Inicio » Salud y Covid-19
Archivo de la categoría: Salud y Covid-19
¿Es el coronavirus un ser vivo?
La cuestión de si los virus son seres vivos ha cobrado enorme interés tras el impacto mundial de la covid-19. Una perspectiva evolutiva puede dar la respuesta.
En los libros de texto los virus son seres inertes. No cumplen los criterios que definen a un ser vivo. El coronavirus, entre ellos, no es un organismo celular, con metabolismo, crecimiento y desarrollo, homeostasis, respuesta a estímulos y al medio. Solo cumple dos características básicas en la definición: evoluciona y se reproduce, aunque, al no tener ribosomas propios, necesita la maquinaria del hospedador celular, por ejemplo un ser humano, para reproducirse.
Con estas indicaciones, los virus, especialmente el coronavirus, ¿no son seres vivos?
A pesar de lo que digan los libros de texto, no hay consenso científico a la hora de incluirlos en el árbol de la vida. Una publicación reciente de los investigadores Hugh Harris y Colin Hillen en Frontiers in Microbiology lo hace patente.
Son extremadamente simples
Desde la descripción del primer virus del tabaco por el científico Dmitri Ivanovsky en 1892, se han descrito más de 9 000 especies de virus en detalle, aunque se estima que hay millones de tipos en el ambiente. Y todos son extremadamente simples. Están formados por material genético (ARN o ADN), una cápsida proteica y, en algunos casos, también una cubierta de lípidos.
A diferencia de las células, los virus no poseen genes comunes a todos ellos, por lo que no es posible averiguar su árbol filogenético global, es decir, las relaciones familiares entre ellos y su ascendencia común, al menos basado exclusivamente en material genético.
Aunque no haya consenso en la comunidad científica sobre la naturaleza viva o inerte de los virus, sí lo hay en afirmar que son polifiléticos, es decir, tienen varios orígenes evolutivos, y esto supone un problema añadido para encontrar esa filogenia global, así como para darles un lugar en el árbol de la vida.
¿Cuándo aparecieron en la Tierra? ¿De dónde vienen?
Los virus pudieron aparecer incluso antes que las células; pueden ser el resultado de la reducción o degeneración de células, que se simplificaron para adaptarse al parasitismo.
Si fuera así, serían posteriores al primer organismo celular y anteriores a LUCA, el antepasado común más reciente de los organismos celulares, es decir, el antepasado común más reciente de los tres dominios existentes a día de hoy: bacteria, arquea y eucariota.
También existe la hipótesis del escape o de la vagancia que postula el origen de los virus como consecuencia de la evolución de genes que rompieron su papel en el interior de las células para adoptar por su cuenta una existencia parasitaria.
Sea cual fuera su origen, está íntimamente ligado con la evolución de la vida en la Tierra, y en concreto con la evolución de la vida celular. Ninguna de las tres hipótesis por sí sola puede explicar por completo su aparición.
Una cuestión filosófica: ser o no ser
En realidad, la inclusión o no de los virus entre los organismos vivos es una cuestión, al menos parcialmente, filosófica, ya que depende de la definición de ser vivo que queramos considerar.
Para la NASA, la vida es un sistema químico autosuficiente capaz de evolución darwiniana. Esta definición, incluyendo la autosuficiencia, excluye a los virus, ya que no son capaces de replicarse por ellos mismos, necesitan la maquinaria del hospedador.
El biólogo evolutivo Richard Dawkins definió la vida como el resultado de la supervivencia no aleatoria de variables aleatorias replicadoras. Esta definición de Dawkins claramente incluiría a los virus entre los seres vivos.
Patrick Forterre, investigador del Instituto Pasteur de París (Francia), es un ferviente defensor de la naturaleza viva de los virus. Ha propuesto definir un organismo vivo como un conjunto de órganos integrados (moleculares o celulares) que producen individuos que evolucionan a través de la selección natural.
El punto de vista evolutivo les da la vida
Desde un punto de vista evolutivo y ecológico, los virus son seres vivos, o al menos los imitan muy bien.
Los virus, como vemos que ocurre con el coronavirus, están sujetos a evolución y a selección natural de manera extraordinariamente parecida a cualquier otro ser vivo. Los virus (huéspedes) y las células (hospedadores) coevolucionan como fruto de su relación antagonista.
Los diferentes virus se pueden agrupar en especies o tipos de virus (o al menos unidades evolutivas discretas) que están además sujetos a clasificación taxonómica y sistemática en categorías superiores (género, familia, etc.). Y todos ellos contienen material genético con el que podemos inferir filogenias o árboles de la vida. Al igual que el resto de los seres vivos, los virus almacenan su información genética en estos ácidos nucleicos y comparten un mismo (o muy similar) código genético.
Se reproducen, aunque no por sí mismos, como ocurre con otros organismos parásitos como las bacterias endoparásitas.
Un porcentaje del material genético humano es de origen vírico
Los virus han evolucionado y coevolucionado con la vida celular participando en eventos horizontales de transferencia de material genético regular con sus anfitriones celulares, probablemente desempeñando un papel fundamental en la evolución celular.
Sin ir muy lejos, se estima que un porcentaje muy significativo del material genético humano es de origen vírico.
Si el origen (u orígenes) de los virus es inseparable de la evolución de la vida celular, ¿cómo podemos entonces excluirlos del árbol de la vida?
Todo esto lleva a concluir que el coronavirus está, al menos desde un punto de vista evolutivo, tan vivo como usted y como yo.
Investigación: Marcial Escudero, Universidad de Sevilla
Fuente: The CONVERSATIÓN,
VÍDEO | Protesta de sanitaris, professors i estudiants a plaça Sant Jaume: “Més diners als serveis públics i no al Quart Cinturó”
Nova jornada de protesta en defensa dels serveis públics de qualitat
Clam unànime en defensa dels serveis públics. Sanitaris, professors, estudiants i pensionistes han protagonitzat aquest dissabte una nova jornada de protesta per culminar la setmana de vaga de metges i sector educatiu. Unes 300 persones s’han concentrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar uns “serveis públics de qualitat” i millores en les condicions laborals de col·lectius menys visibles com les infermeres o els tècnics especialistes d’educació especial.
“Calen més diners als serveis públics i no al Hard Rock o al Quart Cinturó“, ha etzibat el representant de la CGT Ensenyament, Pedro Mercader. “Nosaltres seguirem lluitant perquè els diners de tots vagin al benestar de tothom i no cap a infraestructures que no demana ningú”, ha continuat Mercader.
Per: La REPÚBLICA,
Metges, infermeres i professorat es mobilitzen en el segon dia de vaga per defensar els serveis públics
El personal sanitari i el docent preparen la segona jornada de mobilitzacions i vaga per reclamar revertir les retallades i una sèrie de millores de les condicions laborals i salarials
El personal sanitari i el docent preparen la segona jornada de mobilitzacions i vaga, que tindrà lloc aquest dijous, 26 de gener, després que les manifestacions del passat dimecres, 25 de gener, col·lapsessin la ciutat de Barcelona, que també va veure com els taxistes se sumaven a les reivindicacions, per a després arribar a una treva. La manifestació unitària de metges i docents davant el Parlament de Catalunya, que va deixar anar diverses escridassades als representants polítics de la cambra, va reunir prop de 6.500 persones, sempre segons les informacions de la Guàrdia Urbana.
La vaga de metges va comptar amb un seguiment del 23,8% per part dels facultatius, i del 2,9% en la resta del personal, mentre que als CAPS, el 33,5% dels facultatius i el 3,4% de la resta del personal van unir-se a la vaga, segons les xifres del Departament de Salut. No obstant això, els sindicats Metges de Catalunya i la Intersindical-CSC, les organitzacions que van convocar la vaga, xifren en un 75% el seguiment global de l’aturada. En total, pels carrers de Barcelona van manifestar-se aproximadament 9.300 metges, segons la Guàrdia Urbana.
La mobilització del personal docent, d’altra banda, va tenir un seguiment del 7,7% fins a les 12 del migdia, segons les dades que un 85,56% van reportar a les 12 del migdia. No obstant la xifra, els professors i professores van omplir de gom a gom la plaça de Sant Jaume, on van concentrar-se.
La previsió és que aquest dijous, els metges i les infermeres en vaga es concentrin a les 10 hores del matí a la plaça de Sant Jaume, i tot seguit marxar fins al Parlament de Catalunya. Allà, faran una plantada de bates blanques per denunciar la situació que fa anys que pateixen, la qual inclou salaris baixos, llargues jornades laborals, falta de personal i contractes temporals, entre altres.
D’altra banda, els i les docents han convocat a les 11 hores del matí una concentració unitària davant el Departament d’Educació, situat a la Via Augusta. A la vegada, realitzaran diverses accions descentralitzades a les capitals de les demarcacions del país per reivindicar, entre altres, que el 6% del PIB català es destini a l’educació, que es reverteixi l’avançament de l’inici del curs escolar, o estabilitzar el personal interí.
Per: MARIA GARCIA
Metges residents, obligats a cobrir els serveis mínims tot i ser personal en formació: «És injust»
El criteri del Departament d’Empresa i Treball i de diversos hospitals xoca amb la posició dels treballadors, que defensen que els MIR no són plantilla estructural i no haurien de ser forçats a treballar en plena vaga
La mobilització dels sanitaris que reclamen canvis immediats en la gestió del sistema català de salut ha estat massiva i la indignació ha quedat palesa. Tanmateix, no hi ha anat tothom que voldria. Una part dels equips professionals han estat convocats com a serveis mínims i han hagut de treballar, en especial a urgències, on es requeria cobrir el 100% del servei habitual. Això, però, ha fet reviure un debat encara no resolt: s’ha tornat a convocar metges interns residents (MIR) per cobrir aquestes jornades essencials, equiparant-los als facultatius que ja han acabat la formació.
Diversos metges residents han explicat a Nació com s’han vist obligats a treballar com a un facultatiu més durant els dies de protesta laboral. Un fet que queda encabit entre el rebuig absolut del sindicat Metges de Catalunya, que insisteix que cap resident pot ser declarat servei mínim si no està molt justificada aquesta necessitat, i la interpretació que fan el Departament d’Empresa i Treball i els hospitals grans, que mantenen aquest recurs per a les jornades de vaga. Els afectats, a més, denuncien que s’han trobat amb la manca de comunicació formal d’aquestes obligacions laborals. Prop de 10.000 metges omplen Barcelona pel col·lapse sanitari: «Conseller, té un problema»
Aquestes crides als MIR per cobrir els serveis mínims s’han produït almenys a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També al Moisès Broggi, però en aquest cas els professionals detallen que sí que han rebut la notificació formal i individualitzada. Sigui com sigui, la majoria d’aquests metges residents -que fan quatre anys de formació amb presència als centres sanitaris i renuncien a una part de sou que els pertocaria a canvi de l’aprenentatge que reben a l’hospital- volien anar a vaga. Ells, com tants altres treballadors de la sanitat, pateixen les conseqüències de la pressió assistencial. Molts metges en formació, però, no ho han pogut expressar a peu de carrer.
«Volíem fer vaga»
«Tots els que estem rotant a urgències teníem clar que volíem fer vaga«, diu Ona Cano, resident de segon any a l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell, especialitzada en oncologia però inclosa dins les rotacions del servei d’urgències. Aquest dimecres ha hagut de treballar de 8h a 16h, i aquest dijous haurà de repetir. «La llista oficial dels que havíem de treballar no l’hem tingut, igual que no hem rebut cap comunicació individual. Ara bé, sí que hem estat amenaçats verbalment ser sancionats si no veníem«, expressa Cano a aquest diari.
La seva situació no és excepcional. Un metge resident de l’Hospital de Bellvitge, si bé no fa referència a cap coacció expressa, apunta que tampoc han rebut cap mena de comunicació individualitzada que expliqués qui havia de fer serveis mínims. «Tots els residents d’urgències hem anat a treballar. Ningú s’ha atrevir a no anar-hi. Tot i que legalment és injust, ningú s’arriscarà a no anar, per represàlies o per les conseqüències que hi puguin haver», informa aquest treballador que demana anonimat.
Els arguments dels residents tenen a veure amb l’experiència dels últims anys. En alguns casos, s’han trobat amb victòries judicials després que els convoquessin com a serveis mínims que no estaven prou justificats. Un exemple és la sentència del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic, en la qual es va donar la raó a tres metgesses MIR i va concloure que es va vulnerar el dret a vaga de les treballadores. També es té en ment l’acord de sortida de la vaga dels metges residents -setembre de 2020- en què s’estipulava que «el personal resident no cobrirà llocs de treball estructurals» i es reforçava el dret a vaga dels MIR. Tant és així que el mateix secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, fa pocs dies signava un document que explicitava que els serveis mínims de l’aturada d’aquest gener «han d’excloure els residents». Especialment en urgències, remarca el text del sindicat. I ho justifica citant el reconeixement del 2020, per part de Salut, que fixa que «no són personal estructural».
Hi aprofundeix Sergio Morelló, delegat sindical de Metges de Catalunya del personal MIR. «El nostre contracte és de personal formatiu. I això es veu en el dia a dia. No podem ni fer un document d’alta de pacient sense la supervisió d’un metge adjunt. Així està estipulat», afirma el representant dels residents. Els metges adjunts són el personal facultatiu que ja ha acabat la formació i forma part de la plantilla estructural dels centres sanitaris.
A més, Morelló denuncia manca de rigor per part dels hospitals, en la convocatòria dels residents. «Els serveis mínims se t’han de comunicar per escrit i de manera individual. I això no ha passat en gairebé cap dels hospitals on s’estan duent a terme aquestes obligacions a residents», puntualitza. De fet, apunta el mateix Morelló, hi ha centres, com Can Ruti, on s’hauria arribat a anunciar els treballadors de serveis mínims amb un fulletó físic penjat en un taulell.
Treball i hospitals, convençuts de la decisió
A l’altra banda de la gestió sanitària, la visió és contraposada. Alguns dels hospitals que han pres aquesta decisió, com l’Hospital de Sant Pau, reconeixen la realitat formativa dels MIR però creuen que no s’han de fer distincions pel que fa als serveis essencials durant una vaga. «L’objectiu formatiu que persegueix la contractació laboral dels residents no exclou la seva condició de treballadors vinculats als centres sanitaris», expressen fonts oficials de l’hospital. De fet, arriben a assegurar que es va fer una consulta interna amb el mateix sindicat mèdic, abans d’organitzar els repartiments de tasques, i que es va validar la inclusió dels residents en els serveis mínims.
Si bé hospitals com el Taulí no han donat cap justificació, d’altres com l’Hospital de Bellvitge o la Vall d’Hebron s’han encomanat a les explicacions del Departament de Salut. Al seu torn, fonts de la conselleria pilotada per Manel Balcells, l’objectiu principal de la vaga sanitària, es remeten a l’ordre que delimitava els serveis mínims en els requeriments essencials. «Els professionals residents, com la resta de la plantilla, que presten servei en aquestes unitats han de garantir l’activitat al 100%», remarquen des de Salut.
L’altre departament de la Generalitat implicat, en aquest cas Treball, furga en la idea que les indicacions dels serveis mínims ja es van presentar sense fer cap distinció entre els diferents facultatius. «Tots són metges», resumeixen des de la conselleria dirigida per Roger Torrent. Igualment, plantegen que si són metges convocats a la vaga, pel mateix motiu, han de ser poder cridats als serveis mínims perquè formen part del col·lectiu de treballadors habitual. A més, es remarca que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avalaria que els MIR no quedin exclosos d’aquests delimitació dels serveis essencials. Fonts de Metges de Catalunya reconeixen que en alguns supòsits sí que està acceptat que hi els residents s’incloguin en els serveis mínims, però recorden que s’han de justificar especialment bé i que no poden tenir la mateixa consideració que els facultatius adjunts.
Per contra, ni des de l’administració ni des dels hospitals es fa cap menció a les reclamacions per no haver comunicat la participació dels serveis mínims de manera individual i per escrit. Mentrestant, metges residents de tot el país han anat a treballar aquest dimecres amb un sentiment contraposat. D’una banda, no han dubtat a complir la seva obligació com a servei essencial. D’altra banda, han fet constar el seu descontentament amb la manera de gestionar-ho per part dels centres sanitaris i amb la contradicció respecte als acord previs. «La resposta que hem trobat quan ens hem queixat a la feina: tothom es renta les mans», lamenta un dels doctors en formació.
El tema, però, no s’acaba aquí. Fonts de Metges de Catalunya reivindiquen que el sindicat manté la pressió sobre aquest debat. Així, després d’haver reclamat pels serveis mínims plantejats per Treball i haver demanat mesures cautelaríssimes, que han estat rebutjades, ara han aconseguit que Salut hagi de justificar especialment el motiu de l’actual crida als metges residents «en un termini de cinc dies», concreten des del sindicat. Una discussió, doncs, que pot marcar la segona tongada de la protesta sanitària, convocada per als dies 1, 2 i 3 de febrer.
PER DAVID COBO
Prop de 10.000 metges omplen Barcelona pel col·lapse sanitari: «Conseller, té un problema»
Metges de Catalunya considera que la proposta del Departament de Salut per aturar la vaga «no substitueix la greu crisi mèdica que té el país»
Els sanitaris convocats a la vaga han respost amb una protesta massiva a peu de carrer. Així, la trobada inicial a la seu del Departament de Salut, a Barcelona, s’ha convertit en una manifestació que ha aplegat unes 9.500 persones, segons Mossos d’Esquadra. Els metges reclamen més personal i reducció de la pressió assistencial. «Vocació no és explotació», «metge explotat, pacient afectat» o «a tu també t’afecta» han estat alguns dels clams habituals que han acompanyat la mobilització que ha començat a la travessera de les Corts i que ha acabat davant de l’estació de Sants.
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha advertit que el conseller de Salut, Manel Balcells, «té un problema» i que els moviments del Departament de Salut fets fins ara no són suficients. L’actual proposta sobre la taula «no substitueix la greu crisi mèdica que té el país», ha apuntat el portaveu sindical, després de la mobilització. Després de recórrer diverses vies barcelonines, el sindicat convocant ha demanat diferenciar entre la negociació sobre les condicions específiques dels metges i el futur del conveni que afecta el conjunt de la sanitat catalana.
Performance a l’estació de Sants
«Sou de 6.500 al mes + guàrdies. 30 minuts per pacient. 40 hores setmanals. Suècia«. «Sou de 6.000 euros al mes. 35 hores setmanals. Dos mesos de vacances. França«. «9.500 euros al mes + guàrdies. Irlanda«. Són alguns dels exemples dels falsos contractes que han servit per acabar la protesta convocada per Metges de Catalunya, que han entrat de manera massiva a l’estació de Sants per simular que marxaven a l’estranger amb una oferta de feina amb les condicions millorades. Una performance per denunciar l’actual greuge comparatiu que volen revertir els facultatius i que Metges de Catalunya ha posat sobre la taula amb una protesta massiva aquest dimecres, en plena jornada de vaga.
Què demanen els metges?
Els metges es mobilitzen per la pèrdua de professionals per diversos fronts -jubilacions, èxode a l’estranger, traspàs a la privada o renúncies- i l’impacte de la sobrecàrrega de feina en l’atenció a la ciutadania. Si bé en un inici el Departament de Salut va celebrar que es donessin dos mesos en la convocatòria de la vaga per arribar a un acord, aquest no s’ha acabat produint. De fet, la setmana passada Balcells va defensar que el sistema sanitari és d'»excel·lència» i va recordar als metges que els recursos «són els que són».
En la quantitat de professionals, preocupa el fet que els pròxims anys es perdran uns 9.000 metges per jubilació i perquè hi ha facultatius que estan avançant la seva retirada «perquè ja no poden més». També alarma la fugida de professionals que se’n van a altres països europeus amb millors condicions. En aquest sentit, els sindicats reclamen millorar els sous. Una altra carpeta pendent és la reducció d’hores i la jornada de 35 hores setmanals que altres autonomies ja implementen.
PER: DAVID COBO / LLUÍS GIRONA,
República ¡¡*¡¡ catalana 