L’Esquella de la Torratxa
Jaume Satorra

Jaume Satorra

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (Mahatma Gandhi)

Servicios verificados

Ver perfil completo →

Categorías

Archivos

TRADUCIR PÁGINA

Estadísticas del blog

  • 146.446 hits

CANAL PARLAMENT CAT.

CAMINANT CAP L’INDÈPENDENCIA

SUIZA INFORMACIÓN

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13 seguidores

Sígueme en Twitter

MI COMUNIDAD

enero 2020
L M X J V S D
« Dic    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Licencia de Creative Commons
L’Esquella de la Torratxa  está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

La Junta Electoral adjudica a Maria Senserrich l’escó de Torra

La resolució de l’organisme electoral afirma que li lliuraran les credencials avui mateix.

1200_1531748716captura_de_pantalla_2018-07-16_a_les_15.44.11

Maria Senserrich, en una imatge d’arxiu del 2018 | ACN

La Junta Electoral Central (JEC) ha adjudicat aquest dilluns a Maria Senserrich, exportaveu del PDECat, l’escó de Quim Torra, després que el secretari general del Parlament ordenés retirar la condició de diputat al president. Tant la decisió de la cambra com la resolució del tribunal electoral han arribat un cop complert el termini de 48 hores dictat per la pròpia JEC després que el Tribunal Suprem tombés dijous les mesures cautelars demanades per la defensa del president contra la inhabilitació exprés ordenada el 3 de gener per l’organisme electoral.

Senserrich, la següent candidata a les llistes de JxCat a les darreres eleccions al Parlament, va abandonar l’executiva del PDECat el 2018, per “començar una nova etapa professional”, segons va anunciar aleshores el president de la formació, David Bonvehí. A hores d’ara encara no s’ha pronunciat sobre la decisió de la Junta Electoral.

Quim Torra, per la seva banda, continua assegurant que és diputat i president, i ha alertat que la decisió del secretari del Parlament “posa en risc” la legislatura. El president considera que Xavier Muro no té competències per retirar-li l’escó i afegeix pressió a ERC, que continua en silenci. L’ANC convoca una concentració davant el Parlament per «defensar la seva sobirania»

Resolució de la JEC by naciodigital on Scribd

Per:  NacióDigital ,

JxCat i ERC acaben sense acord la reunió sobre la situació de Torra

La mesa es reuneix aquest migdia després que el secretari general de la cambra hagi comunicat la retirada de la condició de diputat del president.

1200_1580122933foto_3600241

El president del Parlament, Roger Torrent, al Parlament aquest dilluns | ACN

Matí de vaivens, de multi-contactes i de telèfons que treuen fum al Parlament de Catalunya. A les portes d’un ple que suposa un nou test d’estrés per als socis del Govern, Junts per Catalunya i ERC segueixen sense teixir una entesa abans que es reuneixi la mesa de la cambra. L’òrgan president per Roger Torrent ha d’analitzar la situació del president Quim Torra després que el secretari general del Parlament hagi comunicat la retirada de la seva condició de diputat després d’haver rebut un requeriment arran de les resolucions de la sala tercera del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central.

Fonts coneixedores dels contactes expliquen que no s’ha aconseguit consensuar, per ara, com s’ha de procedir en el ple que està previst que arrenqui a les tres de la tarda amb la votació dels pressupostos del Parlament. El partit del president sosté que ha de seguir sent diputat i que aquesta tarda ha de poder votar. A més, consideren que el secretari general del Parlament no està facultat per comunicar la retirada de l’escó. Des d’ERC, però, s’aposta per buscar una solució que eviti posar en risc les votacions de la cambra tenint present que aquestes podrien ser impugnades.

A la trobada per explorar l’acord hi han participat ERC, Junts per Catalunya i la CUP. El primer en sortir de la reunió ha estat Torrent. Més tard ho ha fet el vicepresident i dirigent de JxCat, Josep Costa. Fonts coneixedores de la situació asseguren que no està descartat l’escenari de les eleccions per la incapacitat per resoldre el desacord. El Parlament és en aquests moments una olla a pressió a la qual s’hi suma la convocatòria de l’ANC en defensa de la sobirania de la institució. Per seguretat, s’han tancat ja els accessos al Parc de la Ciutadella.

Tot en risc a les portes de la compareixença dels presos

Tot i que cap dirigent ha fet declaracions de portes enfora, els republicans sí que han enviat un comunicat tot considerant que el càrrec de president de Torra està “blindat” però que “cal treballar perquè també pugui votar”. Entenen, però, que aquesta situació no es pot donar avui. Cal, afegeixen, “protegir la institució garantint la seguretat jurídica i preservant la validesa i eficàcia de les decisions que s’aprovin”. Davant el que consideren un “nou atac judicial” del Suprem i de la JEC demanen no sucumbir a la voluntat de “dividir”.

Però la divisió és una evidència. Fins a tal punt que, com avança NacióDigital, està en risc el propi Govern a les portes, precisament, de la compareixença dels presos polítics aquest dimarts a la comissió del 155. Un dels escenaris que es contempla a hores d’ara és que el ple del Parlament arrenqui aquesta tarda sense que hi hagi acord entre Junts per Catalunya i ERC sobre el vot de Torra, durant el qual podria produir-se un gest de disconformitat del partit del president. La votació que es doni per vàlida serà el recompte que anunciï Torrent. En cas que sigui sumat el vot de Torra si hi participa, Ciutadans ja ha anunciat la impugnació als tribunals. Si hi ha una votació que preocupa en els pròxims dies és la dels pressupostos, que ERC voldria aprovar abans que caigui la legislatura.

Les reunions i els contactes continuen. El grup de JxCat està reunit en paral·lel a la mesa i ha rebut amb aplaudiments el president Torra mentre que Torrent afronta ara amb els membres de l’òrgan de la cambra com s’ha de procedir en el ple d’aquesta tarda.

El PSC, per la seva banda, ha deixat clar que, donades les circumstàncies, consideren que Torra segueix sent president però no diputat. “Constatem que el Parlament ha desposseït Torra de l’acta de diputat”, ha dit la portaveu socialista, Eva Granados, que ha emplaçat el president de la Generalitat a convocar eleccions. Segons la dirigent, el secretari general del Parlament “ha fet el que havia de fer” i la divisió exhibida entre JxCat i ERC és “la mostra que la legislatura està esgotada”. Per tot plegat, els socialistes demanen que, en l’arrencada del ple, “quedi clar” que Torra “ja no és diputat” i ha demanat que no es produeixin “escenes de vergonya col·lectiva”.

PerSara González ,

JxCat i ERC porten les seves diferències a l’abisme de trencar el Govern

Els socis ja admeten obertament la possibilitat que la legislatura s’acabi pel xoc en la resposta del Parlament al cas Torra.

1200_1578662944fotonoticia_20200110141621_1920

Quim Torra es dirigeix a la reunió extraordinària del Govern del 10 de gener del 2020 | Europa Press

Les diferències entre els socis del Govern per la resposta del Parlament a la inhabilitació de Quim Torra poden portar la legislatura al col·lapse. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ja admeten obertament la possibilitat que l’executiu es pugui trencar, pas previ per enfocar una nova convocatòria electoral, i les fonts consultades per NacióDigital -de totes dues formacions- admeten que ara mateix ja es contemplen “tots els escenaris”. De fet, el mateix entorn del president de la Generalitat ja ha divulgat que el que pugui passar aquest dilluns al ple del Parlament pot “posar en risc el Govern i la legislatura”.

A hores d’ara, el xoc en la manera d’entomar la decisió del secretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, de retirar l’escó a Torra –atenent el requeriment de la Junta Electoral– fa que les posicions estiguin molt allunyades. Tant fonts governamentals com parlamentàries de JxCat i ERC constaten la possibilitat que el recorregut del Govern sigui limitat. “Hi ha molts càlculs electorals i pot passar qualsevol cosa”, expliquen veus de l’executiu. JxCat tanca files amb Torra, per bé que tant al Govern com al Parlament hi ha veus discordants, mentre que ERC, que continua sense fixar un relat clar sobre quina serà la seva resposta al Parlament, lamenta la desorientació entorn el president català, que aquest matí a primera hora ha estat a la cambra. “No sabem qui mana”, expliquen les fonts consultades. La decisió arriba després d’un cap de setmana amb contactes entre JxCat i ERC que no han fructificat; la mesa de la cambra es reuneix a les 12.30 amb la legislatura en joc

Torra ha afegit pressió al Parlament després de conèixer la decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de retirar-li l’acta de diputat. Després de discutir la competència de Muro de deixar-lo sense escó, fonts de Palau han apuntat cap al president de la cambra, Roger Torrent, advertint-lo que és qui “mana” sobre la continuïtat dels diputats. Fonts d’ERC ja han respost que Torrent “no dona ni pot donar ordres” al secretari general “pel que fa al compliment de les resolucions judicials”, perquè Muro és un funcionari que “obeeix els requeriments de la justícia”.

ERC i JxCat ja despleguen arguments sobre un avançament electoral: els republicans enarboren el pacte de pressupostos i els nacionalistes assenyalen que el tripartit “ja està fet”

Les diferències són tan importants que ERC ja ha desplegat arguments sobre un eventual escenari electoral sense l’aprovació dels pressupostos. Els republicans volen explorar qualsevol oportunitat per tramitar al Parlament l’acord pels comptes amb els comuns, però recalquen que, si s’imposen les “tesis partidistes” de JxCat, faran valer el pacte. “Sabem que serà fàcil d’explicar que nosaltres vam fer el que vam poder per tenir pressupostos i que vam aconseguir un acord”, apunten fonts republicanes.

Sectors governamentals de JxCat consultats també insisteixen en la importància dels comptes, una vegada acordats amb els comuns i tenint en compte que no se’n validen uns des del 2017, any del referèndum. Des de Lledoners també s’han traslladat missatges més aviat favorables a l’estabilitat que no pas a favor d’uns comicis anticipats que enxamparien JxCat en plena refundació i amb la incògnita de qui seria el candidat. Carles Puigdemont apareix com a previsible número u, encara que sigui simbòlic, sense descartar que Torra formi part de la llista. El debat és sobre el candidat efectiu i els noms són Laura Borràs, Damià Calvet, Elsa Artadi i Jordi Puigneró.

Al llarg del cap de setmana, JxCat ha desplegat en privat un argumentari que ja enfoca l’avançament electoral. “Si anem ara a eleccions la situació més favorable políticament no la té ERC, perquè ve de pactar amb el PSOE a canvi de res”, asseguren les fonts governamentals consultades. Dins les files de la formació de Puigdemont es té el convenciment que el tripartit “ja està fet” -una percepció que han vist confirmada, segons les seves percepcions, amb l’acord pels pressupostos signat la setmana passada- de cara a la propera legislatura, i que els republicans haurien “forçat” nous comicis un cop aprovats els comptes. A finals de la setmana passada, dirigents de JxCat consultats per NacióDigital ja no descartaven que, en funció del desenllaç al Parlament, Torra es plantegés expulsar ERC del Govern i convocar immediatament eleccions

Al mateix temps, però, alts dirigents de la formació assenyalen que Carles Puigdemont, des de Waterloo, és partidari de contemporitzar. Almenys cinc fonts consultades asseguren que l’expresident de la Generalitat va donar l’ordre, fa unes setmanes, d’evitar els comicis anticipats i d’aprovar els pressupostos catalans. En els contactes privats que es van dur a terme a Estrasburg en la seva estrena com a eurodiputat, la cúpula parlamentària de JxCat es va mostrar freda sobre la possibilitat de nous comicis.

La visita dels presos

Hi ha una altra qüestió damunt la taula, que és que demà dimarts els presos -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- tornen a trepitjar el Parlament per comparèixer a la comissió d’investigació del 155. “Cal una trencadissa el dia abans que passi això?”, es preguntava un alt dirigent parlamentari. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a banda, ha convocat una concentració davant de la cambra per “defensar la sobirania” del Parlament, en entredit des de la intervenció de l’autonomia i la dissolució ordenada per la Moncloa la tardor del 2017.

En plena incertesa sobre la legislatura, sis presos polítics tornen a trepitjar demà el Parlament per comparèixer a la comissió del 155

Les properes hores seran definitives per saber quin rumb pren l’executiu en un moment en què la legislatura es dona per amortitzada i ja s’exploren els discursos de campanya. Lluny de quedar-se en una qüestió tècnica, l’argumentari jurídic per desposseir Torra de l’acta constitueix una batalla política que torna a enfrontar els socis de l’executiu.

PerJoan Serra Carné / Oriol March ,

 

El secretari general del Parlament ordena retirar l’escó a Torra

La decisió arriba després d’un cap de setmana amb contactes entre JxCat i ERC que no han fructificat; la mesa de la cambra es reuneix a les 12.30 amb la legislatura en joc.

1200_1570702162_mocio_censura_torra_foto_adria_costa_037acrx6337_20191007_

Debat de la moció de censura a Quim Torra | Adrià Costa

El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha retirat l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra. La decisió, avançada per Catalunya Ràdio i confirmada per NacióDigital, ha arribat un cop complert el termini de 48 hores dictat per la Junta Electoral després que el Tribunal Suprem tombés dijous les mesures cautelars demanades per la defensa de Torra contra la inhabilitació exprés ordenada el 3 de gener. La retirada de l’acta afegeix més tensió a un escenari complex al Parlament, tenint en compte que els contactes del cap de setmana entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per resoldre la qüestió han acabat sense acord. Torra avisa que la decisió del secretari del Parlament «posa en risc» la legislatura

En essència, els republicans defensaven que Torra mantingués l’escó però no votés, mentre que el grup del president es refermava en la resolució del 4 de gener, segons la qual seguia sent diputat i màxim dirigent del país mentre no hi hagués una sentència ferma. La qüestió ha portat al límit la legislatura i les relacions entre socis, que durant els últims dies han intentat reconduir la situació per evitar el xoc. En tot cas, entre els grups ja existia el temor que el secretari general ordenés la retirada de l’acta, perquè és a qui anava dirigit l’ultimàtum de la Junta Electoral. L’ANC convoca una concentració davant el Parlament per «defensar la seva sobirania»

En un escrit d’una pàgina dirigit a la mesa del Parlament, Muro assegura que ha consultat la junta de lletrats i que la interlocutòria del Suprem de dijous passat i el nou acord de l’organisme electroal “modifiquen la situació que fins ara permetia “argumentar a favor de la no executivitat” de l’acord de la JEC del 3 de gener. Tècnicament, el secretari general dona “instruccions” als serveis de la cambra per substituir Torra, és a dir, per certificar el seu relleu dins la llista de JxCat.

Després de la decisió del secretari general, fonts d’ERC han indicat que es tracta d’una decisió “injusta”, i que treballarà per “aconseguir una sortida consensuada amb tots els partits independentistes”. Hi ha dos objectius damunt la taula: “Defensar” el president i “revertir” la situació imposada pel TS i la JEC tan aviat com sigui possible”, perquè creuen que el càrrec de president està “blindat”, però cal treballar perquè també pugui votar; i “protegir la institució” garantint la seguretat jurídica i “preservant la validesa i eficàcia de les decisions” que s’aprovin al Parlament a partir d’ara.

Reunió de la mesa

La mesa està convocada a les 12.30, quan està previst que arrenqui una reunió transcendental. Totes les mirades estan posades en el president del Parlament, Roger Torrent, que en aquesta legislatura ha pres decisions que han enervat JxCat. És viu en el record l’episodi dels diputats suspesos mentre eren en presó preventiva -un cas que quasi acaba amb la legislatura-, però sobretot la investidura fallida de Carles Puigdemont del 30 de gener del 2018. L’argumentari desplegat en privat aquests dies per JxCat és taxatiu: “Espanya no pot pretendre decidir qui és president i qui no: Puigdemont dues vegades, Jordi Sànchez, Jordi Turull i ara Torra”.

La clau de volta és que la condemna per desobediència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara no és ferma, i sense condemna ferma -sostenen a JxCat- no existeix causa d’inelegibilitat de Torra com a electe. “La pilota no està a la nostra teulada”, destaquen dirigents consultats integrats dins del grup parlamentari del president. El líder independentista sempre ha deixat clar que la resolució de dijous del Suprem “no canvia res”, que segueix sent president i diputat i que només una retirada de la confiança per part del Parlament -votada al ple- li faria perdre l’escó.

Des d’ERC, però, s’aposta per una via intermèdia que permeti a Torra seguir sent diputat sense incórrer en cap desobediència que afecti el dia a dia del Parlament. “Ens esperem alguna pirueta”, remarquen els dirigents de JxCat consultats. Els republicans atorguen importància a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que entraran a la cambra aquest dimecres i suposen els primers comptes amb possibilitats de ser aprovats –gràcies a un acord amb els comuns– en els últims tres anys. No validar-los sostenia ahir el vicepresident Pere Aragonès, seria abocar el país al “col·lapse”.

Pressupostos i eleccions

La derivada dels pressupostos és rellevant, perquè existeixen sectors de JxCat -especialment dins del Govern- que recalquen la necessitat de tenir-los aprovats després d’anys de paràlisi. Tots els dirigents -sense excepció- de la formació defensen Torra i mantenen que no se’l pot desposseir de l’acta, però existeixen diferències sobre què fer en cas que les discrepàncies amb ERC i Torrent arribin al límit. Un grup de JxCat sosté que no té per què haver-hi eleccions “en el curt termini”. L’argument que fan servir -i així ho confirmen almenys tres fonts de la direcció a NacióDigital– és que Puigdemont és partidari d’aprovar els comptes i de no avançar els comicis. El Parlament, en el punt de mira: què passa amb Torra després de la decisió del Suprem?

En canvi, hi ha integrants del nucli dur de Torra que li han posat damunt la taula la possibilitat de precipitar les noves eleccions. Oficialment, el Govern ha tancat sempre la porta als comicis -així ho han repetit diversos portaveus al llarg de les últimes setmanes-, per bé que l’escenari electoral ha estat àmpliament debatut entre dirigents de l’executiu al llarg del últims mesos. Puigdemont té tots els números d’encapçalar una llista de JxCat -ja sigui exclusivament amb aquestes sigles o amb un projecte més ampli-, però existeix debat sobre el candidat “efectiu”. Laura Borràs torna a sobresortir en les travesses, sense descartar que Torra també aparegui dins la llista com a dos. La decisió del tribunal posa tota la pressió sobre la cambra, a qui la Junta Electoral Central ja ha exigit la retirada immediata de l’escó al president, que aspira a seguir exercint les seves funcions

L’escenari acaba de completar-se amb l’aprovació dels pressupostos del Parlament, que han generat un nou xoc entre JxCat i ERC. Es tracta de la primera votació que s’hauria de produir després de la trobada de la mesa, i genera polèmica perquè els de Torra van pactar amb els comptes de la cambra amb Ciutadans i PP, mentre que els de Torrent es van abstenir. Una baula més en la cadena de desencontres entre socis de Govern, que aquest dilluns afronten una jornada decisiva per a la legislatura. Una nova negociació al límit amb les dues primeres autoritats del país al centre del debat.

PDF by naciodigital on Scribd

 Per:  Oriol March ,

JxCat i ERC porten la negociació per Torra i el futur de la legislatura al límit

Els contactes del cap de setmana no cristal·litzen per ara en cap acord: els republicans aposten perquè el president mantingui l’escó però sense poder votar i els socis de Govern afegeixen pressió al Parlament.

1200_1536626657_marxa_presos_exiliats_bcn_foto_adria_costa00210092018-_acr9223

Torra i Torrent, davant del Parlament la Diada de l’any passat | Adrià Costa

La legislatura penja, una vegada més, d’un fil. Els contactes entre ERC i Junts per Catalunya (JxCat) programats per tot el cap de setmana no han comportat cap acord en ferm i el Parlament serà l’escenari, aquest dilluns, d’una cadena d’esdeveniments que pot comportar la celebracio d’eleccions a Catalunya en el curt termini. Al centre del debat hi ha com resoldre la inhabilitació de Quim Torra ordenada per la Junta Electoral Central el 3 de gener i avalada pel Tribunal Suprem aquest dijous. Mentre que ERC insisteix que el president de la Generalitat pot seguir de diputat sense votar, JxCat remarca que cal refermar-se en la proposta de resolució votada el 4 de gener.

Què deia aquesta proposta? Que Torra seguia sent president i diputat, i que la JEC no era ningú per desposseir-lo de l’acta. El problema jurídic és que aquest mateix dijous l’organisme electoral va ordenar al secretari general del Parlament, Xavier Muro, que retirés en les pròximes 48 hores -és a dir, dilluns com a tard- l’escó al president i que anés preparant les credencials que li pertocarien al proper membre de la llista de JxCat per Barcelona. Fonts parlamentàries consideren “probable” que Muro, un funcionari, acati l’ordre de la Junta Electoral. El conflicte es farà patent a la mesa, on Josep Costa, vicepresident i peça clau de JxCat a la cambra, defensarà la posició de Torra.

L’òrgan rector de la cambra està convocat a les 12.30, quan està previst que arrenqui una reunió transcendental. Totes les mirades estan posades en el president del Parlament, Roger Torrent, que en aquesta legislatura ha pres decisions que han enervat JxCat. És viu en el record l’episodi dels diputats suspesos mentre eren en presó preventiva -un cas que quasi acaba amb la legislatura-, però sobretot la investidura fallida de Carles Puigdemont del 30 de gener del 2018. L’argumentari desplegat en privat aquests dies per JxCat és taxatiu: “Espanya no pot pretendre decidir qui és president i qui no: Puigdemont dues vegades, Jordi Sànchez, Jordi Turull i ara Torra”. ERC, JxCat i la CUP programen contactes abans de la sessió de dilluns per trobar una via que esquivi la inhabilitació del president sense comprometre les votacions del Parlament

La clau de volta és que la condemna per desobediència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara no és ferma, i sense condemna ferma -sostenen a JxCat- no existeix causa d’inelegibilitat de Torra com a electe. “La pilota no està a la nostra teulada”, destaquen dirigents consultats integrats dins del grup parlamentari del president. El líder independentista sempre ha deixat clar que la resolució de dijous del Suprem “no canvia res”, que segueix sent president i diputat i que només una retirada de la confiança per part del Parlament -votada al ple- li faria perdre l’escó.

Des d’ERC, però, s’aposta per una via intermèdia que permeti a Torra seguir sent diputat sense incórrer en cap desobediència que afecti el dia a dia del Parlament. “Ens esperem alguna pirueta”, remarquen els dirigents de JxCat consultats. Els republicans atorguen importància a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que entraran a la cambra aquest dimecres i suposen els primers comptes amb possibilitats de ser aprovats –gràcies a un acord amb els comuns en els últims tres anys. No validar-los sostenia ahir el vicepresident Pere Aragonès, seria abocar el país al “col·lapse”.

Pressupostos i eleccions

La derivada dels pressupostos és rellevant, perquè existeixen sectors de JxCat -especialment dins del Govern- que recalquen la necessitat de tenir-los aprovats després d’anys de paràlisi. Tots els dirigents -sense excepció- de la formació defensen Torra i mantenen que no se’l pot desposseir de l’acta, però existeixen diferències sobre què fer en cas que les discrepàncies amb ERC i Torrent arribin al límit. Un grup de JxCat sosté que no té per què haver-hi eleccions “en el curt termini”. L’argument que fan servir -i així ho confirmen almenys tres fonts de la direcció a NacióDigital– és que Puigdemont és partidari d’aprovar els comptes i de no avançar els comicis.

En canvi, hi ha integrants del nucli dur de Torra que li han posat damunt la taula la possibilitat de precipitar les noves eleccions. Oficialment, el Govern ha tancat sempre la porta als comicis -així ho han repetit diversos portaveus al llarg de les últimes setmanes-, per bé que l’escenari electoral ha estat àmpliament debatut entre dirigents de l’executiu al llarg del últims mesos. Puigdemont té tots els números d’encapçalar una llista de JxCat -ja sigui exclusivament amb aquestes sigles o amb un projecte més ampli-, però existeix debat sobre el candidat “efectiu”. Laura Borràs torna a sobresortir en les travesses, sense descartar que Torra també aparegui dins la llista com a dos. La decisió del tribunal posa tota la pressió sobre la cambra, a qui la Junta Electoral Central ja ha exigit la retirada immediata de l’escó al president, que aspira a seguir exercint les seves funcions

L’escenari acaba de completar-se amb l’aprovació dels pressupostos del Parlament, que han generat un nou xoc entre JxCat i ERC. Es tracta de la primera votació que s’hauria de produir després de la trobada de la mesa, i genera polèmica perquè els de Torra van pactar amb els comptes de la cambra amb Ciutadans i PP, mentre que els de Torrent es van abstenir. Una baula més en la cadena de desencontres entre socis de Govern, que aquest dilluns afronten una jornada decisiva per a la legislatura. Una nova negociació al límit amb les dues primeres autoritats del país al centre del debat.

Per: Oriol March ,

L’escó del president Torra, a les mans d’un parlament amenaçat una altra volta

Demà la mesa haurà de decidir si retira l’escó de diputat a Torra o no i, per tant, si podrà votar en el ple de la tarda o no.

h_3591716-604x270-1

Nova jornada decisiva al Parlament de Catalunya. La mesa, que es reuneix a migdiahaurà de decidir demà si retira l’escó de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, o no. Fins que no s’hi pronunciï, es manté la incògnita de si Torra podrà votar amb normalitat al ple de la tarda. Perquè el Tribunal Suprem espanyol va refusar dijous les mesures cautelars que havia presentat contra la decisió d’inhabilitar-lo per part de la Junta Electoral espanyola (JEC), perquè hi ha un ultimàtum de la Junta Provincial al secretari general del parlament perquè designi el diputat substitut de Torra.

Tenint present que JxCat ja ha anunciat que li mantindrà l’escó, els vots d’ERC, que encara no s’hi ha pronunciat de manera clara, seran decisius en la reunió de la mesa del parlament. JxCat i ERC hi tenen dos membres cadascun, mentre que Ciutadans també n’hi té dos i el PSC un.

Tant JxCat com Torra insisteixen que els drets del president es mantenen intactes perquè continua essent diputat, atès que encara no hi ha cap sentència judicial ferma que l’inhabiliti. El vice-president primer del parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, va assegurar ahir a TV3 que garantirien que Torra pogués votar com a diputat i va negar que això impliqués cap mena de desobediència, car la Junta Electoral no és competent per a retirar l’escó d’un representant electe, segons el reglament de la cambra. Costa va refusar la possibilitat que continuï essent diputat però que s’abstingui de votar per evitar impugnacions de lleis com la del pressupost: ‘Privar el president de la Generalitat de votar als plens és privar-lo de la seva condició de diputat.’

També va afegir que Torrent comparteix la seva mateixa tesi, com ha manifestat anteriorment en públic i durant les reunions de la mesa, segons ell. Ara, ni ERC ni Torrent mateix han dit públicament què faran. És més: ahir el vice-president del govern, Pere Aragonès, va dir que, si el govern no pot aprovar el pressupost al parlament, Catalunya s’abocarà al ‘col·lapse’, suggerint un eventual problema d’impugnacions de les votacions que incloguessin també el vot del president Torra.

Ara per ara Torrent no ha demanat cap nou informe als lletrats del parlament, com havien sol·licitat el PSC i Ciutadans, que consideren que la nova decisió del Suprem pot haver modificat l’opinió dels serveis jurídics. En el seu últim informe, van defensar la continuïtat de Torra a l’escó perquè consideren que la JEC no és competent per a treure-l’en i la decisió presa és nul·la de ple dret. Arran de la decisió del Suprem de desestimar les cautelars del president i avalar la decisió de la JEC, els lletrats van fer saber que ja no farien cap més informe perquè no els ho havien demanat.

Respecte de la posició del PSC, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va mostrar-se contradictori en les seves declaracions ahir. Primer va declarar que el govern espanyol respectaria la decisió del Parlament de Catalunya, però després va afirmar que estava convençut que el parlament respectaria les resolucions judicials. Va evitar de respondre què considera que s’hauria de fer respecte de la inhabilitació de Torra com a diputat. Fins ara, tant el PSC com Catalunya en Comú-Podem han fet costat a les tesis de la defensa del president, com ara al ple del 4 de gener proppassat, que va tancar files i el va blindar.

El PP i Ciutadans, per la seva banda, ja han amenaçat d’emprendre accions legals si Torra acaba votant al ple, tant contra el president mateix com contra el president del parlament, perquè consideren que l’un cometria un delicte d’usurpació de funcions públiques i l’altre de desobediència. Contra aquestes amenaces, divendres Torra va emetre un comunicat denunciant les pressions contra ell i contra Torrent i avisant que també emprendria accions legals.

La CUP, per la seva banda, va declarar dijous que el procés contra Torra acabaria forçant el final de la legislatura i demana una resposta ‘a l’altura de les intromissions’. Ara mateix les posicions dels partits independentistes no van pas alineades sobre aquesta qüestió, i les hores per a acordar una resposta conjunta per a defensar l’escó del president s’acaben.

El recorregut judicial de Torra

Torra va ser condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Suprem encara no ha resolt el recurs sobre aquesta sentència. Tanmateix, paral·lelament, la JEC va acordar a començament d’any de retirar-li l’escó emparant-se en una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Tot i que aquesta decisió és impugnada i pendent de resolució, el Suprem ha descartat d’emparar preventivament Torra, contra el criteri de la fiscalia i de l’informe dels lletrats del parlament.

Ahir la Junta Electoral de Barcelona va decidir d’inadmetre el recurs del president contra la decisió de donar dos dies al parlament per a emetre certificació de qui el substituirà. Amb aquesta decisió, la Junta Electoral de Barcelona manté aquest termini perquè el secretari del parlament informi de qui és el següent a la llista en substitució de Torra. En cas de no rebre cap resposta, lliurarà d’ofici la credencial de diputat al següent de la candidatura de JxCat.

Els lletrats del parlament sostenen que Torra podria continuar com a president malgrat que fos inhabilitat com a diputat. Seria una situació inèdita. Per tant, podria continuar exercint el càrrec fins que no s’acabés la legislatura i decidís de convocar eleccions anticipades o bé fins que la sala segona del Suprem no el condemnés amb una sentència ferma. Els lletrats de la cambra consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer. En conseqüència, creuen que cal esperar el pronunciament de la sala segona per a evitar ‘danys irreparables’ i vulneracions dels drets del diputat i president Torra. El mapa jurídic de la situació del president Torra 

Encara que Torra continuï com a president si la mesa decideix d’acatar la JEC i retirar-li l’escó de diputat, un xoc d’aquestes característiques entre JxCat i ERC podria abocar a una crisi de govern i a una convocatòria d’eleccions en un moment especialment transcendent del mandat, en què el pressupost és a punt d’aprovar-se.

No és la primera vegada que ERC i, en especial, Torrent tenen un paper clau a l’hora de decidir sobre la ingerència d’un tribunal espanyol en la legitimitat d’un president elegit pel parlament. El 30 de gener de 2018 Torrent va acabar ajornant el ple d’investidura de Carles Puigdemont arran del vet del Tribunal Constitucional espanyol i sense el suport de JxCat i la CUP. El següent gran xoc entre JxCat i ERC va ser l’octubre d’aquell mateix any, quan van votar en un sentit contrari sobre la suspensió dels diputats a la presó i l’exili. La mesa va aprovar, amb l’aval d’ERC i el PSC, que els quatre diputats de JxCat no poguessin votar per delegació com fins llavors i haguessin de designar un substitut per poder comptabilitzar el seu vot.

Aprovació del pressupost del parlament

El ple, que s’havia de fer la setmana passada però es va ajornar pel temporal Glòria, s’ha convocat a les 15.00. Començarà amb el debat i votació de la modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i del pressupost del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, del Síndic de Greuges i de la Sindicatura de Comptes. A continuació, és previst el debat monogràfic sobre corrupció demanat per Cs. Així i tot, les resolucions que en sorgeixin no es votaran fins al dia 5 de febrer, segons el calendari pactat per la Junta de Portaveus.

El pressupost del parlament ha generat polèmica aquests últims dies pel vot diferenciat entre JxCat i ERC. La mesa va aprovar la setmana passada un projecte de comptes que eleva el salari dels diputats d’un 1,75%, amb el suport de JxCat, Cs i el PP, les abstencions d’ERC, el PSC i la CUP i el rebuig dels comuns. Aquests últims dies s’han reobert les negociacions per a trobar un acord pels comptes, però encara no s’ha aconseguit.

El ple de demà dóna el tret de sortida a una setmana clau en el parlament, també per la compareixença d’Oriol JunquerasJosep RullJordi TurullDolors BassaRaül Romeva i Joaquim Forn en la comissió d’investigació parlamentària sobre els efectes del 155. A veure com aguanten la mirada’: els presos polítics tornen dimarts al parlament 

Del coronavirus en China al hackeo de Arabia Saudí al móvil del dueño de Amazon

cabecera_internacional_newsletter

jeff-bezos-mohammed-salman-eeuu_ediima20200122_0967_24

La semana pasada arrancaba con la noticia de que el príncipe heredero de Arabia Saudí Mohamed bin Salmán hackeó el teléfono del director del Washington Post y Amazon, Jeff Bezos. Expertos de la ONU han exigido una investigación y vinculan este hecho con la muerte del columnista del periódico estadounidense, Jamal Khashoggi cinco meses después del hackeo. 

Además, según el informe forense, el software utilizado para acceder al móvil de Bezos podría ser ‘Pegasus’, un spyware de origen israelí. ¿Cómo fue el hackeo? Aquí tienes la intrahistoria con las trampas del príncipe heredero al multimillonario para acceder a su móvil. Y un nombre importante: detrás de esta operación podría estar Saud al Qahtani, el conspirador en la sombra de Arabia Saudí.

Los focos esta semana han estado también en China. El 2019-nCov, un nuevo coronavirus que causa neumonía, ha provocado la muerte en China de varias de personas y cientos de afectados. El brote se ha propagado con algunos casos en otros países como Tailandia, Corea del Sur o EEUU, pero la OMS ha rebajado la alarma internacional el pasado jueves y decidió no declarar una emergencia internacional. Recordaron, eso sí, que en China sí es una emergencia, por lo que las autoridades han decidido aislar varias ciudades y construir un hospital en Wuhan, donde surgió el brote, en tiempo record: 10 días. Pero, ¿qué es un coronavirus? No te preocupes, si tú también tienes preguntas, aquí te damos varias respuestas.

El martes también dio comienzo formalmente el juicio por el impeachment contra Donald Trump. Unas sesiones que se prolongarán durante las próximas semanas. Durante estos días el Senado se ha convertido en un juzgado donde se han establecido curiosas reglas que tienen que cumplir a rajatabla los senadores. En la primera jornada se hizo evidente la fuerte división entre republicanos y demócratas en este sentido. Los del partido de Trump, que controlan la cámara, tumbaron los intentos de los demócratas de presentar más pruebas. Además se demostraron las tácticas que ambos partidos usarán durante un proceso que va más allá de convencer al Senado de que reconozca, o no, la culpabilidad de Trump. ¿Quién es quién en el impeachment? Estos son los actores clave.

Uno de los senadores que está en la carrera de las primarias demócratas para las elecciones presidenciales de noviembre, Bernie Sanders, se ha visto envuelto en una nueva polémica. Esta vez ha sido la excandidata Hillary Clinton quien ha dicho de él que “no le gusta a nadie” y afirmó que los ataques de Sanders a las mujeres son “un patrón”.

Ha sido uno de los nombres propios de la semana: Isabel dos Santos. La hija del expresidente de Angola, se ha convertido en ‘la mujer más rica de África’ gracias a un entramado de corrupción y nepotismo que ha dejado al país sumido en la pobreza. Unos días después de que el Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación desvelara el caso, el asesor financiero de dos Santos ha aparecido muerto en Lisboa. Te dejamos aquí cómo Dos Santos vació en un día la petrolera estatal: de 57 millones a 309 dólares.

Sardinas vs Selfies. Hace una semana, una manifestación congregó a 40.000 personas en Bolonia contra las políticas de Matteo Salvini. La región italiana de Emilia-Romaña, un feudo histórico de la izquierda, vota hoy para elegir a su gobierno en medio de un ambiente plebiscitario sobre el líder ultraderechista italiano:  “Hay una alternativa”.

Se llaman James E. Mitchell y John ‘Bruce’ Jessen y son los arquitectos de la tortura en EEUU, dos psicólogos encargados de diseñar los interrogatorios secretos a los prisioneros tras el 11-S.

Esta semana se ha celebrado el Foro Económico Mundial en Davos. La activista Greta Thunberg asistió para pedir a los bancos, multinacionales y gobiernos mundiales que “abandonen inmediatamente los combustibles fósiles”. En respuesta, el secretario del Tesoro de Trump arremetió contra ella: “Que estudie Economía y después nos lo explique”.

Los chilenos llevan tres meses protestando contra el Gobierno por la falta de acceso a derechos básicos como la salud o la educación, o el actual sistema de pensiones. El Gobierno ha respondido con una brutal represión policial que ha dejado más de 2.000 heridos de por armas de fuego y 158 querellas por violencia sexual.

Bolivia sigue mirando al 3 de mayo, la fecha en la que se celebrarán elecciones en el país. Esta semana el partido del expresidente Evo Morales ha designado al exministro de Economía como candidato del MAS. Además, el Parlamento boliviano ha aprobado, en un sesión muy bronca y con división tanto en el MAS como en la oposición, las cartas de renuncia de Morales y Álvaro García Linera.

Terminamos con la sorprendente proposición que el presidente de México ha hecho para deshacerse del avión presidencial de su predecesor que lleva un año intentando vender: un sorteo con 6 millones de papeletas a 500 pesos (24 euros) cada una. 

A %d blogueros les gusta esto: