L'esquella de la torratxa

Inicio » Contacto

Contacto

Es una página de contacto con información básica y un formulario de contacto.

EL Paistge de Pla d’Bages

pla-de-bages

Manresa

Manresa és la ciutat capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, a prop al nord-oest de l’angle on conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l’Eix del Llobregat i l’Eix transversal , entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l’Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l’organització de la Catalunya central . Actualment l’alcade és Valentí Junyent, de CiU. Manresa és just al cor de Catalunya, ja que si es mira en un mapa, es troba que és situada al bell mig, a prop del centre de Catalunya (el centre geogràfic és el Santuari de Pinós, a prop i al nord-oest de Manresa).

Geografía

Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure l’aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. L’aigua és recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l’Agulla. L’orografia urbana està clarament marcada per l’existència de diversos turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons).

El territori, dins la conca d’erosió del centre de la comarca, és afaiçonat per una sèrie de turons marginals de poca elevació (Collbaix, 554 m; Bufalvent, 387 m; Montlleó, 361 m), i és drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

Clima

La ciutat està ubicad a 238 m d’alçada sobre el nivell del mar i gaudeix d’un clima entre mediterrani i continental, força extrem. Es tracta d’un clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de mitjans de novembre a mitjans de març. La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a l’hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l’estiu. La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m2 anuals de mitjana; l’ evapotranspiració anual va ser de 763 litres per tant hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres que ocorre durant l’estiu; la pluja es reparteix en 94 dies de l’any; es presenten dos màxims, molt similars, a la primavera i a la tardor.manresa

Història

Prehistòria

Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític de quatre mil anys enrere. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de ceràmica i indústrires lítiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, en testimonien el seu pas.

Edat antiga

També s’hi assentà un poblat Ibèric al turó del Puigcardener. Recentment, s’han ecuperat diversos materials, especialment ceràmics, que permeten identificar l’existència d’un poblat ibèric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsonès, Anoia i Segarra.

El Cònsol Marc Porci Catò va haver de conquerir aquesta zona cap a principis del Segle II aC per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Els romàs van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom de Minorisa, origen de l’actual. El topònim, però, sembla una llatinització de Minoresa, d’origen ibèric. Algunes restes arqueològiques ens permeten saber que hi eren, però poca cosa més.

Ptolemeu, geògraf grec del Segle I parla d’una ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora d’un riu, sobre d’un turó suau però rocós. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d’aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.

Edat mitjana

Presència dels àrabs

La presència dels àrabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terra de ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica Però de nou fou destruïda el 827, durant la revolta d’Aissó, un noble got que, ajudat pel fill de comte Berà de Barcelona, Guillemó, i dels àrabs (fins i tot de l’Emir Abd al-Rahman II), va encendre una revolta contra els francs.

La resistència del comte franc de Barcelona Bernat de Septimània la féu fracassar. La importància d’aquest episodi és molt gran, ja que fou l’únic intent d’oposició de la població indígena goda contra el nou domini franc. L’any 841 o 842 els àrabs tornen a destruir Manresa.

Comtat de Manresa

La reconquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a finals del segle IX, a mans del comte Guifré el Pilós que restaura el Bisbat de Vic El nou bisbe, Gotmar, demana l’ajut del seu col·lega de Girona Ermemir, per elevar una petició al nou rei de França, Odó I de_França (Eudes): vol per a la seva seu les esglésies, i tot un seguit de drets fiscals que ara s’emporta el comte de la vall d’Artés i del lloc o Pagus de Manresa. El rei va concedir-li-ho per mitjà d’un tipus de document anomenat precepte o privilegi, que va signar el dia 24 de juny del 889 a la ciutat d’Orleans és el que coneixem com el privilegi D’Odó, on per primera vegada surt escrit el nom de la ciutat. Posteriorment, a mitjan Segle_X, es troba la primera referència de Manresa com a comtat responent a una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals havien esdevingut pràcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida.