L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2019 » diciembre

Archivos Mensuales: diciembre 2019

‘No han deixat res a l’atzar per salvar el cul a Marchena’

Gonzalo Boye: Entrevista a l’advocat del president Torra sobre la condemna per desobediència i les al·legacions de l’advocacia espanyola sobre el cas Junqueras.

boye-3717-22145543-604x270-1

Gonzalo Boye està convençut que divendres la Junta Electoral espanyola (JEC) executarà la inhabilitació d’Oriol Junqueras i estalviarà un tràngol a Manuel Marchena i al Tribunal Suprem espanyol. De fet, diu que les al·legacions de l’advocacia de l’estat espanyol van en aquesta línia i considera que tot plegat va destinat a protegir Marchena i la resta del tribunal. Respecte de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, Boye creu que la JEC causaria una implosió del sistema constitucional espanyol si se situés per sobre del Suprem i ordenés el cessament de Torra.

Divendres la Junta Electoral espanyola podria inhabilitar el president Torra, sense ni tan sols esperar que presenteu un recurs al Tribunal Suprem espanyol. Quina valoració en feu?
—Això vulneraria el dret a una segona instància, la presumpció d’innocència i envairia competències de la sala segona del Tribunal Suprem, que és la que ha de resoldre aquesta qüestió. Tinc dubtes seriosos sobre la constitucionalitat de la norma que pot aplicar la JEC. Diria que poden causar una implosió del sistema constitucional. Pot passar qualsevol cosa. Però això encara tindrà un recorregut parlamentari important, perquè només el Parlament de Catalunya podria privar Torra dels seus drets, i el reglament diu que ha de ser per una sentència judicial ferma.

En el cas que la JEC decidís d’aplicar la inhabilitació, també s’hi podria recórrer en contra al Suprem?
—Sí, a la sala contenciosa administrativa. És la sala tercera del Suprem.

Diuen que la JEC pot aplicar una reforma de la LOREG del 2011 pensada per càrrecs de Batasuna i ‘l’entorn d’ETA’. La Junta Provincial de Barcelona ja va descartar-ho.
—Això diuen a l’exposició de motius. I la JEC té un rang jeràrquic superior a la junta provincial. No hi ha precedents d’aplicació d’aquesta norma, s’ha aplicat a algun batlle, via junta municipal. Realment, això és la tempesta perfecta: la JEC denuncia el president Torra, i una vegada el TSJC el condemna, l’execució correspon a la JEC, que és la part denunciant. La causa penal s’obre per una denúncia de la JEC. Seria com deixar en mans de la suposada víctima l’execució de la pena.

Com s’entén que la JEC pugui aplicar la inhabilitació sense esperar que el Suprem resolgui el recurs del president Torra?
—La JEC se situaria per sobre el Suprem, i això és perillosíssim. Mireu, jo estic en contra del 155. Però si discutim sobre legitimitats, el 155, com a mínim, va passar pel ple del senat. Si la JEC inhabilita Torra sense tenir en compte el Suprem, això per on passa?

En el cas d’Oriol Junqueras, la JEC també pot decidir d’inhabilitar-lo?
—En el cas d’Oriol Junqueras, sí que ho pot fer. Junqueras té una sentència ferma, i per tant, com que la JEC té la competència de notificar els eurodiputats al Parlament Europeu, pot revocar la proclamació de Junqueras i fer córrer la llista de la candidatura.

Però amb aquesta decisió, la JEC també s’anticiparia al Suprem en el cas Junqueras.
—No es precipitaria pas. El Suprem guanya temps perquè la JEC li netegi la casa, per no haver d’entrar a donar explicacions sobre la famosa carta de Marchena del 14 d’octubre al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Tanmateix, la inhabilitació de Junqueras resta suspesa pel mateix Suprem. Està condemnat, però el tribunal va deixar la inhabilitació en suspens.
—La JEC s’hi pot pronunciar igualment. Ho diu l’advocacia de l’estat en les seves al·legacions. Diu que Junqueras té immunitat sempre que la JEC no el declari inhabilitat d’acord amb la sentència ferma del Suprem.

No hauria de ser el Suprem, que aixequés aquesta inhabilitació suspesa?
—Sí, però la JEC ha de notificar la llista d’eurodiputats electes i proclamats al Parlament Europeu. Amb la condemna contra Junqueras, poden declarar una inelegibilitat sobrevinguda i fer córrer la llista. En aquest cas, no hi hauria cap error tècnic, però la defensa de Junqueras també podria presentar un recurs a la sala tercera del Suprem.

I al Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
—No, en aquest cas només a la sala tercera del Suprem.

La sentència del Tribunal de Luxemburg deia que la manera de procedir l’havia de decidir el tribunal estatal, és a dir, el Suprem.
—Són coses diferents, anem saltant d’un tema a un altre. La JEC té competències per a declarar la inelegibilitat d’un càrrec públic per sentència ferma. I per tant, no remetre el seu nom al Parlament Europeu.

Però el Suprem haurà de pronunciar-se en algun moment.
—Pot dir que els fets l’han superat i que la seva resolució ja no té sentit.

Creieu que divendres la JEC executarà la inhabilitació de Junqueras, doncs?
—No en tinc cap dubte. No han deixat res a l’atzar per salvar el cul a Marchena. A més, hi ha membres del Suprem dins la JEC.

Per altra banda, el Suprem també té pendent de resoldre si retira les euroordres, si més no, contra Puigdemont i Comín.
—Està pendent que el Suprem decideixi si vol fer el ridícul més temps o menys. La fiscalia de la sala tercera ja va admetre la immunitat de Puigdemont i Comín, i compte, no és la mateixa fiscalia que la de la sala segona.

Us volia acabar demanant la vostra valoració d’aquest any judicial.
—Això que ha passat ara a final d’any ha ratificat que l’exili era l’única resposta que permetia de combatre la judicialització de la política. Ningú pot tenir cap dubte que va ser una opció correcta.

PerRoger Graells Font

Torra avisa ERC per la investidura: «No podem tornar a caure al parany d’enganyar-nos a nosaltres mateixos»

El president de la Generalitat, en el missatge institucional de Cap d’Any, assegura que no hi ha cap “solució real” per a Catalunya que no passi pel reconeixement i l’exercici de l’autodeterminació.

1200_15777304632581d738-8e95-4215-9324-2f488371cf8f

Missatge de Cap d’Any del president Quim Torra | Govern

“No hi ha cap solució real per Catalunya que no impliqui reconèixer el dret d’autodeterminació i el seu exercici. No podem tornar a caure al parany d’enganyar-nos a nosaltres mateixos”. Aquest és un dels paràgrafs clau que apareixen en el discurs de Cap d’Any que ha fet aquest dilluns al vespre el president de la Generalitat, Quim Torra. Es refereix a la investidura a Madrid i, sense citar-les explícitament, a les negociacions que manté ERC amb el PSOE per facilitar la tria de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, encarrilada però no concretada després del posicionament de l’Advocacia de l’Estat sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. ERC sotmetrà l’acord amb el PSOE a votació del consell nacional el 2 de gener

El president, com acostuma a fer sempre, ha mostrat “disposició absoluta” al diàleg amb l’Estat, però l’ha circumscrit a “continguts concrets” i “compromís de solucions polítiques i democràtiques”. “Sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya, no hi ha diàleg honest, sinó tan sols una voluntat de tapar forats amb pedaços caducs”, ha ressaltat Torra. Fa només unes hores que el PSOE i Podem han signat un acord de govern de coalició en el qual aposten per resoldre el “conflicte polític” a través d’una “via política” sense concretar.

La intenció del PSOE era que la investidura es produís abans que acabi l’any, però el calendari ho fa impossible. Una de les dates que es mantenen vives, a l’espera de les converses que hi hagi en les properes hores, és el 2 de gener, la qual cosa permetria la segona votació el dia 5 i formar govern després de Reis. La qüestió s’ha tractat en l’executiva que ERC ha celebrat aquesta tarda després de conèixer el dictamen de l’Advocacia de l’Estat. Qui té l’última paraula sobre Junqueras, en tot cas, és el Tribunal Suprem, que no decidirà res fins que passin les festes nadalenques. El consell nacional dels republicans es reunirà dijous, segons ha fet públic Marta Vilalta.

Judicialització i avís a la JEC

El president ha estat especialment dur amb la repressió, i ha qualificat de “democràcia segrestada” la situació que es viu a Espanya. “El 2019 hem constatat amb més evidències que mai la cara autoritària de l’estat espanyol. El món ha pogut veure un judici de vergonya, una autèntica farsa jurídica, que va acabar amb una sentència de més de 100 anys de presó contra persones demòcrates i pacífiques que ja fa més de 2 anys que viuen privades de llibertat”, ha recalcat Torra en referència al judici de l’1-O i a la sentència del Suprem, que suma 100 anys de presó per als dirigents condemnats.

“El clam contra aquella farsa ha arribat a tots els racons. Les entitats més importants de drets humans l’han denunciat, inclòs el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. També han alçat la veu diputats i senadors de molts països del nostre entorn i Premis Nobel de la Pau”, ha remarcat el president, que també ha volgut referir-se a la situació dels CDR empresonats i que ja estan començant a ser alliberats sota fiança per l’Audiència Nacional després de ser acusats de terrorisme.

La repressió, segons Torra, no s’ha aturat “ni un sol dia”. “S’ha empresonat persones vinculades a l’independentisme sense proves i amb interrogatoris que hem exigit saber en quines condicions s’havien produït”, ha destacat el president, que ha avisat que no “acceptarà que cap tribunal -inclosa una “junta política”, en referència a la Junta Electoral Central (JEC)- “suplanti” la sobirania dels catalans, en referència a la seva inhabilitació. La JEC es reuneix divendres per decidir si li retira l’acta de diputat arran de la condemna per desobediència, la qual cosa faria que deixés de ser president.

Discurs de Cap d’any del president Quim Torra by naciodigital on Scribd

 Per:  Oriol March

JxCat referma el «no» a Sánchez a les portes de la investidura

Laura Borràs assegura que l’independentisme, des de l’1-O, no ha de “garantir una Espanya forta i cohesionada”

1200_1577728329photo5787681028402426438

Carles Puigdemont i Laura Borràs, en una imatge d’arxiu | Junts per Catalunya

“Ens mantenim en el compromís electoral: no és no!”. Aquest és el missatge que ha llançat Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, després de la signatura de l’acord per a un govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem que han protagonitzat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Les paraules de Borràs se sumen a les de Carles Puigdemont, que també a través de Twitter ha criticat l’entesa perquè podria haver estat subscrita, segons ell, per un executiu socialista en solitari. Puigdemont critica el contingut sobre Catalunya del pacte PSOE-Podem

Borràs, que defensa la negativa a Sánchez des de l’anterior legislatura, assegura que l’acord entre el PSOE i Unides Podem és “més del mateix” per a Catalunya. En concret, el text subscrit reconeix un “conflicte polític”, aposta per resoldre’l a través de la “via política” i inclou que es puguin traspassar competències ja incloses en l’Estatut. “Des de l’1-O, els independentistes no hi som per garantir una Espanya forta i cohesionada”, destaca la dirigent de JxCat, en un missatge que també va dirigit a ERC.  Sánchez i Iglesias reclamen a ERC que se sumi al «diàleg» i no al bloqueig

Càlculs a Madrid (i al Parlament)

La investidura a Madrid va generar un fort debat a JxCat al juliol, abans del debat fallit de Sánchez, perquè hi havia sectors –entre els quals els presos de Lledoners– de la formació que defensaven l’abstenció. L’absència de gestos per part del líder del PSOE va acabar decantant la balança cap al vot contrari, tal com va certificar Borràs des del faristol del Congrés. Al grup a Madrid hi conviuen vuit diputats amb visions diferents: la cap de files, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola -partidaris del “no”- i Sergi Miquel, Ferran Bel, Genís Boadella i Concepció Cañadel, més afins a la direcció del PDECat i més inclinats al diàleg amb l’Estat. Sánchez i Iglesias es comprometen a resoldre el conflicte català per la «via política»

La decisió a Madrid, en tot cas, també està molt condicionada per l’escenari preelectoral a Catalunya. Puigdemont, que és contrari a la investidura de Sánchez, observa l’acostament dels republicans a Sánchez i, tal com ha expressat en reunions a Waterloo, alerta que la situació pot servir per treure rèdit cap a JxCat. “Si ERC s’absté i el PSOE incompleix, serà evident quina posició era la bona”, recalquen aquests dies els dirigents nacionalistes més contraris a facilitar la tria del president espanyol en funcions.

 Per:  Oriol March

DOCUMENTO | Consulta el informe de la Abogacía del Estado sobre Junqueras

La Abogacía del Estado ha pedido al Supremo que Junqueras ejerza como eurodiputado hasta que se suspenda su inmunidad. Aquí puedes consultar el informe. El documento, de 16 páginas, está firmado por Rosa María Seoane, la abogada que participó en el juicio del procés en representación del Estado.

 

Fuente: eldiario-es/

Els objectius reals d’Esquerra

Durant els darrers tres anys s’han proposat dos plantejaments quant a l’estratègia a seguir per assolir la independència. Per una banda, alguns sectors –especialment el president Carles Puigdemont, els CDR […]

qq

Durant els darrers tres anys s’han proposat dos plantejaments quant a l’estratègia a seguir per assolir la independència. Per una banda, alguns sectors –especialment el president Carles Puigdemont, els CDR i part de la CUP i JxC– han plantejat que la independència passa per aguditzar les contradiccions del nacionalisme espanyol, mantenir i incrementar la inestabilitat del Règim i, en definitiva, deslegitimar-lo internament i fer-lo esdevenir un problema internacional. Per altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya defensa que la solució passa per donar estabilitat a un govern espanyol progressista, que partits nominalment independentistes governin la Generalitat i que, de mica en mica, creixi el suport social a la independència.

La primera visió planteja el Primer d’Octubre i els mesos que el van seguir no com una derrota sinó com les primeres grans victòries en la tasca d’afeblir el Règim espanyol. Les imatges de la policia i els paramilitars de la Guàrdia Civil agredint els civils catalans que volien votar en un referèndum d’autodeterminació, les presons arbitràries d’activistes i polítics, l’exacerbació nacionalista i l’auge dels partits antisistema VOX i Podemos, les humiliacions de la justícia europea a l’orgull espanyol, l’aparició d’un jovent independentista no coartat per les pors dels seus pares, són tots elements que contribueixen a una crisi de final de règim i, per tant, augmenten l’atracció de l’independentisme com a solució i li donen leverage en possibles futures negociacions, no només amb els representants del nacionalisme espanyol sinó també amb estats tercers. Aquest plantejament entén que la lluita per a l’alliberament nacional és, per definició, una insurgència, una guerra de guerrilles, un conflicte basat en el desgast i la moral de combat. Un dels principals objectius d’aquest plantejament és que els tentacles de la repressió siguin cada cop més febles, per la seva poca legitimitat interna (a Catalunya, s’entén) i per causa del desgast dels agents del règim, conscients del cost incorregut i, per tant, dividits i barallats. Un segon objectiu és que la inestabilitat política i l’autoritarisme creixent del règim, que ha de suplir la manca de suport de la població amb cada cop més repressió i violència, així com la inestabilitat econòmica –que cal fomentar afeblint els pilars econòmics del Règim, les grans empreses oligàrquiques de l’IBEX 35– li creïn problemes internacionals: aïllament, premsa adversa, manca d’inversions, idealment boicots. Aquest plantejament assumeix que l’autodeterminació catalana només es podrà produir si el Règim és feble o s’ha ensorrat, de tal manera que hagi de cedir a pressions internes o externes o, simplement, que no pugui aturar-la per la força per manca de control efectiu del territori.

El plantejament defensat per Esquerra Republicana és l’antítesi absoluta del primer. La interpretació que fa ERC del Primer d’Octubre i els mesos posteriors no és que siguin fites importants en una lluita continuada sinó que expressa obertament que tot plegat es tracta d’una derrota que tanca un cicle. En aquest sentit, els opinadors i ideòlegs de l’òrbita d’Esquerra difonen el missatge que els catalans han d’assumir la dolorosa realitat que han estat derrotats i propugnen un replegament en l’autonomia a l’espera d’un temps millor. Aquest temps millor arribarà, expliquen, quan s’hagi «ampliat la base», l’expressió amb què defineixen un eventual increment del suport a la independència que situï l’independentisme en el 60-70-80% dels vots (la xifra a què s’apel·la varia). De quina manera «s’amplia la base» no s’ha concretat mai gaire, si bé insisteixen que no es fa per la via que proposa l’altre camp, que proposa la lluita com a aglutinador i com a creadora de noves aliances. Es podria dir, potser, que l’ampliació de la base passaria per «governar bé» o «fer polítiques progressistes». Mentre la base no s’amplia, ERC propugna facilitar l’estabilitat espanyola, governar la Generalitat (prioritàriament amb el PSOE i els Comuns) i centrar els esforços en alliberar els presos polítics i, especialment, el seu líder, Oriol Junqueras.

Si la primera de les dues visions té una coherència interna, estableix una sèrie de relacions causals que tenen trellat i assumeix que un Estat espanyol fort no tolerarà mai de grat l’autodeterminació –la història i les característiques del nacionalisme espanyol i de l’Estat que sustenta ho fan impossible–, la visió d’Esquerra Republicana no té ni la coherència ni la concreció suficients per aparèixer com a sincera. Per una banda, Esquerra no explica per què l’independentisme català hauria de tenir poder negociador en un marc en què promogui activament l’estabilitat espanyola com un bé en si mateix. Si la investidura de Pedro Sánchez és bona en si mateixa (perquè no governi la dreta espanyola, perquè no s’ataqui tant la Generalitat, perquè Oriol Junqueras surti de la presó), quina força té per fer-li reclamacions quant a l’autodeterminació, quan és en aquesta qüestió que el nacionalisme espanyol és més intransigent? Si el govern espanyol i els fonaments econòmics del Règim no entren en crisi, quin interès poden tenir els creditors internacionals que se solucioni el problema de la intransigència espanyolista? Si la repressió no és necessària perquè els catalans ja no cerquen l’autodeterminació directament, o és exercida de manera interposada per la Generalitat per salvaguardar l’autonomia, o si és prou de baixa intensitat, quines contradiccions pot tenir el Règim en el marc europeu?

Per altra banda, Esquerra tampoc no explica per què un augment del vot nominalment independentista hauria de canviar la relació de forces amb l’Estat espanyol si es renuncia explícitament a confrontar-s’hi. No hi ha cap motiu per pensar que el nacionalisme espanyol serà menys intransigent quan el vot independentista sigui d’un 60% en comptes d’un 51% o un 55%. El nacionalisme espanyol s’ha construït històricament sobre el supremacisme castellà i la negació de la resta de nacions de la península ibèrica (amb l’excepció de Portugal, que s’ignora). El nacionalisme espanyol obvia de manera conscient les diferències etnoculturals i la consciència de nació dels altres grups nacionals i tracta els catalans com si fossin l’equivalent de la població d’un barri, una comarca o un consell insular. Res no fa pensar que cap percentatge li faci replantejar aquesta ficció.

Per últim, Esquerra Republicana tampoc no dona cap raó per pensar que el creixement numèric de l’independentisme vindrà del replegament autonòmic i la col·laboració amb el Règim, així com de l’èmfasi en l’alliberament dels presos polítics de la manera que sigui. Per què l’acceptació del marc autonòmic i l’estabilitat espanyola hauria d’acostar els ambigus a posicions rupturistes? Si el Règim tanca les seves contradiccions, quina necessitat de canvi percebran els perfils de frontera? Si es fan passar els sectors més possibilistes del Règim per aliats i la repressió es fa innecessària per mantenir l’Estat unit, per què hauran d’abandonar l’ambigüitat els equidistants? És cert que Esquerra ha augmentat en vots en les darreres eleccions, però ho ha fet incorporant votants que es declaren unionistes, i això es deu al fet que Esquerra es percep com un partit menys centrat en la independència.

Quan una proposta política planteja tantes preguntes i ofereix tan poques respostes, és raonable de pensar que no és sincera. Quan, sistemàticament, les accions d’un partit semblen no tenir relació amb els objectius que declara que té, és lícit de pensar que els objectius reals són uns altres. Aquestes darreres hores de 2019 sembla que Esquerra Republicana és a punt de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre d’Espanya. El PSOE i Pedro Sánchez han reiterat recentment que no tenen cap intenció de permetre l’autodeterminació catalana. L’única concessió que han fet és que els advocats de l’Estat al seu servei demanin a la judicatura de Règim que acati una sentència europea que fa que la condemna de Junqueras sigui nul·la de ple dret, pel fet que el líder d’ERC gaudeix d’immunitat com a parlamentari europeu. Tot i que això no és cap contrapartida real –els mateixos advocats de l’Estat defensen que la Junta Electora espanyola podria inhabilitar Junqueras sense suplicatori; la sentència europea s’hauria de complir al marge de les negociacions polítiques; si no es complís, el problema seria de l’Estat espanyol; la fiscalia, també a les ordres del govern del PSOE, demana que s’ignori; la judicatura espanyola té una agència pròpia que no sempre coincideix amb la del PSOE; l’alliberament de Junqueras no suposa cap reconeixement del dret d’autodeterminació–, tot sembla indicar que portarà al suport d’Esquerra al PSOE, a la investidura de Pedro Sánchez i al tancament d’una etapa d’inestabilitat electoral a l’Estat. Qualsevol observador escèptic arribarà a la conclusió que els objectius reals d’Esquerra eren de bon començament aquesta estabilitat i l’alliberament del líder.

Per: MIQUEL GIL