L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 09

Archivos diarios: 9 enero, 2020

El Suprem ignora l’aval de la justícia europea a Junqueras: ni llibertat, ni immunitat, ni suplicatori

Manuel Marchena impedeix al líder d’ERC ser dilluns a Estrasburg malgrat la sentència del TJUE i construeix un argumentari basat en què la immunitat no es pot aplicar per la condemna ferma.

1200_1545135707foto_3436498

El magistrat Manuel Marchena i la resta de membres del tribunal de l’1-O | Pool EFE

Ni podrà ser dilluns a Estrasburg, ni podrà sortir en llibertat, ni s’anul·larà la sentència que el condemna per sedició, ni es demanarà el suplicatori al Parlament Europeu. El Tribunal Suprem ha pres aquest dijous una decisió insòlita: desobeir la justícia europea i impedir que Oriol Junqueras, líder d’ERC, pugui ser eurodiputat. La sala segona s’ha fet seu el posicionament més dur, el de la Fiscalia, que poques hores després que transcendís la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va proposar ignorar-la i inhabilitar immediatament l’exvicepresident. ERC urgeix al Parlament Europeu que reconegui Junqueras com a eurodiputat

Manuel Marchena no ha fet cas ni a l’Advocacia de l’Estat ni a les defenses, i ha pres una decisió que situa la justícia espanyola en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu. ERC ja ha anunciat que recorrerà la decisió i ha demanat a David Sassoli, president de l’Eurocambra, que protegeixi els drets de Junqueras. El president del tribunal de l’1-O, però, manté que no està vulnerant drets. Al contrari. El Suprem assegura que compleix “de manera exacta” amb el que diu el TJUE, que el passat 19 de desembre va dictaminar que el líder d’ERC era eurodiputat i tenia immunitat des del dia que es van proclamar els resultats, i que calia demanar de manera urgent un suplicatori al Parlament Europeu si se’l volia mantenir en presó preventiva.

En la interlocutòria feta pública aquest migdia, Marchena nega tot això perquè ja hi ha una sentència ferma i la immunitat no es pot aplicar quan ja ha començat el judici. També assegura que la sala podia dictar sentència i que, al no existir la immunitat, tampoc calia -ni cal- demanar el suplicatori corresponent al Parlament Europeu. Com a pas previ a justificar la seva decisió, la sala segona del Suprem recorda que Junqueras va ser condemnat el 14 d’octubre de l’any passat a una pena de 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació pels delictes de sedició i malversació, en una sentència que va posar punt i final al procés penal que havia començat el 12 de febrer i que havia quedat vist per a sentència quatre mesos després, el 12 de juny.

No va ser fins l’endemà, 13 de juny, que Junqueras va ser proclamat eurodiputat, i el 14 de juny la sala va rebutjar alliberar-lo per prometre la Constitució. La defensa del líder d’ERC va presentar un recurs de súplica contra aquesta decisió i és en aquest marc on el Suprem situa la resposta del TJUE. “És ineludible la necessitat de subratllar aquest context, perquè si no es corre el disc de desenfocar l’anàlisi de les conseqüències que la sentència del TJUE ha de projectar sobre la causa que ja ha estat enjudiciada”, remarca Marchena. Aquestes són les claus de l’argumentari del Suprem. Torra exigeix la llibertat immediata de Junqueras després del veto del Suprem

El Suprem destaca la importància de la sentència del TJUE -que fa una “interpretació extensiva de la immunitat i té un caràcter “innovador i complex”- i assegura que serà “d’acord a aquesta doctrina” que es resoldran les qüestions a partir d’ara. També per al cas de Junqueras, ja que correspon a la sala determinar com trasllada la decisió de Luxemburg a la situació del líder d’ERC. En tota la interlocutòria s’encarrega de remarcar que la condemna de l’1-O és ferma (i que podia dictar-la independentment del TJUE), perquè això li permet justificar que la sentència de Luxemburg no implica l’alliberament de Junqueras. “La substitució de la presó preventiva per la pena de presó en sentència ferma té efectes transcendentals que no es poden eludir”, insisteix Marchena.

El fet que existeixi ja una condemna ferma fa que el supòsit de la qüestió prejudicial desaparegui i, alhora, situa Junqueras en una situació d’inelegibilitat i incompatibilitat sobrevinguda d’acord amb els articles 6 i 211 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). “En el moment que Junqueras va ser condemnat a la pena de 13 anys de presó es va convertir en inelegible, i això projecta sobre ell una causa d’incompatibilitat que l’exclou del Parlament Europeu”, sosté l’alt tribunal, que desvincula aquesta inelegibilitat de la pena d’inhabilitació de 13 anys que va deixar en suspens. “La condició d’inelegible de Junqueras es vincula, no a la pena d’inhabilitació, sinó a la pena de presó de 13 anys que li va ser imposada”, remarca Marchena.

“La substitució de la presó preventiva per la pena de presó en sentència ferma té efectes transcendentals que no es poden eludir”, sosté Marchena

A més, el Suprem també recorda que quan va deixar en suspens la pena d’inhabilitació en cap cas va dir que no s’apliqués la incompatibilitat sobrevinguda que es deriva de l’execució d’una pena de presó, com és la que afecta a Junqueras. De la mateixa manera, nega que el missatge que va enviar al TJUE, dient que la seva decisió “tindria eficàcia amb independència de la situació de presó preventiva o penat que afectés Junqueras”, impedeixi dictar i executar la sentència, ni tampoc suposa “una acceptació implícita i anticipada” que l’eficàcia de la immunitat s’estendria en el supòsit que Junqueras es trobés -com és el cas- en sentència ferma.

2. No cal suplicatori

El Suprem argumenta que no cal demanar suplicatori, ni ara ni en cap moment del procediment. Per què? El magistrat sosté que la petició de suplicatori no és procedent ara perquè un cop s’ha dictat sentència condemnatòria queda anul·lat el mandat de Junqueras com a eurodiputat. De la mateixa manera, nega que calgués demanar-lo abans de dictar sentència perquè el líder d’ERC va ser proclamat eurodiputat -i, per tant, va començar a tenir immunitat- quan ja s’havia acabat el judici oral. En aquest moment processal no calia, sosté Marchena, demanar permís per dictar sentència.

L’alt tribunal admet que hauria estat possible demanar el suplicatori abans de la sentència del TJUE, però assegura que això hauria estat “estèril” perquè abans del pronunciament de Luxemburg el propi Parlament Europeu -primer amb Antonio Tajani i després amb David Sassoli- no acceptava com a eurodiputats ni Junqueras ni tampoc Carles Puigdemont i Toni Comín. Ara, coneguda la resposta del TJUE, el Suprem també nega que calgui demanar el suplicatori perquè ja existeix sentència ferma i no té sentit instar l’Eurocambra a aixecar-li la immunitat. “El seu mandat és nul i així ho ha declarat la Junta Electoral Central”, diu la sala segona del Suprem, avalant així el criteri de l’ens electoral.

3. No hi ha immunitat 

El Suprem també tanca la porta a la immunitat i nega que pugui aplicar-se aquesta prerrogativa un cop ha començat el judici. Això afecta a Junqueras, però també a Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en el moment que van ser elegits diputats al Congrés. No calia demanar suplicatori i es podia procedir amb el judici perquè no tenien immunitat, perquè el procediment ja havia començat i es trobava en plena fase de judici oral.

Això també s’aplica al moment que Junqueras va ser elegit eurodiputat: segons el Suprem, tampoc tenia immunitat perquè el ja havia començat el judici i, de fet, fins i tot havia acabat la fase del judici oral. “Cal seguir sostenint, com s’ha fet fins ara, que en la mesura que Junqueras va aconseguir la condició d’eurodiputat quan el procés ja estava en la fase de judici oral, no ha pogut en cap moment emparar-se en la immunitat per obstaculitzar la persecució del seu enjudiciament”, afirma la sala penal.

“En la mesura que Junqueras va aconseguir la condició d’eurodiputat quan el procés ja estava en la fase de judici oral, no ha pogut en cap moment emparar-se en la immunitat”, manté el Suprem

En aquesta línia, rebla el Suprem, és “obvi” que si Junqueras va ser elegit eurodiputat quan ja s’havia obert el judici oral, “decau” la immunitat. Aquesta prerrogativa, prerrogativa que “no pot passar si la iniciativa per procedir a l’exercici de l’actuació jurisdiccional és anterior a l’elecció dels components del Parlament”. I per tant, conclou Marchena, qui es presenta a unes eleccions amb un judici en marxa, si acaba sent elegit no tindrà immunitat, perquè no es pot condicionar l’elecció al desenllaç del procediment judicial ni “encara menys” al dictat de la sentència.

4. No ha de ser alliberat

El Suprem també s’oposa a alliberar Junqueras. Com repeteix diverses vegades durant la interlocutòria, Junqueras no es troba en una situació de presó preventiva sinó que compleix una pena per sentència ferma “la validesa i eficàcia de la qual no ha estat neutralitzada”. Així mateix, la sala situa l’escenari hipotètic que el líder d’ERC es trobés encara en situació de presó preventiva, i argumenta que el TJUE no estableix un “mecanisme automàtic” per alliberar un electe que es trobi en aquesta situació, sinó que deixa en mans del tribunal nacional la possibilitat de mantenir-lo empresonat mentre activa el suplicatori. “El TJUE declara perfectament compatibles el manteniment de la presó preventiva i la petició del suplicatori”, diu Marchena.

De la mateixa manera, el Suprem alerta que la interpretació que fa la defensa de Junqueras de la sentència del TJUE obre la porta a “acceptar amb normalitat” que qualsevol condemnat per delictes “d’especial gravetat” obtingués una “insòlita oportunitat” d’eludir la pena de presó en el moment exacte en que s’acorda la seva condició d’electe. En la mateixa línia, Marchena critica la petició d’anul·lar la sentència i recorda que la sala podia dictar-la sense esperar la resposta de Luxemburg; una resposta, argumenta l’alt tribunal, que no afecta a a la situació de Junqueras com a processat i com acusat, ni tampoc després com a condemnat.

Indica el Suprem que aquestes situacions formen part de la peça principal, sobre la qual el TJUE no es pronuncia, sinó que deixa en mans de la sala decidir si la seva pròpia interpretació hi té alguna incidència.

5. Retrets a l’Advocacia de l’Estat i les defenses

Marchena, ponent de la interlocutòria que signen ell i tots els membres del tribunal de l’1-O, és especialment dur amb l’Advocacia de l’Estat i la defensa d’Oriol Junqueras, les dues parts que li demanaven alliberar el líder d’ERC per anar a Estrasburg, mentre que no fa referència en cap ocasió a la Fiscalia. En l’escrit, el magistrat deixa anar alguns dards contra Rosa María Seoane i Andreu Van den Eynde, i en una ocasió els diu clarament que “no tenen raó”.

Marchena assegura que l’Advocacia de l’Estat fa plantejaments “difícils de raonar” i peticions “amb falta de viabilitat”

Afirma que el recurs de l’advocat de Junqueras “aspira a un efecte que només troba suport en la intensa càrrega de voluntarisme amb què es formula”, perquè “evidencia una cridanera confusió” entre alguns conceptes. Tira d’ironia també quan critica Van den Eynde “pretén ressuscitar una versió actualitzada” d’un dret que s’aplicava a l’antiga Roma: “Aquesta nostàlgica visió és contrària als principis que defineixen qualsevol societat democràtica, i per això ha de ser rebutjada”.

És especialment crític Marchena amb l’Advocaca, a qui diu que fa plantejaments que són “difícils de raonar”, fa peticions amb “falta de viabilitat” i “esforços argumentals” que es trenquen. Al final del seu escrit, el Suprem també acusa Seoane d’exposar uns arguments que plantegen “un insòlit i atípic exercici de funcions concertades entre la sala i el Parlament Europeu”.

El Suprem es nega a alliber... by edicio naciodigital on Scribd

Per:  Bernat Surroca ,

ENTREVISTA:”Con la crisis diplomática con España, Europa se da cuenta ahora de la dictadura que tenemos en Bolivia”

Evo Morales: El expresidente de Bolivia atiende a eldiario.es en la sede del sindicato docente en Buenos Aires, donde está refugiado tras el golpe de Estado. Da la bienvenida al nuevo gobierno de España, pero desde la distancia: “Me he reunido más veces con Repsol que con Pablo Iglesias”.  Morales acusa al gobierno de Áñez de ser una “dictadura sin experiencia que solo puede hacer acusaciones” al servicio de EEUU. Evo Morales pide volver a Bolivia para ‘hacer política’: “Si no me lo permiten, veré la forma, no tengo miedo a la detención”

bolivia-morales-buenos-aires-argentina_ediima20200108_0642_20

El expresidente de Bolivia Evo Morales durante una entrevista con eldiario.es en Buenos Aires (Argentina) DIEGO MARTÍNEZ

La primera vez que Evo Morales vino a Argentina tenía menos de cinco años. Lo hizo acompañando a su padre, que como miles de bolivianos se trasladaba a trabajar en la cosecha de cañas de azúcar en las provincias del norte. Aún recuerda que caminó un día y medio desde su casa hasta la estación de tren en Oruro (Bolivia), luego pasó tres días a cada lado de la frontera y finalmente tomó un bus hasta el campamento donde viviría. Él solo hablaba entonces en su lengua indígena aymara. “Recuerdo que la profesora me decía ‘Evito, Evito’, mientras me acariciaba la cabeza, pero no entendía nada”, cuenta Morales a eldiario.es en una sala de la sede del sindicato docente de Buenos Aires, donde ha instalado su refugio político en el exilio. Bolivia enviará un alto representante para tratar de “superar” la crisis con España tras las advertencias de la UE

El recorrido que de niño tomó a ‘Evito’ una semana, hoy se puede hacer en menos de un día en auto aprovechando parte de los 7.000 kilómetros de ruta que se construyeron durante los 13 años de gestión de Morales. En ese período, entre 2006 y 2019, la pobreza se redujo de 38,2% a 17,1%, según cifras oficiales. Y el PIB del país pasó de 9.000 a 40 mil millones de dólares. Las nuevas elecciones en Bolivia se celebrarán el 3 de mayo

De pequeño no hubiera podido imaginar ese futuro político en la casa de gobierno. De adulto tampoco pudo prever que a pesar de los logros de gestión y su reconocimiento internacional fuera a ser desplazado por un golpe de Estado. Mucho menos que volvería a la Argentina como refugiado.

Desde Bolivia le llegan noticias de que él y varios de los colegas que lo acompañan en este viaje forzado forman parte de los 592 funcionarios que serán investigados por el gobierno de Jeanine Áñez, presidenta tras un golpe de Estado que en teoría debe convocar elecciones inmediatamente. “Como es un gobierno que no gestiona, solo puede hacer acusaciones. Son expertos en montar problemas, como los que han montado con España”, dice durante la entrevista sobre el reciente conflicto diplomático. “Pero con esos problemas nos ayudan a nosotros. Ahora en Europa se dan cuenta de la clase de dictadura que tenemos en Bolivia”.

¿Cómo vive este refugio en Buenos Aires tras su primer paso por México?

En México estaba bien, pero lejos de Bolivia. Ahora estoy mejor porque estoy más cerca. No tengo mucho más que comentar porque es parte de las normas de un refugiado. Pero la relación con el hermano Alberto Fernández [nuevo presidente argentino] es excelente. En cuanto fue elegido y antes incluso de su investidura dedicó un día entero a ver cómo me salvaban la vida junto a Nicolás Maduro, al presidente de México y el de Paraguay. Ellos y sus cancilleres se pasaron todo el 11 de noviembre viendo cómo me sacaban de Bolivia hacia México. Nosotros ahora le comunicamos al gobierno todas las actividades que hacemos y ellos nos autorizan. Pero hasta ahora no me han rechazado absolutamente nada.

bolivia-morales-buenos-aires-argentina_ediima20200108_0635_20

El expresidente de Bolivia Evo Morales durante una entrevista con eldiario.es en Buenos Aires (Argentina) DIEGO MARTÍNEZ

¿Cómo evalúa la respuesta de Europa y España ante el golpe de Estado en Bolivia?

Ha habido mensajes de solidaridad de algunos países de Europa, pero aunque la UE se da a conocer como la madre de las democracias, de manera institucional han sido cómplices de esta dictadura. Deben reconocer que están detrás de Trump en esto. Yo creo que todas las regiones o continentes tenemos derecho a liberarnos.

¿Qué le parece la crisis diplomática entre España y el actual gobierno de Bolivia, que llegó a expulsar a diplomáticos españoles?

Como es una dictadura y no tienen experiencia, lo que hacen es seguir todo lo que dice Estados Unidos. Ellos dicen que son un gobierno de transición, aunque un gobierno de transición no cambia políticas ni programas. Pero como se supone que es un gobierno que no gestiona, solo puede hacer acusaciones. Solo son expertos en montar problemas, como la crisis diplomática que han montado con España. No entienden que las embajadas se visitan y que hay seguridad que las acompaña. ¿O creen que los españoles iban a ir de día a sacar a alguien de la embajada de México? ¿Quién se lo va a creer? Expulsan diplomáticos y con eso nos ayudan a nosotros, en realidad. Ahora en Europa se dan cuenta de la clase de dictadura que tenemos. Están destrozando sus relaciones diplomáticas. 

¿Cómo valora la llegada del nuevo gobierno progresista de coalición en España?

Cada país tiene su particularidad. Lo más importante es que haya estabilidad política y con gobierno. Escuché que hubo una elección en España sin ganador, otra elección y después otra elección. Escuché también a movimientos sociales y políticos planteando un Estado plurinacional en España, como el que tenemos en Bolivia. Eso es histórico. Antes importábamos programas políticos de Europa y ahora se exportan. Un candidato a presidente de Inglaterra también planteó nacionalizar la energía y el ferrocarril. Y nosotros lo hicimos. Hasta eso cambiamos.

Esta semana también se ha sabido que la fiscalía boliviana quiere que se cite a declarar al expresidente Rodriguez Zapatero y a integrantes de Podemos.

Como no tienen nada que vender, ni tienen ninguna obra que mostrar… La mejor gestión de la dictadura es acusar a cualquiera, sea nacional o internacional.

España tiene ahora una relación más fluida con usted, que ha nacionalizado tantas empresas con capital español, que con la dictadura que presuntamente viene a reabrir las privatizaciones.

He tenido más reuniones con Repsol que con Pablo Iglesias de Podemos. Las nacionalizaciones tensan la relación política y lo entiendo perfectamente. En la campaña de 2005 dije que las empresas extranjeras no pueden ser dueños y patrones. Si quieren ser socios, bienvenidos. Y la mayoría prestan servicio, ni siquiera son socios. Porque con costos recuperables se devuelve toda la inversión cuando encuentran gas o petróleo. Antonio Brufau [presidente de Repsol] me planteó que quería hacer un acuerdo para 50 años. Y me pareció bien. Estuvimos en esas tratativas. Yo quisiera tener un satélite de prospección para saber qué tengo ahí adentro, porque todos saben lo que tenemos pero no nos informan. ¿Una trasnacional como Repsol diciéndonos que quiere un acuerdo a 50 años? Nunca van a invertir para perder. Hay que hacer buenos negocios para los países, pero las empresas tienen derecho a tener rentabilidad. Las inversiones privadas, sean nacionales o extranjeras, tienen que tener eso garantizado.

¿Qué recuerda de los días que pasó de acariciar un nuevo mandato a dormir en el suelo protegido por cocaleros en El Chapare?

Hemos derrotado varios golpes de Estado. El primer golpe lo derrotamos con UNASUR. Hubo una reunión de emergencia en La Moneda [sede del presidente de la República], en Santiago de Chile, y lo logramos. Hubo otro con la marcha de TIPNIS, también lo derrotamos. Superamos dos paros de la policía boliviana. Entonces cuando ya venía este golpe también pensamos que lo íbamos a derrotar. Que a lo sumo íbamos a tener que soportar dos o tres semanas de golpismo, no más, pero hubo un contragolpe como en el fútbol y se sumó la policía.

Pero ya habían tenido paros de la policía y otros golpes. ¿Por qué este prosperó?

Primero creo que fue porque nos confiamos. No teníamos un plan B. Y lo peor fue la combinación de la Organización de Estados Americanos (OEA), la policía y las Fuerzas Armadas. Nunca habíamos tenido una confabulación así.

¿Y le sorprendió el rol que jugó la Central Obrera Boliviana (COB)?

[Suspira] Primero impulsaron mi candidatura y después me pidieron la renuncia. Creo que es un debate interno entre el movimiento indígena y la clase trabajadora obrera. El 10 de noviembre me llamó la Confederación de Empresarios Privados (CEPB) para darme todo su apoyo. Mientras tanto la COB pedía mi renuncia junto a las Fuerzas Armadas. Eso fue fatal, por supuesto. El frente campesino hizo bloqueo nacional de caminos; desde El Alto [ciudad cercana a La Paz de gran resistencia al golpe] salían marchas permanentes de las juventudes; si la COB declaraba huelga general indefinida se hubiera derrotado al golpismo y por tanto al fascismo y racismo.

¿Qué le pareció la respuesta de la población boliviana?

Fuerte. Fueron como dos semanas de lucha permanente. La juventud de toda Bolivia salió, el frente campesino indígena originario. Y por eso tantos muertos. ¿Quiénes son? En El Alto eran aymaras; en Sacaba, quechuas. Ellos combaten permanentemente por la democracia y por la vida.

Un asunto de crítica recurrente es la dificultad de los líderes populares latinoamericanos para efectuar su sucesión.

Es un debate pendiente para la clase política de izquierda. Pero en toda la historia del mundo es así y no es sencillo tener líderes que puedan comandar. Analistas e historiadores dicen que en estos tiempos Evo fue el pueblo. Yo no llegué a la presidencia por plata, sino por la patria. Se sabe que no tengo formación académica. He llegado aquí por la verdad y la honestidad. Y por eso me he podido mantener tantos años. Bolivia hasta 2005 tuvo un presidente cada dos años. Entre 2001 y 2005 tuvimos uno por año. Y de 2006 en adelante estuve yo. Batimos todos los récords: económicos, de obras, de democracia. Y me pregunto, ¿qué está pasando? La gente dice que soy el mejor presidente de la historia de Bolivia. Yo me siento el presidente de la mejor Bolivia de la historia. Pero viene un grupo de los que se sintieron afectados por sus intereses y hace un golpe con violencia que expresa el neo-racismo y neo-fascismo. Ahora nos toca recuperar y revertir el golpe con elecciones.

Usted ha dicho que no se presentará a las elecciones en estas circunstancias. ¿Qué características debe tener la persona para sucederle?

Vamos a debatirlo. Vamos a escuchar a los departamentos correspondientes y vamos a ver las encuestas. Andrónico Rodríguez [líder cocalero], pobre, ya ha sido presentado como ‘Evito’ en México, en Cuba, en Argentina. No es ‘Evito’ por si acaso, sino porque está claro cuál es su sector social. Pero también está el canciller David Choquehuanca y Diego Pary. Y está teniendo expectativa el ministro de Economía Luis Arce. Vamos a ver.

Hay dirigentes de su partido, el MAS, que no están participando de las discusiones en Buenos Aires para elegir su sucesor. El caso más conocido es el de la senadora Eva Copa, actual presidenta de la Cámara de Senadores de Bolivia.

[Hace una pausa] Siempre hay diferencias. Respeto. Si estuviera en Bolivia estarían firmes. No tengo esa posibilidad pero con los compañeros que vienen acá evaluamos y definimos juntos. Te aseguro que cuando haya posibilidad de reunirnos vamos a alinearnos.

Hace un tiempo dijo que si ganaba la última elección, al dejar el gobierno en 2025 iba a renunciar a la política y ponerse un restaurante. ¿Qué piensa hoy?

Eso ha cambiado. En mi última gestión ganamos en primera vuelta. Iba a recibir el bicentenario e irme a mi Chaco. Pero como han provocado, ahora seguiré haciendo política al servicio y, sobre todo, para los más humildes.

bolivia-morales-buenos-aires-argentina_ediima20200108_0636_20

El expresidente de Bolivia Evo Morales durante una entrevista con eldiario.es en Buenos Aires (Argentina) DIEGO MARTÍNEZ

La travesía para salir de Bolivia

“Yo no quería salir de la Casa Grande del Pueblo, sede del Poder Ejecutivo en La Paz. Unos ministros casi llorosos me sacaron de ahí el 10 de noviembre. Me dijeron que salvar el proceso, nuestra revolución democrática-cultural, era salvarme la vida. Yo aún no lo creía, pero me obligaron a abandonar El Alto”, cuenta Evo Morales al recordar los últimos días de su gobierno.

De ahí se fue para Cochabamba, pero al llegar la cosa empeoró. “Llego al aeropuerto de Chimoré y un oficial me lleva a un lado y me muestra su celular con mensajes y llamadas. Leí el mensaje que decía: ‘Entreguen al Evo. Nosotros nos hacemos cargo de la parte operativa’. Y me dijo que por teléfono le habían ofrecido 50 palos grandes. Le pregunté que era eso y me dijo que eran 50 mil dólares por entregarme. Volví a la Paz y el domingo todo se agudizó. Por eso hice una conferencia de prensa. Para evitar sangre dije que renunciaba a pesar de haber ganado las elecciones. Que haya nuevas elecciones con nuevos actores. Incluso nuevos miembros del Tribunal Supremo electoral”.

Pero hasta ahí pensaba quedarse en Bolivia.

Por supuesto, renunciaba solo para evitar conflictos. Mi idea era pacificar. Pero la derecha golpista rechazó todo. Para el 11 ya toda nuestra gente se movilizaba en Bolivia rumbo a La Paz para recuperar el Palacio Quemado –casa de gobierno– y yo tenía mucho miedo a los enfrentamientos. Llegando al Trópico incluso había pensado en irme monte adentro y gobernar desde ahí. Pero con la policía amotinada en contra del gobierno hubieran masacrado a la gente que se movilizaba en torno a la casa de gobierno y yo hubiera sido el responsable. Para mi el derecho a la vida está por arriba de cualquier derecho. Así que pensé: si me meto selva adentro sin renunciar, al otro día masacre y Evo iba a ser el genocida, el masacrador. Por culpa de Evo. Me dolió mucho pero renuncié y convoqué para cuidar la vida y pacificar Bolivia. Renuncié a la presidencia, al triunfo electoral y a mi candidatura. Además sugerí nuevo órgano electoral y nuevos actores. Pero nada. Hoy tenemos 38 muertos a bala.

Y el viaje a México tuvo sus vericuetos ¿Cómo lo vivió?

Primero ofreció asilo Paraguay. Luego México ofreció también la logística. Pero los militares bolivianos no querían dejar entrar el avión mexicano. Ese día nuestro embajador ante la OEA nos comunica que un avión de EEUU también se había ofrecido para recogernos y llevarnos donde nosotros decidamos. Pero eso era una propuesta del Departamento de Estado de EEUU y yo pensaba que nos llevarían directamente a Guantánamo. De hecho luego supe que EEUU estaba investigando como se llamaban los pilotos del avión mexicano. Así que estoy casi convencido de que ese día estuvimos bajo control de EEUU todo el día. Aún más, cuando el avión que venía de México para recogerme paró en Lima a cargar combustible no lo dejaron pagar con tarjeta. Así que el embajador en Perú tuvo que juntar plata en una mochila para pagar. Luego, cuando el avión estaba en camino le dijeron que no le daban permiso para aterrizar en Chimoré, el aeropuerto donde estaba. Pero allí teníamos unos 10 mil campesinos que se habían concentrado para garantizar nuestra partida. Entonces Alvaro García Linera, vicepresidente de Morales durante todos sus mandatos, llamó al comandante de la fuerza aérea y le dijo: ‘comandante no hay problema si no nos deja salir. Pero Chimoré va a arder. Hay más de 10 mil compañeros acá dispuestos a todo. Tu responsabilidad es esa’. Y entonces el comandante da la orden para hacer el vuelo. Pero ya no podíamos sobrevolar Perú ni Ecuador. No puedo entender todavía como podían estar tan sometidos a EEUU. Entonces fuimos a Paraguay, cargamos combustible y Brasil nos dio sobrevuelo. Una semana después, desde México, me cuentan que las altas autoridades no sabían que éramos nosotros los que pasábamos por ahí. Con un territorio tan vasto y tantos aviones sobrevolando, si lo hubieran sabido probablemente no nos hubieran dejado y no se qué hubiera sido de nosotros.

Fuenteeldiario.es/autores/javier_borelli/

Marchena s’alia amb la Junta Electoral en els torpedes al pacte ERC-PSOE

La sala segona del Suprem dificulta la superació de la judicialització del conflicte català, un dels grans objectius del document que obre l’etapa de diàleg.

1200_15761516522019-10-27junqueras-0001

Una pintada de suport a Oriol Junqueras | Josep Maria Montaner

“Com qualsevol conflicte d’aquesta naturalesa, només pot resoldre’s per vies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l’acord, superant-ne la judicialització”. És una de les frases destacades del document que recull el pacte entre ERC i el PSOE que va facilitar l’abstenció dels republicans a la investidura de Pedro Sánchez. El líder socialista també va fer explícit el seu compromís amb la via dialogada en les intervencions al Congrés, un discurs que encetava l’etapa de negociació. La maquinària judicial, però, sembla disposada a fer trontollar els pactes polítics. La decisió del Tribunal Suprem de desobeir la justícia europea i mantenir Oriol Junqueras empresonat recull el guant de la Junta Electoral Central (JEC) en els torpedes a l’aliança entre republicans i socialistes. El Suprem desobeeix la justícia europea i manté Junqueras a la presó

La decisió de l’ens electoral –que ordenava la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i la negació de la condició d’eurodiputat de Junqueras- just abans de la investidura de Sánchez ja es va interpretar com una maniobra del deep state. Fins i tot el PSOE hi va veure una mà negra per satisfer els interessos de la dreta i impedir un govern amb Unides Podem. Ara, la resolució del Suprem firmada per Manuel Marchena i resolta per unanimitat, impacta en el recorregut del nou executiu espanyol, que no encara ha pres possessió i té el compromís d’obrir el diàleg amb la Generalitat. Aquest mateix dijous Sánchez ha conversat amb Torra per emplaçar-se a una trobada que precedeixi la mesa de negociació.

L’argumentari desplegat pel Suprem no té en compte les consideracions de l’Advocacia de l’Estat -un informe que va acabar de decantar la decisió final d’ERC per abstenir-se- i s’alinea amb les tesis de Fiscalia, que des del primer moment havia reclamat que no s’alliberés Junqueras ni s’atengués la immunitat concedida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quan va reconèixer el líder d’ERC com a eurodiputat. Sánchez haurà de trobar fórmules ara per atendre el compromís assolit amb ERC -“superar la judicialització” del conflicte- sense sucumbir a les acusacions de la dreta de vulnerar la separació de poders. Equilibris complicats. El Suprem desobeeix la justícia europea i manté Junqueras a la presó

El PSOE, en fora de joc

La decisió del Suprem és antagònica al pronunciament del propi PSOE, que des que va conèixer el veredicte europeu ha defensat que s’havia de complir. “El Suprem ha d’acatar la sentència del TJUE”, va dir la mateixa vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, que va assegurar que des del govern espanyol es mouria fitxa per “ajudar” el Suprem a “complir”. Tot i això, de res ha servit l’argumentació de l’Advocacia de l’Estat per convèncer Manuel Marchena. “Una sentència europea s’ha d’acatar”, va defensar també el líder del PSC, Miquel Iceta, que va argumentar que el de Luxemburg no és “un tribunal estranger” i que el fet que el propi Suprem fos qui li remetés la pregunta implicava acceptar-ne l’”autoritat”. L’alt tribunal, en una decisió que ignora el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considera que no ha d’alliberar el líder d’ERC ni tampoc demanar el suplicatori al Parlament Europeu

També els republicans, en virtut a l’acord amb el PSOE, han estat especialment exigents amb aquesta qüestió. La cúpula del partit de Junqueras havia defensat que estava “convençuda” que el govern espanyol compliria amb la decisió europea. Per tant, és a hores d’ara una incògnita com impactarà la decisió del Suprem en l’acord i quines seran les exigències que faran els republicans en aquest nou escenari.

La voluntat d’ERC és que la mesa de negociació i l’acord amb el PSOE es mantingui i quedi preservada de les turbulències dels tribunals. El mateix Junqueras va defensar que s’havia de negociar amb Sánchez al marge de la seva situació d’empresonament. Els republicans sí que esperen, però, que els socialistes facin gestos en tot allò que estigui al seu abast. No recórrer al Tribunal Constitucional (TC) resolucions del Parlament n’és un i el govern en funcions ja fa setmanes que ha desistit de fer-ho. Un altre era el posicionament de l’Advocacia de l’Estat, que ha resultat infructuós. Ara, ERC espera que el PSOE faci moviments en el terreny polític a Brussel·les. Gabriel Rufián va emplaçar en una entrevista a NacióDigital a moure fitxa al Parlament Europeu per estar “al costat de la legalitat europea”.

Els de Junqueras insistiran, a més, en l’amnistia com a la millor via per resoldre la situació d’empresonament en un moment en què la justícia espanyola ha deixat clar que desacata les sentències europees. La plantejaran a la mesa de negociació que s’hauria d’activar en dues setmanes com a màxim malgrat que dirigents socialistes ja han dit que no contemplen ni l’amnistia ni l’indult. Aquest dijous ha estat el secretari d’organització del PSC i membre de l’equip negociador amb els republicans, Salvador Illa, qui ha tornat a insistir que no entra dins dels seus plans cap de les dues opcions. Què pensa fer, doncs, el PSOE per complir amb la “desjudicialització” promesa per Pedro Sánchez?

PerJoan Serra Carné / Sara González ,

La decisió sobre inhabilitació de Torra, ajornada fins demà

La sala tercera del tribunal s’ha de pronunciar sobre les mesures cautelaríssimes reclamades pel president i destinades a suspendre la decisió de la Junta Electoral.

1200_1578179224photo_2020-01-04_23-59-23

El president Quim Torra, entrant a l’hemicicle del Parlament | Josep M. Montaner

El Tribunal Suprem ha decidit ajornar fins demà la decisió sobre el recurs de Quim Torra per tal de suspendre la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). La decisió de la sala tercera del Suprem tindrà, en funció de quina sigui, tindrà un impacte directe en el futur de la legislatura, perquè si avala la decisió de l’organisme electoral -i desestima el recurs- converteix en executiva l’ordre de retirar-li l’acta de diputat. El Govern sosté que Torra pot seguir president malgrat no tenir escó al Parlament.

En l’acord avançat divendres però comunicat oficialment dimarts, la JEC ordenava fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un veredicte que no es ferm perquè es pot recórrer Suprem. L’àrbitre electoral argumentava que, d’acord amb l’article 6.2 de la llei de règim electoral (LOREG), Torra concorre en una “inelegibilitat sobrevinguda”, perquè té una condemna per un delicte contra l’administració pública -el delicte de desobediència-, encara que la sentència no és ferma. La decisió té el vot particular de sis dels tretze membres de la JEC, que consideren que l’ens no és competent per resoldre sobre la qüestió.

En el seu recurs presentat dimecres al Suprem, Torra acusava  la JEC de vulneració de drets fonamentals i assegura que l’ens electoral no té competència per decidir en aquest àmbit: no pot, segons la defensa del president, dictar una “inelegibilitat sobrevinguda” ni tampoc “incompatibilitat sobrevinguda”. “Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l’Administració Electoral ni ho ha estat mai”, argumenten els advocats de Torra.

Impacte en la nova legislatura

La deliberació del Suprem es produeix en plena represa del diàleg institucional després de la investidura. Torra i Pedro Sánchez han mantingut aquest dijous la primera conversa telefònica des que el líder del PSOE va ser investit president del govern espanyol. Segons fonts de Presidència, la trucada ha durat set minuts i ha servit perquè els dos dirigents s’emplacessin a una trobada posterior a la formació del consell de ministres. Sánchez té previst nomenar la setmana vinent el nou executiu estatal, tot i que en un primer moment els plans passaven per fer-ho abans d’aquest divendres.

El dirigent català, segons les mateixes fonts, li ha traslladat que la cita ha de servir per “encarrilar” la mesa de diàleg institucional entre l’Estat i la Generalitat. En la trucada no s’ha concretat si la trobada seria a Barcelona o a Madrid. Fonts de Presidència recalquen aquests dies que les portes de Palau estan obertes per al president del govern espanyol en cas que la trobada se celebri a la capital catalana. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va assegurar el 2 de gener en una trobada amb Pere Aragonès que la mesa de diàleg acordada entre el PSOE i ERC per la investidura  no comptava amb l’aval del Govern, però ara maniobra per posar-s’hi al capdavant.

Per: Bernat Surroca / Oriol March

D’exigir la llibertat «immediata» a reclamar accions contra Espanya: les reaccions en contra del veto a Junqueras

El president de la Generalitat, Quim Torra, demana l’alliberament immediat del líder d’ERC i el vicepresident Aragonès assegura que la justícia espanyola és “una vergonya”

1200_1573054622_oriol_junqueras_foto_adria_costa_00402112019-_acr3445

Pancarta amb el rostre d’Oriol Junqueras en una concentració a Lledoners | Adrià Costa

Multitud de reaccions després que la sala segona del Tribunal Suprem hagi comunicat aquest dijous al Parlament Europeu que el Oriol Junqueras està inhabilitat i continuarà a la presó.

El president de la Generalitat, Quim Torra, també ha carregat contra el Suprem per no alliberar Junqueras i exigeix el seu alliberament immediat. El cap de l’executiu català també denuncia “la degradació democràtica de l’estat espanyol”. El vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC ha anat més enllà i ha titllat de “vergonya” la justícia espanyola, assenyalant que “no es pot ignorar el que va sentenciar el TJUE”. El Suprem manté la inhabilitació de Junqueras dictada per la Junta Electoral

En la mateixa línia s’ha expressat Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, que ha titllat la decisió del Suprem d'”atac contra els drets de tots els independentistes”. En aquest sentit, ha demanat “empara” a les institucions europees i ha tornat a exigir la “nul·litat immediata” de la sentència de l’1-O. A banda, Mauri ha fet una crida a la mobilització: “la resposta de Catalunya s’ha de produir des del carrer i des de les institucions”, ha dit.

Inés Arrimadas, en canvi, ha celebrat la decisió del Suprem de mantenir empresonat el líder d’ERC: “Es fa justícia, com demanàvem Cs i en contra del que volia l’Advocacia de l’Estat que Sánchez va posar al servei del seu soci condemnat”. L’eurodiputada popular Dolors Montserrat és més contundent i assegura que amb aquesta decisió del Suprem “guanya Espanya i guanya la democràcia”.

Jaume Asens s’ha mostrat encara més contundent, a través d’una piulada al seu compte de Twitter. “El braç judicial de la dreta segueix actuant com si Espanya fos el seu cortijo i no formés part d’Europa. Cal tornar a recordar el que és obvi: Junqueras és eurodiputat i el mandat de Luxemburg vinculant”, ha sentenciat.

​L’eurodiputat dels Verds José Bové insta el Parlament Europeu a emprendre accions contra Espanya per la decisió de mantenir empresonat el líder d’ERC, que a més ha estat escollit vicepresident primer del grup al qual forma part Bové.

El Suprem tampoc demanarà el suplicatori

Oriol Junqueras no serà dilluns a Estrasburg. La decisió l’ha presa aquest migdia la sala penal, que presideix Manuel Marchena, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 19 de desembre, que deia que l’exvicepresident es va convertir en eurodiputat i tenia immunitat des del moment que es van proclamar els resultats.

El Suprem sosté que no ha de posar en llibertat de Junqueras ni tampoc demanar el suplicarori al Parlament Europeu perquè ja ha estat condemnat en sentència ferma a 13 anys de presó. L’alt tribunal entén que la condemna implica l'”exclusió de la condició d’eurodiputat que li va reconèixer el tribunal europeu”.

Els magistrats del Suprem que han analitzat la sentència dictada per Luxemburg consideren que la immunitat reconeguda per les instàncies europees no suposa un “blindatge” davant la sentència que va “posar final al procés”. També descarta que la decisió del TJUE implica la “nul·litat” del judici, que va acabar -com recorda el tribunal- un dia abans que Junqueras fos proclamat europarlamentari electe. El Suprem acorda comunicar la seva resolució a la Junta Electoral Central (JEC) i al Parlament Europeu. De la mateixa manera, l’alt tribunal acorda aixecar la suspensió de la pena de 13 anys d’inhabilitació.

La decisió del Suprem impedeix, a banda, que Junqueras coincideixi amb Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu en la sessió de dilluns. Els dos eurodiputats de JxCat han estat reconeguts com a tals, precisament, arran de la doctrina europea sorgida de la decisió del TJUE sobre el líder d’ERC, que ja apareix en el web de l’Eurocambra. El Govern, per ordre de Torra, havia ordenat “diligència” per tal de preparar, en cas que el tribunal ho demanés, l’alliberament -encara que fos temporal- de Junqueras.

Aval a la Junta Electoral 

La sala tercera del Suprem, a banda, ja ha ratificat l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) d’impedir que Junqueras sigui eurodiputat. La decisió l’ha presa la sala contenciosa-administrativa per unanimitat i manté el criteri de la JEC. L’ens electoral feia referència a l’article 6.2 de la LOREG sobre la “inelegibilitat sobrevinguda” després de la sentència del judici del procés. Aquest és el principal argument del Suprem per rebutjar el recurs de mesures cautelaríssimes reclamades per la defensa de Junqueras.

L’alt tribunal considera que, en cas de discrepància, preval la sentència del procés, una sentència ferma que condemna el líder d’ERC a tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. La interlocutòria feta pública aquest migdia diu que la sala tercera no pot prendre decisions que puguin interferir en l’execució de la sentència de l’1-O. “És obligat donar preferència amb caràcter abstracte. És evident que aquesta circumstància no és favorable als interessos de Junqueras, però es fonamenta en circumstàncies objectives que no vulneren drets fonamentals que s’invoquen”, argumenta el Suprem.

El Suprem es nega a alliberar Junqueras by edicio naciodigital on scrib

PerVictor Rodrigo 

La justícia espanyola entra en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu

L’Eurocambra, amb el socialista italià David Sassoli al capdavant, ja havia reconegut Junqueras com a diputat i l’esperava dilluns vinent a Estrasburg.

1200_1549990752el_magistrat_manuel_marchena_presidint_la_sala_durant_la_primera_jornada_del_judici_de_l1-o

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l’1-O | ACN

El Parlament Europeu, el dia de Reis, va enviar una comunicació en la qual informava que en el proper ple -programat per al 13 de gener- prendrien possessió del càrrec Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Tots tres han estat reconeguts com a eurodiputats des de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d’ERC, però no es troben en la mateixa situació perquè Puigdemont i Comín estan exiliats -amb llibertat de moviments ara que tenen immunitat- i Junqueras només podia anar a Estrasburg si el Tribunal Suprem, seguint la doctrina europea, l’autoritzava. La sala segona ha decidit aquest dijous no fer-ho. El Suprem desobeeix la justícia europea i manté Junqueras a la presó

El posicionament de la sala segona, presidida per Manuel Marchena, suposa que la justícia espanyola entra en un rumb de col·lisió amb la justícia europea. El TJUE, tal com va assenyalar el 19 de desembre, va desautoritzar els estaments jurídics espanyols en reconèixer la immunitat del líder d’ERC. I, lluny d’adaptar-se a la via comunitària, el Suprem argumenta que la condemna de 13 anys de presó per un delicte de sedició -dictada, precisament, per la sala que lidera Marchena- és argument suficient per desposseir-lo de la condició d’eurodiputat. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va proclamar Junqueras com a eurodiputat el 13 de juny, un dia després del final del judici de l’1-O.

El Parlament Europeu, des d’aquesta setmana, reconeix Junqueras com a membre. El president de la cambra, el socialista italià David Sassoli, ha actuat amb diligència des que va arribar la sentència del TJUE. El 19 de desembre va comparèixer per ordenar als serveis jurídics que s’adaptessin a la nova situació, i l’endemà Puigdemont i Comín ja es van acreditar temporalment com a eurodiputats, condició de la qual disposen ara de forma definitiva a l’espera que es tramiti, si s’escau, el suplicatori derivat de l’euroordre reclamada pel Suprem contra els dos dirigents de Junts per Catalunya (JxCat). L’alt tribunal, en una decisió que ignora el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considera que no ha d’alliberar el líder d’ERC ni tampoc demanar el suplicatori al Parlament Europeu

El paper de Sassoli

El posicionament de Sassoli ha generat tensions dins l’Eurocambra, tal com va informar fa unes setmanes el diari francès Libération. Iratxe García, cap de files del PSOE a Brussel·les, li va cridar que no sabia “què estava fent a Espanya”, i va llançar uns plec de papers al terra. El president del Parlament Europeu ha tingut una actitud sobre el cas de Puigdemont, Comín i Junqueras molt diferent a la que tenia el seu antecessor en el càrrec, Antonio Tajani. També italià, però en aquest cas dels populars europeus, va arribar a prohibir l’entrada dels eurodiputats de JxCat a la cambra.

La decisió es va revertir el 19 de desembre, amb la immunitat reconeguda per la doctrina Junqueras i amb Sassoli al capdavant de la cambra comunitària. Ara serà ell qui haurà de valorar el fet que el més alt tribunal d’un estat membre prohibeixi l’assistència d’un diputat -reconegut com a tal, al qual s’espera al ple de dilluns- a Estrasburg. Una topada jurídica que té, com tota la judicialització relacionada amb el procés, una derivada política que en aquest cas té derivades fins a Europa.

Per:  Oriol March ,

Torra i Sánchez s’emplacen a reunir-se després de la formació del govern espanyol

El president de la Generalitat li ha traslladat al seu homòleg estatal, en una conversa telefònica de set minuts, que la trobada ha de servir per “encarrilar” la mesa de negociació.

1200_1531142755dhqgawyx0aaevuv

Quim Torra i Pedro Sánchez a la Moncloa el juliol del 2018 | Govern

Quim Torra i Pedro Sánchez han mantingut aquest dijous la primera conversa telefònica des que el líder del PSOE va ser investit president del govern espanyol. Segons fonts de Presidència, la trucada ha durat set minuts i ha servit perquè els dos dirigents s’emplacessin a una trobada posterior a la formació del consell de ministres. Sánchez té previst nomenar la setmana vinent el nou executiu estatal, tot i que en un primer moment els plans passaven per fer-ho abans d’aquest divendres.

El dirigent català, segons les mateixes fonts, li ha traslladat que la cita ha de servir per “encarrilar” la mesa de diàleg institucional entre l’Estat i la Generalitat. En la trucada no s’ha concretat si la trobada seria a Barcelona o a Madrid. Fonts de Presidència recalquen aquests dies que les portes de Palau estan obertes per al president del govern espanyol en cas que la trobada se celebri a la capital catalana.

Torra ja ha deixat clares les condicions per posar en marxa aquesta mesa de negociació: només arrencarà quan ho decideixin el president de la Generalitat i el mateix Sánchez. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assenyalar ahir que el president convocarà de forma “immediata” partits i entitats per definir la proposta catalana, que permetria iniciar les converses institucionals després d’una reunió entre els dos líders. És el mateix precepte que va fixar Carles Puigdemont després de conèixer l’abast de l’acord entre ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez.  L’arrencada de la mesa de negociació posa a prova la relació entre els socis del Govern

Les dificultats del calendari

Fonts de Presidència, en tot cas, assenyalen que veuen “difícil” que la mesa de negociació es reuneixi en els propers quinze dies, termini estipulat en l’entesa de socialistes i republicans. El calendari fixat pel Govern passa per posar data a la trobada entre Torra i el president espanyol i, un cop celebrada la reunió, engegar la maquinària per al diàleg institucional anant més enllà de la cimera de Pedralbes de finals del 2018. El dirigent de JxCat té previst portar a la mesa bilateral el referèndum d’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als líders condemnats. La proposta definitiva, però, sortirà de la trobada catalana de partits i entitats. JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que ratifica el president i referma l’aposta per l’autodeterminació en plena investidura de Sánchez al Congrés

A les files d’ERC comparteixen que els objectius verbalitzats pel president se sotmetin a discussió de la mesa de diàleg. “Ja hi comptàvem”, apunten fonts republicanes, que recorden que el contingut ja s’ha discutit de manera informal. ERC, partidària de consensuar amb partits sobiranistes –no només independentistes– i entitats l’estratègia en la negociació amb l’Estat, demana “no demorar” la posada en marxa de la mesa, una opció que Palau ja apunta com a possible. “La mesa ha d’estar al servei del Govern i el país”, exposen fonts republicanes, que insisteixen que s’ha d’afrontar el diàleg amb actitud “productiva” i no de “boicot”.

ERC, el paper de Torra i els contactes previs

A la formació d’Oriol Junqueras consideren “lògic” que el primer contacte entre governs sigui en una trobada entre Torra i Sánchez. ERC apunta que no ho va posar per “escrit” en el pacte amb el PSOE, però insisteix que aquest era un escenari previsible. Els republicans entenen que tant en l’inici com en el final del recorregut de la mesa els presidents catalans i espanyols hi han de tenir un paper referencial. Torra rep l’aval del Parlament i prova de condicionar la negociació amb l’Estat

Torra preveu convocar la cimera de partits i entitats en les properes hores -l’ideal seria fer-la aquesta mateixa setmana, tot i que el calendari judicial de la inhabilitació, ara en mans del Tribunal Suprem, ho pot fer saltar tot pels aires- i té intenció que hi siguin JxCat, ERC, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. És un format molt similar al de la cimera de Ginebra, quan es preparava la resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Dissabte ja hi va haver un primer contacte i l’anunci fet pel Govern avui correspondria a una segona reunió, pensada inicialment perquè fos discreta.

Per: Oriol March ,

A %d blogueros les gusta esto: