L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 08

Archivos diarios: 8 enero, 2020

Paco Ponzán, un héroe oscense de la resistencia antifascista reconocido en Francia e ignorado en su tierra

Libertario, anarquista, maestro, amigo de Ramón Acín, combatiente antifascista… No cuenta con ninguna referencia ni calle con su nombre en la ciudad que le acogió desde pequeño y a donde, en un deseo incumplido, quiso que se devolvieran sus restos mortales. Asesinado a manos de los alemanes en Toulouse en 1944, desempeñó un papel clave en la red europea de evasión de perseguidos por el nazismo. La rama que operó entre España y Francia, el Grupo Ponzán, fue denominado así en su honor. Ramón Acín: 80 años del asesinato del “hombre bueno” que se gastó El Gordo en financiarle ‘Tierra sin pan’ a Buñuel

francisco_pozan-huesca_ediima20200106_0238_4

Placa en el cementerio de Buzet, cerca de Toulouse, en recuerdo de Francisco Ponzán.

La mirada del oscense Paco Ponzán (1911-1944) observó con asombro la historia española y europea de la primera mitad del siglo XX. Libertario, anarquista, maestro, amigo de Ramón Acín, combatiente antifascista… Su nombre apenas encuentra eco más allá de los estudios y artículos académicos y de memoria histórica. Tampoco cuenta con ninguna referencia ni calle con su nombre en la ciudad que le acogió desde pequeño y a donde, en un deseo incumplido, quiso que se devolvieran sus restos mortales. Asesinado por los nazis después de colaborar en la resistencia contra Hitler y Franco, sí se trata de una figura venerada en el país galo.

Nacido en Asturias, donde su padre trabajaba en el sector ferroviario, se crió forjado por el hierro de la severa educación religiosa que le impuso su madre, viuda cuando Ponzán solo tenía siete años. Estudió el bachillerato con los padres Salesianos y en este centro floreció un carácter rebelde, disconforme y apasionado, que le enfrentó con los religiosos y le valió la expulsión del colegio. Fue ayudante de boticario y aprendiz de librería antes de matricularse en Magisterio a los 14 años. En esa escuela impartía clases Ramón Acín, artista, periodista y pedagogo, la víctima de la represión franquista más tristemente célebre de la ciudad.

Acín inspiró la naciente carrera política de Paco Ponzán hacia el anarcosindicalismo junto a otro de sus grandes amigos, Evaristo Viñuales. Ambos fueron detenidos con asiduidad por algaradas estudiantiles o su apoyo a huelgas y la participación en mítines y acciones anarquistas. La profesión de maestro le acabó conduciendo a La Coruña, si bien el golpe militar del 18 de julio de 1936 le sorprendió en Huesca, donde se encontraba alertado por las señales que apuntaban a la tragedia que estaba a punto de desencadenarse.

Ponzán tomó parte en la reunión del Gobierno Civil que, en la madrugada del 19 de julio, determinó que no se entregasen armas a la población para defender la República. “Ponzán era partidario de defender la República con las armas. Ramón Acín le pidió un poco de calma, pero al día siguiente ya fue tarde. Paco Ponzán huyó de Huesca. Cuando se enteró del asesinato de Ramón Acín, fusilado el 6 de agosto de 1936, lloró amargamente”, indica el historiador Víctor Juan.

Durante la Guerra Civil combatió en las filas anarquistas como parte del Consejo Regional de Defensa de Aragón hasta su disolución. Más tarde fue nombrado responsable del denominado Servicio de Información Especial Periférico (SIEP), encargado de acciones de sabotaje y espionaje en territorio enemigo. Exiliado en Francia tras la derrota republicana, estuvo interno en el campo de concentración de Vernet y allí arrancó la segunda parte de su periplo vital. Participó en la puesta en marcha de un grupo de evasión integrado en la denominada Red Pat O’Leary, responsable de la evacuación de miles de perseguidos por el nazismo.

“El principal objetivo era el de rescatar a los aviadores aliados que caían en suelo francés y conducirlos a refugios seguros, procurarles ropa, comida, documentación para cruzar los Pirineos y devolverlos desde Portugal o Gibraltar a territorio aliado. En este último eslabón de la cadena trabajaban los hombres de Paco Ponzán”, señala Víctor Juan. 

El Grupo Ponzán toma el nombre del oscense y también contó con los servicios de su hermana, Pilar, instalados ambos en Toulouse. Trabajaron para los servicios secretos franceses, belgas y, sobre todo, ingleses. En el contexto de la guerra y la Francia ocupada, los aliados tenían necesidad de contar con pasos clandestinos de la frontera española que les permitiera evadir a personas en peligro y conducir correos a sus embajadas y consulados. Los anarquistas del Grupo Ponzán pretendían extender y fortalecer la lucha contra Franco en todos los frentes posibles y la colaboración con los servicios secretos aliados les aportaban financiación, armas y contactos.

El Grupo participó en la evasión de alrededor de tres mil personas y prestó un número indefinido de servicios de correo. Detenido en 1942 e ingresado de nuevo en Vernet, de donde logró escapar, Paco Ponzán cayó en manos de los nazis el 28 de abril de 1943. Fue asesinado en Toulouse y su cadáver quemado el 17 de agosto de 1944, solo dos días antes de la liberación de la ciudad francesa. Había dejado escrito en su testamento: “Deseo que mis restos sean trasladados un día a tierra española y enterrados en Huesca, al lado del profesor Ramón Acín”.

A pesar de verse incumplido este deseo y de la ausencia de homenajes en su tierra, Ponzán fue reconocido y condecorado a título póstumo por los gobiernos y ejércitos de Francia, Reino Unido y Estados Unidos. De los cuadernos de Ponzán recuperados tras su muerte es posible conocer la identidad, y a veces incluso la fotografía, de 311 personas evadidas por el Grupo: militares de alta graduación, políticos, personalidades científicas, familias judías… El Ayuntamiento de Toulouse sí le ha dedicado un paseo en su honor.

Fuente: Miguel Barluenga/

El Govern sosté que Torra pot seguir sent president tot i perdre la condició de diputat

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, assenyala que l’executiu “no acatarà” la inhabilitació de la Junta Electoral.

1200_1578480388env2h1bxuaazuog

El president de la Generalitat, Quim Torra, arriba a la reunió del Govern del 8 de gener del 2020 | Govern

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimarts que el Govern “no acceptarà ni acatarà” la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). La decisió de l’organisme ja és ferma i ha estat comunicada a Torra, i l’equip jurídic ja ha presentat un recurs al Tribunal Suprem en el qual es demana aplicar mesures cautelaríssimes contra la inhabilitació. En tot cas, Budó ha apuntat que el dirigent independentista pot seguir sent president encara que perdi la condició de diputat al Parlament. Torra reclama al Suprem la suspensió de la inhabilitació per «vulneració de drets fonamentals»

L’argument de Budó ha estat que la norma marca que només un diputat pot ser escollit president, però que això no apareix en les circumstàncies del cessament del principal càrrec del país. “El compromís contra la inhabilitació ja es va veure al Parlament”, ha assenyalat la consellera de la Presidència, en referència a la ratificació de Torra que va avalar la cambra amb els vots de l’independentisme. Torra ordena «diligència» per alliberar Junqueras si ho decideix el Suprem

El president del Parlament, Roger Torrent, a banda, ha instat els serveis jurídics a presentar un recurs davant la sala tercera del Suprem en defensa dels drets del Torra.

Així mateix, la Junta electoral Provincial s’ha dirigit al Parlament per conèixer el seu posicionament sobre l’execució de la sentència de la JEC. En aquest sentit, la cambra ha demanat a la JEP que no executi la decisió a l’espera de la decisió del Tribunal Suprem.

Diàleg institucional

Torra, segons ha anunciat la portaveu de l’executiu, convocarà de forma “immediata” partits i entitats per abordar la proposta catalana en la taula de negociació que s’ha d’obrir en les properes setmanes amb l’Estat. “Es tracta de poder negociar amb la màxima força”, ha ressaltat Budó. L’equip de Torra treballa perquè la trobada sigui el més aviat possible i, en paral·lel, el seu gabinet està en contacte amb el de Pedro Sánchez per tal que hi hagi una trobada aviat entre els dos presidents. El diàleg institucional, per tant, “només arrencarà” quan ho decideixin ells dos.

La mesa de diàleg acordada entre ERC i el PSOE per investir Sánchez s’hauria de posar en marxa d’aquí a 15 dies, segons apareix en el pacte signat per les dues formacions, però Torra ja va avisar els republicans que no circumscrivia el Govern. És per això que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) convocarà en les properes hores formacions i entitats per tal que es faci una proposta catalana que es porti a la taula de negociació amb l’Estat. Primer, en tot cas, hi hauria d’haver una reunió entre Torra i Sánchez, que són els qui a parer del Govern haurien de liderar el diàleg institucional.

“La taula arrencarà quan ho decideixin ells dos”, ha apuntat Budó, tot i que l’acord d’investidura no parla en aquests termes. Carles Puigdemont, des de Waterloo, va fer un fil de tuits la setmana passada en el qual reclamava precisament el que impulsarà Torra amb els partits i les entitats, és a dir, que es faci una proposta catalana de cara a la mesa de negociació. Torra té intenció de portar-hi un referèndum d’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als líders independentistes condemnats.

Per:  Oriol March ,

La Generalitat avisa que la mesa de diàleg només arrencarà quan ho decideixin Torra i Sánchez

Budó avança que el president convocarà de forma “immediata” partits i entitats per definir la proposta catalana i situa les converses institucionals després d’una reunió entre els dos líders.

1200_1578480198env2h07wsae9jml

Reunió del Govern del 8 de gener del 2020 | Govern

El president de la Generalitat, Quim Torra, convocarà de forma “immediata” partits i entitats per abordar quina proposta farà la part catalana en la mesa de diàleg amb l’Estat. En aquests termes s’ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu. “Es tracta de negociar amb la màxima força”, ha ressaltat Budó. L’equip del Torra treballa perquè la trobada sigui el més aviat possible i, en paral·lel, el seu gabinet està en contacte amb el de Pedro Sánchez per tal que hi hagi una reunió entre presidents. El diàleg institucional, per tant, “només arrencarà” quan ho decideixin ells dos.

La mesa de diàleg acordada entre ERC i el PSOE per investir Sánchez s’hauria de posar en marxa d’aquí a 15 dies, segons apareix en el pacte signat per les dues formacions, però Torra ja va avisar els republicans que no circumscrivia el Govern. És per això que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) convocarà en les properes hores formacions i entitats per tal que es faci una proposta catalana que es porti a la taula de negociació amb l’Estat. Primer, en tot cas, hi hauria d’haver una reunió entre Torra i Sánchez, que són els qui a parer del Govern haurien de liderar el diàleg institucional.

“La taula arrencarà quan ho decideixin ells dos”, ha apuntat Budó, tot i que l’acord d’investidura no parla en aquests termes. Carles Puigdemont, des de Waterloo, va fer un fil de tuits la setmana passada en el qual reclamava precisament el que impulsarà Torra amb els partits i les entitats, és a dir, que es faci una proposta catalana de cara a la mesa de negociació. Torra té intenció de portar-hi un referèndum d’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als líders independentistes condemnats.

La inhabilitació del president

El Govern, a banda, ha avisat que “no acceptarà ni acatarà” la inhabilitació del president ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). La decisió de l’organisme ja és ferma i ha estat comunicada a Torra, i l’equip jurídic del president ja ha presentat un recurs al Tribunal Suprem per tal que s’apliquin mesures cautelaríssimes contra la inhabilitació amb l’argument de la “vulneració de drets fonamentals”. En tot cas, Budó ha apuntat que Torra pot seguir sent president encara que perdi la condició de diputat al Parlament, que és el punt sobre el qual es pronuncia en concret la JEC.

L’argument de Budó ha estat que la norma marca que només un diputat pot ser escollit president, però que això no apareix en les circumstàncies del cessament del principal càrrec del país. “El compromís contra la inhabilitació ja es va veure al Parlament”, ha assenyalat la consellera de la Presidència, en referència a la ratificació de Torra que va avalar la cambra amb els vots de l’independentisme. Aragonès aposta perquè l’Estat es retiri de totes les causes contra l’independentisme

 Per:  Oriol March ,

A %d blogueros les gusta esto: