L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 03

Archivos diarios: 3 enero, 2020

De Prat de la Riba a Torra, la presidència perseguida

La majoria de màxims dirigents polítics de Catalunya en el darrer segle han estat víctimes de la repressió i processaments per part dels poders de l’Espanya autoritària.

1200_1571221878llus_companys_-_empresonat

Companys, empresonat després dels fets del 6 d’octubre del 1934. | BNE / Hemeroteca

Hi ha episodis històrics que semblen formar part d’uns cicles eterns. La Junta Electoral Central (JEC) ha decidit retirar l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, intentant impedir d’aquesta manera que pugui continuar en el càrrec. Al fer-ho, no ha esperat que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el recurs que la defensa del president va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat 19 de desembre. El president va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació per un suposat delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral del 28 d’abril, tal com li havia ordenat la Junta Electoral Central (JEC).

Des de l’eclosió del catalanisme polític al segle XIX, sota règims dictatorials però també en etapes constitucionals, la relació entre Espanya i les institucions catalanes d’autogovern ha estat conflictiva. No només això: com una maledicció, des del primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, als presidents de la Generalitat restaurada, la majoria de dirigents polítics que han encarnat la voluntat nacional de Catalunya han patit, en formes diverses, processaments i persecució judicial. Torra, inhabilitat per la via ràpida: cinc claus jurídiques d’una decisió insòlita

– Prat de la Riba, el burgès empresonat

Enric Prat de la Riba (1870-1917), el polític i pensador que va sistematitzar el catalanisme modern després de Valentí Almirall, era un home d’idees burgeses i conservadores. Prat va ser un dels dirigents de la Lliga Regionalista, que va obtenir un clar triomf a Barcelona en les eleccions del 1901. Però la Lliga, tot i el seu caràcter moderat, era vista amb hostilitat des de l’estat, i els seus líders eren considerats potencialment sediciosos.

El febrer del 1902, una vaga general va paralitzar Barcelona, provocant la declaració de l’estat de guerra. Aquesta era una situació bastant habitual a la Catalunya de fa un segle. Va ser en aquest context de suspensió de drets constitucionals que La Veu de Catalunya, l’òrgan de la Lliga de la qual Prat era director, va publicar un article d’un mitjà de Perpinyà que es feia ressò d’un conflicte agrari a la Catalunya Nord. En el text hi havia una frase d’uns vinyaters referint-se a la possibilitat d’unir-se a Catalunya.

Allò va ser suficient per ser considerat un escrit subversiu. Prat va ser detingut i empresonat pocs dies, entre el 2 i el 7 d’abril, fins que el cas va ser sobresegut. Però era un home de salut fràgil i l’estada a la presó, de condicions insalubres, li va deixar seqüeles i va haver de romandre en un sanatori a l’Auvèrnia durant un any.

– La Mancomunitat, intervinguda

Prat de la Riba va passar-se a la presó cinc dies per un article publicat al diari La Veu de Catalunya, del qual era director

Prat de la Riba va ser també el primer president de la Mancomunitat, l’agrupació de les quatre diputacions catalanes que el govern espanyol va atorgar el 1913, després d’una dura batalla política. Ell i la majoria de forces catalanes van convertir l’organisme en una institució d’autogovern. Va ser una de les poques conquestes polítiques de Catalunya sense que es produís un canvi de règim a Espanya. El 1917, Prat va morir i el va succeir Puig i Cadafalch, també de la Lliga.

Però la Mancomunitat era objectiu a abatre pels sectors més reaccionaris de l’estat. El setembre del 1923, el general Primo de Rivera va donar un cop militar i es va imposar com a dictador, amb la benedicció del rei Alfons XIII. Primo era capità general de Catalunya i s’havia guanyat una imatge de sensible al catalanisme. Fins i tot Puig i Cadafalch va mostrar esperances de comprensió per part del general. La realitat aviat ho va desmentir. Primo de Rivera va imposar una política de castellanització i Puig i Cadafalch va dimitir el desembre de 1923.

Primo de Rivera va designar l’espanyolista Allfons Sala per presidir la Mancomunitat; la Lliga, però, no va acceptar col·laborar-hi i va ser suprimida el 1925

Els governadors civils van designar nous consellers de la Mancomunitat i el dictador va proposar a la Lliga que s’integrés, domesticada, en un govern dominat per monàrquics fidels al règim. Primo de Rivera va designar l’espanyolista Allfons Sala per presidir la Mancomunitat. La Lliga, però, no va acceptar col·laborar amb la dictadura i Sala aviat va comprovar que el fet que els catalanistes no estiguessin al capdavant de l’organisme no suposava que Madrid fos més generosa en els traspassos de serveis. Al contrari. El 1925, finalment, la Mancomunitat va ser suprimida.

– Macià, exiliat a Bèlgica

Qui seria el primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, també va ser processat per motius polítics. En el seu cas, però, per fets molt diferents als de Prat. Macià, antic oficial de l’exèrcit espanyol, havia estat diputat a Corts i va anar evolucionant cap a posicions independentistes. Amb la dictadura, va anar a l’exili a França, des d’on va preparar el 1926 un projecte d’invasió de Catalunya per Prats de Molló. Quan Macià es va exiliar a Bèlgica

El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Macià va ser processat, però a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó i després va marxar a Bèlgica, des d’on viatjaria per diversos països d’Amèrica Llatina abans de tornar a Brussel·les, on va rebre una acollida càlida per part de les autoritats i de la colònia catalana. Va tornar definitivament a Catalunya el febrer del 1931, després de la caiguda de la monarquia i l’establiment de la Segona República. Començava una nova etapa en què l’històric dirigent nacionalista va convertir-se en el primer president de la Generalitat contemporània.

– Generalitat suspesa, president empresonat

El successor de Macià en la presidència, Lluís Companys, va enfrontar una greu crisi política durant el 1934. L’aprovació pel Parlament de la llei de contractes de conreu -una reforma agrària moderada, però que afectava els interessos dels grans propietaris agraris- va generar un plet entre la Generalitat i el govern espanyol, en mans de la dreta des de les eleccions de novembre de 1933. La Lliga, que estava a l’oposició, va aprofitar l’avinentesa per fer costat a Madrid contra l’executiu d’ERC i el conflicte es va dirimir davant el TC de l’època, el Tribunal de Garanties Constitucionals, que va rebutjar la llei. Els judicis contra Macià i Companys, una arma d’afirmació política

El resultat de la crisi és ben conegut. La CEDA, el gran partit de la dreta espanyola, que no acceptava la República, va entrar al govern central que encapçalava Alejandro Lerroux, incrementant-se la tensió institucional. Així es va arribar al Sis d’Octubre, un episodi en el qual sempre s’ha menysvalorat el context internacional, amb una Europa en procés de feixistització (arribada al poder de Hitler a Alemanya, govern autoritari a Àustria, consolidació del feixisme a Itàlia, creixement de l’extrema dreta a França…).

Companys va ser empresonat al cap d’unes hores de proclamar l’estat català dins la República Federal espanyola

Companys, pressionat pels sectors més radicals d’ERC, va acabar proclamant l’estat català dins de la República Federal espanyola. Una insurrecció que va acabar a les poques hores amb el Govern detingut. El Tribunal de Garanties va jutjar Companys i els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió, mentre l’autonomia era suspesa.

El febrer de 1936, la victòria del Front Popular a Espanya va suposar la recuperació de la Generalitat i l’alliberament de Companys, retornat al Palau com a president. Però a la història de Catalunya l’esperaven els pitjors dies. En uns mesos va esclatar la Guerra Civil. L’any 1938, així que les tropes revoltades van ocupar el primer bocí de terra catalana, Franco v derogar l’autonomia, “en mala hora concedida”. Amb la derrota del 1939, vindria l’exili. Companys, detingut a França el 1940, havia de tornar per ser
processat i afusellat a Montjuïc.

Presidents a l’exili

L’assassinat de Companys va deixar la presidència de la Generalitat en mans de Josep Irla, titular de la presidència del Parlament, que com totes les institucions catalanes estava dispers per l’exili. Irla era un dirigent destacat del republicanisme gironí, d’idees federalistes i lliurepensadores. Va exercir la presidència fins al 1954, quan, ja malalt, va renunciar. Els diputats catalans a l’exili van elegir, a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic, nou president: Josep Tarradellas.

576_137076522231

Tarradellas, el dia que fou investit president de la Generalitat. Foto: Arxiu ND/MHC

Va ser Tarradellas, antic dirigent de La Falç, exconseller de la Generalitat i qui va dirigir la política catalana al costat de Companys durant la Guerra Civil, qui va encarnar la institució vençuda a l’exili. A Catalunya, alhora, sorgien i es consolidaven noves organitzacions polítiques, aliene a la institucionalitat republicana. Tarradellas ho va repetir en diverses ocasions: “Si moro abans que Franco, seré enterrat aquí, a Saint-Martin-le-Beau”. La perspectiva d’una desaparició enmig de l’oblit, sense cap reconeixement, l’empaitava. No va ser així, però per molt poc. La mort del dictador el 1975 i l’inici d’una transició a la democràcia van suposar la recuperació de les llibertats i el retorn de la Generalitat i de Tarradellas com a president. Va ser l’octubre del 1977, ara fa tot just quaranta anys.

El successor de Tarradellas, Jordi Pujol, guanyador de les eleccions del 1980, va tenir una presidència llarga en una autonomia recuperada, tot i els continus assetjaments del govern central en forma de lleis regressives i sentències del TC. Però Pujol ja havia tastat la presó, seguint el dramàtic destí de tots els presidents catalans. Va ser el 1960, quan va ser processat pels anomenats Fets de Palau, una acció de protesta contra el dictador amb motiu d’una visita a Catalunya.

– Mas, inhabilitat pel 9-N

El fil històric dels problemes judicials dels presidents de la Generalitat es va reprendre amb la figura de Mas, que va impulsar la jornada de participació del 9-N. L’exlíder de CDC i del PDECat va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació per desobediència, confirmada pel Tribunal Suprem, que caduquen el febrer del 2020. Al seu costat també van rebre una pena Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, membres del Govern durant la consulta i implicats en la seva organització.

Mas va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació pel 9-N, procés pel qual també van rebre una pena Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs

Tots ells, a banda, van haver d’afrontar un procés al Tribunal de Comptes. Tot i que el TSJC, encarregat de jutjar Mas, Irene i Ortega, va descartar la malversació, finalment van ser condemnats a pagar 5,8 milions d’euros. La quantitat va ser sufragada a l’agost per part de la caixa de solidaritat.

Així, de Prat de la Riba a Quim Torra, quasi tots els màxims dirigents polítics de Catalunya han “complert” un trist designi d’una història que sembla voler equiparar la presidència a la repressió i la tragèdia. I així fins a l’actual president, que aquest dilluns afronta un nou judici.

Per:   Pep Martí ,

I ara, desobeir amb Torra o eleccions? Tots els detalls del nou escenari

La inhabilitació del president impacta en l’independentisme a les portes de la investidura de Sánchez, que ha fet més evidents que mai les discrepàncies entre socis, i acosta l’escenari electoral al Parlament.

1200_1576764309emjtcvuxkaepjqq

Quim Torra ja no és només és primer president de la Generalitat condemnat en exercici del càrrec, sinó també el primer a qui la Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat desposseir de l’acta de diputat i, per tant, del càrrec governamental. La inhabilitació exprés ordenada per la JEC, un organisme que al llarg dels últims mesos s’ha convertit en braç executor de decisions amb un alt component polític revestides de components legalistes. Aquestes són les cinc claus de l’escenari que s’obre ara a Catalunya.

1. Com afecta el Govern?

L’executiu no ha estat precisament una bassa d’oli al llarg de les celebracions nadalenques. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Torra el 19 de desembre i, des d’aleshores, les especulacions han omplert els passadissos de totes les conselleries. Remodelació del Govern? Eleccions anticipades? Xoc amb l’Estat per mantenir la legitimitat del president inhabilitat? El cert és que, amb la decisió de la JEC a la mà -que es pot recórrer-, el marge és escàs, perquè Torra no pot ser president si és desposseït de l’acta de diputat, tal com ha ordenat la JEC.

Per tant, el Govern -que es reuneix a les 20 de forma extraordinària a Palau-, es troba davant la disjuntiva de no fer cas a l’organisme electoral o bé abordar obertament la celebració de nous comicis, que tots els actors de l’executiu, especialment en privat, donen per fetes en algun punt d’aquest 2020 acabat d’estrenar. Un dels escenaris damunt la taula de Torra era el de fer un canvi de consellers mentre esperava que el Tribunal Suprem resolgués el seu recurs contra la condemna, i s’ha valorat l’opció de situar un conseller en cap o bé un vicepresident de Junts per Catalunya (JxCat).

Això hauria permès que, en cas d’inhabilitació ferma per part del Suprem, un dirigent d’aquesta formació hauria seguit ostentant les màximes responsabilitats de forma interina. La fórmula, en tot cas, hauria anat en contra dels interessos del vicepresident Pere Aragonès, coordinador nacional d’ERC, que és qui hauria d’assumir les funcions -no totes, perquè n’hi ha d’indelegables, com és el cas de la convocatòria d’eleccions- del president en cas d’inhabilitació ferma. A la complexitat habitual i als equilibris que defineixen la relació entre JxCat i els republicans s’hi suma ara la decisió de la JEC.

2. Com afecta la mesa del Parlament?

De nou, l’òrgan presidit per Roger Torrent tornarà a l’ull de l’huracà. La Junta Electoral ha demanat que s’inhabiliti Torra com a diputat, de manera que la pilota es trasllada ara a la teulada del Parlament. El ple, en aquest sentit, haurà de votar si retira l’acta al president, una decisió d’alt voltatge. A banda, el dirigent de JxCat ja va anunciar en el discurs de Cap d’Any que no “acceptarà” ni “permetrà” que una “junta política” -es referia a la JEC- suplantés la “sobirania” de Catalunya, en referència a la cambra. Torrent, al llarg de la legislatura, ha evitat xocs amb l’Estat i la formació de Torra manté els recels derivats de la investidura suspesa de Carles Puigdemont.

JxCat ja va plantejar ahir públicament que, si hi havia inhabilitació, promouria una qüestió de confiança sobre Torra; Torrent, president del Parlament, pot estar a l’ull de l’huracà

D’aquell episodi se’n compliran dos anys el 30 de gener, i és una de les dates que explica les divergències entre socis de Govern. Una de les fórmules que ha posat JxCat damunt la taula per plantar cara davant de la inhabilitació és la celebració d’una qüestió de confiança, com va plantejar ahir Laura Borràs, cap de files dels nacionalistes a Madrid i membre del cercle més proper a Torra. En un primer moment, el president va dir que pormouria una votació a la cambra per refermar-lo en el càrrec -dins d’una proposta de resolució o d’una moció- i el seu entorn insistia que la qüestió de confiança no estava en els seus plans, però en les últimes hores la situació ha anat variant.

3. Com afecta la investidura de Sánchez?

La decisió de la JEC arriba poques hores abans que arrenqui el debat d’investidura de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats. El líder del PSOE té lligats els suports necessaris per sortir-ne escollit el 7 de gener, dimarts vinent, gràcies a l’acord al qual ha arribat, entre d’altres actors, amb ERC. El pacte amb els republicans ha generat turbulències dins del Govern –Torra li va traslladar a Aragonès que l’executiu no el compartia i que no se’l feia seu-, i la inhabilitació ho complica tot. De fet, no eren poques les veus del sector més dur de JxCat que es preguntaven aquests dies si els republicans serien capaços d’investir Sánchez en cas que la JEC inhabilités Torra. EN DIRECTE La Junta Electoral ordena inhabilitar Torra: totes les reaccions a la decisió

La decisió de la Junta Electoral, en aquest sentit, complica la posició dels republicans, perquè un dels compromisos adquirits amb el PSOE es basava en la desjudicialització de la política i just en les hores prèvies a la investidura un organisme autoerigit en parajudicial ha ordenat que el president de la Generalitat deixi de ser-ho. La decisió referma el no de JxCat a Sánchez i dona arguments a la formació de Puigdemont per criticar ERC en el cas que els republicans compleixin l’acord signat amb el PSOE.

4. Com afecta JxCat?

L’espai liderat per Puigdemont ha viscut una victòria rotunda en les últimes setmanes gràcies a la immunitat aconseguida per l’expresident de la Generalitat al Parlament Europeu, però ara rep l’impacte de la inhabilitació de Torra. El màxim dirigent del país mai ha evidenciat una voluntat de perpetuar-se en el càrrec ni de presentar-se a les eleccions, i de fet no són pocs els responsables de JxCat que en aquests mesos l’han definit com a “amortitzat”, especialment després de la sentència del Suprem contra els líders del procés i els aldarulls al carrer. Però el cert és que la decisió de la JEC obliga a prendre decisions ràpides de cara al futur, context electoral inclòs.

La inhabilitació agafa JxCat en plena reordenació interna i en ple debat sobre quins noms haurien de guanyar pes en cas d’inhabilitació

Existeixen veus dins la sala de comandaments de JxCat que defensen la “necessitat política” que Puigdemont sigui candidat a la Generalitat aprofitant el moment de la immunitat. És el principal actiu electoral -sempre que s’ha presentat ha acabat vencent ERC- i governa l’estructura -encara sense reordenar amb l’espai del PDECat ni de la Crida Nacional- del seu espai polític. Dins del Govern hi ha altres dirigents amb aspiracions -Damià Calvet, i en els últims dies ha anat sorgint el nom de Jordi Puigneró- que podrien fer un pas endavant en les properes setmanes. Torra, en tot cas, va mostrar el seu malestar pel debat públic sobre els canvis a l’executiu.

5. Com afecta el carrer?

La reacció immediata de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha estat la convocatòria d’una concentració de suport a Plaça Sant Jaume per fer costat al president, a la qual s’hi han sumat ràpidament les entitats del sobiranisme civil. En un comunicat, Òmnium Cultural ha definit com una “venjança” la decisió de la JEC, i ha carregat contra el “lamentable aval antidemocràtic” que el govern espanyol en funcions, segons l’entitat, ha atorgat a la decisió de la JEC. Partits com Demòcrates i associacions com la Crida han reclamat fer costat al president un cop inhabilitat per l’organisme electoral. La Junta Electoral ordena la inhabilitació de Torra

Com reaccionarà el carrer a la decisió? La calma havia tornat després de les protestes per la sentència, que can causar aldarulls inèdits i enfrontaments amb la policia, i ara per primera vegada s’ha desposseït del càrrec un president en exercici de les seves funcions. L’independentisme afronta de nou un context de repressió, ara sobre la vessant institucional, i ho fa amb els condicionants de la investidura a Madrid i de les tensions entre socis més vigents que mai. Torra definirà avui els propers passos i, a Madrid, Sánchez analitzarà com ho entoma quan pensava que ja ho tenia tot fet.

PerOriol March

La Junta Electoral ordena la inhabilitació de Torra

L’ens electoral no espera que el Suprem es pronunciï i deixa el president sense acta de diputat.

1200_1576764307emjtcvqxuae_vqf

Declaració institucional del president de la Generalitat, Quim Torra, després de la condemna del TSJC | Govern

Inhabilitació per la via ràpida. La Junta Electoral Central (JEC) ha acceptat els recursos del PP, Ciutadans i Vox i ha ordenat retirar l’acta de diputat de Quim Torra per, d’aquesta manera, impedir que pugui continuar en el càrrec de president de la Generalitat. El tribunal electoral ha pres aquesta decisió en una reunió aquest matí després d’una llarga deliberació i sense esperar que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el recurs que la defensa del president va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat 19 de desembre. Torra no «acceptarà» una inhabilitació de la Junta Electoral Central

El posicionament de la JEC contradiu la Junta Electoral de Barcelona (JEB), que fa uns dies va rebutjar inhabilitar el president. PP, Cs i Vox van recórrer la decisió i ara la JEC els ha donat la raó. Argumenta que Torra no pot ser diputat d’acord a l’article 6.2 de la llei del règim electoral general. Aquest article diu que no es pot ser elegit diputat en cas de condemna per un delicte contra l’administració pública. Fent una interpretació molt àmplia d’aquest article es pot incloure el delicte de desobediència pel qual ha estat condemnat el president.

Aquests últims dies Torra s’ha mostrat ferm a l’hora de deixar clar que la JEC no el pot inhabilitar. En el tradicional missatge de cap d’any, el president va dir que no acceptaria que el tribunal electoral l’apartés del càrrec i, de fet, aquests últims dies ha retret a dirigents de JxCat que no hagin “plantat cara” a la possible inhabilitació.

La decisió ara es pot recórrer a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, però paral·lelament el Parlament serà el responsable d’aplicar l’ordre de la JEC. La qüestió arribarà a la mesa i el ple haurà de votar si retira l’acta de diputat a Torra. En cas que així sigui, el president haurà de deixar el càrrec i el vicepresident, a dia d’avui el republicà Pere Aragonès, seria qui assumiria la presidència interina durant uns mesos abans que es convoquessin automàticament eleccions.

Boye avisa d’una vulneració de drets 

Hores abans de la decisió de la JEC, Gonzalo Boye, advocat de Torra, ha advertit que el tribunal electoral pot provoar una “explosió descontrolada del sistema democràtic” si decideix, com així ha fet, inhabilitar el president. “Que un òrgan administratiu pugui destituir el president de la Generalitat és molt greu, és una trampa al sistema democràtic i s’estaria carregant tota l’estructura de funcionament”, ha dit en una entrevista a Rac1.

Si finalment s’executa la inhabilitació dictada per la JEC, l’advocat ha denunciat que s’estarà privant Torra del dret a tenir un recurs efectiu a la sentència del TSJC. És a dir, es vulneraria el dret a la doble instància judicial, perquè Torra hauria estat jutjat pel TSJC i inhabilitat per la JEC abans que el Tribunal Suprem s’hagi pronunciat sobre el seu recurs.

Acords de la JEC by edicio naciodigital on Scribd

PerBernat Surroca ,

La premsa espanyola s’escandalitza amb el pacte PSOE-ERC i veu la independència a tocar

La bilateralitat i la consulta a Catalunya són els punts que més couen

captura-de-pantalla-2020-01-03-a-les-12.53.10-03125322-604x270-1

El contingut del pacte entre el PSOE i ERC —que compromet el govern espanyol a un diàleg i una consulta a Catalunya que refrendi l’acord d’aquest diàleg, sense esmentar la constitució espanyola— ha fet estripar les vestidures a gran part de la premsa espanyola. Mentre que el PP ja ha anunciat mobilitzacions al carrer contra l’acord, els editorials de les principals capçaleres veuen en el pacte una gran traïció de Pedro Sánchez als espanyols i l’avantsala d’un referèndum d’independència. [DOCUMENT] Llegiu l’acord entre el PSOE i ERC, íntegre

Tal com ho veu l’ABC, amb l’acord ‘Sánchez posa per escrit la secessió’. El resum del pacte, diu l’editorial del diari, és bilateralitat i referèndum, ‘tot el que fa temps que demanen els separatistes i que més mal fa a Espanya’. L’ABC exclama que el govern espanyol que sortirà de la investidura de Sánchez ‘comet la irresponsabilitat —veurem si pot ser sancionable penalment— de posar per escrit, per primera vegada a la història, que Espanya és fraccionable’. A més d’insinuar una persecució penal contra Sánchez, el diari diu que el que ha pactat no és un suport, ‘sinó un cep que el condemna a una prostració davant d’ERC’, i titlla el futur govern espanyol de ‘coalició obscura’ que posa en joc ‘Espanya i la constitució’.

El diari El Mundo titula el seu editorial ‘Una investidura agònica i humiliant’ i diu: ‘Els termes de l’acord, emmarcats en una retòrica que assumeix l’exigència de l’independentisme d’obligar l’estat a negociar l’autodeterminació, resulten profundament lesius per a la sobirania nacional. Espanya no mereix que el seu president surti d’una majoria parlamentària sostinguda pels mateixos que van perpetrar el cop de l’1-O’. A més, destaca com a especialment dolorós que el contingut de l’acord s’hagi conegut a través d’ERC i que Sánchez hagi ‘preferit parapetar-se en l’opacitat i el secretisme’ d’un pacte que ‘legitima la principal exigència del separatisme, que consisteix a reconèixer Catalunya com a subjecte de sobirania’.

Per a La Razón, l’acord PSOE-ERC es tracta de ‘El pacte de la vergonya’. Segons diu a l’editorial, si l’acord es complís ‘suposaria l’entrega de la sobirania nacional a un partit independentista que només aspira que l’estat accepti les condicions d’un referèndum d’independència i la desconnexió definitiva de la resta d’Espanya’. Tampoc no agrada que la negociació bilateral entre governs hagi de començar quinze dies després de la constitució de l’executiu espanyol, ‘fet que indica que no hi haurà tasca més important que aquesta’. ‘És a dir, l’executiu és a les mans d’un partit secessionista dirigit des de la presó, disposat a retirar el seu suport si no es compleixen les seves exigències’, diu. Ara bé, malgrat tot La Razón veu una llum d’esperança: ‘Aquest acord és tant de màxims, tan irrealitzable, que, arribat el seu moment, després de la segona sessió d’investidura del dia 7, caldrà treure’n la palla.’

L’editorial d’El Español es fixa especialment en la bilateralitat en la qual s’ha fixat la negociació i pren el detall que al redactat de l’acord, que és en castellà, Catalunya està escrit en català per a titular ‘Quan Cataluña ja és només “Catalunya” o la rendició del PSOE’. El text critica amb duresa que el PSOE, ‘un dels partits claus de l’estabilitat i ancoratge de la democràcia’, ‘ha llançat per la borda el seu passat i futur’ i diu que els socialistes estan disposats a ‘implementar una nova legalitat on els separatistes se sentin còmodes’. Això, ‘no només situa el socialisme fora del sistema, sinó que condueix Espanya a una incertesa insostenible’, diu. Finalment, l’editorial demana sacrificis a ‘setze diputats socialistes “valents” que poden fer-se l’harakiri a la votació d’investidura’ i recorda que en el passat els dirigents socialistes  van aconseguir d’expulsar Sánchez de la direcció del PSOE. ‘Mai a la història de la nostra democràcia s’havia arribat a aquest desgast de les institucions i a tal tensament de la vida política. Per això mateix, se li ha d’exigir al socialisme dels grans consensos un sacrifici en el qual ens juguem molt.’, acaba.

Pel que fa a eldiario.es, l’encarregada d’analitzar el pacte és la sots-directora del diari, Neus Tomàs, i ho fa amb un to totalment diferent titulant ‘Pacte PSOE-ERC, ara comença la cosa difícil‘. Per a Tomàs, en la negociació ‘s’ha buscat un equilibri que permet a les dues parts de destacar que per primera vegada hi ha dos partits que intenten d’explorar una via de diàleg per a encaminar el mal anomenat conflicte català’, que ella considera una crisi constitucional i, per tant, ‘un conflicte espanyol’.

Per últim, és destacable que El País —capçalera que amb el pas dels anys ha canviat la bandera del progressisme per la bandera d’Espanya— defugi el tema del dia en el seu editorial. En comptes de posicionar-se pel que fa a l’acord PSOE-ERC, se centra en el conflicte diplomàtic d’Espanya a Bolívia, que escriu que s’ha de resoldre a tres bandes, comptant-hi també Mèxic.

Amb l’abstenció d’ERC no n’hi ha prou: els comptes de Sánchez per a ser president espanyol

Sánchez depèn de dos vots que poden ser decisius: Coalició Canària i el BNG

Segunda votación de investidura

Amb la decisió d’ERC d’abstenir-se a la investidura de Pedro Sánchez encara no n’hi ha prou perquè el candidat del PSOE quadri tots els comptes i sigui investit dimarts per majoria simple a la segona volta. La gran fragmentació del congrés espanyol després de les eleccions del 10 de novembre proppassat ha fet que els partits petits, que només tenen un diputat a la cambra, agafin una posició de privilegi que pot decantar la balança.

Poca estona després de fer-se públic l’acord d’ERC amb el PSOE i l’abstenció dels republicans, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) va anunciar que votaria en contra de Sánchez perquè al pacte amb els republicans no s’hi menciona la constitució espanyola. En canvi, el diputat de Nova Canàries votarà a favor de Sánchez després d’haver-ho acordat l’executiva d’ahir al vespre. Compromís també va anunciar ahir el seu vot favorable, i Terol Existeix signarà avui un acord amb el PSOE, segons que van anunciar els socialistes més tard.

Per la seva part, EH Bildu ha decidir d’abstenir-se. L’esquerra independentista basca va sotmetre a consideració de la seva militància si calia abstenir-se per a deixar via lliure a la investidura. El resultat de la consulta ha estat d’un 81% de les bases a favor de l’abstenció, tot i que el PSOE no ha negociat res amb Bildu.

Dos vots decisius encara no decidits

A hores d’ara Sánchez té garantits els vots del PSOE, Unides Podem, el PNB, Més País, Nova Canàries, Terol Existeix i Compromís, que sumen 166. Al costat del no hi ha el PP, Vox, Ciutadans, JxCat, la CUP, Navarra Suma i el PRC, que en sumen 164 vots. A aquests comptes cal afegir l’abstenció d’ERC i la d’EH Bildu.

Així doncs, els dos vots decisius que s’han de determinar encara corresponen a Coalició Canària i el BNG. És previst que CC decideixi avui el sentit del seu vot. I el BNG ha declarat que transita entre l’abstenció i el vot contrari, i ho condiciona a l’atenció que presti el PSOE a les reivindicacions gallegues.

Per tant, Sánchez necessita que almenys un d’aquests dos diputats s’abstingui per a aconseguir una majoria simple amb els 166 vots que ja té assegurats, sempre. Si els dos vots de CC i el BNG fossin contraris, hi hauria un empat a 166 i no fóra investit.