L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2019 » noviembre

Archivos Mensuales: noviembre 2019

El trencament de la unanimitat obre una nova etapa al TC

La presó preventiva de Junqueras fractura per primera vegada en cinc anys un tribunal que s’havia mostrat granític en totes les qüestions relacionades amb el procés.

1200_1508848707tcretallada

Tribunal Constitucional | José M. Gutiérrez

La setmana ha estat complicada Tribunal Constitucional (TC). Després de cinc anys d’unitat d’acció amb Catalunya, l’alt tribunal ha fet evidents les seves discrepàncies per primer cop des de la consulta del 9-N, en aquest cas amb un recurs d’empara d’Oriol Junqueras contra la presó preventiva dictada primer per Carmen Lamela i mantinguda després per Pablo Llarena i Manuel Marchena. El ple ha avalat l’empresonament del líder d’ERC, però tres magistrats, entre ells el progressista Juan Antonio Xiol Ríos, han fet vots discrepants. El trencament de la unanimitat obre una nova etapa a l’alt tribunal i dona arguments a les defenses dels líders del procés de cara a futurs recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Fins ara, el TC havia tancat files en relació al cas català. La fractura d’ara trenca amb una unanimitat històrica forjada el 2014, quan el Parlament començava a caminar cap a la consulta del 9-N en un camí que acabaria, tres anys més tard, amb la declaració d’independència del 27-O i amb el judici del Tribunal Suprem. L’instigador d’aquella unanimitat va ser Francisco Pérez de los Cobos, expresident de l’organisme, exmilitant del PP i germà del tinent-coronel de la Guàrdia Civil que va comandar els cossos policials durant el referèndum. Els magistrats han mantingut amb diligència la manca de fissures durant l’etapa més intensa del procés sobiranista. La fractura del Constitucional també divideix els magistrats catalans

Alguns dels casos que ha hagut de veure el Constitucional i que ha resolt per unanimitat han estat la llei catalana de consultes, el febrer de 2015; les lleis de desconnexió, el setembre del 2017; la declaració d’independència, a l’octubre; o l’aval de l’article 155, el juliol d’aquest any. En tots aquest casos, que constituïen el nucli dur del procés sobiranista, el TC s’ha mostrat monolític, sense escletxes. Quin recorregut poden tenir a Europa els vots particulars del TC sobre Junqueras?

Amb el “tabú” de la unanimitat superat, s’obre una nova etapa que podria donar lloc a més sentències amb vots discrepants, especialment de cara als recursos d’empara que previsiblement presentaran els presos polítics un cop el Tribunal Suprem hagi rebutjat els recursos de nul·litat de la sentència. “La intuïció és que ara no es pot, no es vol o no es creu necessari mantenir la unanimitat, potser perquè ja no és considera que els recursos siguin sobre el nucli dur del procés”, sosté Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional.

Els vots particulars, positius per al TC

En relació al procés català, els vots particulars han estat cars de veure fins ara, però estan permesos per la llei i no són una anomalia. Les sentències s’han de dictar per majoria del tribunal -sempre que la llei no digui una cosa diferent-, però els vots particulars han d’aparèixer també en la resolució. No tenen cap valor jurídic, però sí que en poden tenir de simbòlic, especialment tenint en compte els arguments que els magistrats discrepants utilitzin per refermar la seva posició. La fractura del Constitucional també divideix els magistrats catalans

Hi ha altres sistemes, però, que no permeten els vots particulars i obliguen que les sentències siguin per unanimitat. Arbós admet que “la unanimitat impersonal” del tribunal a l’hora de prendre una decisió dona més força en termes jurídics i formals. Sistemes com l’italià o el francès, per exemple, renuncien als vots particulars en favor de la unanimitat. Renuncien, en certa manera, a la coherència del tribunal a canvi de mostrar una imatge unitària i reforçada. Des d’aquest punt de vista, es poden criticar els vots particulars argumentant que els magistrats els fan “de cara a la galeria”, per prendre posició a ulls de la societat. Juan Antonio Xiol, el magistrat díscol del TC que volia emparar Junqueras

D’altra banda, sistemes com l’espanyol admeten vots particulars amb normalitat. Segons Arbós, mostrar públicament les discrepàncies d’un tribunal a l’hora de dictar sentència és positiu i “realista”. “La unanimitat no existeix a la societat, sempre hi ha discrepàncies jurídiques. Forçar-la no és realista i castiga la credibilitat del TC”, sosté el professor. A més, els vots discrepants amplien també els arguments jurídics i permet preveure cap on pot virar el tribunal en cas de canvis de majories. Tal com argumenta Arbós, si els tres magistrat que ara són minoria, arriben algun dia a ser majoria, serà més fàcil saber cap a on aniran les coses en el si del tribunal.

Per: Bernat Surroca,

[Exclusiva] El vicepresident dels mossos ultra unionistes va perdre l’arma i va fer creure que els seus companys li havien robat

Brutal repassada de la magistrada del jutjat número 1 de Girona contra Alfonso Dueñas que desestima tots els delictes i deixa retratat l’agent espanyolista.

alonso-duec3b1as

Els mossos ultraunionistes i nacionalistes espanyols radicals: Alfonso Dueñas, Inma Cocolea i Ángel Gómez

El vicepresident de l’associació de Mossos ultres unionistes autoanomenada Unió de Mossos per la Constitució (UMC), l’agent Alfonso Dueñas, va denunciar els seus propis companys de la comissaria Vista Alegre de Girona acusant-los d’haver-li robat la seva pistola reglamentària. Però del que es pot deduir de la dura sentència de la magistrada del jutjat número 1 de Girona a la qual hi ha tingut accés en exclusiva La República, és que el mosso espanyolista hauria perdut la seva arma i, possiblement per evitar una sanció o ser la riota del cos, va denunciar que es tractava d’un furt dut a terme pels seus propis camarades.

Dueñas, el mosso unionista que juntament amb el president de UCM té vincles amb C’s i VOX, no ha aconseguit el seu objectiu i la jutge ha desestimat tots els delictes amb una sentència que deixa de volta i mitja al mosso nacionalista espanyol.

Dueñas, exguàrdia civil, va arribar a denunciar fins a 3 companys de comissaria pels següents delictes: encobrir un delicte de robatori, l’omissió de perseguir un delicte, mòbing laboral i delicte d’odi. Tots han quedat desestimats.

La jutge creu que menteix

Resulta que, tal com explica a la declaració de Dueñas feta a la jutge, el 8 de gener del 2018 el querellant assegura que va tancar la seva pistola dins la seva taquilla i va anar al bany. En tornar, explica que el cadenat de la taquilla estava forçat i l’arma no hi era. L’endemà, en denunciar els fets al subinspector (una de les víctimes que Dueñas denuncia) van trobar l’arma sota una altra taquilla.

Resulta que l’agent adscrit a la unitat de policia científica que va inspeccionar l’escena va assegurar que el cadenat no estava forçat i, a més, no va trobar altres empremtes a l’arma. Pel jutge queda clar, doncs, que no hi va haver robatori. La magistrada del jutjat número 1 de Girona s’hi recrea i assegura que a les càmeres de seguretat no s’hi veu cap comportament anormal de ningú.

Fotos i vídeos sexuals al grup de WhatsApp

Un dels delictes que Dueñas intenta imputar als seus companys és d’assetjament laboral. El querellant explica que el van fer fora d’un grup de WhatsApp per les seves idees ultra unionistes. La jutge ho descarta i recorda que el motiu al·legat pels testimonis és que Dueñas compartia al grup fotografies i vídeos de caràcter sexual que no eren rebuts de bon grat pels altres agents.

També descarta el delicte d’odi per frases com “ets un guàrdia civil infiltrat” que alguns companys haurien pogut dir, presumptament, a Duñas. La jutge diu que són comentaris emprats en la llibertat d’expressió i que el querellant hauria confós el delicte d’odi amb el d’ofensa individual.

Apartat de la comissaria

Arran de tot l’enrenou, La República, ha pogut saber que Dueñas ha estat destinat a un altre indret, una decisió lògica després d’haver causat tota aquesta mala maror amb els seus companys acusant-los amb invencions. Ara, però, Dueñas n’hauria sortit ben parat, destinat ben a prop de Girona a una destinació tranquil·la i amb menys volum de feina, fins i tot, amb un horari “especial”.

Una sentència fulminant

La sentència de la jutge fulmina de principi a fi totes les acusacions de Dueñas a qui, tot i el pulcre llenguatge barroc propi de la judicatura espanyola, deixa de volta i mitja. Qui disposi de 15 minuts ben bons, és de lectura recomanable:

sentencia-girona-mosso1-849x1200

sentencia-girona-mosso2-1-849x1200

sentencia-girona-mosso3-849x1200

sentencia-girona-mosso4-849x1200

sentencia-girona-mosso5-849x1200

sentencia-girona-mosso6-849x1200

sentencia-girona-mosso7-849x1200

 

Fuente: larepublica.cat/

Els gestos del PSOE no mouen encara ERC del «no»

Els socialistes admeten el “conflicte polític” i accepten el diàleg entre institucions, però es preveu una negociació llarga que seguirà dimarts.

1200_1574960067foto_3579698

Illa, Ábalos i Lastra, amb Rufián, Vilalta i Jové, a la reunió al Congrés | ACN

El primer round entre el PSOE i ERC ha acabat com estava previst: amb els republicans encara en el no a la investidura de Pedro Sánchez, però amb la voluntat de tornar-se a reunir. Dues hores i mitja de desgel que, tot i que no s’ha traduït en l’abstenció anhelada pels socialistes, sí que han servit per canviar el marc conceptual en què es pretén cimentar el diàleg. Els d’Oriol Junqueras surten amb el reconeixement del “conflicte polític” que hi ha a Catalunya i la voluntat del PSOE de recuperar el diàleg institucional, és a dir, entre governs, sota el braç. La prova que les dues parts comencen a veure una pista d’aterratge és que el segon round té ja data i es produirà en només cinc dies: dimarts que ve al Congrés, just després que s’hagi constituït la cambra.

El PSOE és, clarament, qui té més pressa per arribar a un punt d’entesa i vol menjar-se els torrons amb els principals deures fets. Ara per ara, situa la investidura la setmana del 16 de desembre, just la mateixa en què ERC celebra el congrés en el qual ha d’aprovar la seva estratègia, que passa per consolidar-se com a partit hegemònic a Catalunya en les pròximes catalanes. Els tempos són curts, però, per recórrer una distància encara llarga. Els dos partits han emès comunicats en el qual admetien que han pogut constatar diferències, però els textos traspuen la vocació de buscar un apropament que permeti l’entesa.

Els “punts de trobada” i l’autodeterminació com a tema tabú

Especialment el dels socialistes, que han explicitat que també hi ha “punts de trobada”. Els de Sánchez havien fet fins ara malabarismes per parlar de “problema de convivència” i esquivar l’expressió “conflicte polític”. I, al contrari del que han fet els darrers dies, no han encotillat el diàleg institucional en la comissió bilateral Estat-Generalitat, format que no acaba de convèncer ERC, que prefereix retornar a la fórmula de la cimera de Pedralbes. 

ERC subratlla que aquest espai de negociació al qual condicionen la seva abstenció ha de ser “entre governs, sense apriorismes ni temes vetats, amb calendari i amb garanties de compliment”. En definitiva, busquen que l’autodeterminació no sigui un tema tabú per molt que el PSOE ha dit per activa i per passiva que aquest mur és infranquejable. “La sensació és que es volen moure però que és molt complicat”, expressen fonts d’ERC.

Els vents hostils que tensen les dues parts

I, certament, fàcil no és. Els vents hostils als quals estan sotmesos les dues parts en negociació s’han fet evidents aquest mateix dijous. Mentre la reunió es produïa, s’ha fet públic un comunicat de tòtems del PSOE i del PP com Alfonso Guerra, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Manuel García-Margallo reclamant el govern amb el qual somnien els garants del pacte del 78 i els grans poders econòmics: una aliança de partits constitucionalistes i que no depengui d’ERC. Els republicans, per la seva banda, també estan sotmesos a la pressió d’una part de l’independentisme que considera que el diàleg amb el govern espanyol no portarà en cap cas a un referèndum d’autodeterminació. 

La trobada dels d’Oriol Junqueras amb els socialistes ha estat precedida pel polèmic missatge a Twitter en què el president de la Generalitat, Quim Torra, insta l’independentisme a escoltar les reflexions de l’escriptor Paul Engler en les quals advoca per “polaritzar molt més” i “acceptar alts nivells de sacrificis”. Paradoxalment, però, el president ha reivindicat la seva presència en la taula entre governs que intenta arrencar ERC al PSOE. Especialment després que el vicepresident del Govern i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès, afirmés que potser no seria “necessari”. Els socialistes ja han criticat que, si el que pretenia Torra era aplanar-se el camí per tornar a ser vist com un “interlocutor vàlid” per la Moncloa, aquest missatge és un torpede per a aquest objectiu. 

Tot i això, tant el PSOE com ERC intenten blindar-se del soroll extern perquè les converses puguin arribar a bon port. L’abstenció dels republicans són imprescindibles per a la viabilitat del govern de coalició de Sánchez i Pablo Iglesias. I també ERC necessita que la seva via pragmàtica es traslladi en un escenari palpable. Més encara en un moment en què el vicepresident del Govern i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, s’ha consolidat com a principal interlocutor de la Moncloa. Per això dirigents socialistes s’han arromangat des d’aquest dijous perquè el terreny comenci a fer baixada. Les dues parts necessiten fer de la necessitat virtut, però en el cas del PSOE la urgència per blindar-se d’ingerències promogudes pel PP és cabdal.

Precisament per això, volen una investidura i una formació de govern ràpid. Tres veus socialistes havien llançat missatges just abans de la trobada al Congrés per afavorir el clima d’entesa. Ábalos ha assegurat que, “evidentment”, hi ha “un conflicte polític” a Catalunya, tot un preludi del resultat de la reunió. La vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, per la seva banda, després de trepitjar ulls de poll en l’independentisme negant dimecres el diàleg sobre l’autodeterminació, ha destacat aquest dijous els “punts en comú” amb ERC, expressió que també ha estat inclosa en el missatge per escrit dels socialistes. I Lastra ha defensat el diàleg amb els republicans com un “exercici de responsabilitat”. Ella és, de fet, la dirigent que millor relació manté en aquests moments amb ERC. 

La litúrgia d’una trobada de dues hores i mitja

La trobada del desgel, amb fotografia inclosa, ha estat llarga i en una sala de grups del Congrés. Tota la litúrgia al voltant de la reunió que ha fet seure cara a cara Adriana Lastra, José Luís Ábalos i Salvador Illa per part dels socialistes i a Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové per part dels republicans, ha estat analitzada al detall. Sobre la taula dels equips negociadors, els dirigents d’ERC han lluït bolígrafs liles amb el rostre de Carme Forcadell i el lema llibertat i llibretes Moleskine, la mateixa marca de la que va ser confiscada i atribuïda a Jové durant els escorcolls de l’octubre del 2017. Un quadre a l’oli del pintor murcià José Luis Azparren ha presidit la trobada amb un títol, Él flota sobre la situación, molt avesat a les metàfores. Oriol Junqueras, a la presó, i Pedro Sánchez, són els dos noms propis que, tot i la seva absència, presideixen les converses.

Per:  Sara González,.

19-D, el dia que la justícia espanyola pot perdre el partit a Europa

Puigdemont i Comín podrien moure’s amb llibertat per tota la UE i exercir d’eurodiputats quan, d’ací a tres setmanes, el TJUE es pronunciï sobre el cas Junqueras.

captura-de-pantalla-2019-11-28-a-les-19.59.56-28200014-604x270

El 19 de desembre marcarà una fita de la democràcia a les institucions europees. Perquè aquell dia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre els drets d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe d’ençà del 26 de maig d’enguany, condemnat a tretze anys de presó per sedició i malversació pel Tribunal Suprem espanyol. Serà una fita perquè la màxima instància judicial comunitària decidirà si els diputats al Parlament Europeu els elegeixen efectivament els ciutadans europeus mitjançant el seu sufragi o bé els estats membres i les seves maquinàries judicials poden posar-hi impediments. Això pretenen la justícia espanyola i el govern espanyol de Pedro Sánchez: que els eurodiputats elegits en la circumscripció espanyola tinguin l’obligació de jurar o prometre la constitució. Però l’advocat general de la UE no pensa així. ‘Els votants elegeixen diputats, no pas aspirants a diputats’, va dir fa dues setmanes en un informe que no és vinculant però que el tribunal assumeix en la majoria de casos. Si fos així, el dia 19 podria començar una nova etapa, radicalment diferent, no tan solament per a Junqueras, sinó també per a Carles PuigdemontToni Comín i fins i tot Clara Ponsatí.

Els eurodiputats exiliats, Puigdemont i Comín, podrien tenir immunitat, podrien viatjar per tots els estats de la UE sense que poguessin ser detinguts i podrien exercir el càrrec d’eurodiputat plenament si el TJUE acaba avalant les conclusions de l’advocat general. És a dir, si sentencia que els eurodiputats tenen aquesta condició i la immunitat que hi va associada a partir del moment que són elegits i proclamats. El president Puigdemont i Comín tenen pendent un procediment al Tribunal de Luxemburg mateix. Les seves demandes per al reconeixement de la condició d’eurodiputats foren admeses a tràmit el proppassat mes de juliol, poc abans de la sessió constitutiva de l’eurocambra a Estrasburg. El fet que el TJUE no s’avingués a concedir-los les mesures cautelars que demanaven per a poder assistir a la primera sessió parlamentària va tapar la importància d’aquella admissió a tràmit. No és pas gaire habitual que aquest tribunal admeti demandes de particulars.

El moviment arriscat de Marchena

Aquell mateix dia, sorprenentment, el Tribunal Suprem espanyol adreçava un seguit de qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a europarlamentari. En aquell moment el judici havia quedat vist per a sentència, i mancaven tres mesos i mig perquè fos condemnat. El Suprem feia aquell moviment responent a la demanda de l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, que s’adreçava a la justícia europea per saber si el president d’ERC podia ser condemnat bo i havent estat elegit eurodiputat. Manuel Marchena i els altres magistrats del tribunal del judici pretenien mantenir el control d’un litigi al Tribunal de Luxemburg que els podia dur molts maldecaps. Abans Puigdemont i Comín no veiessin eventualment reconeguda la seva condició d’eurodiputats, la immunitat i la llibertat de moviments a tot Europa per part del TJUE, ells mirarien d’avançar-se i fer que la justícia europea es pronunciés sobre Oriol Junqueras. Un procediment que podien mirar de controlar formulant les preguntes a Luxemburg sobre Junqueras que més els convinguessin. No van adreçar-hi pas les que feia Van den Eynde; el Suprem va presentar-les a la seva manera, orientant-les de manera que fos més fàcil d’obtenir la resposta que cercaven, és a dir, que fos més fàcil que el TJUE acabés responent que la condició d’eurodiputat no es podia obtenir si no es complien els requisits imposats per les autoritats espanyoles i que la immunitat és restringida a l’obtenció d’aquesta condició.

El cas Junqueras s’ha tramitat pel procediment accelerat, i no pas per l’ordinari. Quedava clar que abans arribaria el pronunciament de Luxemburg sobre Junqueras que no sobre la causa de Puigdemont i Comín. I així serà. El Suprem confiava a obtenir una resposta restrictiva sobre la immunitat dels eurodiputats en la sentència del cas Junqueras. Si el TJUE no dóna la raó a Junqueras, sinó a l’estat espanyol, la demanda del president i el conseller a l’exili no tindria pràcticament recorregut. La jugada és bona si surt bé, però molt perillosa per a l’estat espanyol si els surt malament.

I pot ser així el 19 de desembre vinent. Entre les defenses tant de Junqueras com dels exiliats hi ha molta prudència, però les conclusions de l’advocat general de la UE conviden a ser optimistes. Perquè donen la raó a Junqueras en el fet que li havia d’haver estat reconeguda la condició d’eurodiputat quan fou elegit, i per la contundència amb què ho fa. ‘El raonament basat en el fet que la condició de diputat del Parlament [Europeu] només s’adquireix si es compleixen formalitats exigides pel dret nacional […], em sembla contrari a la idea del sufragi universal directe i de mandat representatiu’, deia el polonès Maciej Szpunar, bo i desacreditant la posició espanyola.

I les euroordres?

Si la decisió del TJUE anés en aquest sentit, Puigdemont i Comín haurien de tenir reconeguda immediatament la condició d’eurodiputats, el seu procediment a Luxemburg hauria de decaure i el Parlament Europeu hauria de fer els tràmits pertinents per a normalitzar-los la situació. S’hi va comprometre fa poc el president de l’eurocambra, David Sassoli, quan li van demanar què passaria si el TJUE digués que els eurodiputats catalans vedats fins ara fossin reconeguts en els seus drets i prerrogatives de parlamentaris electes. Seran els serveis jurídics de la cambra els encarregats d’analitzar el futur dictamen i recomanar les mesures a adoptar. En aquest cas, Puigdemont i Comín tindrien el dret de moure’s per tot Europa, inclòs l’estat espanyol, sense que poguessin ser detinguts. Perquè automàticament les ordres de detenció contra ells deixarien de tenir validesa.

El dia 16 de desembre vinent, tan sols tres dies abans de la decisió del TJUE, hi ha una vista davant la justícia belga sobre les euroordres contra Puigdemont, Comín i Lluís Puig. No serà una sessió decisiva, sinó més aviat de tràmit. Però després del dia 19 pot ser que per als dos eurodiputats ja no tingui gens de validesa, l’euroordre. Si el Suprem insistís a extradir-los, en el supòsit que fossin reconeguts com a eurodiputats, hauria de demanar un suplicatori al Parlament Europeu. Els tràmits es podrien allargar, i implicarien la compareixença dels afectats a l’eurocambra. En el cas que la majoria de la cambra avalés el suplicatori, es reactivaria l’euroordre, però començaria de bell nou i la darrera paraula la tindria la justícia belga.

El cas de Junqueras… i de Ponsatí

El cas de Junqueras és una mica més incert. Perquè l’advocat general de la UE, en les seves conclusions, considera que per més que havia d’haver estat reconegut com a eurodiputat de bon començament, tan bon punt fou condemnat el 14 d’octubre ja no és possible de reconèixer-li la immunitat. Caldrà veure què hi diu el Tribunal de Luxemburg en la sentència, si se cenyeix al criteri de l’advocat o bé reconeix també la immunitat de Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal Suprem. Perquè, de fet, el Suprem va deixar en suspens l’aplicació de la condemna per inhabilitació tot esperant la resolució de Luxemburg. Una decisió estranya, perquè en canvi la pena més privativa contra Junqueras, la de presó, sí que la va aplicar immediatament el Suprem. Si finalment la resposta del tribunal europeu és que Junqueras també s’hauria de beneficiar de la immunitat parlamentària, el Suprem l’hauria d’alliberar. I només el podria forçar a tornar a la presó mitjançant la tramitació d’un altre suplicatori al Parlament Europeu.

El cas de Clara Ponsatí, pendent d’una euroordre enviada per la justícia espanyola a l’escocesa, és més peculiar. Perquè si el 31 de gener es fa efectiu el Brèxit, la reordenació del repartiment d’eurodiputats entre els estats membres de la UE faria que Ponsatí entrés com a eurodiputada. Si el TJUE fixés com a doctrina que els europarlamentaris els elegeixen directament els ciutadans europeus, sense entrebancs ni ingerències de les autoritats estatals, Ponsatí també tindria immunitat. El dia 19 serà decisiu per al reconeixement dels drets d’alguns dels presos i exiliats, però també per als del conjunt de ciutadans de la Unió Europea.

Per: Josep Casulleras Nualar

Catalunya tindrà el primer supermercat cooperatiu a finals d’aquesta primavera

Aquest dissabte al matí, el grup impulsor del projecte iniciarà el procés d’inscripció de socis en el marc d’un acte que servirà, també, per explicar els propers passos que seguirà la cooperativa, que ja ha estat legalment constituïda.

1200_1574951610foto_3579521

Quatre de les impulsores del supermercat cooperatiu de Manresa | Estefania Escolà

Ara sí que sí. Aquells quinze manresans i manresanes que fa un any i mig van començar a treballar per crear un supermercat cooperatiu a la capital del Bages ja poden clamar, als quatre vents, que la fita els queda més a prop que mai. Fa pocs dies van materialitzar el projecte i van constituir legalment la cooperativa que l’abanderarà, i ara ja tenen la mirada posada en l’acte que celebraran aquest dissabte, 30 de novembre, a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om (10:30), en el qual explicaran la feina feta fins al moment i els passos a seguir a partir d’ara. Així mateix, i no menys important, donaran l’oportunitat, a tothom que ho vulgui, de fer-se soci del supermercat cooperatiu.

“L’aportació mínima de capital que demanarem a cada persona que decideixi prendre part del projecte és de 50 euros”, apunten des del grup impulsor, que estimen que, si tot va bé, el supermercat obrirà les seves portes a finals d’aquesta primavera. No obstant, però, no tot depèn d’ells, i és que si bé la intenció és ubicar l’establiment al mercat de Puigmercadal (concretament al costat de l’actual zona de degustació), això no se sabrà del cert fins que l’Ajuntament de la ciutat liciti l’espai a través d’un concurs públic que, en principi, s’ha d’obrir properament.

En una roda de premsa celebrada el passat mes de maig, els alma mater de la iniciativa posaven de manifest que “estem en processos de diàleg amb el consistori i percebem que hi ha interès perquè el nostre projecte tiri endavant”. Tanmateix, però, que des de l’administració es vegi amb bons ulls la proposta, no els dona cap garantia que finalment el supermercat s’instal·li allà. Si finalment aquesta opció es desestimés, “estem estudiant un pla B”, asseguren, tot manifestant que “la voluntat seguiria sent instal·lar-nos al Centre Històric”.

L’única premissa és que el local on s’acabin ubicant ha de tenir, com a mínim, 300 metres quadrats. Això és el que els van suggerir els experts amb qui els impulsors van poder comptar gràcies a la subvenció de 200.000 euros emmarcada dins el programa Projectes Singulars per l’Economia Social que la Generalitat de Catalunya va atorgar-los a ells i a dues iniciatives similars que s’estan duent a terme a Barcelona i a les Terres de l’Ebre.

Gràcies a aquesta subvenció, el projecte ha comptat amb la figura de dues persones que han actuat com a coordinadores de tot el procés de gestació i que han permès contractar expertesa. Una expertesa que s’ha traduït amb el suport de professionals de diferents àmbits “que ens han assessorat en temes com quina varietat de productes hauríem d’oferir; de quants metres quadrats hauríem de disposar com a mínim, o de com hauríem de distribuir l’espai”, expliquen.

Tot aquest suport extern, doncs, ha estat clau per al desenvolupament d’uns plans d’empresa, viabilitat i comunicació que ja estan fets i que presentaran al llarg de l’acte d’aquest dissabte. Dintre d’aquests plans també s’hi inclou el nombre de socis que caldrien per arrencar el projecte: 700. “Tal com exposa el pla de desenvolupament, el creixement en socis hauria d’incrementar-se fins a 1.200 en els propers 3/4 anys”, comenten des del nucli dur, tot afegint que “pels sondejos que hem fet a través d’enquestes i estudis de població,  creiem que això, aquí al Bages, serà factible”.

Una manera diferent de relacionar-nos amb l’entorn i els aliments

El primer que cal tenir clar és que per ser soci de la cooperativa no caldrà que siguis productor de res. En aquest sentit, tots aquells socis i sòcies consumidores hauran de col·laborar amb el projecte aportant-hi el seu temps. Com? Doncs fent feines dintre de l’establiment, ja sigui rebent les comandes de primera hora del matí; proveir les prestatgeries; estant a la caixa de cobrament; fent tasques de comunicació; implicant-se en la neteja del local… En definitiva, tot el que es requereix per a mantenir una superfície comercial. Però no només això: “som conscients que cada persona té unes casuístiques, i si volem que el supermercat estigui arrelat al barri i a la comarca, també les hem de tenir en compte”, diuen. En aquest sentit, expressen, la implicació “s’adequarà segons el perfil i les circumstàncies de cadascú”.

El que està clar és que la raó de ser principal del projecte és “canviar les dinàmiques de la relació comercial que establim amb els aliments”, i dedicar-hi més temps. També és important, destaquen, “establir xarxes de relació veïnal a través de l’alimentació”.
Aquesta implicació per part de les sòcies permetrà abaratir costos i fer servir aquest marge per reduir els preus dels productes. Evidentment, però, i tal com els mateixos impulsors assenyalen, hi haurà d’haver algú que coordini i gestioni tot l’engranatge. En aquest cas, aquesta figura sí que estarà professionalitzada, i cobrarà a final de mes.

“L’ideal seria que un 30% fos de personal remunerat i un 70% vingués de l’aportació de les hores dels socis”, van exposar en la roda de premsa celebrada el mes de maig. De fet, aquests percentatges són amb els que es mou el supermercat cooperatiu més gran del món, ubicat a Nova York, amb el qual els manresans s’emmirallen. Perquè això fos possible aquí a Manresa, el supermercat cooperatiu hauria de comptar amb 1500-2000 socis.

Si es donés el cas que s’arribés a aquesta xifra, cada persona hauria de fer tasques de voluntariat tres hores al mes, que llavors repercutirien en el preu final (més barat) dels productes que compressin sense que repercutís en la quantitat econòmica que rebrien els productors que els han cultivat: “com que no hi haurà distribuïdores ni intermediaris, això ens permetrà carregar un marge just per mantenir una estructura en la qual tothom tingui accés a productes de qualitat amb un preu just tant pels consumidors com pels productors”.

No a l’especulació alimentària i sí al residu zero i a la proximitat

Les línies base del supermercat cooperatiu són clares i definides: proximitat dels productes i relació directa entre els productors i els consumidors. “Volem que els productors puguin venir i col·locar els seus enciams al súper així com també implicar-los en la decisió dels preus es posaran i el seu marge de càrrega, i que els consumidors hi puguin tenir un contacte directe”, explanen els ideòlegs del projecte.

Pel que fa al quilòmetre zero, els manresans compten amb la base de dades “validada” de MengemBages: “fa molts anys que treballen amb productors locals, i això ens ofereix certa garantia”, manifesten, alhora que celebren que “tenim la sort que aquí a la comarca comptem amb molts productors”. A aquest full de ruta s’hi ha d’afegir la clara voluntat de “no especular amb l’alimentació” i de tenir cura del medi ambient avançant cap al residu zero.

Si el projecte acaba sent realitat la pròxima primavera, el supermercat cooperatiu de Manresa serà el primer de Catalunya i, probablement també, de tot l’Estat.

Per Aina Font Torra, Manresa,

Defensa bloquea a Huawei, ordena la desconexión inmediata de sus móviles

El Ministerio de Defensa ha prohibido el acceso a sus sistemas usando dispositivos de la marca Huawei; la compañía china fue acusada de espionaje.

huawei

Adriá  Raya – El Español – Huawei acaba de recibir un nuevo golpe mientras intenta levantar la cabeza; el fabricante es uno de los grandes perjudicados de la guerra comercial entre EEUU y China, algo que ya ha afectado a algunos de sus dispositivos.

Pero la última polémica no viene de EEUU, sino de España, donde el Ministerio de Defensa ha decidido impedir el acceso de los dispositivos Huawei a sus sistemas de información.

La decisión, publicada por La Información, supone que los trabajadores del ministerio no pueden usar sus móviles y tablets de la marca Huawei para acceder a la red del Ministerio; en vez de eso, deberían buscar otro método para acceder a sus sistemas, como móviles de otro fabricante.

Defensa bloquea los dispositivos Huawei

Las restricciones han sido anunciadas a través de mensajes distribuidos por todos los órganos de Jefatura, y a su vez difundidos a “todas las Unidades Subordinadas”. Por lo tanto, la decisión afecta a todos los trabajadores del Ministerio, sin excepción.

El Ministerio de Defensa ha aclarado que este no es un “veto” a Huawei, en el sentido de que los trabajadores no tienen prohibido usar estos dispositivos; pero en ningún caso lo pueden usar para conectarse a las redes de uso interna del Ministerio para ningún motivo.

Esto no solo supone que los smartphones y tablets de Huawei no pueden ser usados para acceder archivos e información del Sistema de Información del Ministerio, sino que ni siquiera pueden consultar su correo electrónico. De hecho, la parte más categórica del mensaje indica que los usuarios que se conecten con uno de estos dispositivos tendrán que proceder a su “desconexión inmediata”.

El mensaje no aclara los motivos de esta prohibición, pero no es difícil llegar a la conclusión de que las acusaciones de espionaje contra Huawei tienen algo que ver. La compañía, una de las grandes en el sector de las telecomunicaciones, fue acusada de crear redes de telefonía especialmente diseñadas para obtener información de los usuarios; datos que serían transmitidos a países como China o Corea del Norte.

Huawei ha negado una y otra vez estas acusaciones, además de luchar contra el veto de los EEUU; su fundador, Ren Zhengfei, llegó a afirmar que los países tenían más que perder con semejantes vetos que la propia compañía, al no tener acceso a su tecnología 5G.

El CESTIC busca evitar otro ataque

Hasta ahora, España estaba algo al margen de esta polémica; y los usuarios sólo la hemos notado con el lanzamiento del Huawei Mate 30 Pro, un dispositivo Android sin las aplicaciones de Google que la mayoría de usuarios espera encontrar.

Esta es la primera vez que la polémica de Huawei alcanza al gobierno y al acceso al Sistema de Información de Defensa, dependiente del CESTIC (Centro de Sistemas y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones).

La prioridad del CESTIC estará en evitar posibles ataques de fuerzas extranjeras contra sus redes; como el que sufrió el pasado marzo, cuando se descubrió que un virus había permanecido en los sistemas durante meses.

Ese tipo de “infecciones” suele empezar por un sólo dispositivo comprometido, y se expande a más ordenadores y móviles conectados a la red copiando el código continuamente. Por lo tanto, la seguridad y la confiabilidad de cada dispositivo que se conecta a la red es de gran importancia para evitar filtraciones de datos y posibles daños a los sistemas.

Fuententernautas.org/

EXCLUSIVA: PP i PSC maniobren per prohibir permanentment parlar de «presos polítics» i «exili» a TV3

Els consellers del CAC nomenats per populars i socialistes demanen convertir en perpetu el veto de la JEC a aquestes expressions en els mitjans públics.

1200_15740963961200_1493889894foto_938120o

Edifici de TV3. | ACN

Des del desembre del 2017 no hi ha campanya electoral que no vingui acompanyada d’un llistat de paraules prohibides per la Junta Electoral als mitjans públics catalans. “Exili”, “presos polítics”, “govern legítim”, “Consell per la República”, entre d’altres, són conceptes que darrerament l’òrgan electoral ha vetat a TV3 i Catalunya Ràdio en pro -segons la versió oficial- de la “neutralitat” política. Ara, PP i PSC maniobren sense fer gaire soroll per prohibir-los permanentment als mitjans públics catalans, també fora de períodes electorals.

Així ho sol·liciten els consellers proposats per aquests dos partits al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) Daniel Sirera -que va liderar el PP català- i Carme Figueras -va ser diputada i consellera pel PSC- en una carta al president de l’ens, Roger Loppacher, a la qual ha tingut accés NacióDigital. En la missiva, registrada oficialment el 15 d’octubre, sol·liciten un acord per instar als treballadors de la CCMA a complir “els principis d’igualtat, veracitat i neutralitat informativa, també fora dels períodes electorals”.

Sirera i Figueras posen la lupa en els conceptes “presos polítics”, “consellers a l’exili”, “govern a l’exili” i “exili”. Per defensar la seva petició, exposen diversos articles de la llei que regula la comunicació audiovisual a Catalunya i també del manual d’ús i la guia editorial de la CCMA. Tots ells fan referència a la “proporcionalitat i pluralisme” que se li requereix a l’emissora i cadena públiques. Ara als mitjans públics preval el criteri periodístic i el de cada editor a l’hora d’usar-los.

Els consellers cosignants de la carta recullen diverses resolucions de la Junta Electoral i, a partir d’aquestes, construeixen el seu principal argument: si l’òrgan electoral ha reiterat “a bastament” que les expressions ja esmentades “vulneren el principi de veracitat i neutralitat” i aquest és un principi que els mitjans públics han de complir en tot moment, no només en les setmanes prèvies a unes eleccions, cal deixar d’utilitzar-los de forma perpètua.

Vetos des del 2017

Ja en la campanya electoral dels comicis del 21-D del 2017 la JEC va prohibir dir “consellers empresonats” o “president Puigdemont”. Des de llavors, els vetos de l’òrgan regulador han topat amb la indignació dels comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio.

La petició, segons fonts consultades per NacióDigital, difícilment prosperarà, bàsicament perquè la renúncia al càrrec de consellera d’Eva Parera, que va ser proposada per CiU i ara és regidora a Barcelona amb Manuel Valls, assegura una majoria de consellers independentistes. El CAC pot imposar sancions -fins i tot econòmiques, malgrat que no són gens habituals- quan hi ha incompliments manifestos d’elements subjectes a llei, o incompliments de les condicions de les llicències d’explotació.

Mandats caducats

La inestabilitat política també afecta al CAC. De fet, els dos consellers que han presentat l’escrit fa temps que haurien d’haver acabat el seu mandat, que és de sis anys no renovables. El de Sirera va caducar el juliol de 2018 i el de Figueras el juliol de 2016. El Parlament no ha estat, però, capaç de consensuar el nomenament de nous consellers. Per això segueixen en funcions.

Per renovar el CAC s’ha de complir ara el requisit del suport de dos terços de la cambra a més de tenir perfils professionals. El mateix passa amb el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que només té quatre dels sis membres  que hauria de tenir per les dimissions de Brauli Duart i Pep Vilar.

Els consellers del CAC es van anar triant de forma esgraonada, a diferència dels de la CCMA, que s’escullen de cop. El mandat del president, Roger Loppacher, també ha vençut. Segueix vigent per uns mesos el de Salvador Alsius i Yvonne Grilley. La cadira de Parera va quedar vacant.

Per:  Sergi Ambudio

A %d blogueros les gusta esto: