L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 02

Archivos diarios: 2 enero, 2020

La militància d’ERC avala sense fissures el pacte amb el PSOE

El consell nacional dels republicans ratifica la proposta de la direcció d’investir Sánchez a canvi d’una mesa de diàleg entre governs i Aragonès assegura que “la negociació que s’ha fet no ha estat una negociació buida o autonòmica”

1200_1577991979img-20200102-wa0006

Pere Aragonès saluda Gabriel Rufián al consell nacional d’ERC. | Paula Roque

ERC ho intentarà. Els republicans ja saben per boca de Quim Torra que el Govern no assumeix l’acord amb el PSOE per investir Pedro Sánchez i Junts per Catalunya (JxCat) els ha acusat de deslleialtat, però aquest dijous a la tarda el seu consell nacional ha avalat el pacte amb els socialistes. ERC concedirà l’abstenció dels 13 diputats republicans a la Congrés a canvi d’una mesa de diàleg entre governs, que haurà de sotmetre a consulta de la ciutadania els acords que s’hi assoleixin.

La formació d’Oriol Junqueras considera que el diàleg amb el govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem és “l’oportunitat” per consagrar la via “realista i realitzable” cap a la independència que van aprovar en el congrés d’aquest desembre. Els republicans entenen que no poden “renunciar a intentar fer viable i possible” el camí del diàleg amb l’Estat, tal com va explicitar dilluns la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, i pensen porta a la mesa de diàleg la demanda de l’autodeterminació.

El vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha estat claf en el seu missatge a la militància, després d’un consell nacional llarg, en què han intervingut el mateix Aragonès, Marta Rovirai l’equip negociador del pacte.

Aragonès ha assegurat en la seva intervenció final que els resultats del 10-N van fer “inevitable” que s’obrís una negociació. Ha recordat que la militància va validar amb un 94% dels vots l’inici de les converses amb el PSOE. Ha afirmat que la posició del partit recull “els consensus d’aquest país, que exigeix que els problemes polítics es resolen políticament”.

“Era essencial per ERC que si s’entrava en una etapa de negociació, no fos una negociació buida com les que s’han fet els darrers quaranta anys”, ha dit Aragonès. “No estem parlant d’una negociació autonòmica o d’una transferència més o no”. Ha exposat el que significa una negociació de tipus polític: “Afirmar que és un conflicte polític de fons i reconèixer la legitimitat de totes les parts i institucions”.

Aragonès ha dit que aquest és “un acord que posem al servei d’aquest país i de les seves institucions” i ha destacat que la mesa de negociació suposa quatre elements clau: la bilateralitat, llibertat de continguts, un calendari transparent i unes garanties, que implica que la ciutadania de Catalunya validi els acords de manera legal i acordada.

El consell nacional ha aprovat la decisió del partit per abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez per 196 vots, 4 en blanc i 3 en contra.

Els republicans defensen l’acord amb el PSOE al marge de si la Junta Electoral Central (JEC) acaba dictaminant una inhabilitació exprés de Torra aquest divendres o retirant la condició d’eurodiputat a Junqueras. Exposen, això sí, que l’entesa només inclou la investidura i no inclou assegurar la governabilitat a l’Estat.

La negociació en solitari d’ERC amb el PSOE no ha agradat al president de la Generalitat, que no hi dona el seu “vistiplau”. Així li ha traslladat al vicepresident del Govern i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès, en la reunió de menys d’una hora que han mantingut aquest dijous a Palau. Torra ha demanat explicacions a Aragonès i ha insistit, segons les fonts consultades, que “no es pot negociar res” amb el govern espanyol que no tingui l’aval del president i se situï al marge dels acords de Govern. Aragonès considera que ERC no ha fet res més que complir l’acord de l’executiu del 22 d’octubre, en què reclamava instar l’Estat a obrir un “diàleg sense condicions”.

El missatge de Torra en relació al pacte d’ERC amb el PSOE -el president considera que les negociacions amb l’Estat han de permetre una “votació clara” sobre la independència- evidencia la crisi al Govern. Les estratègies a curt i mig termini dels socis que formen l’executiu són dispars, tal com mostra la posició davant la investidura de Sánchez. ERC vol activar una mesa de negociació entre governs, però el president de la Generalitat no assumeix l’existència de l’acord.

Per: Joan Serra Carné / Pep Martí 

Mesa de diàleg activa al gener i «llibertat de continguts»: tots els detalls de l’acord ERC-PSOE

Republicans i socialistes es comprometen a la “resolució” entre governs del conflicte polític “sense més límits que el respecte als instruments i els principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic”

1200_1575978393foto_3583586

Reunió dels equips negociadors d’ERC i el PSOE | ACN

L’acord entre ERC i el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de posar en marxa una mesa de diàleg entre governs queda reflectit en un document de només dos fulls, que reconeix el “conflicte polític” i activa “la via política per resoldre’l”. És el document que aquesta tarda valida el consell nacional dels republicans. El document, al qual ha tingut accés NacióDigital, estableix que el cas català només pot afrontar-se per vies “democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l’acord, superant la judicialització” del conflicte. Per aconseguir-ho, els dos partits han acordat que la mesa entre partits es posi en marxa en el termini de 15 dies des de la formació del govern espanyol, aquest mateix gener. ERC validarà el pacte per investir Sánchez malgrat la discrepància al Govern

Una de les novetats que aporta el text validat per ERC i el PSOE és que queda establert que hi haurà un “calendari transparent” dels treballs de la mesa de diàleg i que es fixaran “terminis concrets” de les reunions i de la presentació de les conclusions. Ja havia transcendit que els acords que adopti aquest espai de diàleg -que s’haurà de coordinar amb la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i la Taula de partits existent al Parlament- seran sotmesos a votació en una consulta a Catalunya. Les dues parts exposen que s’obre una etapa basada en el “diàleg efectiu, obert i sincer”.

Marge per discutir l’autodeterminació

El document detalla que la mesa bilateral de diàleg, negociació i acord entre governs per a la resolució del conflicte polític -així l’anomenen els dos partits- partirà del “reconeixement i legitimitat de totes les parts”. També exposa que aquesta confrontació de posicionaments es farà “sense més límits que el respecte als instruments i els principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic”.

Republicans i socialistes han volgut subratllar que es produirà “llibertat de continguts” en les propostes sobre el futur de Catalunya. ERC hi veu el marge per discutir sobre l’autodeterminació, una prioritat per als republicans. Per això, aquest dijous Pere Aragonès ha instat el president de la Generalitat, Quim Torra, a defensar l’autodeterminació en la mesa de diàleg amb l’Estat. Torra ha respost que el Govern no assumeix l’acord d’ERC amb el PSOE.

En el pacte entre republicans i socialistes es concreta que la composició de la mesa de diàleg serà “paritària”, i que hi haurà seguiment i “garanties de compliment” dels acords, que hauran de comptar amb un “suport ampli de la societat catalana”. L’entesa haurà de sotmetre’s a una validació a les urnes, via consulta a Catalunya. A continuació, el contingut íntegre de l’acord.

ACORD PER A LA CREACIÓ D’UNA MESA ENTRE EL GOVERN D’ESPANYA I EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A LA RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC

Les parts signants d’aquest acord constatem que ens trobem davant l’oportunitat de desbloquejar i canalitzar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya i establir les bases per a la seva resolució, ja que hi ha voluntat de diàleg per arribar a un acord que ens permeti superar la situació actual.

El reconeixement d’aquesta oportunitat, i la voluntat i fermesa política expressada per ambdues parts, permeten explorar i abordar l’obertura d’una nova etapa basada en el diàleg efectiu, obert i sincer, i apostar pel reconeixement i entesa institucional.
Per tot això, d’acord amb els principis de lleialtat institucional i bilateralitat que regeixen el marc polític de relació entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya, vam acordar el següent:

1. El reconeixement del conflicte polític i l’activació de la via política per resoldre’l.

Partim de el reconeixement que hi ha un conflicte de naturalesa política en relació a el futur polític de Catalunya.

Com qualsevol conflicte d’aquesta naturalesa, només es pot resoldre a través de vies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l’acord, superant la judicialització del mateix.

2. Creació d’una MESA BILATERAL DE DIÀLEG, NEGOCIACIÓ I ACORD PER A LA RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC.

Per això, adoptem el compromís de crear una mesa de diàleg, negociació i acord entre governs, que partirà del reconeixement i legitimitat de totes les parts i propostes i que actuarà sense més límits que el respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic.

Aquesta Mesa com a instrument polític se sustenta en els següents principis:

1) Composició: el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya. S’establiran les delegacions de forma paritària i amb els membres que les dues parts decideixin.

2) Contingut: diàleg obert sobre totes les propostes presentades. Totes les parts aportaran amb llibertat de continguts seves propostes detallades sobre el futur de Catalunya. I es valoraran, debatran i argumentaran les posicions al respecte de cada proposta.

3) Calendari transparent: la Mesa iniciarà els seus treballs en el termini de quinze dies des de la formació de Govern d’Espanya i establirà terminis concrets per a les seves reunions i per presentar les seves conclusions.

4) Seguiment i garanties de compliment: la Mesa establirà mecanismes per garantir l’inici i manteniment de la seva activitat i el compliment dels acords.

En aquest espai hauran de buscar-acords que comptin amb un suport ampli de la societat catalana. En aquest sentit, ambdues parts es comprometen a impulsar l’efectivitat dels acords que s’adoptin a través dels procediments oportuns. Les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses en el seu cas a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc de el sistema juridicopolític.

Aquesta Mesa es coordinarà amb altres espais de diàleg institucionals i parlamentaris ja existents, que hauran potenciar-se. Entre d’altres, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat recollida en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Taula de Partits existent al Parlament de Catalunya.

Acord ERC-PSOE by naciodigital on Scribd

 Per:  Joan Serra Carné 

Fracàs de Llarena i més pressió a Marchena: les claus de la decisió de Bèlgica sobre Puigdemont i Comín

La mesura presa pel jutge belga de rebutjar l’euroordre contra els dos eurodiputats és una altra garrotada a la justícia espanyola.

1200_1577988543puigdemont-brusseles

Carles Puigdemont, el 20 de desembre al Parlament Europeu. | ACN

La decisió de la justícia belga de suspendre l’ordre de detenció europea contra Carles Puigdemont i Toni Comín ha caigut de nou sobre la justícia espanyola, que ha tornat a quedar desmentida per una instància europea. El jutge belga que ha actuat d’ofici entén que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), confirmant la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, canvia la situació de Puigdemont i Comín. Ara, el Tribunal Suprem haurà d’activar la via del suplicatori al Parlament Europeu si vol actuar penalment contra Puigdemont i Comín per aconseguir l’extradició. Aquí, quatre claus del que suposa aquesta nova garrotada judicial sobre l’estat espanyol. Suplicatori de Puigdemont i Comín: què és i com funciona?

1. Puigdemont i Comín, blindats

Amb la decisió de la justícia belga, Carles Puigdemont i Toni Comín queden blindats com a eurodiputats elegits. Ells han estat els primers beneficiaris de la decisió del TJUE de reconèixer la immunitat d’Oriol Junqueras. Ja s’especulava amb una decisió en aquesta línia, però no ha calgut esperar fins al 3 de febrer, quan es preveia que es conegués la decisió del jutge belga. D’aquesta manera, Puigdemont i Comín gaudeixen de la mateixa immunitat que Junqueras des del moment de la proclamació de resultats de les eleccions europees. De fet, tots dos van recollir la credencial d’eurodiputats el 20 de desembre, també després de la sentència del TJUE sobre Junqueras.

El 16 de desembre, la justícia belga ja va ajornar decidir si tramitava o no l’euroordre contra Puigdemont i Comín fins al 3 de febrer. La sentència del tribunal europeu sobre Junqueras, no obstant, ha avançat la mesura cautelar de la justícia belga. Ara, el focus se situa en el possible suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Europeu, per revocar la immunitat, pas imprescindible per poder reactivar les ordres de detenció. D’aquesta manera, la immunitat pot ser revocada, però no abans d’un debat al si de l’Eurocambra, amb tot el que suposa d’internacionalització del conflicte en el cor de les institucions comunitàries. Un cost cada cop més feixuc per la imatge de l’estat espanyol.

2. El fracàs de Pablo Llarena

Aquest ha estat un Nadal trist per a Pablo Llarena. Les darreres decisions europees sobre la immunitat de Junqueras, Puigdemont i Comín suposen una plantofada a la justícia espanyola. Però representen, sobretot, el fracàs absolut del jutge Llarena, que es va convertir en el símbol de l’ofensiva de l’Estat contra el sobiranisme. Llarena no fa més que acumular derrotes, una darrera l’altra, en matèria d’euroordres. És l’altra cara de la judicialització del procés.

L’euroordre suspesa avui és la tercera que dicten els tribunals europeus contra Puigdemont. La va activar Llarena el 14 d’octubre, immediatament després de la sentència de l’1-O, pels delictes de sedició i malversació. Prèviament, el jutge espanyol ja havia anul·lat dues euroordres contra Puigdemont. La primera, al desembre del 2017, que havia estat dictada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamena. La segona, al juliol del 2018 -dictada per ell mateix-, després que la justícia alemanya no acceptés la seva petició d’extradició. Per ell, ni tan sols el Tribunal Suprem li ha estat un aliat, ja que la sentència de l’1-O va rebutjar el delicte de rebel·lió que ell volia encolomar als dirigents sobiranistes.

3. L’ensulsiada de la diplomàcia espanyola

“L’Estat pagarà el cost de la derrota del sobiranisme”, va deixar sentenciat el desaparegut líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Passat el temps, cada cop és més clar que el cost pot acabar sent massa costós. La sentència del TJUE i la decisió d’avui de la justícia belga ha deixat en evidència la posició fràgil de l’argumentari de l’Estat contra els polítics independentistes. Però també ha ridiculitzat l’actuació repressora espanyola i l’acció de la seva diplomàcia. Precisament un dels grans derrotats és la diplomàcia espanyola i els seus aliats, que no han sabut jugar les seves cartes a la Unió Europea. El TJUE, aquest desembre, i els tribunals belgues, avui, han posat al seu lloc el Parlament Europeu.

L’abril passat, l’Eurocambra va emetre un dictamen rebutjant la immunitat a Puigdemont si no recollia abans l’acta d’eurodiputat. Aquell document va ser elaborat pel gran aliat de Madrid a Brussel·les, l’italià Antonio Tajani, un membre del Partit Popular Europeu que va créixer políticament a l’escalf de Silvio Berlusconi. Ha estat el nou president de la cambra sorgida de les darrers eleccions europees, el socialista David Sassoli, qui ha hagut de gestionar el fracàs de Tajani exigint a Espanya que compleixi la resolució del TJUE.

4. Més pressió sobre Marchena 

Manuel Marchena va elevar qüestions prejudicials al TJUE sobre la immunitat de Junqueras, però, paradoxalment, va emetre sentència sense esperar a rebre la resposta de la justícia europea. Després de conèixer la decisió del TJUE, el Tribunal Suprem va demanar a les parts que presentessin les seves al·legacions. Ara cal esperar a la decisió que prenguin Manuel Marchena i la resta de magistrats. Però la decisió del jutge belga incrementa encara més la pressió sobre Marchena, mentre s’estenen les opinions de juristes qualificats que critiquen de manera severa la posició de l’alt tribunal espanyol. La diferència de situació creada entre Puigdemont i Comín, per una banda, que estan en llibertat de moviments en tant que se’ls ha reconegut la condició d’eurodiputats de ple dret, i un Junqueras a la presó, no pot ser més feridora i deixa, de nou, el Suprem espanyol sota mínims.

PerPep Martí ,

Borràs diu que les conseqüències de l’acord ERC-PSOE podrien portar a un avançament electoral a Catalunya

La portaveu de JxCat diu que Torra participarà en la taula de negociació entre governs en funció dels ‘termes’ del pacte entre republicans i socialistes.

Laura Borràs

La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha dit que les conseqüències de l’acord ERC-PSOE podrien condicionar un avançament de les eleccions a Catalunya. ‘El que seria estrany és que hi hagués un soci que vol donar estabilitat al govern espanyol i, en canvi, vulgui generar inestabilitat al si del govern català’, ha dit en una entrevista a Rac1. Borràs ha assegurat, en una altra entrevista a RNE, que el president de la Generalitat, Quim Torra, participarà en la taula de negociació entre governs en funció dels ‘termes’ del pacte entre republicans i socialistes. Segons Borràs, no es pot anar a una ‘cita a cegues’ ni a ‘cronificar el conflicte’. Sánchez, pendent de la decisió d’ERC i de la reunió entre Torra i Aragonès

Borràs ha dibuixat dos escenaris que poden portar a un avançament electoral. D’una banda, una inhabilitació de Torra sense una sentència ferma per la decisió de demà de la Junta electoral espanyola. I d’altra banda, la possibilitat que sempre hi ha dins d’un govern d’abocar a un avançament electoral quan hi ha ‘una fractura i una falta de confiança entre socis’. ‘Que això pugui passar no vol dir que hagi de passar. Haurem de veure en quins termes es produeix tot i de quina manera el que acaba passant condiciona aquest escenari electoral’, ha afegit. La CUP diu que facilitar la governabilitat a l’estat espanyol no aportarà solucions

Si Torra és inhabilitat, possibilitat que Borràs consideraria ‘escàndol majúscul i una aberració democràtica’, s’hauria de sotmetre a la votació d’una qüestió de confiança dels representants dels ciutadans, ‘els únics que el poden apartar del seu càrrec’.

Sobre la confiança entre Torra i Aragonès, que s’han reunit aquest matí, Borràs ha afirmat que la confiança entre els dos ‘està vigent’ però ha afegit que es veuran les conseqüències que pot tenir l’acord ERC-PSOE i ‘si es trenca la confiança en funció de les decisions que es prenguin’. A la reunió entre president i vice-president, Torra ha avisat Aragonès que el pacte ERC-PSOE no té el vist-i-plau del govern.

Pel que fa al fet que l’acord ERC-PSOE preveu una consulta ciutadana sobre els acords assolits a la taula de negociació entre governs, Borràs ha considerat que no és bo referir-se a ‘qüestions simples amb eufemismes’ que, segons diu, pretenen complicar les coses.

D’altra banda, Borràs ha parlat sobre la immunitat de Carles Puigdemont gràcies a la seva condició d’eurodiputat i l’acte a Perpinyà que el Consell per la República va anunciar. Segons que ha dit, la data concreta no està tancada, però la voluntat és fer-lo aviat. ‘Podria ser al gener’, ha dit.

PerRedacció

Bèlgica suspèn l’euroordre contra Puigdemont i Comín per la seva immunitat

La justícia belga considera que, després de la sentència del TJUE sobre Junqueras, tots dos gaudeixen d’immunitat per la seva condició d’eurodiputats.

1200_1576841537puigdemont_i_comn_acreditats_com_a_eurodiputats.

Puigdemont i Comín, acreditats com a eurodiputats. | ACN

La justícia belga ha decidit aquest dijous suspendre l’ordre de detenció europea contra Carles Puigdemont i Toni Comín, segons ha avançat eldiario.es i ha confirmat el propi Puigdemont. El tribunal belga considera que, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que confirmava la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, Puigdemont i Comín també gaudeixen de la mateixa immunitat des del mateix moment de la proclamació de resultats de les eleccions europees. Tots dos van poder recollir la credencial d’eurodiputats el passat dia 20, també després de la sentència del TJUE sobre Junqueras.

El 16 de desembre, la justícia belga ja va ajornar decidir si tramitava o no l’euroordre contra Puigdemont i Comín fins al 3 de febrer. La sentència del tribunal europeu sobre Junqueras, no obstant, ha avançat la decisió de la justícia belga. El TSJC admet la querella contra Buch per proveir d’escorta Puigdemont a l’exili

Després d’aquesta decisió del tribunal belga, el focus se situa ara en el possible suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Europeu, per revocar la immunitat, pas imprescindible per poder reactivar les ordres de detenció.

Puigdemont ha reaccionat ràpidament a la notícia. En una piulada, ha celebrat la decisió del tribunal, però ha recordat que Junqueras “té la mateixa immunitat” i encara està empresonat. Un clar missatge a Madrid i al Tribunal Suprem, que encara s’ha de pronunciar sobre la situació del líder d’ERC.

Carles Puigdemont @KRLS

Belgian justice recognizes our immunity and decides to suspend the arrest and extradition warrant! @toni_comin.
But now we are still waiting for the release of @junqueras, who has the same immunity as us. Spain must act in the same way as Belgium has done and respect the law

En un comunicat, JxCat ha celebrat igualment la decisió, i ha valorat que l’ordre de detenció “contradiu obertament la normativa europea que reconeix la immunitat de Puigdemont i Comín”. En aquest sentit, la formació ha recordat que “tots els intents de la justícia espanyola per aconseguir l’extradició dels membres del govern a l’exili han acabat o bé amb la retirada de l’euroordre per part del propi jutge espanyol, o bé amb la desestimació de l’extradició”

L’euroordre ara suspesa a Bèlgica és la tercera que dicten els tribunals europeus contra Puigdemont. La va activar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 14 d’octubre, immediatament després de la sentència de l’1-O, pels delictes de sedició i malversació. Prèviament, Llarena ja havia anul·lat dues euroordres contra Puigdemont. La primera, al desembre del 2017, que havia estat dictada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamena. La segona, al juliol del 2018 -dictada per ell mateix-, després que la justícia alemanya no acceptés la seva petició d’extradició.

La setmana passada, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja va reclamar a l’instructor del Tribunal Suprem de la causa en contra l’independentisme, Pablo Llarena, que desactivés les ordres de detenció contra ell, després de la sentència del TJUE. Amb uns arguments com els que ha tingut en compte la justícia belga. Boye argumentava que havien de quedar sense efecte tant l’ordre estatal de detenció com l’euroordre i la internacional, perquè van ser dictades “sense fonament legal i sense prèvia autorització del Parlament Europeu”.

PerCarles Bellsolà ,

 

Torra mantiene su rechazo al acuerdo entre el PSOE y ERC después de que Aragonès le pida participar en la mesa de negociación

El president insiste al vicepresident que el Govern no asume el acuerdo entre ERC y PSOE en una reunión en el Palau de la Generalitat. Aragonès trata de rebajar la tensión con su socio de Govern después de las críticas de JxCat al acuerdo de los republicanos para facilitar la investidura de Sánchez. ERC se dispone a facilitar la investidura de Sánchez tras lograr una consulta sobre los acuerdos entre Generalitat y Gobierno

1200_1576576501el-ni6twwaetje-

Torra recalca a Aragonès que el Govern no asume el acuerdo entre ERC y PSOE EFE

El primer día laborable del 2020 ha empezado con los mismos desencuentros entre Junts per Catalunya (JxCat) y ERC con los que terminó el año pasado. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha trasladado al vicepresident, Pere Aragonès, que el acuerdo entre el PSOE y ERC no tiene su visto bueno ni el del Govern a pocas horas de que esta tarde el Consell Nacional de los republicanos valide el pacto para facilitar la investidura de Pedro Sánchez.

Torra y Aragonès se han reunido este jueves durante una hora en el Palau de la Generalitat para intentar rebajar la tensión que ha provocado en JxCat la mesa de negociación entre Gobierno y Generalitat pactada por republicanos y socialistas. El president se ha reafirmado en su rechazo al acuerdo, dejando así en el aire su presencia en la mesa después de que el PSOE y ERC hubieran pactado que la negociación estaría encabezada por los respectivos presidentes y que finalizaría con una consulta ciudadana en Catalunya para validar los eventuales acuerdos.

Según fuentes de Presidencia, Torra ha pedido explicaciones a Aragonès sobre el acuerdo con el PSOE “en todo lo que pueda afectar al Govern”. Torra se ha mantenido en su posición del martes y ha recalcado al vicepresident y coordinador nacional de ERC que el Ejecutivo catalán no asume como tal el pacto entre Esquerra y PSOE para la investidura, y ha advertido de que no se puede negociar nada con el futuro Gobierno central al margen del Govern. Para Torra es un acuerdo entre partidos que no vincula al Govern.

Por su lado, Aragonès ha propuesto a Torra “defender juntos la autodeterminación en la mesa de negociación con el Estado”, según ha indicado la Vicepresidencia a la Agència Catalana de Noticies. Para intentar que Torra no se descuelgue de la mesa de negociación, Aragonès también ha recordado al president que la reivindicación del referéndum en el marco de un diálogo con el Gobierno está contemplada en un acuerdo de Govern aprobado el pasado 22 de octubre.

Las diferencias entre JxCat y ERC llegan al punto de que president y vicepresident discrepan de cuál es el acuerdo de Govern válido que sirva de base para la negociación. Mientras que Aragonès coge como referencia el del 22 de octubre, para Torra el acuerdo de Govern válido es el del 14 de octubre, así como las resoluciones parlamentarias, la Declaració de la Llotja y la de la Assamblea de Càrrecs Electes. Todas ellas tienen en común la reclamación de un referéndum de autodeterminación, la amnistía para los presos y el fin de la represión. “El president no se moverá de aquí”, apostillan las fuentes de Presidencia.

A criterio de Torra, las negociaciones deben permitir una votación “clara” sobre la independencia. “Nadie se ha movilizado de forma masiva en estos diez años por un nuevo Estatut ni mejoras en el autogobierno que no sea la independencia”, han señalado desde Presidencia, en referencia a que los acuerdos que salgan de la mesa de negociación y que serán sometidos a validación ciudadana en Catalunya no se salgan de los límites de la Constitución.

Por: Oriol Sole Altimira/

Más en eldiario.es

ERC se dispone a facilitar la investidura de Sánchez tras lograr una consulta sobre los acuerdos entre Generalitat y Gobierno

Aragonès proposa a Torra defensar l’autodeterminació en la mesa de negociació amb l’Estat

La trobada entre el president i el vicepresident ha durat menys d’una hora, i ha servit per abordar el pacte entre ERC i el PSOE, que ha airejat un cop més les discrepàncies entre socis.

1200_1576576501el-ni6twwaetje-

Quim Torra i Pere Aragonès, en una reunió del Govern del mes de desembre | Govern

La reunió entre Quim Torra i Pere Aragonès per llimar asprors després de l’aval d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez ha durat menys d’una hora, però ha servit per escenificar una comunicació fluïda entre el president i el vicepresident. Aragonès ha plantejat al president defensar plegats l’autodeterminació en la mesa de negociació amb l’Estat que els republicans han pactat amb el PSOE. Fonts de l’entorn del vicepresident ha definit la trobada en un marc de relació cordial. Torra i Aragonès intenten aïllar el Govern de les turbulències provocades per la investidura de Sánchez.

El Govern ha començat el 2020 amb mal regust de boca. L’acord per la investidura de Pedro Sánchez al qual han arribat ERC i el PSOE, pendent de ser validat pel consell nacional dels republicans aquest mateix dijous, ha portat al límít -un cop més- la relació entre els socis de l’executiu.

Torra està “molest”, segons detalla el seu entorn, perquè el pacte d’ERC amb els socialistes implica el Govern -sense haver estat consultat- malgrat estar signat per grups parlamentaris, i vol conèixer-ne els detalls. El president, de fet, no ha tingut accés a l’acord íntegre. ERC i Aragonès, en canvi, sostenen que el president i Junts per Catalunya (JxCat) han estat informats del diàleg amb els socialistes.

Aragonès, segons les fonts consultades per NacióDigital, s’hi va posar en contacte a través del mòbil el dia 30 de desembre la tarda, quan l’executiva dels republicans va donar per acabades les negociacions amb el PSOE i va decidir deixar la decisió definitiva en mans del consell nacional. La incomoditat de Torra amb les converses d’ERC i els socialistes no és nova -en més d’una ocasió ha manifestat la desconfiança sobre els fruits que en puguin sortir- i les formes amb les quals s’ha arribat al pacte han acabat d’encendre els ànims. Fonts de Palau asseguren que la conversa que van mantenir el president i el vicepresident va ser una “crida a l’alto” perquè la situació “no pot quedar així”. L’entorn d’Aragonès sosté, en canvi, que la comunicació sempre ha estat “fluïda” i que el vicepresident ha estat curós en les explicacions a Palau.

L’episodi denota la salut dèbil de l’executiu, que ha anat resistint totes les crisis obertes però que afronta ara reptes complexos. El primer d’ells pot arribar aquest mateix divendres, quan la Junta Electoral Central (JEC) té previst decidir sobre una inhabilitació exprés de Torra, ja condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la pancarta del llaç groc. El president assegura que cap tribunal ni “junta política” poden “suplantar” la sobirania dels catalans, però les implicacions en la legislatura catalana poden ser immediates. L’escenari electoral mai ha marxat del tot.

La investidura a Madrid, en aquest sentit, afecta de ple en la governabilitat de Catalunya, amb acusacions creuades entre socis i un clima de mala maror revifada. Només un cop d’ull a Twitter serveix per observar com ERC defensa un acord que “retorna el conflicte a la via política” i inclou una consulta sobre l’acord al qual s’arribi en la mesa de diàleg institucional i, al mateix temps, JxCat posa l’èmfasi en què tant el PSOE com Unides Podem aposten per una “Espanya forta” en el seu programa de govern. Aquesta és una idea que ha repetit Laura Borràs, cap de files dels nacionalistes a Madrid, en la seva última compareixença a Barcelona del 2019, trufada de retrets als socis.

Segons Borràs, ERC ha “afeblit” l’independentisme al Congrés arribant a un acord amb el PSOE que no “compromet” ni JxCat ni el Govern, que s’ha vist sacsejat per la dinàmica a Madrid. L’executiu és aquests dies espai de remor profunda sobre canvis en la seva composició pensant en la hipotètica inhabilitació ferma de Torra -es debat si nomenar un conseller en cap o un vicepresident de JxCat-, i les divergències pel pacte d’ERC amb Sánchez no ajuden a rebaixar la tensió. Fonts oficials descarten que Torra mediti fer canvis “ara mateix”, però no ho descarten en un futur proper.

Entre la manca de “lleialtat” i el factor Puigdemont

Borràs, que forma part del nucli dur de Torra, va indicar el 31 de desembre que ERC havia actuat amb manca de “lleialtat” i “respecte” cap al Govern i cap al president, que en privat ja ha traslladat la seva “incomoditat” per haver de compartir executiu amb els republicans si es concretava l’abstenció a Madrid. JxCat, en tot cas, es manté ferma en el “no” a Sánchez i la vessant més pragmàtica del PDECat -amb quatre representants a Madrid- ha delegat en Borràs qualsevol posicionament públic. En privat, hi ha membres de la direcció que ho consideren un “error”, però ningú se salta -per ara- les directrius.

 

En aquest sentit, dirigents consultats assenyalen que qui comanda l’estratègia de la negativa al líder del PSOE és Carles Puigdemont des de Waterloo. Des del primer moment que va aparèixer el detall del pacte entre els socialistes i Unides Podem -que aposta per la “via política” com a resolució al “conflicte polític”-, l’expresident el critica, de la mateixa manera que han fet Borràs i Torra. El president, de fet, va fer servir el discurs de Cap d’Any per avisar ERC, implícitament, que no torni a caure en el “parany” d’un acord amb una formació com el PSOE, protagonista -amb CiU- de l’Estatut.

El nom de Puigdemont apareix en totes les converses que hi ha aquests dies sobre un avançament electoral en cas de trencadissa. “El botó el té ell”, ressalta un dels consultats, per bé que la llei remarca que només Torra -ni tan sols un president en funcions que assumís el seu càrrec per la inhabilitació del dirigent de JxCat- pot signar el decret de convocatòria. La legislatura s’encamina cap al final amb la mala maror generada a Madrid, la remor de canvis imminents a l’executiu i les divergències estratègiques entre socis més airejades que mai en els últims dos anys.

Per:  Joan Serra Carné

A %d blogueros les gusta esto: