L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 04

Archivos diarios: 4 enero, 2020

Torra rep l’aval del Parlament i prova de condicionar la negociació amb l’Estat

JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució ratifica el president i referma l’aposta per l’autodeterminació en plena investidura de Sánchez al Congrés.

1200_1578160090photo5803166923830178372

El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dissabte al Parlament | Josep M. Montaner

A les 17.06 de la tarda, el president de la Generalitat, Quim Torra, entrava a l’hemicicle del Parlament acompanyat de tot el Govern. Els diputats independentistes, dempeus, l’aplaudien en un gest inèdit aquesta legislatura des de la sessió d’investidura. Ha estat la manera que els representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han tingut de fer costat a Torra després de la inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC), que és el que ha motivat la compareixença extraordinària d’aquest dissabte. N’ha sortit ratificat amb una resolució de l’independentisme que el defensa com a president i reclama el reconeixement del dret a l’autodeterminació.

La resolució conjunta de les forces independentistes ha estat aprovada amb els vots d’aquests mateixos grups i l’abstenció dels comuns -a banda del punt en què rebutjava el pronunciament de la JEC, que ha avalat-, mentre que PSC i PP s’hi han oposat -Cs ha declinat votar cap proposta-. El text assenyala que la decisió de la JEC és un “cop d’estat”, denuncia una “causa general” contra l’independentisme, dona suport perquè Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín actuïn com a eurodiputats i manté que cal arribar a un “acord nacional” per l’autodeterminació que inclogui la fi de la repressió i l’amnistia per als presos. Una resolució que impacta en plena investidura de Pedro Sánchez i que avala l’objectiu de Torra de tornar a situar l’autodeterminació com a objectiu prioritari.

La resolució dels comuns, amb el vot també de les forces independentistes en la majoria dels punts, també rebutja l’actuació de la JEC, lamenta que vulnera l’Estatut, rebutja la judicialització i defensa també els drets de Junqueras com a eurodiputat, així com ha aconseguit igualment l’aval socialista en un punt en què defensa acabar amb la judicialització. En canvi, el text del PSC només ha rebut el suport dels seus diputats i dels comuns, ja que es limitava a constatar les vies per les quals es pot inhabilitar un diputat i convidava al Parlament a presentar recurs contra el veredicte de la JEC.

La portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, ha defensat que Torra segueixi com a diputat i ha avisat que “no és dia per posar-se de perfil” davant els darrers fets, així com ha exigit “la fi de la repressió, el reconeixement del dret a l’autodeterminació, l’amnistia dels presos, el retorn dels exiliats”.

Igualment, Geis ha avançat el suport a la majoria de punts dels comuns, per bé que els ha retret que, a diferència del que diu el seu text, “no només la dreta reprimeix, el PSOE també té greus responsabilitats en el que ha passat”. Per això, agafant-se a l’anunci sobre la desjudicialització de la política fet per Sánchez, ha reclamat que “la Fiscalia retiri les acusacions contra Carles Puigdemont i Toni Comín i exigeixi l’alliberament d’Oriol Junqueras”.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que Torra ha de seguir sent diputat i, per tant, president perquè “així ho va decidir la ciutadania del país” i ha exigit “la fi de la repressió i el reconeixement de l’autodeterminació”. Ha instat igualment “reconstruir la unitat estratègica” amb l’Acord per l’Autodeterminació “parlant amb tothom, no només amb els convençuts amb la República catalana”.

La dirigent republicana ha anunciat el suport a la resolució dels comuns excepte un punt, ja que considera que “el conflicte no es desbloquejarà amb la conformació del govern progressista, cal molt més”, i ha recordat el suport del PSOE al 155. Tot i això, ha defensat l’acord per reconèixer el conflicte polític i dialogar, amb una consulta al final, tot i que ha avisat que “cal mantenir la mobilització constant”. Quant al text del PSC, no hi ha donat suport perquè el considera limitat, “sembla redactada per un notari” i ha lamentat: “No han passat la prova del cotó de la defensa de les institucions i els drets civils i polítics i de la democràcia”.

La CUP es desmarca del Govern

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha lamentat que l’oferta de l’Estat és “exilis, presons, cops de porra i abusos de poder”, malgrat que també s’ha desmarcat del Govern de Quim Torra, que ha titllat de “Govern sense obra de govern”, el qual “volia ser efectiu i només ho ha estat en el repartiment de càrrecs i sous i no en les propostes transformadores”. En tot cas, ha avalat la proposta de Torra de convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes.

Sànchez ha criticat també l’acord de govern entre PSOE i Podem, amb l’abstenció d’ERC, ja que ha afirmat que no portarà canvis de fons i ha considerat que els republicans han actuat “de forma unilateral respecte la resta de l’independentisme per desactivar l’única estratègia independentista factible, la de la ruptura democràtica”. La diputada anticapitalista també ha lamentat que les resolucions de PSC i comuns obviïn “la qüestió estructural” dels poders del règim del 78.

El PSC rebutja les crítiques sobiranistes

La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha lamentat que l’independentisme hagi forçat la votació de resolucions per escenificar, ha afirmat, una “adhesió a un president a qui no donen suport ni els seus”. S’ha mostrat també molt molesta per les acusacions d’altres formes de no ser demòcrates i ha clamat que “al PSC ningú li ha de donar lliçons de defensa de les institucions” i ha subratllat que alguns “parlen molt de Vox però una part de l’independentisme sumarà els seus vots a PP, Vox i Cs contra el govern progressista”, ja que aquests comparteixen una “entesa tàctica del quan pitjor, millor”.

Granados ha estat molt crítica amb el president català i ha subratllat que cal separar la defensa d’una presidència de Torra “que ha estat tòxica contra la convivència dels catalans, de la defensa de les institucions, que són de tots i totes”. En tot cas, li ha reclamat que “assumeixi les conseqüències dels seus actes”, quan va desobeir la retirada de la pancarta, i ha reiterat la seva aposta per resoldre el conflicte polític a través d’una recepta basada en “llei, diàleg i reconciliació”.

Els comuns carreguen contra la cúpula judicial

La diputada dels comuns Susanna Segovia ha subratllat que “l’Estatut diu que el president segueix sent diputat mentre que la sentència no sigui ferma, no cal cap resolució perquè quedi clar”. Ha lamentat igualment que “la cúpula judicial no ha fet encara la transició posterior al franquisme” i ara l’usa la dreta “per impedir que hi hagi governs progressistes”.

La dirigent de Catalunya en Comú-Podem ha insistit que la inhabilitació de Torra “no es pot desvincular del que està passant a Madrid”, ja que entén que va ser una maniobra per part d'”una dreta cada cop més captiva de l’extrema dreta” per torpedinar la investidura de Sánchez. Tot i això, el punt de la seva resolució en què defensava la constitució del govern progressista a Madrid ha estat rebutjat amb l’oposició independentista. En tot cas, malgrat posar en valor el nou govern espanyol, ha criticat que “la proposta de resolució del PSC es queda curta”.

Cs recomana a Torra el vestit de CDR

La president de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha etzibat a Torra que “creu que està al temps de descompte, però el partit ja ha acabat” i li ha retret que, en realitat, “li agrada el vestit de CDR, no de president”, motiu pel qual l’ha convidat a abandonar la Generalitat. En tot cas, ha rebutjat que sigui la JEC qui l’hagi inhabilitat, sinó que ha subratllat que ho ha fet el Tribunal Suprem.

Roldán ha assegurat que el president català l’únic que ha fet és “demanar que els ciutadans cremin contenidors i atemoreixin la gent” i ha carregat contra el PSC, a qui ha acusat de repartir-se els argumentaris amb ERC i pactar un futur tripartit. “Els socialistes feia anys que miraven cap a una altra banda davant les barbaritats de l’independentisme però ara ja ho fan sense dissimular”, ha clamat, i ha rebutjat que el Parlament hagi de “pagar un recurs [a la inhabilitació de Torra] amb els diners de tots els catalans”.

El PP apel·la als problemes de la gent

El diputat del PP Santi Rodríguez ha acusat l’independentisme de no interessar-se pels problemes “del conjunt dels ciutadans” sinó tan sols pels seus. Ha afirmat també que la JEC no ha inhabilitat Torra, sinó que ho ha fet “ell solet”, quan va desobeir l’ordre de retirar la pancarta i va reconèixer al TSJC que no havia acatat la decisió.

El popular també ha avisat que la votació de la resolució “no té valor jurídic”, ja que atorga i retira les actes de diputat és la JEC. Ha retret al PSC igualment que ignori que el president català està sotmès també a la llei electoral, en virtut de la qual se’l pot inhabilitar, i l’ha acusat d'”assumir el discurs de l’independentisme”, a més que ha afirmat que no existeix cap repressió de l’Estat: “Els que podem parlar de repressió són els que ens sentim ignorats per aquest govern”.

L’hora de plantar-se

Torra, en la compareixença inicial, ha enviat un missatge als diputats: “Ha arribat l’hora de plantar-nos”. El dirigent de JxCat, que ha denunciat que la imatge d’Espanya a nivell internacional està “per terra”, ha reclamat “defensar la inviolabilitat” de tots els membres del Parlament, i ha pres la paraula a Sánchez sobre la desjudicialització del procés solemnitzada en el debat d’investidura que s’està celebrant al Congrés. “Ja n’hi ha prou de tribunals i de juntes que volen fer política”, ha destacat Torra, que també ha demanat a tots els actors de l’independentisme que es reuneixin per “crear les condicions” per actuar amb unitat estratègica en la negociació que s’hauria d’obrir amb el govern espanyol després de la investidura.

“Plantem-nos i avancem. És a les nostres mans”, ha insistit el president de la Generalitat, que ha demanat al grup impulsor de l’Assemblea de Càrrecs Electes que torni a reunir l’organisme per decidir els propers passos estratègics. De passada, Torra ha criticat que el franquisme encara perviu en determinades estructures de l’Estat -inclosos els tribunals o la JEC- i ha assegurat que la judicialització no és un problema de la dreta ni de l’anomenat deep state, sinó de “tot l’Estat”.

Apel·lació als diputats

“La primera institució republicana és la voluntat popular. Vivim un cop d’estat contra les institucions del nostre país”, ha assegurat Torra en l’inici de la intervenció, tot demanant “respecte” al vot de la ciutadania. “Les dictadures són plenes de lleis, i això no les converteix en una democràcia. Hi ha un aspecte primigeni que les defineix: el respecte a la voluntat popular i la capacitat d’adaptar les normes i les institucions a aquesta voluntat si s’expressa en pau”, ha asseverat el dirigent de JxCat.

En aquest sentit, el president ha assegurat que no hi ha democràcia “sense respecte a la ciutadania”. “Les decisions d’un Parlament democràtic s’han de respectar”, ha apuntat Torra, que ha preguntat als diputats si “accepten” la intervenció “autoritària” de la JEC. “A qui defensaran avui, vostès? Què defensaran? La repressió i el bloqueig o el que ha decidit la ciutadania? Acceptaran les dreceres d’un dels òrgans repressors de l’Estat?”, ha seguit preguntant el president de la Generalitat. PSC i comuns insten Torra a defensar la presidència malgrat les discrepàncies

Torra ha apel·lat directament als diputats de la cambra i a la seva “consciència”. “Us demano una reflexió sobre si l’actuació de la JEC la considereu legítima i que no mereixi un rebuig brutal. Avui sóc jo, però demà pot ser qualsevol de nosaltres”, ha assenyalat el dirigent independentista, que ja acusat la Junta Electoral d’haver “usurpat” la funció dels tribunals per accelerar els terminis d’una inhabilitació. “No podem acceptar aquestes actuacions sense cap legitimitat democràtica”, ha indicat.

Suport (i missatge) d’ERC

Marta Vilalta, en la primera rèplica a Torra, ha definit com a “surrealista” la inhabilitació de Torra, i ha assegurat que l’Estat, amb aquesta “causa general”, és incapaç de ser “plenament democràtic”. “Són capaços de qualsevol cosa per mantenir els privilegis del règim. Atempten contra la democràcia amb les clavegueres de l’Estat per canviar les decisions dels parlaments per la porta del darrere”, ha insistit Vilalta, crítica amb la dreta perquè vol “dinamitar” un procés de negociació encarrilat per l’independentisme a Madrid . Uns termes molt similars als que ha fet servir aquest matí el vicepresident Pere Aragonès. “Podem fer compatible la confrontació democràtica amb el diàleg”, ha indicat.

Vilalta ha demanat que sigui Torra qui lideri les converses entre executius, que segons el pacte entre ERC i el PSOE s’hauria de posar en marxa aquest mateix mes de gener. “Si l’Estat vol el president en fora de joc, juguem junts la partida. Anem-hi amb els consensos: autodeterminació i amnistia”, ha resumit la portaveu dels republicans, que ha format part de la negociació amb els socialistes per la investidura de Sánchez.

Un episodi que ha generat turbulències amb els socis de JxCat, representada aquest dissabte pel president del grup parlamentari, Albert Batet, que ha denunciat que Espanya és una “república bananera”. “Anirem a totes per defensar que és el Parlament qui decideix els presidents. Ens hem plantat i ho tornarem a fer”, ha insistit. Batet ha estat molt crític amb el PSOE, a qui ha acusat de promoure les querelles contra el Govern de l’1-O, tot i que en aquell moment governava el PP.

Xoc només arrencar

El ple ja ha arrencat amb polèmica, perquè Gemma Geis (JxCat) i Anna Caula (ERC) han demanat una modificació de l’ordre del dia per tal de poder debatre la proposta de resolució conjunta de l’independentisme en la qual es ratifica Torra com a president i es reclama el reconeixement al dret a l’autodeterminació. Carlos Carrizosa, president del grup parlamentari de Ciutadans, ha assegurat que la mesa no ha actuat bé i que les propostes s’haurien d’haver tramitat a la diputació permanent.

Carrizosa, de fet, ja ha anunciat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC), i ha comparat la situació amb els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Després de la intervenció del dirigent de Ciutadans, els representants del PSC -Ferran Pedret-, Catalunya en Comú Podem -Ferran Pedret- i Maria Sirvent -CUP- han secundat la demanda d’ampliar l’ordre del dia. El PP i Ciutadans, aprofitant la situació, han reclamat situar en l’agenda dues qüestions que res tenen a veure amb la compareixença de Torra.

Discurs de Quim Torra by naciodigital on Scribd

Per:  Roger Tugas / Oriol March ,

Torra, al Parlament: «Ha arribat l’hora de plantar-nos»

El president de la Generalitat es posa a disposició de la cambra per seguir “avançant” si es decideix “no claudicar” davant les institucions espanyoles.

 

A les 17.06 de la tarda, el president de la Generalitat, Quim Torra, entrava a l’hemicicle del Parlament acompanyat de tot el Govern. Els diputats independentistes, dempeus, l’aplaudien en un gest inèdit aquesta legislatura des de la sessió d’investidura. Ha estat la manera que els representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han tingut de fer costat a Torra després de la inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC), que és el que ha motivat la compareixença extraordinària en la qual el president ha enviat un missatge als diputats: “Ha arribat l’hora de plantar-nos”.

El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), que ha denunciat que la imatge d’Espanya a nivell internacional està “per terra”, ha reclamat “defensar la inviolabilitat” de tots els membres del Parlament, i ha pres la paraula a Pedro Sánchez sobre la desjudicialització del procés solemnitzada en el debat d’investidura que s’està celebrant al Congrés. “Ja n’hi ha prou de tribunals i de juntes que volen fer política”, ha destacat Torra, que també ha demanat a tots els actors de l’independentisme que es reuneixin per “crear les condicions” per actuar amb unitat estratègica en la negociació que s’hauria d’obrir amb el govern espanyol després de la investidura.

“Plantem-nos i avancem. És a les nostres mans”, ha insistit el president de la Generalitat, que ha demanat al grup impulsor de l’Assemblea de Càrrecs Electes que torni a reunir l’organisme per decidir els propers passos estratègics. De passada, Torra ha criticat que el franquisme encara perviu en determinades estructures de l’Estat -inclosos els tribunals o la JEC- i ha assegurat que la judicialització no és un problema de la dreta ni de l’anomenat deep state, sinó de “tot l’Estat”.

Apel·lació als diputats

“La primera institució republicana és la voluntat popular. Vivim un cop d’estat contra les institucions del nostre país”, ha assegurat Torra en l’inici de la intervenció, tot demanant “respecte” al vot de la ciutadania. “Les dictadures són plenes de lleis, i això no les converteix en una democràcia. Hi ha un aspecte primigeni que les defineix: el respecte a la voluntat popular i la capacitat d’adaptar les normes i les institucions a aquesta voluntat si s’expressa en pau”, ha asseverat el dirigent de JxCat.

En aquest sentit, el president ha assegurat que no hi ha democràcia “sense respecte a la ciutadania”. “Les decisions d’un Parlament democràtic s’han de respectar”, ha apuntat Torra, que ha preguntat als diputats si “accepten” la intervenció “autoritària” de la JEC. “A qui defensaran avui, vostès? Què defensaran? La repressió i el bloqueig o el que ha decidit la ciutadania? Acceptaran les dreceres d’un dels òrgans repressors de l’Estat?”, ha seguit preguntant el president de la Generalitat. PSC i comuns insten Torra a defensar la presidència malgrat les discrepàncies

Torra ha apel·lat directament als diputats de la cambra i a la seva “consciència”. “Us demano una reflexió sobre si l’actuació de la JEC la considereu legítima i que no mereixi un rebuig brutal. Avui sóc jo, però demà pot ser qualsevol de nosaltres”, ha assenyalat el dirigent independentista, que ja acusat la Junta Electoral d’haver “usurpat” la funció dels tribunals per accelerar els terminis d’una inhabilitació. “No podem acceptar aquestes actuacions sense cap legitimitat democràtica”, ha indicat.

Suport (i missatge) d’ERC

Marta Vilalta, portaveu d’ERC, ha definit com a “surrealista” la inhabilitació de Torra, i ha assegurat que l’Estat, amb aquesta “causa general”, és incapaç de ser “plenament democràtic”. “Són capaços de qualsevol cosa per mantenir els privilegis del règim. Atempten contra la democràcia amb les clavegueres de l’Estat per canviar les decisions dels parlaments per la porta del darrere”, ha insistit Vilalta, crítica amb la dreta perquè vol “dinamitar” un procés de negociació encarrilat per l’independentisme a Madrid . Uns termes molt similars als que ha fet servir aquest matí el vicepresident Pere Aragonès. “Podem fer compatible la confrontació democràtica amb el diàleg”, ha indicat.

Vilalta ha demanat que sigui Torra qui lideri les converses entre executius, que segons el pacte entre ERC i el PSOE s’hauria de posar en marxa aquest mateix mes de gener. “Si l’Estat vol el president en fora de joc, juguem junts la partida. Anem-hi amb els consensos: autodeterminació i amnistia”, ha resumit la portaveu dels republicans, que ha format part de la negociació amb els socialistes per la investidura de Sánchez.

Un episodi que ha generat turbulències amb els socis de JxCat, representada aquest dissabte pel president del grup parlamentari, Albert Batet, que ha denunciat que Espanya és una “república bananera”. “Anirem a totes per defensar que és el Parlament qui decideix els presidents. Ens hem plantat i ho tornarem a fer”, ha insistit. Batet ha estat molt crític amb el PSOE, a qui ha acusat de promoure les querelles contra el Govern de l’1-O, tot i que en aquell moment governava el PP.

Xoc només arrencar

El ple ja ha arrencat amb polèmica, perquè Gemma Geis (JxCat) i Anna Caula (ERC) han demanat una modificació de l’ordre del dia per tal de poder debatre la proposta de resolució conjunta de l’independentisme en la qual es ratifica Torra com a president i es reclama el reconeixement al dret a l’autodeterminació. Carlos Carrizosa, president del grup parlamentari de Ciutadans, ha assegurat que la mesa no ha actuat bé i que les propostes s’haurien d’haver tramitat a la diputació permanent.

Carrizosa, de fet, ja ha anunciat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC), i ha comparat la situació amb els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Després de la intervenció del dirigent de Ciutadans, els representants del PSC -Ferran Pedret-, Catalunya en Comú Podem -Ferran Pedret- i Maria Sirvent -CUP- han secundat la demanda d’ampliar l’ordre del dia. El PP i Ciutadans, aprofitant la situació, han reclamat situar en l’agenda dues qüestions que res tenen a veure amb la compareixença de Torra. La mesa es reunirà després del debat per determinar què es farà exactament aquesta tarda al Parlament.

Discurs de Quim Torra by naciodigital on Scribd

Per:  Roger Tugas / Oriol March ,

Casado exigeix a Sánchez aplicar el 155 si Torra no deixa ja la presidència

El líder construeix un discurs molt dur contra el candidat: “Actuarem amb vostè amb la mateixa fermesa que contra Torra”

1200_1578138331foto_3591547

El líder del PP, Pablo Casado, amb Cayetana Álvarez de Toledo, al Congrés dels Diputats | ACN

El líder del PP, Pablo Casado, ha tret tota l’artilleria contra Pedro Sánchez durant el debat d’investidura. El dirigent popular ha dit del candidat a la investidura que, amb el seu acord amb Podem i ERC per ser proclamat, ha “perdut la dignitat per presidir un partit constitucionalista” i la “decència de no mentir”. De fet, ha definit aquesta suma com la configuració d’un “govern en contra de l’Estat” i sustentant en “comunistes, blanquejadors de batasunos i separatistes i assessors de dictadures bananeres”, a més dels independentistes.  Sánchez proposa «recomençar» la relació amb Catalunya i deixar enrere la judicialització

Com a punt de partida, Casado ha demanat a Sánchez que apliqui el 155 a Catalunya si Quim Torra, després de la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral, no deixa ja el seu càrrec. “Permetrà que hi hagi un president autonòmic en rebel·lia contra l’Estat? Actuarem amb vostè amb la mateixa fermesa que contra Torra”, ha etzibat adreçant-se a Sánchez. De fet, ha recordat com després de la convocatòria de les eleccions del 10-N va argumentar que es repetien les eleccions perquè no podria dormir si feia una coalició amb Podem. ERC manté l’abstenció a Sánchez després de la inhabilitació de Torra

“Vostè dorm bé després de l’espectacle vergonyant dels seus socis d’investidura i del pacte que té la vergonya de portar a aquesta cambra? Entre matalassos, ens surt un govern de malson”

“Vostè dorm bé després de l’espectacle vergonyant dels seus socis d’investidura i del pacte que té la vergonya de portar a aquesta cambra? Entre matalassos, ens surt un govern de malson”, ha sentenciat el líder del PP, que mirant Sánchez ha afirmat que aquest govern serà el seu “epitafi polític”. No s’ha estat de furgar també en l’hemeroteca d’un Sánchez que ha anat mostrant diferents perfils en els darrers anys, de quan deia que no permetria que la governabilitat descansés en els independentistes, quan considerava Torra el “Le Pen català”, o quan equiparava la ultradreta amb les tesis de l’independentisme o deia que no pactaria amb els “populistes” de Podem.

Per:   Sara González

Per què em dono de baixa d’ERC?

Avui no és un dia per estar content. Després de mesos de llarga reflexió, he decidit desvincular-me del partit al qual, d’ençà que tinc ús de raó, sempre m’ha acompanyat […]

gerard-sesecc81

Avui no és un dia per estar content. Després de mesos de llarga reflexió, he decidit desvincular-me del partit al qual, d’ençà que tinc ús de raó, sempre m’ha acompanyat i he fet costat, sigui com a simpatitzant i votant o, des de fa uns 7 anys, com a militant de ple dret.

Jo m’he criat i socialitzat a la dura àrea metropolitana de Barcelona. Al meu institut, a Cerdanyola del Vallès (i no era dels més bel·ligerants), m’havien arribat a dir ‘payés’ al pati per parlar en català. Recordo que potser amb 15 anys tenia a l’agenda de l’escola, aquella que tots “tunejàvem” amb gargots i adhesius, una estelada i un logo d’ERC. Recordo amb 17 anys, al conservatori de música, a classe de piano, quan preparàvem un tema brutal de Chick Corea anomenat ‘Spain’, el professor cubà que tenia, fent-me broma (ens aveníem molt) va ratllar el títol i va posar ‘ERC’ com a nou nom de la peça, mentre tots dos rèiem. Segurament jo li n’hauria parlat molt del partit i de les seves aspiracions, tot i que ara no en sóc conscient.

Els que érem independentistes quan ningú no ho era, érem d’Esquerra. No hi havia cap altra opció. És a dir, el partit no era un fi en si mateix sinó que era un instrument i un punt de trobada per lluitar per a l’emancipació i llibertat de Catalunya. Era l’instrument. Se’l defensava i votava per ser el representant net i inequívoc de la independència i no per ser un abanderat de les polítiques d’esquerres, a les que em sento més proper que les de dretes.

No es tractava del “Catalunya serà d’esquerres o no serà” sinó de “Catalunya serà” i, quan per fi “sigui”, la disputa en l’eix social serà màxima, però no abans. He cregut sempre en la unitat independentista i, per a mi, fins que no siguem independents, mai no podré tenir com a enemic a ningú de la CUP o del PDeCAT o de JxCat o de Demòcrates o un carlista o d’Estat Català. No i no. Tots ells són els companys amb qui hem de remar junts, sense fissures, per abatre l’Estat espanyol. Ah, i els comuns sobiranistes, benvinguts, és clar.

I quan parlo d’unitat no em refereixo necessàriament a una única candidatura, sinó, amb la fórmula que sigui, anar a l’una, tenir un full de ruta comú i, sobretot, aplicar-lo.

Em dol i no puc entendre que les disputes entre els partits i els egos dels qui els condueixen ens portin a carrerons sense sortida com els que actualment ens trobem. A primer de carrera de Ciències Polítiques em van explicar que “un partit polític” és una “màquina per a tenir poder”. L’objectiu d’un partit és governar i punt. Encara que sembli dur, literalment, un partit (sigui quin sigui) no pretén fer la vida millor a la ciutadania sinó que la única fi és “tocar poder” per a mantenir-s’hi. Un partit sense rascar poder està condemnat a desaparèixer. I jo, incrèdul de mi, sempre havia volgut negar-ho encoratjat per un tarannà romàntic i idealista. Però quan hem tingut la veritable oportunitat de culminar el procés, els partits ens han fallat, una vegada més. I ara, quasi se’n riuen de nosaltres: quan fan la gara-gara a l’Estat, com amb la rebuda al “Consejo de Ministros” o com que encara es mantingui la possibilitat d’aprovar els pressupostos. He vist que els partits, un cop més, passen de les aspiracions de la societat si no els són favorables.

Malgrat que la situació d’ERC és dura per culpa directa de la repressió espanyola, no s’hauria de tenir por a la crítica. Però n’he constatat de por: “això no es pot dir, tenim el líder a la presó”.

No puc entendre el que fa en Sergi Sol, perquè té tant poder aquest home dins la formació i perquè els militants no protesten. No puc entendre les lletanies bíbliques de l’Oriol Junqueras. El to descafeïnat de Roger Torrent. L’ús intencionat de tot un tòtem com Joan Tardà per a virar el discurs estratègic. Un Rufián que va per lliure i un Lluís Salvador desaparegut. Que es tracti en Toni Comín de traïdor i que es compensi la Meritxell Serret presidint la seu de la Generalitat a Brussel·les per haver-se portat bé i haver cedit l’acta de diputada. Em dol que l’aparell del partit culpés Marta Rovira dels resultats del 21-D del 2017 causant-li la depressió que va patir, fins a arribar a tocar el dos a Suïssa sense que bona part del partit no ho sabés. No entenc l’odi irracional cap al centredreta independentista ni el hooliganisme de certs militants del partit que, com un ramat ben ensinistrat, carreguen contra qui no acaba d’entendre el que passa. Un comportament que no m’identifica gens i que em fa molt enrere: aquell que et titlla de “convergent” a la mínima que alces una veu crítica. No entenc el canvi a dit d’en Bosch per en Maragall pensant-se que el pedigrí del segon pugui recollir més vots. No entenc que la gent no estigui indignada quan es va saber que Josep Lluís Salvadó i Raúl Murcia Tobalo no sabien com desempallegar-se d’Elsa Artadi que els venia a controlar com estaven les estructures d’Estat. Sí, ells tenien Santi Vila, però nosaltres no érem sospitosos de comportaments com aquest.

No entenc que l’estratègia sigui ara a 20 anys vista i que cal eixamplar la base. Ja hem vist que la base s’eixampla amb desafiaments com l’1-O o el 3-O i no pas amb missals ni titllant de càncer als independentistes que no pensen com tu. Ja ho diu l’esquerra abertzale: els líders independentistes empresonats s’han de dedicar a lluitar per la seva llibertat i han d’abandonar les direccions del partit (val això també per a en Jordi Sànchez). Que diguin ‘viva España’ si cal davant del jutge, que ja se’n riuran quan tornin cap a casa i tots ho entendrem.

No entenc com, una vegada més, les intoxicacions i les enquestes malintencionades marquin l’agenda del partit. Les dues últimes vegades que ERC havia d’arrasar no va guanyar.

El més fotut de tot és que, no us ho negaré, escriure aquestes ratlles em fa por. Em fa por perquè, justament, a la República que jo vull no ha d’estar tot tan ‘atado y bien atado’ i la Catalunya autonòmica pateix molts mals importats de la mala democràcia espanyola. I sóc conscient que aquest article em tancarà moltes portes a tots aquells àmbits de la comunicació que estiguin sota les influències d’ERC, que no són pocs, precisament. De fet, les seves arts maquiavèl·liques poden causar, fins i tot, que em quedi sense feina pròximament.

Però, d’altra banda, he de dir que si algun dia veig i comprovo que el partit que més em representa torna a ser aquell al qual jo vaig pertànyer i que em va il·lusionar i engrescar, m’hi agradaria tornar. Aquell que justament Oriol Junqueras va cosir parlant d’independència i de tenir pressa. Aquell que deia que les polítiques socials es podran aplicar amb les eines que dona un Estat i que per això aquesta ha de ser la màxima prioritat. La d’aquell Junqueras que deixava entendre que el país podia parar l’economia una setmana i que no estava obsessionat amb els comuns. Ep! No marxo enfadat ni rancorós, marxo trist i decebut amb l’esperança de comptar-m’hi de nou en un futur no massa llunyà. Sé que a alguns ja els agrada això: que abandonin el vaixell els crítics, però penso més en ser conseqüent amb mi mateix que en altres fets col·laterals.

Amigues i amics, seguiré militant per la independència però sense estar adscrit a cap partit i, us he de dir, que ja començo a sentir-me una mica més lliure d’esperit

Per: GERARD SESÉ

Sánchez vol tornar als temps de l’estatut per “reprendre el diàleg” amb Catalunya

Defensa l’acord amb ERC: “No es trencarà Espanya ni la Constitució, sinó el bloqueig al govern elegit pels espanyols”

sc3a1nchez-al-congrc3a9s-1536x948-1

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha situat aquest dissabte la resolució del conflicte a Catalunya com una de les línies bàsiques de l’actuació del seu executiu, que apostarà –ha dit- per “recomençar” des del punt en què es va iniciar el greuge i “reprendre la senda de la política deixant enrere la judicialització del conflicte”. “Tots sabem que cal un diàleg que ha de partir del reconeixement de l’altre i de les seves raons”, ha dit, i que aquest diàleg ha de ser “dins de la llei” però que “amb la llei no n’hi ha prou”. “Obrim un diàleg honest emparat per la seguretat que atorga el nostre marc legal”, ha assegurat, a l’entorn “d’una Espanya diversa” perquè malgrat que el problema no es resoldrà ràpid, “la coalició progressista treballarà amb paciència i constància” per fer-ho possible.
m
La qüestió catalana ha estat un dels principals eixos del discurs del candidat, que ja ha obert el debat defensant l’acord amb ERC: “No es trencarà Espanya ni la Constitució, sinó el bloqueig al govern elegit pels espanyols”, ha sentenciat en resposta a les crítiques que ha rebut per part de les formacions de la dreta.
m

Sánchez, que prèviament ha estat aplaudit pel seu grup i pel de Podem (amb tots els diputats drets) quan ha pujat a la tribuna, ha afirmat que aquesta investidura s’obre “un nou temps a Espanya on tots estem cridats a participar”.

Per aquest motiu ha afirmat que el seu executiu de coalició “governarà amb una mirada progressista, amb acords amplis i transversals en qüestions d’Estat” i buscarà “reduir mitjançant la política i el diàleg les tensions per començar a superar el conflicte polític català”.

“Cal tornar a la política un conflicte polític”

En aquest marc, Sánchez ha admès que un “sector ampli” de la societat catalana sent “un sentiment de greuge” i ha afirmat que el seu executiu aposta per la cohesió territorial i “per tornar a la política un conflicte que és de naturalesa política”.

“Aquesta és una crisi heretada que assumim amb tota lleialtat constitucional”, ha dit, però “cal reprendre l’única via possible, que és la política, la del diàleg, la negociació i el pacte emparada per la Constitució”, perquè “portem massa temps acumulant greuges, de querelles estèrils”.

“Obrim un diàleg honest” per “recomençar”

Segons el candidat a la presidència del govern espanyol, aquesta aposta pel diàleg és clara: “Obrim un diàleg honest emparat per la seguretat que atorga el nostre marc legal per “recomençar” i “reprendre el diàleg polític en el moment en què els camins es van separar i les raons i arguments es van deixar d’escoltar”. En definitiva, ha dit “reprendre la senda de la política deixant enrere la judicialització del conflicte”.

El PSOE, “un partit espanyol”

El president espanyol, que ha agraït el suport a la ciutadania, també ha defensat la seva formació de les critiques de la dreta. Ha definit el PSOE com un partit “que no defalleix” i que ha encarat “totes les situacions amb ànim de superació”. “El PSOE és com acredita la seva història un partit espanyol format per compatriotes” que “contribueix a millorar la vida de la nostra societat”. Per això ha demanat a les forces de la dreta “respecte” perquè “el respecte a la pluralitat és el mecanisme essencial de la democràcia”.

Serà “un govern unit”

Sánchez, que ha fet referència a les “travetes de la dreta” a la constitució d’aquest govern, ha recordat que els espanyols han votat reiteradament el PSOE perquè encapçali l’executiu espanyol, i ha defensat l’acord amb Podem amb el govern de coalició, perquè malgrat que hagués preferit un govern en solitari –ha recordat- s’ha assegurat “el principi de cohesió i d’idoneïtat”. “Vam acordar unir les nostres forces en una coalició progressista que funcionarà com un govern unit”.

Derogació de la Llei mordassa

Sánchez ha desgranat les prioritats del seu executiu en justícia social i en la recuperació de drets democràtics. La seva, ha dit, és una noció de la llibertat “incompatible amb la Llei mordassa” i que rebutja qualsevol abús dels poders públics. Per això ha defensat “mecanismes estrictes de control”.

Defensa del “diàleg” entre blocs i del “cordó sanitari”

Sánchez ha defensat que el seu govern tindrà una actitud positiva de cara “a tots els espanyols, siguin les que siguin les seves idees i votin el que votin”. En aquest sentit, ha garantit que actuarà, sobretot, amb “diàleg” perquè “la política no pot ser el tap d’un país que reclama avançar”. A més, ha demanat a les dretes que “reconeguin el mandat democràtic de les urnes i no neguin la legitimitat” del pacte que ha fet amb les esquerres, nacionalistes i independentistes. “Seria un error”, ha dit.

De la mateixa manera, ha reclamat aprofitar la dinàmica de diàleg que diu que ara comença per a tancar grans pactes. “La ciutadania podria arribar a entendre que no arribem a acords però mai que no ho intentem. Justament perquè partim de punts distants, necessitem més que mai el diàleg”, ha sentenciat.

Perlarepublica.cat/

El polvorí ha esclatat

«Aquest cop d’estat contra la Generalitat és una gran oportunitat, paradoxalment, per al poble de Catalunya. Perquè és una gran ocasió per a bastir un consens fort, enorme, al voltant de les institucions catalanes»

Investidura Quim Torra

Qualsevol democràcia és, en essència, un règim previsible, no subjecte a arbitrarietats ni a invents institucionals. I en aquest sentit, la decisió de la Junta Electoral espanyola per la qual es pretén de retirar la credencial de diputat al president de la Generalitat Quim Torra és una demostració fefaent que l’estat espanyol ja fa temps que ha deixat de ser-ho, que ha deixat de ser una democràcia.

El nacionalisme espanyol en té la culpa, d’això. La seua resposta a les demandes democràtiques catalanes va causar una involució, un retorn a l’autoritarisme, que ha comportat la destrucció de l’arquitectura institucional i l’embrutiment total de la vida cívica, fins al punt que ara s’obre davant nostre una crisi que serà de dimensions colossals.

El nacionalisme espanyol no va voler dialogar mai durant set llarguíssims anys ni escoltar de cap manera les demandes legítimes de la població catalana. Encara pitjor: va respondre a la llei de transitorietat i a la convocatòria del referèndum aplicant normes il·legals contra propostes que tots sabem que eren perfectament legals i legítimes, perfectament vàlides en qualsevol democràcia. Ells van agredir els ciutadans als carrers per impedir el referèndum i van destruir la Generalitat aplicant un 155 que no era legal, que no podia dissoldre el parlament ni destituir-ne el president. No tan sols això, sinó que van estendre la repressió a tota la societat empresonant la Molt Honorable Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, part del govern, els presidents d’Òmnium i l’ANC, membres dels CDR i tot de gent que simplement expressava el seu rebuig a la destrucció de les regles democràtiques, la seua defensa de la llibertat.

En aquell moment, va ser especialment greu l’actitud del PSC i del PSOE. Els histriònics escarafalls de Miquel Iceta al Parlament de Catalunya, les seues signatures conjuntes amb Ciutadans i el PP davant els tribunals i el suport incondicional de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy en l’aplicació del 155 van convertir els socialistes espanyols en l’eina necessària que justificava i emblanquia un atac directe a la democràcia i als drets civils que, emperò, tots sabíem que no s’acabaria amb l’atac a l’independentisme i prou.

I ho sabíem perquè sabem que la dreta nacionalista espanyola té un concepte patrimonialista de l’estat i de la nació i no vol pactes; vol sang. Vol imposar la seua concepció franquista de l’estat contra tots els qui no hi combreguen exactament i fins al més mínim detall, i això inclou el PSOE per més que el PSOE no ho vulga entendre.

Aquesta dreta, el 2017 va descobrir, gràcies al fet que el PSOE li ho va permetre, que no necessitava ni tan sols controlar el govern per a governar sinó que podia governar, fora de les regles, fent servir el poder judicial, fent servir un poder que feia anys que havia estat posat fora del control democràtic i que dominava completament el feixisme més abjecte i militant. Ja sense dissimular.

Amb l’aplicació del 155, van cometre una il·legalitat i un abús de llei amb la destitució oficial del president Puigdemont. I ara, perquè tenen encara més pressa i perquè s’han emborratxat de poder, s’atreveixen a intentar destituir el Molt Honorable president Quim Torra fent servir una entitat administrativa menor com és la Junta Electoral espanyola.

Però les circumstàncies han canviat. I els mateixos socialistes que ahir abraçaven amb entusiasme la dreta espanyola en la seua croada avui no tenen més remei que entendre que també van darrere d’ells. I que hi van amb presses, precisament, perquè ells ara necessiten el vot de l’independentisme per a la supervivència del seu partit, del seu projecte.

Amb tot plegat, aquest 3 de gener de 2020, el polvorí ha esclatat. Crec que definitivament. I ho ha fet en una seqüència horària espectacularment interessant. Quan el PSOE tasta amargament en la pròpia pell les conseqüències de la seua gran irresponsabilitat del 2017. I quan l’independentisme té la clau de la governabilitat de l’estat espanyol i està en disposició d’exigir allò que el PSOE va signar ahir o de despullar-los definitivament davant el país, l’estat i Europa com a còmplices de la destrucció de la democràcia. Diga com diga Ábalos, els socialistes han quedat atrapats per un text, el que van signar ahir, que diu que la judicialització és un error, que cal dialogar i negociar i que els catalans tenim dret de dir la darrera paraula. La dreta espanyola no ho oblidarà mai, això, i el marge de maniobra del PSOE ha quedat, per tant, reduït gairebé al no res.

Precisament ara, quan Espanya, amb la decisió lamentable de la JEC, ha perdut completament els nervis i ha fet un pas en fals que la posa en una situació d’extrema feblesa institucional i política, la més gran des de l’octubre del 2017. Té les institucions judicials europees bufetejant una vegada i una altra el feixisme judicial espanyol i reacciona posant-lo fora del consens democràtic. I Espanya, avui mateix, no té cap més pensada que desobeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel que fa a la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras. Espanya, doncs, fa servir formes matusseres d’intervenció en la vida política que aquesta vegada, per interessos i prou, ni el PSOE ni cap partit de l’esquerra ja no poden acceptar. Amb el consens que en deien constitucionalista (innocents!!) bastit el 2017 contra l’independentisme català saltant pels aires. I amb el feixisme nacionalista de Vox fent crides a destruir encara més la democràcia i emportant-se darrere seu, embogits per la bandera, Ciutadans i un PP que cada dia és més lluny de la centralitat dels populars europeus.

Per tot això, aquest cop d’estat contra la Generalitat és una gran oportunitat, paradoxalment, per al poble de Catalunya. Perquè és una gran ocasió per a bastir un consens fort, enorme, al voltant de les institucions catalanes, sumant-hi els tres partits independentistes, els comuns i un PSC que ara, simplement, no pot de cap manera abraçar-se a Ciutadans i el PP ni que ho volgués. El Parlament de Catalunya, amb els vots de tots aquests partits, ha de passar per alt de manera oberta aquesta decisió il·legítima de la Junta Electoral i no ha de tenir gens de por d’obrir la confrontació de legitimitats, democràcia contra autoritarisme, que després de les eleccions del 21-D no es va atrevir a obrir.

I nosaltres, els ciutadans, ara hem de tancar files al voltant del govern de Catalunya, hem de recordar que aquest conflicte que avui s’ha fet immens només es pot tancar amb el retorn del govern legítim i amb el reconeixement de l’exercici de l’autodeterminació i hem d’assumir que el carrer és la clau de totes les victòries, com ens van ensenyar les grans manifestacions de rebuig a la sentència de l’estatut, les nits d’Urquinaona, la Via Catalana i l’ocupació de la AP-7 i de l’aeroport.

Com ahir ja era previsible, el polvorí ha esclatat. Ara és l’hora.

PS. Aquest editorial d’urgència ha estat publicat a les vuit, quan començaven tant la reunió del govern com la concentració de l’ANC. Les he seguit amb atenció i m’ha semblat que hi ha algunes coses significatives que voldria compartir ara, quan són les deu.
1. La indignació de la gent és molt important, el fet més determinant de tots. Fins i tot l’ANC ha tingut dificultats per a fer sentir la seua veu des de l’entarimat. Molts independentistes simplement estan al límit del que es pot aguantar i preparats per a esclatar.
2. En aquest sentit ha estat molt significativa la, diguem-ne, invasió controlada del Palau. Primer per part dels qui han penjat la pancarta al balcó, s’entén que amb el permís del govern i després dels qui han despenjat la bandera espanyola, s’entén que sense el permís del govern. No són fets anecdòtics sinó mostres de que una part de la ciutadania està disposada a superar el control de la política i dels partits i anar molt més enllà. Caldrà estar alerta perquè això que avui només és un comunicat si el president Torra i el parlament persisteixen serà d’ací unes hores una operació policial per treure’l i aleshores, vist el que s’ha vist avui, pot passar de tot.
3. La decisió de convocar el parlament és correcta però insuficient. El parlament hauria de votar demà i sembla que no votarà. Hauria de votar perquè el PSC ha de posicionar-se de manera inequívoca davant la ciutadania i només votant ho farà. I evidentment segons el que vote la investidura de Pedro Sánchez hauria de ser impossible.
4. No hi ha direcció política aparent però això tampoc no té perquè ser una desgràcia. Les coses passen. I el polvorí quan esclata torna la situació incontrolable. En les pròximes hores i dies podrien passar coses molt inesperades, que podrien superar el govern, el parlament, els partits i fins i tot les associacions. La clau està en el carrer, com vaig repetint tots aquests dies.

Rufián diu que ERC no canviarà el sentit de seu vot a la investidura de Sánchez

Borràs revela que ERC ha confirmat a JxCat que s’abstindrà a la investidura de Sánchez

e3c4fbe55f382fab18617665a7564ae856b634c9w-04093726-604x270-1

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha assegurat que els republicans ja ha pres una ‘decisió ferma’ sobre el sentit del vot a la investidura de Pedro Sánchez, però ha defensat que l’executiva del partit analitzi les decisions de la Junta Electoral espanyola. ‘Crec que és positiu que un partit s’adapti i analitzi la realitat si bé és cert que nosaltres tenim una decisió ferma adoptada també pels màxims òrgans del partit’, ha dit en una entrevista a RNE abans de la sessió d’investidura. Rufián ha dit que ha de ‘respectar els temps i formes’ del partit i ha rebutjat ‘avançar-se a la decisió’ de la reunió d’aquest matí. [EN DIRECTE] El debat d’investidura de Pedro Sánchez al congrés espanyol

Per la seva banda, la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al congrés espanyol, Laura Borràs, ha assegurat que ERC els ha informat que mantindrà la seva abstenció en el debat de la investidura. ‘Ja ens ha dit que no, que no canviarà’, ha dit als passadissos del congrés. Pel que fa a JxCat, ha dit: ‘No estem per investir un govern d’Espanya quan s’està per destituir el president de la Generalitat de Catalunya’. En declaracions a la Cadena Ser ha retret als republicans que no hagin optat per una estratègia conjunta entre les dues formacions que comparteixen el govern de la Generalitat a l’hora de pressionar per obtenir garanties.

Després de conèixer aquestes resolucions de la JEC, la direcció d’ERC va acordar reunir-se d’urgència aquest matí per a analitzar aquesta decisió i les seves possibles conseqüències en el debat d’investidura d’aquesta finalitat de setmana.

A %d blogueros les gusta esto: