Un grup d’empresaris va contractar l’excap de campanya d’Obama per evitar la victòria sobiranista als comicis del 2017, però les urnes van revalidar el triomf de Junts, ERC i la CUP

És un dels capítols fins ara desconeguts del procés sobiranista i un dels més sorprenents. S’hi refereix  el periodista Manel Pérez en el seu llibre La burguesía catalana, on radiografia l’actuació del món econòmic durant el procés. Es podria anomenar Operació Messina. Un grup d’empresaris va contractar qui va ser un dels cervells de la campanya de reelecció de Barack Obama, el 2012, per llançar «missatges d’estímul del vot unionista i de desànim de l’independentista» de cara a les eleccions catalanes del 21-D del 2017, just després del referèndum de l’1-O i de l’aplicació de l’article 155.

Era un moment de gran tensió. La mobilització massiva de l’1-O i la resposta repressiva de l’Estat va generar un ambient elèctric a Catalunya i una profunda preocupació en sectors sensibles del món econòmic. La intervenció de l’autonomia per part del govern de Mariano Rajoy i la convocatòria d’unes eleccions al Parlament sota el règim del 155, amb el president Carles Puigdemont a l’exili i el gruix del lideratge independentista entre Brussel·les i les presons d’Estremera i Alcalá-Meco, oferien un escenari de possibilitats a l’unionisme. I a algú se li va ocórrer contractar un guru de les noves tecnologies que havia demostrat la seva capacitat de guanyar campanyes molt difícils.

Qui és Jim Messina? Assessor polític nord-americà, fundador de The Messina Group, va ser des del 2007 una de les peces clau de l’equip de l’aleshores jove senador Barack Obama, que ja preparava la seva campanya a la Casa Blanca. Messina fou cap adjunt de gabinet del líder demòcrata després de la seva elecció, el 2008. Però va ser el 2012 quan va tocar la glòria. Messina va ser el cap de la campanya de reelecció del president, el 2012, que va començar amb mals auguris. La victòria d’Obama va desmentir molts pronòstics i es va elogiar la capacitat de l’assessor per emprar totes les tècniques que permetia la tecnologia per arribar a tots els nínxols de vot. Eric Schmidt, president de Google, va qualificar aquella campanya com «la més ben gestionada de la història». Manel Pérez: «La burgesia catalana no troba cap partit que la representi»

Al davant de The Messina Group, el guru electoral va abocar-se a un seguit de campanyes electorals a diversos països. No dicriminava ideològicament i es va convertir en assessor de dirigents conservadors com els primers ministres britànics David Cameron i Theresa May. També va ser a Espanya el 2016 per col·laborar amb la campanya electoral de Mariano Rajoy. 

En aquell moment, alguns empresaris establerts a Madrid ja havien pensat en ell perquè intervingués en la política catalana. Un d’ells va ser Javier Vega de Seoane, expresident d’Ercros i president en aquell moment del Círculo de Empresarios de Madrid. Era un dels membres de la patronal més hostils al procés sobiranista. Va ser del seu entorn d’on va sorgir la idea de contractar Messina, projecte al qual s’hi van afegir alguns a Barcelona.

L’assessor electoral, com assegura Manel Pérez, es va instal·lar en un espai del carrer de Trafalgar de Barcelona, al capdavant d’un equip de prop de quaranta persones, de diverses procedències, que van treballar intensament de cara a les eleccions del 21-D en una campanya d’intervenció a través de les xarxes. El resultat, però, no va ser l’esperat. El sobiranisme va assolir la majoria al Parlament, malgrat que Ciutadans va arribar en primera posició. 

L’Operació Messina va ser un fracàs, un dels pocs que va patir en la seva tasca de guru electoral. Tot el contrari que els seus promotors empresarials, que davant el procés només van fer que acumular patacades. Després d’ensopegar amb Messina, el mateix sector econòmic, també amb un paper essencial de Vega de Seoane, va idear una altra operació, aquest cop amb el projecte de dur Manuel Valls a la política catalana, a qui veien com la salvació i en qui van creure a ulls clucs, en aquest cas amb moltes complicitats en el si del patriciat barceloní. Per ells, el pitjor encara havia d’arribar.

 Per:  Pep Martí,

“Comencem un període d’alliberament nacional on cada poble o ciutat es pugui autodeterminar solemnement”, reivindica el col·lectiu Desobediència Civil Catalunya

El col·lectiu Desobediència Civil Catalunya ha proclamat l’alliberament d’Amer. Des del balcó de l’Ajuntament, dos activistes han llegit el manifest, que reclama la sobirania de la terra. “Comencem un període d’alliberament nacional on cada poble o ciutat es pugui autodeterminar solemnement. Fem una crida a estendre l’alliberament arreu. Aixequem la bandera de la revolta popular”, han reivindicat.

El desplegament de la bandera negra independentista a la plaça de la Vila ha donat el tret de sortida a una jornada amb diversos actes populars: gegants, botifarrada i una xerrada amb la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; Marga Borràs del Debat Constituent, l’encausat Adrián Sas i Jordi Alsina (Catalans per la Independència).

Es tracta de la segona acció d’alliberament, després de la de Bàscara. A ambdós municipis s’han instal·lat “passos fronterers” als accessos per evitar l’arribada de vehicles.

Per: La REPÚBLICA,

L’estelada va cobrir la plaça Sant Pere de Berga mentre la gent entonava Els Segadors

La plaça Sant Pere de Berga ha esclatat de foc i festa aquest dijous a la nit amb la celebració de la primera Patum Completa. Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, milers de persones s’han aplegat per celebrar la festa de Corpus. El cant dels Segadors ha obert la celebració a dos quarts de deu del vespre, moment en què també s’ha desplegat una estelada gegant i que ha marcat un dels moments més espectaculars de la celebració. L’estelada ha passat per sobre els caps de tots els assistents a la plaça, i a sobre les quatre barres s’hi podia llegir “República Catalana”.

El punt àlgid de la nit ha arribat amb el salt de Plens, que han omplert la plaça de foc i pólvora. La comparsa dels Vestidors de Plens i Maces també ha sorprès els milers de patumaires amb un històric salt de Maces plenes, una pràctica que no es veia des del 2006. Excepcionalment i per celebrar el 400 aniversari, les Maces s’han vestit de Ple amb fuets a la cua i al cap.

Per: La REPÚBLICA,

Calviño excusa Sánchez per no reunir-se amb Aragonès: “Sempre està disposat a dialogar però no hi ha hagut ocasió”

La vicepresidenta primera del Gobierno i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha excusat el president Pedro Sánchez de no haver-se reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de l’esclat del ‘Catalangate’. “Sánchez sempre està disposat a dialogar. No hi ha hagut ocasió. Però la disposició del govern espanyol és total de tenir la millor de les relacions amb la Generalitat”, ha afegit en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’. Calviño ha afirmat que s’han d’evitar situacions com les de l’espionatge però ha remarcat que les relacions “han de tirar endavant” per “l’interès compartit” de les dues parts. També ha defensat que la majoria de la investidura, que inclou ERC, “s’ha de mantenir fins al final”.

Calviño ha assegurat que “la voluntat és total” per “seguir millorant” la convivència amb els catalans. I ha assenyalat que hi ha hagut un “progrés evident” en els últims quatre anys. De fet, ha remarcat que ella no vol tornar enrere al “xoc de trens” del 2017.

La vicepresidenta primera i ministra d’economia ha explicat que avui dilluns participarà en diversos actes on coincidirà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Economia,  Jaume Giró. I ha afegit que espera que li confirmin que “s’estan accelerant les inversions a Catalunya”. En aquest sentit, Calviño ha afirmat que el govern espanyol “està bolcat” amb els projectes que poden ajudar l’economia catalana.

Pel que fa a les relacions amb ERC al Congrés, Calviño ha dit que, per suposat, ERC és una prioritat per arribar a acords. Tot i que hi ha hagut votacions en què els republicans s’han desmarcat de l’executiu de Sánchez, la vicepresidenta primera ha dit que l’actitud del govern espanyol és “constructiva” i que “la majoria de la legislatura s’ha de mantenir fins al final de la legislatura”.  En aquest context, ha demanat a ERC que “no barregi” mesures importants com la reforma laboral o els pressupostos amb qüestions relacionades amb el ‘Catalangate’.

Preguntada per si li consta una pròxima remodelació al govern espanyol, ha respost que no i ha afegit que l’executiu “representa molt bé la riquesa d’Espanya” i que és un govern “molt plural”. “Seguirem compromesos fins a l’últim moment”, ha conclòs.

Per: La REPÚBLICA,

L’aleshores ministra de Defensa no estava gaire preocupada pel que pogués passar l’octubre del 2017 perquè veia “covards” els catalans

Pràcticament, no hi ha setmana que passi sense nous àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo evidenciant com de podrit està l’Estat espanyol. ElMón.cat ha tingut accés a una conversa entre l’excap de la Policia Nacional i l’aleshores ministra de Defensa i secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, l’endemà de la diada de l’11 de setembre del 2017.

Sense embuts, Cospedal deixa caure que no sent gaire preocupació pel que pogués passar aquell mes d’octubre perquè, al final, els “catalans són molt covards”. Aquesta era la resposta a Villarejo que plantejava si la sang arribaria al riu. Tanmateix, sí que auguraven protestes al carrer organitzades per la CUP i, a l’àudio, l’excomissari no es talla un pèl: “Tant de bo hi hagi merder al carrer com s’espera el dia 1 d’octubre. Des del meu punt de vista seria collonut perquè els posa en evidència”.

Per: La REPÚBLICA,