L’Esquella de la Torratxa

Inicio » 2020 » enero » 13

Archivos diarios: 13 enero, 2020

Una iniciativa envia desenes de milers d’emails a Sassoli «perquè respecti el vot dels catalans»

Exigeixen al president del Parlament Europeu que compleixi la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel que fa a l’immunitat d’Oriol Junqueras.

1200_1578947099email-sassoli-3

“Com a demòcrata i europeïsta, vull expressar la meva preocupació pel fet que a Oriol Junqueras se li denegui el seu dret d’ocupar el seu escó d’eurodiputat a partir del dia 13 de gener”. Així comença la plantilla d’un email que una iniciativa està enviant a David Sassoli, president del Parlament Europeu, perquè “respecti el vot de milers de catalans” i permeti a Oriol Junqueras ser eurodiputat.

Aquesta iniciativa, que porta el nom de Respect catalan vote!, ja ha enviat més de 25.000 emails a Sassoli a través d’una pàgina web. Una de les exigències és que el president de l’Eurocambra compleixi amb la sentència del TJUE sobre Junqueras, on determinava que el líder d’ERC té el i de ser investit eurodiputat.

Asseguren que la resolució del TJUE sobre la immunitat de l’exvicepresident del Govern “va ser clara”. També assenyalen que “ha de ser l’estat espanyol qui ha d’acatar les resolucions europees i no al revés”, criticant que el Parlament Europeu acati la posició de la Junta Electoral Central. Per últim, consideren que Sassoli estaria “vulnerant els drets fonamentals dels votans europeus” en no emparar els drets d’Oriol Junqueras.

Puigdemont i Comín, a l’Eurocambra

El president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, ha inaugurat el primer ple de l’any aquest dilluns i ha fet referència a una de les qüestions que més a sacsejat l’Eurocambra aquestes últimes setmanes: el reconeixement dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Juni queras. Els dos primers s’han pogut estrenar avui als seus escons després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el tercer, continua tancat a la presó després que el Tribunal Suprem decidís no alliberar-lo malgrat el veredicte de la justícia europea.

Sassoli ha explicat que el Parlament Europeu va prendre constància de Junqueras, Puigdemont i Comín a partir de la sentència del TJUE, però tenint en compte de la decisió de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem, l’Eurocambra ha deixat “vacant” l’escó de l’exvicepresident. “Puigdemont i Comín seuen amb tots seus drets al Parlament”, ha dit el socialista italià. Mentre parlava el president del Parlament Europeu, Puigdemont i Comín han ensenyat un cartell de “Free Junqueras”. Al cap de pocs segons l’han hagut de retirar per ordre d’un funcionari de la cambra. De moment, tots l’expresident i l’exconseller es troben al grup de diputats no adscrits, però podrien acabar formant part del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea.

Per:  NacióDigital ,.

L’Ajuntament de Tortosa necessita més de 40 anys per expulsar el monument feixista del riu Ebre

El govern municipal recorda que un cop descatalogat correspon al Govern i a l’Estat, com a propietari del monòlit, fer efectiva la retirada.

1574792845_506744_1574793335_noticia_normal

Una vergonya de la democràcia a Tortosa

El ple de l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat, amb l’únic vot en contra del regidor de C’s, descatalogar el monument feixista al mig del riu Ebre. Tal i com estava previst, 20 dels 21 regidors de la corporació municipal –tant de JxCat i PSC al govern, com Movem, ERC i la CUP, a l’oposició- han donat suport a la proposta de retirar-lo del catàleg patrimonial del POUM, en el qual va ser inclòs l’any 2007. La iniciativa, aplaudida pels membres de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes que han assistit al ple, no suposarà que el consistori s’encarregui de la retirada. De fet, el govern municipal ha reiterat que no té competències i ha recordat el compromís de la Generalitat de fer-ho a partir de la llei de memòria històrica.

El regidor de Junts per Tortosa, Domingo Tomàs, ha celebrat que es faci “un pas endavant” per la retirada del monòlit però ha reiterat que el grup que representa no va donar suport al catàleg del POUM del 2006 que incloïa el monument franquista al conjunt d’edificis històrics, artístics i ambientals de la ciutat de Tortosa. “El que avui iniciem no porta enlloc si no avança la llei anunciada fa gairebé dos anys per la Conselleria de Justícia”, ha reclamat, una normativa que ha de donar resposta concreta al futur del monòlit. “L’Ajuntament de Tortosa no pot invertir ni un euro perquè no n’és propietari ni en té competència”, ha tornat a recordar.

Jaume Bel, regidor de Movem Tortosa, ha apuntat que aquest “gest simbòlic” que ha fet el ple aprovant la descatalogació al POUM, no ha de permetre als representants de la ciutat “defugir responsabilitats” ni esperar “que la feina la facin els altres”. “Votem a favor per deslliurar-lo de qualsevol mena de reconeixement que li pugui quedar i així, quan arribi el moment, sense cap excusa, puguem retirar el monument feixista més vergonyant del nostre país”, ha dit Bel.

El portaveu d’ERC-Tortosa Sí, Xavier Faura, també ha recriminat que la descatalogació s’hauria d’haver fet fa temps. “No cal esperar que el catàleg estigui recepcionat per l’autoritat administrativa per procedir a fer-la, és un vestigi de la dictadura franquista que es va erigir per enaltir la victòria d’un bàndol sobre l’altre”, ha dit Faura. El republicà ha assegurat que Departament de Justícia està fent “grans esforços” per determinar la propietat del monument, que ningú reconeix, però que està convençut que recaurà en l’estat espanyol. “El dubte és quin ministeri però, sense dubte, l’estat espanyol té plena competència per retirar-lo, com ja li permet i insta l’actual llei 52/2007, en l’article 15.1”, ha assenyalat. Faura també ha rebutjat que sigui competència del consistori “perquè el monument no només ofèn a Tortosa, sinó a la resta del territori”, ha afegit.

Xavier Rodríguez, portaveu de la CUP, ha recordat la defensa que al plenari s’ha fet molts cops al monument, amb arguments com que “estava perfectament integrat al paisatge de la ciutat”. El regidor cupaire ha agraït la feina i la pedagogia que cap govern de la ciutat havia fet “per càlculs electoralistes” i que ha fet la Comissió per a la retirada de la simbologia franquista a la ciutat. “Sense la feina de la vostra comissió hauríem passat del silenci a la indiferència”, ha dit als representants del moviment social que han assistit al ple. “Lamentar que hagi estat a instàncies d’un jutjat que s’ha elaborat el catàleg de símbols franquistes i per la pressió de la Comissió, que es retirin. Ens hauria agradat que s’hagués fet per consciència política”, ha denunciat Rodríguez. També ha recriminat a les forces polítiques d’esquerres “per legitimar” la consulta que es va fer sobre el monument.

Només Ciutadans no ha donat suport a la descatalogació del monument del riu. El regidor de la formació taronja, Miquel Albacar, ha fet valer el resultat de la consulta popular del 2016, on la ciutadania va optar per la reinterpretació. “S’esperava que el govern municipal prengués les mesures per mantenir-lo i reinterpretar-lo perquè ningú se sentís ofès. Ara van en contra del que la majoria de la gent va votar. Cap partit polític va treure tants vots com els partidaris de reinterpretar el monument, més de 5.700 vots. Cal escoltar, respectar i actuar en conseqüència del que diu la gent del carrer”, ha defensat Albacar.

Primer pas per la retirada

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ha celebrat l’aprovació de la descatalogació del monument del riu i l’entenen com un primer pas per a la seva retirada, cinquanta-tres anys més tard. Han destacat “l’evolució de la mirada i posicionament per part de determinats partits” a la ciutat, quan es complien també onze anys del primer acte públic del moviment veïnal. “És una votació històrica i l’entenem com una petita victòria”, ha dit Ester Baiges, portaveu de la comissió. El 2015 ja s’havia presentat la mateixa moció, que no va prosperar i que va desencadenar la consulta popular “que no hauria d’haver-se produït mai”. “Molta gent que en aquell moment li van donar suport veuen l’error que van fer i rectificar és de sàvies. La moció ho denota”, ha afegit.

Lamentem que l’alcaldessa Meritxell Roigé “menystingui o minimitzi” l’acord apuntant que és “un gest simbòlic”, i han demanat a l’Ajuntament que agilitzi el tràmit “perquè el simbolisme és important i significa molt” aprovar la descatalogació. “Vol dir que hem avançat”, ha remarcat Baiges. També insisteixen que és “una eina administrativa important” perquè el monòlit quedava blindat a la llei estatal de memòria històrica del 2007 per estar catalogat com a bé patrimonial cultural. Si es treu del catàleg, es podrà tornar a demanar a instàncies estatals que el retirin. També demanen celeritat a la nova llei catalana perquè hi hagi dotació pressupostària i tots els requeriments per fer efectiva la retirada. “Ja l’albirem”, ha dit amb satisfacció la portaveu de la Comissió.

Vox irromp al ple

Un petit grup de representants de Vox ha irromput al ple i han mostrat banderes espanyoles quan la moció ha estat aprovada. La presidenta provincial de Vox, Isabel Lázaro, ha defensat que la llei de memòria històrica no defensa els dos bàndols ni aporta concòrdia i ha insistit que cal respectar el resultat de la consulta popular sobre el monument o, si més no, repetir-la. “Quan es va fer la consulta molta gent va apostar perquè no el toquessin, gent de diferents opinions. Aquesta moció la veiem fora de lloc”, han apuntat les simpatitzants de Vox.

Per: REDACCIÓ

Puigdemont no descarta trepitjar territori estatal: «Seria convenient per a Espanya»

L’eurodiputat de JxCat, des d’Estrasburg, assegura que l’Estat ha de “respectar” la seva immunitat i manté que el PSOE hauria de ser “coherent” rebutjant el suplicatori si aposta per desjudicialitzar.

1200_1578936243eolybhdw4ai3bue

Roda de premsa de Puigdemont a Estrasburg | Junts per Catalunya

Tot just després d’asseure’s per primera vegada als seus escons a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, Carles Puigdemont i Toni Comín han ofert una roda de premsa al costat de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, integrada per formacions sobiranistes, entre les quals ERC. Puigdemont, preguntat sobre si entraria a Espanya un cop obtinguda la immunitat, ha assegurat que “no descarta” trepitjar territori estatal perquè seria “convenient”, també, per a l’Estat. “Espanya ha de respectar la nostra immunitat”, ha assenyalat l’expresident de la Generalitat a preguntes dels periodistes.

“Si la immunitat regeix, Espanya l’ha de protegir i respectar. Si no, estem en un escenari de conseqüències imprevisibles. Seria convenient per a Espanya que poguéssim trepitjar territori estatal”, ha assenyalat Puigdemont, que també ha negat que vulgui desplaçar-se a viure a la Catalunya Nord. De moment, ha assenyalat, mantindrà el quarter general a Bèlgica, on resideix des de fa més de dos anys, tot i que no ha descartat posar en marxa una oficina com a eurodiputat a Barcelona.

Preguntat sobre el suplicatori que ja ha posat en marxa el Tribunal Suprem, el líder de JxCat ha apuntat que si el PSOE és “coherent” amb el compromís de “desjudicialització” no l’ha de poder votar, i ho ha lligat amb el cas de la immunitat. “És incomprensible que tinguem immunitat a tot Europa menys a un estat membre. Ara la immunitat comença als Pirineus”, ha ironitzat Puigdemont, que ha indicat que el primer que voldrien fer si poden trepitjar territori estatal seria anar a visitar els presos polítics.

Un afer europeu

“Europa es juga la seva ànima en la gestió del conflicte català”, ha diagnosticat Comín en l’arrencada de la roda de premsa, que s’ha fet en castellà, anglès i francès. Segons l’expresident de la Generalitat i l’exconseller de Salut, Espanya representa una “amenaça” per a la “dissidència” i per als drets dels ciutadans en la mesura que no compleix, segons els eurodiputats de JxCat, les convencions jurídiques europees.

Puigdemont ha ressaltat que el cas català no és exclusivament una recerca de la independència, sinó també una qüestió de “drets i llibertats”. Comín ha lamentat l’actuació del Tribunal Suprem en tota la judicialització del procés, i ha recalcat que la sentència per sedició contra els líders que van promoure l’1-O ha d’anul·lar-se després del reconeixement comunitari de la immunitat d’Oriol Junqueras, el gran absent aquest dilluns a Estrasburg. L’expresident ha ressaltat que continuaran “lluitant” per tal que s’assegui al Parlament Europeu tot i les traves de Manuel Marchena.

Benvinguda de Sassoli

El president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, ha inaugurat el primer ple de l’any i ha fet referència a una de les qüestions que més a sacsejat l’Eurocambra aquestes últimes setmanes: el reconeixement dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Els dos primers s’han pogut estrenar avui als seus escons després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el tercer, continua tancat a la presó després que el Tribunal Suprem decidís no alliberar-lo malgrat el veredicte de la justícia europea.

Sassoli ha explicat que el Parlament Europeu va prendre constància de Junqueras, Puigdemont i Comín a partir de la sentència del TJUE, però tenint en compte de la decisió de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem, l’Eurocambra ha deixat “vacant” l’escó de l’exvicepresident. “Puigdemont i Comín seuen amb tots seus drets al Parlament”, ha dit el socialista italià. Mentre parlava el president del Parlament Europeu, Puigdemont i Comín han ensenyat un cartell de “Free Junqueras”. Al cap de pocs segons l’han hagut de retirar per ordre d’un funcionari de la cambra. De moment, tots l’expresident i l’exconseller es troben al grup de diputats no adscrits, però podrien acabar formant part del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. EN DIRECTE Puigdemont i Comín s’estrenen com a eurodiputats

En la breu intervenció que ha fet per donar la benvinguda als nous eurodiputats, Sassoli ha hagut de cridar l’atenció al diputat ultra de Vox Jorge Buxadé, que ha protestat per la presència de Puigdemont i Comín a l’hemicicle. “Això no està obert a debat”, els ha etzibat el president del Parlament Europeu. Quan ha començat finalment el debat previst per avui, diversos eurodiputats entre ells Diana Riba i altres membres del grup dels Verds/ALE han exhibit també cartells reclamant la llibertat de Junqueras.

El problema català, un problema europeu

Abans d’entrar al Parlament Europeu, Puigdemont i Comín han recordat que fa dos anys que va ser destituït de manera “il·legítima” pel 155, i que en fa quatre que va ser escollit màxim dirigent del país. Després ja s’ha centrat en enviar un missatge directe a la Unió Europea (UE): “És impossible que segueixi mirant cap a un altre costat”. “La crisi catalana ha impactat profundament en els fonaments constitucionals de la UE”, ha ressaltat Puigdemont.

L’eurodiputat de JxCat ha constatat hi ha un estat membre -Espanya- que “no respecta” les normes europees, i ha volgut posar de manifest que Junqueras no ha pogut participar en el ple d’aquest dilluns per les decisions de la justícia espanyola. “S’han destinat molts recursos humans per evitar que fóssim aquí”, ha remarcat l’expresident de la Generalitat, que ha parlat en català, castellà, anglès i francès. A la Unió, ha destacat Puigdemont, li “convé” que Junqueras sigui eurodiputat. El Suprem envia a l’Europarlament el suplicatori per suspendre la immunitat de Puigdemont i Comín

El Suprem demana el suplicatori

Coincidint amb el debut de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, el president del Suprem, Carlos Lesmes, ha enviat a Sassoli la sol·licitud de suplicatori perquè aixequi la immunitat als dos eurodiputats. El Suprem ho ha comunicat poca estona després que l’expresident i l’exconseller hagin entrat a l’Eurocambra, a Estrasburg. La setmana passada, el jutge instructor Pablo Llarena va demanar el suplicatori i entre la documentació que s’adjunta, hi ha la sentència del judici de l’1-O i les euroordres. El Suprem també ha fet arribar al Parlament europeu altres escrits judicials, com ara la interlocutòria de processament o les euroordres i ordres espanyoles de detenció emeses posteriorment contra Puigdemont i Comín.

Per: Oriol March

Puigdemont, desde la Eurocámara: “Junqueras no está aquí porque hay un estado europeo que no respeta las reglas”

El nuevo eurodiputado carga contra España por la ausencia del líder de Esquerra en la sesión plenaria del Parlamento Europeo. “Dijimos que Europa no podía mirar para otro lado en la crisis catalana y hoy ya es un asunto europeo”, ha asegurado Puigdemont. Torra celebra la entrada de Puigdemont en la Eurocámara y pide que se retiren las euroórdenes

carles-puigdemont-marcela-estrasburgo-eurocamara_ediima20200113_0550_19

Puigdemont acompañado de su esposa Marcela Topor llega a Estrasburgo para participar en el pleno de la Eurocámara JUNTSXCAT

m

El líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha cargado contra España en su primera intervención desde el Parlamento Europeo, a donde se ha desplazado este lunes para participar en su primer debate del pleno, una vez tanto él como Toni Comín han sido reconocidos eurodiputados de pleno derecho.

“Si la Unión Europea fuese una unión de derechos y libertades, Junqueras estaría aquí porque tiene los mismos derechos que nosotros y fue votado por un millón de personas. Pero él no está aquí porque hay un estado que no respeta las reglas del juego”, ha declarado Puigdemont ante los medios después de acceder a las instalaciones comunitarias.

Los nuevos eurodiputados Puigdemont y Comín han llegado a las inmediaciones de la Eurocámara en Estrasburgo pasadas las 13 horas de este lunes, donde les esperaba el president de la Generalitat, Quim Torra, el del Parlament, Roger Torrent, y varios miembros del Govern y líderes independentistas.

“Dijimos que Europa no podía mirar para otro lado en la crisis catalana y hoy ya es un asunto europeo, no solo porque yo mismo y Comín estemos aquí, sino porque la cuestión catalana ha impactado en los cimientos de la UE”, ha asegurado Puigdemont, tras remarcar que la justicia europea les ha dado la razón mediante la sentencia del TJUE. El expresident ha señalado además como una victoria que dos años y dos meses después de su destitución mediante el 155, ambos puedan tomar posesión de sus escaños.

“Hoy los millones de votos catalanes que no estaban representados en esta Cámara entrarán junto a Puigdemont y Comín”, ha declarado el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha acudido al Parlamento junto a buena parte de su Govern. El jefe del Ejecutivo catalán ha aprovechado la ocasión para reclamar al presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, que “llene de contenido” las palabras diálogo y desjudicialización que pronunció durante la investidura.

“Estamos aquí para denunciar ante las instituciones europeas que Junqueras no puede ejercer sus derechos para que las autoridades judiciales españolas lo mantienen encarcelado ilegalmente”, ha asegurado el presidente del Parlamento catalán, Roger Torrent, también desplazado a Estrasburgo. En el mismo sentido se ha expresado desde Barcelona la portavoz de ERC, Marta Vilalta, quien ha denunciado “las irregularidades de la justicia española, que se aparta de la legislación europea y desobedece una sentencia del TJUE” para mantener a Junqueras en prisión y privarlo de su escaño europeo.

Fuente: eldiario.es/autores/arturo_puente/

Torra avisa Sánchez des d’Estrasburg que el diàleg i la desjudicialització s’han d’omplir de contingut

El president de la Generalitat, al capdavant d’una àmplia delegació governamental per acompanyar Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, es compromet a fer “tot el que calgui” per veure-hi Junqueras.

1200_1578917972eoksd0vwkae5hd0

Quim Torra, aquest dilluns a Estrasburg | Junts per Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, lidera la delegació catalana que s’ha desplaçat aquest dilluns a Estrasburg per fer costat Carles Puigdemont i Toni Comín al primer ple del Parlament Europeu en el qual poden participar els dos dirigents de Junts per Catalunya (JxCat). Torra, en una atenció als mitjans a la vora de l’Eurocambra, ha aprofitat per enviar un missatge a Pedro Sánchez: el diàleg i la desjudicialització que pregona el president espanyol s’ha “d’omplir” de contingut per no “enganyar” la ciutadania. El nou consell de ministres ha pres possessió fa unes hores del càrrec.

“Li hem de dir al govern espanyol que paraules com diàleg i desjudicialització s’han d’omplir. Si no, estem enganyant i falsejant el que la ciutadania desitja, que és que el diàleg sigui seriós i s’abordi el que el Goven hi defensarà: autodeteminació, amnistia i drets i llibertats”, ha ressaltat Torra, acompanyat d’una delegació de consellers que inclou Meritxell Budó (Presidència), Miquel Buch (Interior), Alfred Bosch (Exteriors), Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) i també la delegada a Brussel·les, Meritxell Serret.  Puigdemont i Comín s’estrenen a Estrasburg sota l’ombra del Suprem

Davant l’absència d’Oriol Junqueras, líder d’ERC, que tot i la resolució favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha vist com el Parlament Europeu ha fet seva la decisió del Tribunal Suprem de no deixar-lo sortir de la presó per exercir com a eurodiputat, el president de la Generalitat ha apuntat que faran “tot el que calgui “perquè l’exvicepresident pugui ser més d’hora que tard a Estrasburg. “N’exigim la llibertat immediata”, ha remarcat Torra en un missatge dirigit a l’Estat.  Els eurodiputats de JxCat, acompanyats de la plana major de l’independentisme, participen per primer cop en un ple del Parlament Europeu en absència de Junqueras

També anava dirigit a l’Estat la petició de la retirada de les euroordres, així com també el fet que els dos nous eurodiputats hagin estat “privats” dels seus drets durant els últims sis mesos. “Les victòries venen d’Europa”, ha reflexionat després Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat a Catalunya, que ha atès els mitjans just després que ho fes Torra. El president va viatjar primer a Basilea i s’ha desplaçat en les últimes hores cap a Estrasburg, on hi ha una àmplia delegació independentista.

El ple, en marxa a les cinc

Puigdemont i Comín s’estrenen com a eurodiputats a Estrasburg, ciutat que trepitgen per primera vegada des que van encetar la nova etapa a l’exili. El 2 de juliol de l’any passat no van travessar la frontera entre Alemanya i França pel temor a una detenció, però aquesta vegada, ja amb la immunitat a la butxaca després de la sentència de la justícia europea sobre Oriol Junqueras, podran accedir al recinte. El president de l’Eurocambra, David Sassoli, els donarà la benvinguda a partir de les cinc de la tarda.

L’estrena de l’expresident i l’exconseller de Salut es produeix sota l’ombra del Tribunal Suprem. El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa de l’1-O, va decidir divendres mantenir vives les euroordres contra tots dos malgrat at haver rebut la credencial de parlamentaris comunitaris i haver vist avalada la seva immunitat des del 19 de desembre. Llarena, a banda, va posar en marxa el procediment del suplicatori, que ha de ser aprovat a la cambra si la justícia espanyola vol completar un procés d’extradició.

Un procés d’extradició que està en mans de la justícia belga i que està suspès arran -precisament- de la condició d’eurodiputats dels dos dirigents de JxCat. El suplicatori, en essència, està destinat a desposseir de la immunitat un membre concret de la cambra, i es pot allargar durant mig any. Segons fonts jurídiques de la formació nacionalista, el procediment seria un “judici al judici del Suprem”, perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.

1200_1578922944puigdemont_i_comn3

Per:  Oriol March ,

La presència de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu certifica una gran derrota d’Espanya

Finalment Junqueras no podrà assistir al ple d’Estrasburg després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol, acceptada pel Parlament Europeu, i està pendent del recurs al Tribunal General de la UE-

h_3592159-604x270-1

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín podran començar a exercir avui a les cinc el seu càrrec de ple dret, mig any després d’haver començat la legislatura al Parlament Europeu. Aquell dia, el 2 de juliol, encara no eren reconeguts eurodiputats amb immunitat i el perill de detenció a Estrasburg va aconsellar que romanguessin a Alemanya i no entressin a l’estat francès, territori hostil per als membres del govern exiliats. Però la situació ha girat com un mitjó després del revés del Tribunal de Luxemburg al Tribunal Suprem espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, els acompanyarà a l’eurocambra amb tot el govern i el president del parlament, Roger Torrent, i sengles delegacions de JxCat i ERC. Dimarts, Puigdemont i Comín intervindran al ple de l’eurocambra.

Tot i la clatellada de la justícia europea, Manuel Marchena ha impedit que el també eurodiputat Oriol Junqueras acompanyi avui Puigdemont i Comín, inhabilitant-lo de facto i fent cas omís de la sentència de Luxemburg. El Suprem va limitar-se a dir que l’acceptava, però que no l’aplicaria en el cas del president d’ERC, sinó d’ara endavant en casos anàlegs, perquè ja era condemnat. El contrast entre la situació de Puigdemont i Comín i la de Junqueras és la palla a l’ull de la justícia espanyola, que ha entrat en un terreny incert i ha volgut imposar el seu dret intern a l’europeu, superior jeràrquicament. Quin recorregut té ara la defensa de Junqueras contra la decisió del Suprem?

Divendres, el Parlament Europeu va comunicar que acceptava la decisió del Suprem de retirar la condició i les prerrogatives d’eurodiputat a Junqueras i va justificar-ho argumentant que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), havia de ‘prendre nota sense dilació’ de les resolucions dels tribunals estatals, en aquest cas del Suprem espanyol. Poca estona després, la defensa de Junqueras anunciava que presentaria un recurs contra la decisió de l’eurocambra al Tribunal General de la Unió Europea, que forma part del TJUE, per continuar defensant-ne els drets. En conseqüència, probablement el Tribunal de Luxemburg s’haurà de tornar a pronunciar sobre el cas Junqueras i sobre l’aplicació concreta de la sentència del 19 de desembre per part del Tribunal Suprem espanyol.

El suplicatori a l’horitzó

L’eurocambra haurà d’afrontar aviat la petició de suplicatori contra Puigdemont i Comín del jutge Pablo Llarena. El magistrat instructor del Suprem no va retirar-los les euroordres i pretén que el Parlament Europeu els retiri la immunitat per continuar-los perseguint judicialment. A més, va ratificar l’ordre de detenció a l’estat espanyol i va afirmar que la immunitat no s’hi aplica perquè estan processats. Així funciona el suplicatori a l’Eurocambra a quèpodrien sotmetre Puigdemont i Comín

Però el procediment del suplicatori pot allargar-se durant mesos. Mentrestant, Puigdemont i Comín podran exercir d’eurodiputats i moure’s lliurement per qualsevol estat, tret de l’espanyol pel perill de detenció. A més, el suplicatori permetrà que puguin explicar-se al Parlament Europeu i relatar com la justícia espanyola ha vulnerat els drets de Junqueras i de tots els presos polítics i represaliats a Espanya arran del referèndum del Primer d’Octubre.

Libération alerta d’una possible guerra de jutges a Europa pel cas Junqueras

El periodista especialitzat en política europea Jean Quatremer avisa de les conseqüències que el Suprem desobeeixi el TJUE.

captura-de-pantalla-2020-01-13-a-les-12.41.51-13124210-604x270-1

El Tribunal Suprem espanyol ha impedit que el president d’ERC Oriol Junqueras sigui avui al ple del Parlament Europeu i continuarà a la presó dels Lledoners, una decisió que, segons avisa a Libération el periodista especialitzat en política europea Jean Quatremer, pot ser l’espurna d’una ‘guerra de jutges sense precedents a la història europea’ per la diferència de criteri entre el tribunal espanyol i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La presència de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu certifica una gran derrota d’Espanya

A l’article, Quatremer explica que l’argument del Suprem per a inhabilitar Junqueras és que, com el judici contra el procés va començar abans de les eleccions, no podia tenir immunitat; però deixa clar que ‘aquest argument havia estat descartat pels jutges europeus en la seva sentència’. A més, recorda la carta de Manuel Marchena al TJUE on assegurava que acataria la seva decisió independentment que Junqueras estigués sentenciat.

‘I encara pitjor —continua Quatremer— el jutge encarregat d’investigar els dirigents independentistes catalans [Pablo Llarena] ha anunciat que no respectarà la immunitat parlamentària de Puigdemont i Comín si tornen a Espanya, el que suposa una violació directa dels compromisos europeus d’Espanya’. A banda d’això, explica que el Suprem ha demanat el suplicatori al Parlament Europeu perquè els aixequi la immunitat i pugui cursar de nou l’euroordre.

Tal com exposa Quatremer, ‘aquesta obstinació judicial obligarà les institucions comunitàries a interessar-se per fi per la situació catalana’ i avisa que la votació per aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín és lluny d’estar guanyada perquè molts diputats europeus s’hi han pronunciat en contra. A més, posa el fòcus en el paper de la Comissió Europea, encarregada de vellar pel respecte al dret europeu en els estats membres. ‘Haurà de decidir si Espanya ha respectat o no el dret europeu i, si considera que no ha estat així, d’obrir un procediment d’infracció. Si no ho fa, Junqueras podrà anar ell mateix al TJUE i al Tribunal Europeu de Drets Humans’, diu. I acaba: ‘La radicalitat dels jutges espanyols corre el risc de desencadenar una guerra de jutges sense precedents en la història europea’.

A %d blogueros les gusta esto: