corominas, del Consell Local de la República de Palamós, es tracta ‘d’apoderar la ciutadania i organitzar-la per als moments que puguin venir. I alliberar de feina els ajuntaments, que ja estan ficats en el dia a dia dels municipis’. Destaca que, si bé l’ANC els impulsa, els Consells són independents i apolítics. La intenció és que siguin autònoms però complementaris de la tasca que fa l’Assemblea, per no encavalcar esforços. ‘La gent hi participa a títol individual, no com a militants de partits’, aclareix.

Malgrat tot, encara hi ha dubtes a l’hora de constituir-los i elements per definir. Precisament, alguns consells, com els d’Olot, Pineda de Mar i Banyoles es van crear com a proves pilot per a analitzar-ne la viabilitat. A Banyoles, la resposta ciutadana és bona, explica Lluís Roura, membre de l’ANC del Pla de l’Estany. Tanmateix, estan pendents d’una possible coordinació nacional amb el Consell per la República.

D’aquí que el Consell per la República i l’ANC treballin per concretar conjuntament un decàleg de requeriments i actuacions, és a dir, ‘els valors i els principis que ha d’acatar un Consell Local per rebre l’aval de Waterloo i ser legítim’, explica a VilaWeb una font coneixedora del procés.

Un punt de partida són els onze objectius per a treballar en l’àmbit territorial establerts al gener. Entre aquests, hi ha els d’esdevenir un punt de trobada d’entitats, persones i iniciatives locals favorables a la República, fomentar l’existència de voluntariat de proximitat, canalitzar necessitats socials no ateses i fomentar el consum ‘estratègic’. Filosofia que enllaça amb la voluntat de l’ANC de fer ‘independència efectiva’ o ‘desconnexió de facto‘ mitjançant estratègies com ara la d’Eines de país.

Per:  Andrés G-Nandín

A %d blogueros les gusta esto: