L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2019 » octubre

Monthly Archives: octubre 2019

El último Consejo de Ministros antes de la campaña: mejoras en la PAC, millones para catástrofes y mano dura contra el independentismo

Sánchez lleva a la reunión un decreto ley para “poner punto y final” a la “república digital” catalana: no podrá haber servidores de instituciones públicas fuera de la UE. El Gobierno eleva al Constitucional mociones registradas en el Parlament e insta a la Abogacía del Estado a defender a agentes policiales inmersos en procesos judiciales.

gobierno-tribuna-constitucional-parlament-fiscalia_ediima20191031_0635_19

La vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, tras la reunión del Consejo de Ministros EFE

Al último Consejo de Ministros antes de que oficialmente empiece la campaña electoral el Gobierno le ha dado una gran solemnidad: la rueda de prensa posterior la ha protagonizado la vicepresidenta en funciones, Carmen Calvo, algo que solo sucede en las grandes ocasiones. Pedro Sánchez ha llevado por segunda vez en 16 meses de mandato un tema al Consejo de Ministros que estaba fuera del orden del día. Lo hizo con el expediente definitivo para la exhumación de Franco y este viernes ha planteado un decreto ley dirigido a impedir que la Generalitat ponga en marcha “la república digital” catalana. La última reunión del gabinete ha aprobado mejoras en la gestión de la Política Agraria Común (PAC), millones para afrontar catástrofes naturales de hace varios meses y varias medidas que siguen en la línea de mano dura frente al independentismo. 

Un día después de que la Junta Electoral Central abriera el primer expediente sancionador contra un presidente del Gobierno por el uso “electoralista” de la Moncloa y sobre el que Calvo no se ha querido pronunciar, el Ejecutivo ha tomado varias “decisiones importantes”, según lo ha calificado la vicepresidenta. Ya a primera hora de la mañana Sánchez había formulado el principal anuncio en una entrevista en Onda Cero antes de que se reuniera el gabinete: un real decreto ley para “poner punto y final” a la “república digital” catalana. 

“El Gobierno va a garantizar que el desarrollo de la administración digital esté garantizado por el Estado”, ha expresado Sánchez. La principal medida es “garantizar que todos los servidores [de las administraciones públicas] tendrán que estar en la UE y no en paraísos digitales”. La batalla sin cuartel empezada por el Ejecutivo se traslada así del mundo “offline” al “online”. 

Sánchez había dado por hecho que la Generalitat estaba usando los datos digitales “con fines espurios” y en eso ha basado su decreto, que ha implicado a siete ministerios. Fuentes del Ejecutivo aseguran que tienen información de que la Generalitat tiene servidores fuera de la UE en paraísos digitales. 

Calvo ha justificado la medida –la figura legislativa del decreto ley se reserva a cuestiones de urgente necesidad–: “Es urgente porque hay situaciones en el orden cotidiano de nuestras vidas donde hay que reaccionar cuanto antes mejor. De no hacerlo, tardaríamos no se sabe cuanto tiempo. No sabemos en cuánto tiempo España tendrá un Gobierno”.

Pero no ha sido la única decisión contra el independentismo. El Gobierno ha pisado el acelerador y ha presentado ante el Tribunal Constitucional dos ejecuciones de sentencia por dos mociones sobre la autodeterminación y la monarquía que se van a discutir en el Parlament, que ha rechazado la reconsideración planteada por el PSC. Moncloa había dicho hasta ahora que esperaría a que el Pleno las debatiera y, en su caso, aprobara, pero ha decidido actuar antes. “Hemos pedido al Tribunal Constitucional que considere si ha sido desautorizado, desatendido, el apercibimiento que había hecho a la Mesa”, ha explicado Calvo. Dado que ya hubo un aviso del Constitucional, Calvo ha explicado que el tribunal tendría ahora que poner la desobediencia en conocimiento de la Fiscalía.

Además, ha solicitado un informe al Consejo de Estado para impugnar un debate del Parlament sobre la sentencia del procés. “No corresponde en el orden escrupuloso de respeto de la separación de poderes que ningún Parlamento haga un debate sobre la sentencia de ninguno de nuestro tribunales”, ha dicho Calvo, que ha dado por hecho que el Gobierno llevará el asunto al alto tribunal aunque no cuente con el aval del Consejo de Estado. “No es vinculante”, ha advertido.

La ministra de justicia, Dolores Delgado, ha dado la orden a la Abogacía General del Estado de que se persone en todos los casos judiciales en los que estén inmersos agentes policiales en el desempeño de sus funciones. En un momento en el que los socialistas pugnan por el voto de Ciudadanos, que ha dicho de la equiparación salarial de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado con los cuerpos autonómicos una de sus principales banderas, el Gobierno sale en defensa de los agentes. 

“El Gobierno decide la protección de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Van a tener asistencia jurídica”, ha anunciado Calvo, a pesar de que la decisión no necesitaba pasar por el Consejo de Ministros. La Abogacía también acusará “en nombre de la Administración en cualquier procedimiento penal cuando se hayan producido daños o perjuicios a los bienes del Estado”.

El Consejo de Ministros también ha dado luz verde a una serie de mejoras en la gestión de la PAC. “Son muy importantes, nos van a permitir agilizar la gestión, agilizar la tramitación y la incorporación de nuevos titulares fundamentalmente hombres y mujeres que tienen objetivos en la España rural importantes”. Calvo ha defendido la “agilidad en la respuesta que nos permita facilitar las cosas para quienes mediante los recursos comunitarios sostienen nuestra industria agroalimentaria”.

Otro de los reales decretos aprobados está destinado a trasladar las subvenciones a Ceuta y Melilla para la respuesta a menores no acompañados. Se trata de 2.345.000 euros para Ceuta y 4.103.000 para Melilla destinados a la “mejora de infraestructuras, conservación y respuesta a la llegada a estas”.

Calvo ha anunciado un tercer real decreto en el que se aprueba la subvención para las zonas afectadas por la DANA en el plazo que va del 1 de enero 2018 a 31 de marzo de 2019. “Damos respuesta a todas las situaciones que quedaban pendientes”, ha afirmado la vicepresidenta.  

eldiario.es/autores/irene_castro/

Defensors dels drets humans fan un relat esfereïdor dels maltractaments dels joves empresonats arran de les protestes

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans monitora la situació dels vint-i-vuit empresonats per les protestes, que denuncien maltractaments de la policia espanyola i dels Mossos.

h_3561233-604x270

L’entrada a la presó com un alleujament. Així han viscut aquest moment molts dels vint-i-vuit joves empresonats aquests dies –vint-i-set, després de l’alliberament de la Paula, dilluns– arran de les protestes contra la sentència del procés. Les hores que han passat entre les detencions, moltes arbitràries i aleatòries segons que han denunciat els advocats, i l’ingrés a la presó han estat un autèntic sofriment per a molts dels manifestants detinguts.

Quaranta-vuit hores sense gairebé menjarhumiliacions, cops i tocaments a les furgonetes de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra i a les comissaries de la Via Laietana i de la Verneda, escorcolls en nu integralrevisions mèdiques amb manilles i presència de la policia, entre més situacions denigrants, són alguns dels relats que han fet els empresonats als membres de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, vinculat al SIRECOVI, el Sistema de Registre i Comunicació per a la Protecció de Víctimes de Tortura i Violència Institucional, que els visiten aquests dies a les presons per a monitorar la seva situació.

Fins ahir, dimecres, n’havien visitats nou. Les setmanes vinents acabaran de visitar-los tots –d’acord amb els advocats i amb un document de consentiment informat per part dels empresonats– i elaboraran un informe per a donar-los veu. El SIRECOVI registrarà el relat dels detinguts, sense fer-ne valoracions, per a comunicar les denúncies de les presumptes víctimes de maltractaments, tortures i violència institucional a les autoritats competents, especialment al Consell d’Europa i el relator especial de l’ONU sobre la tortura, perquè siguin investigades.

En alguns casos, asseguren, els policies no van avisar els advocats dins els terminis reglamentaris, fins catorze o quinze hores més tard de la detenció. Molts arrests van ser aleatoris i basats en atestats policíacs generalitzats que no atribueixen fets concrets als detinguts, tal com han denunciat diversos advocats.

‘Saltava sang a les parets’

Un dels moments més durs que relaten els joves empresonats als membres del SIRECOVI es va viure a la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana. La notícia de l’agent ferit de gravetat va fer enfurismar els agents de la policia, que van desfogar la ràbia amb cops de porra contra els detinguts. Mentre les noies eren emmanillades i agenollades contra la paret, els policies colpejaven els nois. Segons el relat d’un dels detinguts, fins i tot va saltar sang a les parets.

Més d’una vegada, els empresonats asseguren que no eren pas en cel·les, sinó en una mena de sala d’operacions de la comissaria per on passaven els agents que entraven i sortien del carrer, amb la tensió pels aldarulls a fora. Pel que fa als escorcolls, en alguns casos van ser amb nu integral, tot i que la normativa diu que cal donar una bata perquè els detinguts puguin tapar-se.

Les revisions mèdiques han estat una altra irregularitat. Els joves empresonats que han parlat amb membres del SIRECOVI expliquen que sempre hi havia agents de la policia dins la consulta del metge. Això contravé la normativa internacional de prevenció contra la tortura, atès que la presència de la policia intimida el detingut i coarta la possibilitat que pugui explicar amb plena llibertat i confiança amb el metge l’origen de les lesions sofertes. A més, no els treien les manilles, ni tan sols si el metge ho demanava. En un cas, explica un membre del SIRECOVI, es va cosir una ferida d’una cama provocada per cops de porra amb les mans emmanillades per l’esquena. En un altre, un mosso va ferir un detingut a prop de l’ull amb un cop d’ampolla, i li van cosir la ferida emmanillat i amb la cara ensangonada.

Humiliacions i trasllats de matinada

Les empresonades expliquen que la policia les va llançar a terra dins les furgonetes. De fet, a una li van trencar el llavi. Expliquen que les van situar entre els seients i asseguren que alguns agents les trepitjaven amb les botes, fent-los mal al coll i al cos. Una detinguda explica que va sentir tocaments als pits, tot i que no pot dir si en aquell moment la tenien agafada o si la tocaven amb intenció sexual.

Els trasllats sempre són un punt fosc. Els joves empresonats diuen als membres del SIRECOVI que durant el trajecte de la comissaria de la Via Laietana a la de la Verneda els agents de la policia espanyola els feien passar molta estona dins el vehicle, de matinada, de manera que arribaven a perdre la noció del temps. Recorden una sensació de molta calor i dificultats respiratòries, alguns estirats a terra i emmanillats per l’esquena, i alguns altres asseguts sense cinturó, amb una conducció temerària amb accelerades i frenades brusques que els causaven cops.

Els empresonats expliquen la sensació d’un cert alleujament que van tenir quan van entrar a la presó. Tots coincideixen a dir que han rebut un tracte correcte dels funcionaris, a diferència del tracte degradant de la policia. Roba neta, dutxa i menjar després de quaranta-vuit hores de patiment. Vint-i-vuit joves empresonats: radiografia d’unes detencions irregulars

PerRoger Graells Font

El govern espanyol demanarà al TC que impedeixi un debat al Parlament de Catalunya

El text pactat entre JxCat, ERC i la CUP, preveia de votar una resolució sobre la defensa del dret d’autodeterminació, la reprovació de la monarquia espanyola i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya, tres qüestions que el TC havia advertit a la cambra que no es podien votar.

calvo-26192013-e1564161646992-604x270

La Moncloa ha decidit demanar al Tribunal Constitucional (TC) que es pronunciï sobre la decisió de la mesa d’admetre a tràmit dues iniciatives parlamentàries recents. Concretament, la proposta de resolució conjunta dels independentistes com a resposta a la sentència i la moció de la CUP que reitera l’autodeterminació. Es tracta de dues iniciatives que es votaran en el proper ple del parlament del 12 i 13 de novembre. El govern espanyol vol saber si la mesa ha desautoritzat l’advertiment del TC i apunta que, si és així, es traslladi el cas a la fiscalia. D’altra banda, el govern espanyol ha demanat un informe urgent al Consell d’Estat sobre el debat monogràfic que es va celebrar al Parlament com a resposta a la sentència del procés. En aquest ple només es va debatre i no va haver-hi votacions.

Segons ha explicat la vice-presidenta, Carmen Calvo, l’executiu espanyol ha demanat al TC que analitzi si la mesa ha desatès les peticions de reconsideració de diversos grups parlamentaris i si ha ‘desautoritzat’ l’advertiment de l’alt tribunal. Dret d’autodeterminacióreprovació de la monarquia i reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya són les tres qüestions que el TC havia advertit a la cambra que no es podien votar, després d’haver suspès les resolucions parlamentàries del juliol i les aprovades durant el debat de política general.

Malgrat que Calvo no ha dit explícitament quines decisions de la mesa posen en qüestió i traslladen al TC, recentment la mesa ha admès ha tràmit la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP sobre autodeterminació com a resposta a la sentència i ha rebutjat les peticions de reconsideració de Cs, PSC-Units i PPC. El text pactat pels grups independentistes expressa el seu ‘rebuig’ a la sentència del Tribunal Suprem i avisa que es ‘reitera i reiterarà’ el suport a l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia.

I també aquesta mateixa setmana, la mesa ha admès a tràmit una moció de la CUP que vol que el Parlament ‘expressi la voluntat d’exercir de forma concreta el dret a l’autodeterminació’. En aquest cas, els partits de l’oposició ja han avançat que presentaran peticions de reconsideració també sobre aquesta moció dels cupaires.

Tot i admetre que les resolucions s’han de publicar perquè es puguin impugnar, Calvo ha defensat que “cal atacar-les jurídicament en aquest moment i abans que passi el debat” tenint en compte que la Mesa ja les ha admès a tràmit.

Pel que fa al ple monogràfic del passat 17 d’octubre sobre la sentència del procés en què va intervenir el president de la Generalitat, Quim Torra, i representants de tots els grups, el govern espanyol considera impugnable que un òrgan legislatiu, com és el Parlament, “pugui trencar la independència dels poders de l’Estat fent un debat formal sobre una sentència”. La mesa del parlament no fa cas del TC i admet una proposta sobre l’autodeterminació

Els lletrats van advertir a la mesa que tornar a aprovar una resolució contradeia el TC, podria derivar en possibles conseqüències penals que implicaria tramitar iniciatives sobre aquests temes. Amb això, Pedro Sánchez vol frenar la resposta de l’independentisme a la sentència contra el procés per totes les vies.

PerRedacció

Sánchez anuncia un decret contra la «república digital» catalana

El president espanyol assegura que si arriba un moment en què hi ha més independentistes que no independentistes “no canvia res”

1200_1568748435eesea0vx4aat0ct

Pedro Sánchez, en una recent compareixença | @PSOE

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha anunciat en una entrevista a Onda Cero que el Consell de Ministres aprovarà aquest dijous un decret per lluitar contra la “república digital” catalana en què treballa el Govern, perquè “no hi ha independència offline ni online”. Sánchez compara l’extrema dreta i l’independentisme «més recalcitrant» a les portes de la campanya

Segons Sánchez, el decret “garanteix que el desenvolupament digital estigui garantit per l’Estat” i obligarà totes les administracions de l’Estat a utilitzar servidors ubicats a Europa, i no a “paradisos digitals”. Es tracta, segons Sánchez, d’evitar un “ús espuri” de les dades “com tenim una intuïció que està fent la Generalitat”.

Sánchez també ha apuntat que si arriba un moment en què a la societat catalana hi ha més independentistes que no independentistes per a ell “no canvia res”

PerNacióDigital,

El govern espanyol fa servir la llei de seguretat nacional per frenar la «república digital»

La Moncloa justifica la “urgència” per actuar contra la Generalitat basant-se en una presumpta amenaça a la ciberseguretat.

1200_1549445781foto_3429132

La vicepresienta del govern espanyol, Carmen Calvo, en la roda de premsa del consell de ministres | ACN

L’ofensiva jurídica del govern espanyol contra la Generalitat ha entrat en una nova fase aquest dijous després de l’elaboració d’un decret llei que pretén actuar contra el que l’Estat anomena “república digital” catalana. La vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, ha assegurat que el reial decret es basa en la llei de seguretat nacional per actuar contra la iniciativa de la Generalitat sobre identitat digital, presentada fa unes setmanes pel president Quim Torra i el conseller Jordi Puigneró. La Moncloa insta el TC a acudir a la Fiscalia per actuar contra la mesa del Parlament

“Hi ha situacions en l’ordre quotidià de les nostres vides en el qual s’ha de reaccionar com abans millor”, ha recalcat Calvo, que ha indicat que hi ha “democràcia cada dia” encara que l’executiu estigui en funcions. Segons ha explicat Pedro Sánchez en una entrevista a Onda Cero al matí, el decret “garanteix que el desenvolupament digital estigui garantit per l’Estat” i obligarà totes les administracions de l’Estat a utilitzar servidors ubicats a Europa, i no a “paradisos digitals”. Es tracta, segons Sánchez, d’evitar un “ús espuri” de les dades “com tenim una intuïció que està fent la Generalitat”.

“Hem de conèixer d’on surt la informació i amb quina finalitat la fan servir”, ha destacat Calvo, que ha dit que cap dels estaments estatals pot operar amb servidors de fora de la Unió Europea (UE). “S’ha d’actuar per defensar els interessos generals d’aquest país”, ha recalcat la vicepresidenta del govern espanyol, que ha anunciat que l’Advocia de l’Estat defensarà els policies que aquestes dies estan actuant a Catalunya davant les “amenaces” o “lesions” que puguin haver patit durant els aldarulls.

La mesa, de nou en el focus

El govern espanyol en funcions segueix mantenint la mesa del Parlament en el punt de mira. El consell de ministres ha reclamat al Tribunal Constitucional (TC) que obri un incident d’execució contra la mesa del Parlament per haver admès a tràmit la resolució de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP que torna a posar l’autodeterminació al centre del debat. En cas que el TC consideri que se l’ha desatès, l’executiu espanyol ha apuntat la necessitat que el TC acudeixi a la Fiscalia per prendre mesures contra l’òrgan rector de la cambra catalana, presidit per Roger Torrent.

Calvo ha advertit de la possibilitat que s’estiguin cometent “delictes”. Al llarg de les últimes setmanes, el govern del PSOE ha posat en el punt de mira tant el Parlament com el Govern per les resolucions aprovades després de la sentència del Tribunal Suprem. Calvo, de fet, ha demanat que no sigui debatuda cap iniciativa relacionada amb la sentència, perquè suposaria anar en contra de la separació de poders.

Per:  Oriol March,

Marcela Topor: ‘Sense l’exili serien tots tancats i oblidats’

Entrevista a la filòloga, periodista i esposa del president Carles Puigdemont

Marcela Topor

Marcela Topor, dilluns a Girona (fotografia: Albert Salamé).

Marcela Topor (1976) és periodista, filòloga anglesa, filòloga francesa i esposa del president Carles Puigdemont. Ara que fa un any de l’exili, VilaWeb ha pogut entrevistar-la a Girona, ciutat on viu, en una de les poques entrevistes que ha concedit. La senyora Topor és, en el fons, una gran desconeguda del públic català. En aquesta entrevista ens parla de la seva infantesa a Romania, de l’exigència i brillantor dels seus estudis i de la seva feina actual de presentadora de televisió. Però sobretot explica sense concessions com ha viscut l’exili. La part més fosca i la part més esperançadora, també. Passejar amb ella enmig de les festes de Sant Narcís és tot un espectacle: absolutament tothom s’hi fixa, absolutament ningú no l’atura. La famosíssima contenció gironina. Finalment, trobem una sala discreta en un restaurant i Marcela Topor s’explica. De Romania al primer d’octubre, passant pel nou govern del PSOE.

Sou filla de Vaslui.
—Jo em considero de Iași. És on vaig fer la carrera. És la capital de Moldàvia, província del nord-est de Romania. I em considero d’allà perquè hi vaig viure des de l’edat de divuit anys i és on vaig fer les amistats que encara em duren. Vaig viure-hi una època molt intensa. És la ciutat del meu cor.

Grans notes. Gran estudiant.
—No m’ho havia demanat mai ningú. Sí que és cert que era bon estudiant.

Filologia anglesa?
—I francesa. De sempre m’han agradat molt els idiomes. Passava el temps llegint, de petita. És la cosa que m’agrada més de fer. Tinc dos oncles a la família que són mariners. Imagineu-vos el règim comunista: abans del 1989 era molt difícil d’entrar al país i sortir-ne. Era un règim supertancat . Doncs ells viatjaven. I ens explicaven com era el món. Era com un conte. Vull dir que l’anglès i el francès ja els parlaven ells. No sóc pas la primera de la família de parlar idiomes.

Marcela Topor

Vau anar a una bona universitat, he vist.
—La Universitat Alexandru Ioan Cuza. La més antiga del país, i amb molt de prestigi. El nivell acadèmic a Romania és molt alt. En aquesta Universitat només hi havia una plaça per a cada cinc candidats. És qüestió d’estudiar. Si no, no passes. Jo vaig acabar el batxillerat, o la selectivitat, amb un 9,11 sobre 10. A francès, hi vaig entrar amb un 9,45 sobre 10. He passat molt de temps a la biblioteca, diguem-ne. Sense sortir gaire. Un idioma és constància, i ara practico més l’anglès que no el francès. Abans no. Abans parlava el francès com el romanès, gairebé. I mira, ara a Bèlgica el practico.

A 23 anys arribeu a Girona. El vostre primer viatge fora de Romania?
—No. No era el primer viatge. Havia estat a França, Polònia, els Estats Units i més llocs, amb una companyia de teatre que fèiem teatre en francès. I una segona companyia, la Ludic. La carrera, la vaig compaginar amb el teatre. A la Ludic era molt difícil d’entrar-hi. Hi havia actors professionals i amateurs. Un grandíssim nivell. El millor dentista de la ciutat, per exemple, s’apuntava al teatre. Doncs era un actor com una catedral. Molts dels meus companys d’aleshores han triomfat. Un és presentador de televisió. L’altre és Corneliu Porumboiu, director de cinema que ha guanyat premis a Canes. També hi ha Cristina Flutur, millor actriu a Canes pel primer film que feia. El primer! Eren gent molt vàlida, molt intel·ligent. Quan arribem a Girona fèiem una obra de Ionescu. Jo feia de Reina Maria. La bona. L’altra era la dolenta. [Riu.]

Primers anys a Girona?
—No van ser fàcils. Em passava el dia estudiant. Vaig obtenir el nivell C de català en nou mesos. No treballava, no tenia colla. I sabia que la llengua m’obriria la porta de la feina. Sóc una persona que necessita fer coses. I treballar.

Treballeu de directora del Catalonia Today. I ara cada divendres presenteu ‘Weekly Mag’ (video). Un magazín fet en anglès directament. El dirigiu i el presenteu. Una entrevista que us hagi marcat?
—Hi ha passat tanta gent! No us ho sabria dir. L’altre dia va venir en Mainat. Un crac. Parla de tot i podries fer un programa de deu hores i encara tindria coses interessants a dir.

Us hi veieu, com ell, arribant a cent quaranta anys?
—Sabeu què passa, que últimament no faig plans a llarg termini.

Ha!
—Per mi el darrer any és com si n’haguessin passat cinc o deu. Tot és molt relatiu. També el temps.

Marcela Topor

Com el va viure, el primer d’octubre, Marcela Topor?
—Pot semblar un tòpic però va ser un abans i un després. No havia sentit mai aquesta sensació tan forta. Vas cap a votar i et diuen: no pots baixar perquè hi ha furgonetes de la Guàrdia Civil que han trencat vidres del pavelló i la gent està molt espantada. I cap a Sarrià de Ter. Perseguits per un helicòpter. Anar amb cotxe i veure un helicòpter a pocs metres del teu cap és una cosa indescriptible. Gairebé no trobes ni les paraules per a explicar-ho. Jo vaig veure caure la dictadura comunista quan tenia catorze anys. El 1989, quan a Ceausescu li va passar el que li va passar. Nadal. Terrífic. I en Carles, quan va morir Franco, tenia més o menys la mateixa edat que jo quan va morir Ceausescu. Per mi començava una nova etapa amb la caiguda de Berlín. I això ho tenim en comú. I marca molt.

L’1-O us recorda això?
Quan vaig veure aquell helicòpter i les imatges de la gent, i el pànic a la cara, i les porres de la policia destrossant… Com et quedes? Petrificat. Congelat. Primer no reacciones. Jo havia viscut en una dictadura, però no havia tingut mai por. La por la vaig tenir aleshores. Quan jo era petita no havia rebut de manera directa. Patia com tot el país, però no de manera personal. I aquí, sí. És molt dur.

També éreu sota el pont.
—Sense aquest pont no sé on seríem ara! Imagina’t que no hi ha aquest pont. Tens un helicòpter que t’empaita amb l’objectiu claríssim de no deixar-te votar. En aquell moment és quan dius: jo em pensava que vivíem en un país lliure. I en democràcia. I veus que no. No és veritat. Vivim una ficció. Una realitat que ens havíem cregut. Una realitat falsa. On hem estat vivint tot aquest temps? Com pot ser que passi això, i d’aquesta manera? Vaig tenir una decepció molt gran. Molt. Es van trencar molts esquemes, aquell dia.

—De l’1-O al 27-O, i cap a l’exili.
—Exili? Avui encara em costa. És una paraula molt difícil d’assimilar. Per mi l’exili tenia connotacions molt negatives, molt fortes, de repressió. A l’Europa del segle XXI costa de parlar de l’exili. L’exili és molt difícil. L’exili és també com una presó. Són lliures ells, allà dalt? No. No són lliures. A l’exili no són lliures perquè hi són obligats. No hi han anat de vacances. Han fugit de la injustícia. I tenen els telèfons punxats, has de buscar maneres de comunicar-te, les persecucions amb cotxes. Això no és llibertat. Però hi ha una cosa bona, a l’exili.

Quina?
—Que es pot treballar. Sense l’exili no seríem aquí. Serien tots tancats i oblidats. Ells ho voldrien. Però l’exili els ha trencat els esquemes, en aquest sentit. Políticament l’exili els ha fet molt de mal, i a nosaltres molt de bé. Nosaltres ens pensàvem que el món sabia moltes coses de Catalunya. I no. És amb l’exili que es descobreix. Aquesta també és una part bona. I en tercer lloc ha destapat la situació d’Espanya. Molta gent posa en dubte, ara, que Espanya sigui una democràcia. Quina mena d’estat és? Hi ha llibertat d’expressió? Per què s’ha d’exiliar en Valtònyc? O l’Adri? Han deixat les seves famílies. Ho han deixat tot. Que els espera aquí? Presó? Són criminals, són corruptes? Tenim gent innocent que porta un any en presó preventiva. Per tant, ara el món sap la situació política. No sé si ha estat més dur que no em pensava, això de l’exili, perquè no em pensava res. Jo no m’imaginava que el meu home acabaria a l’exili. Vam tenir poc temps per a decidir i evidentment li vaig dir: ‘Prefereixo mil vegades que sigui a l’exili que no a la presó. I tant. Però en cap cas no hi ha manual i guia practica per a les famílies amb gent a l’exili. És molt dur. Les primeres setmanes gairebé no podia articular ni una paraula. No podia. Físicament. Estava trencada. De mica en mica treus les forces d’on sigui i vas endavant. Només tens una opció: continuar. Som sempre més forts que no ens pensem. Les forces les acabes trobant. No continuar vol dir rendir-te i enfonsar-te. I això no és cap opció. I et diré un altre tòpic: allò que no et mata et fa més fort.

Per exemple, visitar una presó. Neumünster.
—Reconec que estava bastant nerviosa. Em feia molt de respecte. Havia parlat amb els familiars dels presos d’aquí i tenia una imatge bastant terrífica. No gaire positiva. I vaig sortir d’allà alleugerida perquè hi vaig veure humanitat. I això per mi va ser molt important. Em van semblar persones d’un tracte correcte i humà. I això em va tranquil·litzar. Per sort aquí, vaig pensar, no van a humiliar ni a fer-te sentir malament. I ja es va veure després. Jo el vaig anar a veure un dimecres, i l’endemà rebo una trucada seva. Com que una nena no havia arribat em diu: ‘D’aquí a vint minuts et truco.’ Doncs qui em truca és en Jami i no pas ell. ‘Què passa? Que ha passat res?’ ‘El deixen sortir!’ T’ho juro: va ser brutal. Déu existeix! I em va trucar tan content. Aquell dia vam celebrar-ho, sí. Mira, en aquest món hi ha justícia. Perquè quan veus com fan les coses aquí, perds l’esperança.

Marcela Topor

Cap a Waterloo. Us hi veieu?
—N’hem parlat moltes vegades. Si tinguéssim nenes petites potser faríem un pensament. Però ara les nenes són en una edat molt important de la seva escolarització. Per nosaltres, tot això, és provisional. Treballem cada dia com si demà fos el darrer dia de l’exili. Perquè volem que torni. L’objectiu és aquest: que torni, no que nosaltres hi pugem i hi fem vida. L’objectiu és tornar, no anar-se’n. Jo visc amb l’esperança que l’exili sigui ben curt. Ara, si hagués vist que ho necessito, o les nenes, ho hauria fet. Perquè no vull amagar que al principi va ser tan dur que no sabia si podria sortir-me’n. Perquè és molt bèstia i indescriptible. I les primeres setmanes el xoc emocional és… A mi m’ha anat bé treballar. No tinc temps de preocupar-me ni d’escalfar-me el cap. M’estimo més continuar. Com us deia, allò que no et mata, et fa més fort. I jo no he tingut una vida de color de rosa.

Allà dalt hi he vist polítics desemparats, i alguns altres molt més adaptats a viure fora.
—La fortalesa que té en Carles la té molt poca gent. Molt poca. Fixeu-vos que abans de ser alcalde em preguntava: i d’on treu la força? És incansable. Quan era alcalde li deien: ‘Però tu et multipliques o què?’ I com a president igual. Sempre ho dóna tot. I a la vegada ell és bastant auster. Molta gent queda enlluernada del poder. I el necessiten. I ell, no. No té afany de poder ni de protagonisme. Ni s’emborratxa de poder. Aquest és un gran element: la seva austeritat i la fortalesa del caràcter. Jo també reconec que sóc una mica així. Vivint al seu costat vius el poder. Ets en el poder. Però a mi no m’ha seduït mai el poder. El poder no em diu res. No em fascina. No m’emociona ni em fa perdre el cap.

Un clàssic: ‘Puigdemont seria feliç llegint llibres a Girona.’
—Seria feliç amb la seva família. A casa. A Girona. Fent la feina d’alcalde de Girona es trobava en un moment molt dolç. Un moment personal i polític. Havia guanyat el segon mandat. I això que quan va començar a lluitar contra el PSC a Girona, li van dir: ‘Ets boig? No ets ningú i vols guanyar?’ Hi ha molta gent que viu en la zona de confort. I els canvis fan por. Però a en Carles li agraden els canvis i els reptes. Ell va deixar la seva zona de confort a Girona, quan estava perfecte. La ciutat era preciosa. S’ho havia guanyat. Que més necessitava? I ho deixa tot per anar-se’n a fer de president. Hauria pogut dir que no.

No sé si hauria pogut dir que no.
—Sempre pots dir que no. Ell havia lluitat molt de temps per aconseguir allò que tenia, i quan et pots relaxar tres anys va i… Com diu la frase? No vols brou? Dues tasses!

A Marcela Topor li interessa la política?
—Sí. La política ens afecta. T’ha d’interessar. Jo no em dedicaré mai a la política. Però m’interessa. M’afecta. És part de la nostra vida. I no pots ser un ignorant. S’ha de tenir interès una mica per tot.

I com el veieu, políticament, el moment actual?
—Jo no parlo en nom del Carles. Que quedi clar. Jo parlo per mi. Jo sóc optimista. Ho hem de desdramatitzar bastant. No ens hem de fer la víctima. No serveix de res. El futur el tenim a les nostres mans. Tot això ho ha començat la gent. I depèn de la gent. I la gent té la força. Sense la gent això no va enlloc. Estic molt contenta perquè veig que un any després la gent continua mobilitzada. I la gent no ha oblidat. La cosa pitjor seria que la gent se n’oblidés. I no ha estat així. Crec que com a poble hem demostrat una força increïble. La tenim. I és allà. Hem de recordar que tenim aquesta força. El futur el tenim a les mans. Sé que ens en sortirem. Quan? Com? No ho sé.

Marcela Topor

Controlar el territori no ho veig fàcil.
—No ho és. Però hem començat una cosa, i el pitjor seria que ens n’oblidéssim. Ara no podem fer-nos enrere. Només podem anar endavant i amb convicció. Sempre hem estat pacífics, no violents, i lluitem per la llibertat. Votar és un dret bàsic. En quin món vivim? Volem que els nostres fills visquin sense llibertat d’expressió? Jo no vull que les meves filles visquin amb aquesta por. Jo vaig viure això fins a catorze anys. Teníem por de parlar. El teu veí et podia delatar. No se sabia qui podia ser de la Securitate. Hi havia gent pertot arreu. Doncs ara les meves filles tenen pànic quan veuen una furgoneta de la Guàrdia Civil. Un dia anava conduint i darrere nostre va aparèixer un cotxe de la Guàrdia Civil. Pànic a les cares de les meves filles. Pànic. No les havia vistes mai amb tanta por. És normal, això? No. Ens hem de fer moltes preguntes. Aquesta situació és insostenible. No s’hi pot viure, així. No vull viure en un país com aquest. Hem de lluitar per la llibertat. Com si visquessin a no sé quin segle. Però a veure, què hi fa en Valtònyc a Brussel·les si hi ha llibertat d’expressió?

Amb el vostre nivell d’anglès i francès podríeu fer una ronda europea de denúncia política.
—No sóc política. Però amb l’ACDC fem coses. Fem dinars, sopars grocs. Em van convidar a anar a Ginebra, a la seu de l’ONU. No podia anar-hi. I hi va anar la filla d’en Forn. I si m’ho proposen i puc ajudar en alguna cosa, evidentment. Cap problema. I feliç de poder ajudar, des de l’ACDC, que és un espai on em sento còmoda. L’associació fa un paper molt important. Aquesta cosa que ens ha sortit: lluitar per la llibertat, la democràcia i els drets civils. És una realitat que no ens agradaria que existís, però existeix. Si volem canviar coses, hem de canviar-les nosaltres. Si no fas res, desapareixes del mapa.

Com el veieu, el nou govern del PSOE?
—Si hem d’esperar que l’ajuda ens vingui de Madrid… Hem vist que tampoc no ha canviat. El canvi de govern, de moment, no ha canviat res. Formes diferents, però els fets són els mateixos. Parlen amb un altre to. Però a mi dóna’m fets. Si no, no val res. Perquè ara em dius amb bona cara que tu, tu i tu continueu a la presó. I això no em serveix. Que em somriguis, no em serveix. Potser l’altre ho deia cridant i insultant. Aquests no insulten ni criden. Però diuen la mateixa cosa.

Voldríeu afegir-hi res més?
—Vull grair l’ajuda i la solidaritat de la gent, que ha estat brutal. Perquè si una cosa bona té l’exili és que saps qui és qui. Quan ets a dalt de tot, tothom somriu i fa bona cara. I quan estàs malament veus com de cop desapareixen algunes persones. Poques. I que els que queden són els que valen. Més els que tornen a aparèixer. Les sorpreses. Hi ha gent que quan eres a baix de tot et van allargar la mà i et van treure del pou. Això no té preu. En un any d’exili he trobat molta valentia i també covardia. Mai no agrairé prou a la gent que ajuda. Jami, per exemple. Penso que no se’n parla prou. I la gent no sap prou què ha arribat a fer per un amic. I pel país. Quan no en tenia cap necessitat. Ell sempre hi ha estat. Quan vaig arribar a Catalunya, ell i la Dolors són els primers que en Carles em va presentar. El Jami té la vitalitat de tres persones de vint anys. Estic al·lucinada que sigui tan dinàmic  i actiu. Una energia inacabable. Una persona molt important per a nosaltres. Vull agrair-li el que fa. No solament per mi. Per tots plegats i pel futur dels nostres fills. Perquè o ens en sortim o acabarem tots a l’exili.

PerAndreu Barnils

Brussel·les respon a les amenaces de Calvo recordant-li la separació de poders

La Comissió Europea recorda que les euroordres són “un procediment purament judicial”

calvo

Carmen Calvo, en una imatge d’arxiu

La Comissió Europea recorda que les euroordres són “un procediment purament judicial”. Preguntada sobre l’advertència de la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, a Bèlgica per l’euroordre contra Carles Puigdemont, una portaveu de l’executiu europeu assegura que no vol “comentar casos específics” perquè són els jutges de cada país els que han de “valorar cada cas”. Tot i així, subratlla que es tracta d’un mecanisme “purament judicial” en el qual la Comissió “no té cap rol”. L’executiu europeu també remarca que “supervisa de prop” el funcionament del sistema d’euroordres i que en publica regularment informes.

La fiscalia belga decidirà l’equivalència dels delictes pels quals es demana extradir Puigdemont durant el procediment.

D’altra banda, la fiscalia de Brussel·les decidirà “l’equivalència exacta” dels delictes pels quals es demana extradir Carles Puigdemont a Espanya durant el procediment. En un comunicat, la fiscalia ha recordat que es tracta d’un “procediment que està en marxa” a la Chambre du Conseil i que, per tant, “és massa aviat” per dir si els delictes pels quals el Tribunal Suprem reclama Puigdemont són associables a algun dels que hi ha al codi penal belga. La defensa de Puigdemont, que ha demanat aquest dimarts l’ajornament de la vista, que finalment es farà el 16 de desembre, preveu que la fiscalia de Brussel·les demani l’extradició de Puigdemont per sedició i malversació, com ja va fer l’any 2017.

En la primera ordre de detenció emesa per l’estat espanyol l’any 2017, la fiscalia belga va proposar equiparar els delictes que s’imputaven a Puigdemont als de coalició de funcionaris i malversació del codi penal belga. En aquell moment, però, el jutge mai va arribar a pronunciar-se sobre el fons de la qüestió perquè la justícia espanyola va retirar l’euroordre.

En el cas de l’euroordre contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, la fiscalia tampoc la va acabar d’examinar del tot perquè el Suprem va retirar la petició d’extradició després que Alemanya només acceptés retornar Puigdemont per malversació, però no per rebel·lió.

PER: AGÈNCIES

A %d blogueros les gusta esto: